EL QUE ESCRIC

Pedro Sánchez, Salvador Illa, Arantxa González, Fernando Simón, Fernando Grande-Marlaska, Maria Jesús Montero, Margarita Robles, no sé quants més i… els de les medalles.

Cada dia, qui vulgui, pot veure les rodes de premsa on es fa palés que qui mana, qui mana de debò, no són els diferents ministros i ministras, qui mana de debò són els de les pistoles i les porres.

I així els (ens) va. Aquesta gent no sé si del seu ram en saben gaire, però el que està clar és que de gestionar una crisi sanitària, ni idea. La prova més contundent i surrealista és el medallat que més sembla manar, que engega, continua i acaba les seves intervencions amb un vocabulari militar que, si no perquè la situació és tan greu, faria riure de debò.

Si mirem cap a la banda dels “civils” el panorama és desolador: el Pedro Sánchez fent discursos buits amb aquell to declamatori de mal actor de companyia “de provincias”; Salvador Illa que sembla un pop en un garatge fent dia a dia gal·la de la seva incompetència total; Arantxa Gonzàlez reconeixent que van comprar els 650.000 tests dolents perquè “eren una ganga”(!); Fernando Simón, que després d’haver-lo vist manta vegades, jo el definiria com a “peculiar”; Grande-Marlaska, sinistre; Maria Jesús Montero, descarada i incompetent; Margarita Robles “guerrera” fora de lloc i de temps i aquí n’hi podem afegir no sé quants més.

Doncs això. Aquest és el panorama. No especialment encoratjador.

Mentre pedalava a la bici estàtica (no es pot sortir a córrer i no ens podem rovellar!) he sentit íntegrament l’entrevista que li han fet a l’Alcaldessa de Barcelona a El Suplement de CatRàdio.

Colau en estat pur. Cinisme absolut; ni si ni no ni tot el contrari; no s’ha de fer política amb la situació però no ha deixat de fer política en tota l’entrevista; dards continus més que a la Generalitat, suposo que per no incomodar al qui sap si futur soci de tripartit, directament al President Torra; crítica al gobierno de Madrid?, ni una, no fós que…; l’exèrcit no… però…; confinament total, doncs ara que a Madrid ja el tenen damunt la taula, un no amb la boca petita i deixant la porta ben oberta i no ha dit que ella ja ho deia de miracle; incomptables les giragonses durant l’entrevista, ni una campiona d’eslalom!.

Ah!, i per acabar un entranyable exercisi de “col·leguisme” quan s’ha referit a la ministra de trabajo dient que “Yolanda” havia pres no sé quina mesura.

Repeteixo: Colau en estat pur.

Algú és capaç de donar-me una, una sola!, raó racional, lògica, honrada i creïble de perquè el gobierno de españa i més concretament del ministro señor Illa (marededéusenyor!) s’ha negat al confinament estricta de la vall de l’Òdena?.

Perquè en la tal negativa jo, pobre de mí, només hi puc veure raons irracionals, il·lògiques, perverses i increïbles.

No dic res més per no posar-me en cap jardí, però el pensament és lliure, vola lliurement i em desagrada moltíssim el que veu des de la perspectiva de l’alçada del seu vol.

Agustí Vilella Guasch

Situacions com la que estem vivint retraten molt com són les persones. En poques hores hem vist diferents reaccions a la crisi. Les millors i les pitjors.

Una, per exemple, és la del que segons el seu JEMAD (el títol sencer és molt llarg), és el “primer soldado de españa”, que va tenir la generositat de posar al servei del país per, dintre del seu discurs soldadesc “combatre el virus”, la seva guàrdia personal, un cos militar especialitzat en anar sempre molt mudats per retre honors al seu cap i convidats varis. En moments així com més mans ajudin millor (sempre que no destorbin, clar), però potser algú li hauria de dir a aquest home que com a gest no “cola”, que tenim molt clar que la seva generositat no és tal: aquesta gent que “cedeix”, que jo sàpiga la paguem els contribuents, per tant…, gràcies per res.

D’altra banda, a més dels milers i milers de persones que s’han llençat a col·laborar de tota manera, fent mascaretes, imprimint en 3D, anant a comprar per gent vulnerable, etc., en les darreres hores hi ha hagut dos personatges emblemàtics de l’esport que han fet sengles donacions de 1M€ cadascun, en Pep Guardiola i en Leo Messi; d’acord, si ho han fet és perquè poden, però també n’hi ha molts que poden i no fan res o directament ens aixequen la camisa (veure el paràgraf anterior).

Agustí Vilella Guasch

Una xifra, una xifra com tantes, pot semblar molt gran o molt petita, depèn del moment, de la perspectiva, de la circumstància.

Aquesta era la xifra de mascaretes de protecció vital que esperava rebre l’Hospital d’Igualada, “zona zero” que diríem ara de la pandèmia per coronavirus que estem patint a Catalunya.

Les mascaretes eren a Madrid, retingudes des de dimecres passat per raons polítiques que es veu que només entenen els buròcrates d’allà i qui sap si també aquella gent tan mudada i carregada de medalles i “ardor guerrero” que surt cada dia a donar el “parte”(*).

Doncs bé, avui les mascaretes han arribat a Igualada; set dies tard!, mentrestant hi ha hagut gent treballant sense la deguda protecció. Desitjo de tot cor que ningú no s’hagi infectat, entre altres raons perquè qui s’hagués infectat serien persones que no saben, ni en aquestes circumstàncies volen saber, de política.

Posem-nos en lo pitjor: si s’hagués infectat algú i morís per aquesta manca de mascareta, qui en seria el responsable?, n’hauria de respondre davant la justícia?, així hauria de ser però ho dubto.

(*) Avui m’he obligat a veure la roda de premsa, el “parte” vaja. Esperpèntic. I no dic res més.

I els diners hi són!!, al menys en bona part; no se’n recorda ningú?, pel rescat de la banca es van aportar un mínim de 60.000MM€ (si, seixanta mil milions d’euros!) que mai han estat tornats, per tant l’estado ho té fàcil, l’únic que ha de fer és adreçar-se als bancs i exigir-los la immediata devolució d’aquest capital. No hauria de ser difícil que ho fessin des del moment que aquestes entitats estan fent gal·la de beneficis multimil·lionaris.

Veu senyor Sánchez?, ja li he trobat una bona picossada que força bé que li deurà anar, dic jo, eh que si?. De res.

Sis ajuntaments de Catalunya han demanat ajuda a l’ejército español perquè els desinfectin els carrers.

Com que ja portem una colla de dies de crisi sanitària, ens en queden no sabem quants i vull considerar que tots som grandets, tirem pel dret: sis ajuntaments dels que DOS (Barcelona i Badalona) són dels comuns, i QUATRE (l’Hospitalet, Constantí, Sabadell i Barberà) son del PSOE -del PSC diuen ells-. Gobierno de Madrid: PSOE + Podemos (comuns); queda clar?.