RESUM PUBLICACIONS

 

 

 

Què els fa por?

Som educats, som pacífics, no som gaire donats a l’estirabot, no posem bombes, no engeguem trets;

llavors, què els fa por de nosaltres?, perquè la reacció de les forces vives de l’Estat espanyol davant la

iniciativa de consulta ciutadana d’Arenys de Munt no té altre motiu que la por. La por a les idees, als

arguments. Aquesta por de les maquinàries estatals a les idees i als arguments és molt més forta que la

por que puguin tenir a les armes i a la violència perquè d’armes i violència, si cal, l’Estat sempre en té

més, en canvi contra les idees i els arguments només es pot combatre amb idees i arguments i per lliurar

aquest combat se n’han de tenir, i l’Estat espanyol no en té: només té una fixació que és la sagrada (per

a ells) unitat de la pàtria (la seva).

Agustí Vilella Guasch

Cambrils

 

 

 

N’estic ben tip

Una pregunta: ¿quan fa ja una bona pila d’anys a Canàries van decidir suprimir (o prohibir) els espectacles taurins, hi va haver el rebombori polític i mediàtic que hi ha en aquest moment contra Catalunya? No, ni el més mínim comentari. Això passa sempre. N’hi ha per estar-ne tips, jo almenys n’estic ben tip.

Agustí Vilella Guasch

Cambrils

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Divendres, 25 de desembre del 2009

De debò cal tanta gent?

Amb l’adveniment de la democràcia vam recuperar la Generalitat, però hi continua havent els governadors civils (ara en diuen subdelegats del govern o alguna cosa semblant) i, a més, hi ha una mena de supergovernador (delegat del govern central a Catalunya?); hi continua havent les diputacions, que tothom fa anys i panys que diu que han de desaparèixer perquè no serveixen per a res, i a més hi ha un delegat (o com en diguin) de la Generalitat a cada demarcació -província-. Però, a més, hi ha els consells comarcals, les funcions dels quals no he tingut mai gaire clares. La meva conclusió com a profà és que anem afegint i/o superposant administracions i/o autoritats. Ara s’està discutint si es tira endavant o no la divisió de Catalunya en vegueries. Seria bo que, abans que el tema tirés endavant, algú aclarís als

contribuents si a més de les futures vegueries: continuaran existint les províncies?, continuarà havent-hi el supergovernador?, continuaran existint els delegats de la Generalitat a cada província?, continuaran existint les diputacions?, continuaran existint els consells comarcals? De debò necessitem tanta gent que ens governi?

Agustí Vilella Guasch

Cambrils

 

 

PUBLICADA A L’AVUI  DEL 13-04-11

DRET A DECIDIR

Soc plenament partidari del dret a decidir; crec que és un dels drets fonamentals de l’ésser humà com a tal, i, per extensió,  dels pobles i nacions que hi ha al món, a més de ser la base de la idea de la demo-cràcia. Per tant, com a demòcrata i com a independentista convençut soc partidari de fer un referèndum  per la independència del meu país (Catalunya), malgrat que francament, tinc seriosos dubtes de quin seria el resultat avui per avui.

El que em sembla si més no molt curiós, és l’argumentació que fan molts dels radicalment contraris a aquest exercici i més concretament aplicat a Catalunya: “si són quatre gats, si no aniria a votar gairebé ningú, si la derrota seria estrepitosa….”; aquí és on la meva capacitat comprensiva arriba a no donar més de si mateixa, ja que si tant clar tenen aquests arguments que esgrimeixen, la seva postura hauria de ser radicalment oposada no?, o sigui favorable al referèndum i au, que els independentistes es donin una bona trompada i assumpte resolt.

Llavors no se m’acudeixen més que dues explicacions: la primera és que probablement ells vegin el resultat final molt més favorable del que el pugui veure jo com a independentista convençut, i la segona és que aquesta gent té tant arrelat el sentit del dret de conquesta a més d’un sentiment profund anti-demòcrata que només la idea de que un poble es pugui expressar lliurement els provoca urticària.

