SI 13

L’1 d’Octubre cada dia és més a prop, i jo votaré SI; una raó més per fer-ho: que estic tip de l’estat español. Un estat que es demostra totalment incapaç de poder o voler entendre el que passa a Catalunya. Un estat que va tenir una reacció lamentable quan vam aprovar el nou estatut, i dic estat perquè encara que qui va encapçalar la recollida de signatures va ser l’ínclit Mariano Rajoy seguit de la plana major del PP, el PSOE ho va consentir si no recolzar: ja li anava bé, i a més li feien la feina bruta. Un estat que ha insistit en personalitzar aquest procés i no ha volgut entendre que això des del primer moment ha anat de baix a dalt. Un estat que enlloc d’oferir alternatives (ara ja és tard) només branda la por: no ens reconeixerà ningú, no podrem entrar enlloc, jutges i fiscals contra els caps visibles, amenaces d’arruïnar-los econòmicament; avui el senyor Millo dient que si Rajoy podria convocar directament eleccions autonòmiques, que el Govern de la Generalitat és fanàtic i radicalitzat, que el nou director dels mossos és autoritari i dictatorial; i això els primers espases, perquè si baixem a la tropa ja és per tancar la paradeta. Les nul·les reaccions institucionals i judicials davant veritats com les que s’expliquen a “Las cloacas de Interior”, i segur que son veritats perquè amb el gruix que tenen si no ho fossin ja haurien cosit als autors a denúncies i querelles. N’estic tip d’aquesta gent, i per això també, jo votaré SI.

SI 09

L’1 D’Octubre jo votaré SI, una raó més per la que ho faré és per la nostra dignitat com a país. Torno sobre aquest punt perquè hi ha tantes i tantes coses… com per exemple les paraules de fa uns dies del senyor baró de no-sé-què com a portaveu del seu govern, menystenint barroerament el President Puigdemont arrel d’una carta que va enviar i que suposadament no havia rebut la Presidenta del Congreso “otra vez llamen, para assegurar-se de si la carta se ha recibido o no”; les paraules de la Vice-Presidenta Sáenz de Santamaria qualificant el 9-N de “ocurrencia del Sr. Mas” per portar-lo tot seguit als jutjats; avui la senyora Cospedal amenaçant amb la intervenció de l’exèrcit; o, una vegada més el TC, carregant-se per unanimitat disposicions de quatre lleis entre altres coses perquè segons el PP “es donava un ús desmesurat al català”. Què vol dir “un ús desmesurat” de la llengua pròpia d’un país?; que els naturals del país podrien sentir-se no prou dominats pels amos?; i això a la seva pròpia terra?. Per aquestes i moltíssimes més raons, per la dignitat de Catalunya i de tots els catalans, votaré SI l’1 d’Octubre!.

BOLOS

Ara els pupils de la senyora Cospedal, com que és estiu i a falta de millors coses a fer, es veu que es dediquen a fer “bolos” com tot artista o “troupe” que es precii. Perquè, què era si no l’actuació d’ahir desembarcant amb “armas y bagages”, que deuen dir ells, a una platja de l’Escala?. Les imatges que es van veure no eren precisament massa glorioses, vaja, que més aviat eren esperpèntiques: tots aquells homenots armats fins les dents, vestits i pintats de camuflatge, nedant i circulant entre els turistes, nens i avis inclosos. Ah!, i per afegir-hi una mica d’èpica si és que n’hi faltava(!), les notícies deien que, en acabar, la propietat del càmping on es va desenvolupar la diguem-ne acció, els va convidar a un refrigeri perquè aquella havia estat l’activitat lúdica especial del dia per als clients. El que deia al principi: “bolos”.

SI 12

L’1 D’Octubre jo votaré SI; una raó més per fer-ho: el boicot al referèndum. A qualsevol país normal amb una convocatòria de referèndum a la vista, es començarien a preparar les forces polítiques i moviments cívics a favor del SI o del NO; aquí tot serà diferent: uns abogaran a favor del SI, i els altres, els partits españols o amb arrels i comandament españols, treballaran perquè no es faci. Els uns (PP, C’s i PSOE) des de diguem-ne les trinxeres, amb una mà a la brigada Aranzadi i l’altra a les clavagueres; els altres, els que haurien d’estar sense cap mena de dubte a favor de fer-lo i fins i tot del SI perquè son gent (Podemos, ICV, EU, etc.) que sempre ha defensat causes com aquesta arreu del món (que totes eren molt lluny?, no hi queia!), aquí s’han entestat a boicotejar-lo; evidentment no ho diuen així, un dels arguments és de que al no ser pactat amb l’estat no té prou garanties, i què, hem de continuar insistint fins que “ens autoritzin”?, previsió per això?, la setmana dels set dijous?. Avui la senyora Colau i el senyor Domènech han muntat una festa de les seves per fer que sortís que d’acord, però que ells no ho consideraran pas un referèndum, si no “una mobilització”; així mantenen la seva indefinició i m’hi jugo un pèsol que si és un èxit de participació (que ho serà, i guanyarà el SI), seran els primers a sortir tots contents i atribuint-se’n el mèrit; si hi hagués poca participació o sortís el NO també sortiran ràpidament amb un “ja ho dèiem” . I mentrestant el seu cap a Madrid, el senyor Iglesias dient que “si jo fos català, no participaria en aquest referèndum”. Per combatre uns i altres, jo votaré SI.

SI 11 (VÈNCER O CONVÈNCER)

El dia 1 d’Octubre jo votaré SI. Perquè el dilema que planteja el títol d’aquest escrit es quelcom que mai s’ha plantejat españa, més ben dit, l’estat español. Per convèncer s’han de tenir arguments, s’ha de parlar amb qui tens al davant, si cal fins i tot se l’ha de seduir. Però aquest és un estil que l’estat español no ha emprat mai; no en sap?, el pot un orgull mal entès?, no té arguments?. “Vencereis pero no convencereis” li va dir Miguel de Unamuno al sinistre Millan Astray, i va continuar “Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón y derecho”. Això va ser l’any 1936, però és perfectament aplicable ara (afortunadament sense armes, al menys de moment) en el conflicte, que ho és, declarat entre Catalunya i l’estat español; i aquest empra la seva força bruta actual: policia, policies paralel·les, tribunals, amenaces a funcionaris, a polítics, mitjans de comunicació, etc.; l’estat español no vol convèncer, vol vèncer, i a més trinxant i humiliant l’adversari, en aquest cas Catalunya. Doncs per això, perquè no vull veure el meu país trinxat i humiliat jo votaré SI.

SI 10

L’1 D’Octubre jo votaré SI; i tinc una raó més per fer-ho: la politització de l’esport. Si volem seleccions catalanes polititzem l’esport; si anem a un esdeveniment esportiu amb emblemes catalans també; si cantem el nostre himne també; si els nostres primers mandataris assisteixen a partits no cal dir que és politització, o si xiulem segons quins personatges o músiques; si no ens alegrem de les suposades gestes de “la roja” és per politització; i podria continuar una bona estona més. En canvi, es veu que no és politització i que és el més natural del món posar el seu himme a tota pastilla, que el seu rei assisteixi als esdeveniments, que un personatge tant “cutre” com el Manolo el del bombo sigui una icona estatal, que els afeccionats españols vagin embolicats amb la bandera o vestits de torero, que quan un cert equip guanya gairebé hagi de ser festa oficial, que si un esportista català guanya no se’l deixi exhibir símbols catalans -seria politització!!-, i al mateix temps se’l pressioni perquè exhibeixi símbols españols. Doncs també per això votaré SI.

SI 08

L’1 D’Octubre jo votaré SI, una raó més per la que ho faré és per la nostra dignitat com a país. En tot el desplegament polític i mediàtic en contra del procés envers la independència hi preval el menysteniment en contra Catalunya i els catalans. L’actual ministre de l’interior avui s’ha permés amenaçar la Generalitat dient que “nada sale gratis” i, en plena crisi dels controls de passaports al Prat, en resposta al suggeriment de que fossin els mossos qui s’encarreguéssin de fer-ho va dir que era impossible perquè “ustedes no saben gestionar”; ells si que en saben gestionar i molt, eh que si?, tres o quatre exemples ben gràfics: trens caríssims que van amunt i avall buits de gom a gom, contractes com el del Castor o el del canal de Panamà o el del tren del desert, llençar més de seixanta mil milions del resctat bancari… o fer les obres de la seu central amb diner negre sense que passi res. Això és saber gestionar, si senyor!. No vull que ningú menystingui el meu país, i menys una gent com aquesta, també per això votaré SI