 

PUBLICADA A LA VANGUARDIA  12-04-11

LA FERIA DE ABRIL

Acabo de llegir que entre la Generalitat i altres administracions catalanes pagaran 220.000 € a l’organitzador de la Feria de Abril de Catalunya. Hi ha coses que jo no les entenc: estem retallant-ho tot, sanitat, ensenyament, serveis socials, estructura de  l’administració, infraestructures, etc. etc. i les nostres Administracions donaran (llençaran) 220.000 €  per subvencionar un negoci privat i de funcionament absolutament caciquil com s’ha dit i constatat manta vegades?. I això, suposo que bàsicament sota el paraigua de la cultura. Evidentment només cal treure el cap a la dita Feria per veure el nivell cultural que s’hi gasta allí. A  més, el cap visible del “sarau” encara es permet malparlar contra les consultes populars dient que no són necessàries, que malaguanyats diners que s’hi esmercen (que jo sàpiga ningú no hi fa negoci, el que hi despenen el seu temps són voluntaris, i els diners no vénen pas de les administracions públiques), i per reblar el clau, ens recorda, amb esperit de bon conquistador, que en tot cas la nostra independència l’hauria de votar España sencera (encara que no ho diu, suposo que a més deu voler dir que naturalment pagant nosaltres les despeses, com de costum). Senyors que ens governeu a tots els nivells: una mica de seriositat, i qui vulgui festa que se la pagui, i si no vol o no pot, que es quedi a casa com molts i molts fem; que al cap i a la fi és on millor s’està.

Defensors, síndics i altres

05/05/11 02:00 – AGUSTÍ VILELLA GUASCH

Un capítol més de l’intent de l’Estat espanyol de desacreditar Catalunya, de voler

demostrar que les autonomies, en especial la nostra, no funcionen o no són necessàries,

etc. ha estat la irrupció de tres funcionaris del Defensor del Pueblo a la presó de

Figueres. Aquest fet és absolutament intolerable; les presons catalanes les gestiona el

nostre govern i les paga amb els nostres diners (amb part dels nostres diners també es

paguen, a més, les presons d’Espanya). ¿No tenien res millor a fer aquests funcionaris

públics? És vergonyós.

Dit això, també vull dir quelcom que potser no és gaire políticament correcte però ho dic: ens calen tants defensors, síndics i assimilats?

N’hi ha a tots els nivells de l’administració, fins i tot a TV3 hi ha el defensor de l’espectador.

¿Voleu dir que no ens passem de frenada una vegada més? ¿Són rendibles aquestes figures? Vull dir: ¿el que ens costen queda justificat pels problemes que realment resolen, si és que en resolen algun alguna vegada?

Parlem de retallades, de sacrificis, d’aprimament de serveis fins i tot vitals per als ciutadans com són els sanitaris i l’ensenyament i no dic pas que no sigui necessari fer-ho, però: per què no se suprimeixen unes figures d’una utilitat pràctica més que dubtosa i amb un cost realment elevat?

 

03-05-11

PUBLICADA A L’AVUI DE 03-05-2011

TOTHOM HO HA DE SABER

Reconec la meva ignorància, però avui en escoltar el muntant total del pressupost que el Govern de la Generalitat presenta al Parlament, m’he donat compte de la “magnitud de la tragèdia” que diria l’admirat Monzó: El pressupost que presenta el nostre govern és de 39.000 milions d’Euros, i el dèficit que té el nostre país envers España és de 20.000 milions; en nos. rodons el 50% del pressupost!!. A partir d’aquestes xifres podem fer totes les elucubracions verbals que volem i que normalment es fan en aquests casos: que per cada Euro que gasta el nostre Govern hem d’enviar 50 Cts. a fons perdut a España; que si no calgués pagar aquesta quantitat cada dos anys podríem tenir-ne un de gratuït; que incrementant en un 50% les inversions del govern podríem tenir un país amb tots els serveis i necessitats més que cobertes, etc. etc. De tota manera em passen pel cap altres expressions menys elaborades i potser més rotundes: INJUST, INTOLERABLE, INSUPORTABLE. De debò hi ha algun altre país que suporti una situació com aquesta?; la Comunitat Internacional coneix aquesta situació?. Potser que des d’aquest moment cadascú de nosaltres al seu nivell difongui aquestes xifres tant com pugui, avui dia és fàcil, tots tenim accés a les nomenades Xarxes Socials i la manera d’utilitzar-les, som-hi!!!!.

 

PUBLICADA A LA VANGUARDIA 05-06-11

NENS “TROFEU”

Ja fa uns anys que veig pel carrer aquests pares novells però ja granadets que passegen pel carrer els seus  fills com  si fossin trofeus.

La meva generació ens casàvem joves, teníem els fills sent joves, i sobretot, els teníem com quelcom absolutament natural, no com si haguéssim assolit una fita digne d’admirar.

Ara la gent, primer no es vol comprometre, després, quan ja agafen un cert compromís s’ho pensen i repensen abans no es decideixen a viure junts -casats o sense casar que en això no hi tinc res a dir- desprès, en una expressió molt d’avui “volen viure”, i finalment i a resultes de tot això  quan arriben els fills,  els pares  ja comencen a tenir una edat;  llavors l’arribada del nadó es converteix en una mena de miracle, d’esdeveniment gairebé sobrenatural que no  li hagués passat mai a ningú i el resultat són aquests infants-trofeu  que es veuen pels carrers: mimats, sobre-protegits, i molts d’ells malcriats fins al límit.

Ah!, i que ningú em digui que això ho porta la situació econòmica, la precarietat, el mil·leurisme i no-sé-què-més: els que formàvem una família als anys seixantes i setantes no ho teníem precisament fàcil, poca feina, mal pagada, precarietat total, etc. però això si, teníem unes ganes enormes de VIURE (que no volia dir exactament el que sembla que vol dir ara).

Publicada a La Vanguardia el 8 de Juliol i a l’ARA el 10 de juliol de 2011

MINISTRE

Garratibat m’he quedat avui sentint el ministre Blanco parlant de la disbauxa d’inversions en infraestructures que s’han fet a España els darrers anys, infraestructures sobre dimensionades i infrautilitzades.

Però no m’he quedat garratibat pel tema en si mateix que tots coneixem fa dies: autovies buides, trens AVE sense passatgers, aeroports sense avions, etc., i que a més tenen despeses de manteniment absolutament insuportables, si no pel to en què ho deia; el ministre parlava amb un somriure a la boca i com si renyés als qui l’estaven escoltant o com si els estès dient: jo ja us ho deia.

Francament ho he trobat esperpèntic i d’una barra molt pujada de to. Qui ha fet aquestes obres?, qui s’ha posat al davant de fotògraf per fer-ne les inauguracions?, qui n’hi ha tret tot el rèdit polític possible?, qui n’està projectant encara avui en dia?; que jo sàpiga és ell com a ministre i el govern del que forma part. A tota aquesta gent se li haurien d’exigir  responsabilitats, però no polítiques que ja sabem què vol dir això, si no responsabilitats econòmiques i fins i tot penals per dilapidació de cabals públics en despeses innecessàries amb finalitats estrictament electorals i populistes. Proves?, no cal anar gaire lluny: el parlament del propi ministre.

Bildu

05/08/11 02:00 – AGUSTÍ VILELLA GUASCH

S’ha organitzat un bon enrenou amb la visita dels portaveus de Bildu al Parlament per haver-hi estat convidats per SI. Crec que és bo i democràticament saludable que aquesta formació política hagi pogut concórrer als comicis bascos i entrar al Parlament; crec que serà bo i democràticament saludable que ho pugui fer a les pròximes generals i entrar, si obté els vots necessaris, al Parlament espanyol.

Crec, a més, que els escarafalls del PP i adlàters (C’s inclosos per més que vulguin fer com qui se’n desmarca) són absolutament hipòcrites, quan de la seva mà Franco continua sent alcalde honorífic de València i probablement d’altres moltes poblacions de la que ells anomenen “piel de toro”.

Però el que jo vull remarcar és la meva incapacitat d’entendre l’enlluernament dels polítics catalans envers els polítics bascos i les seves causes, quan està a bastament demostrat que els bascos sempre han anat a la seva i si posar-se en contra nostre els ha reportat algun benefici, s’hi han posat sense cap mania (és el seu dret i no ho critico, només ho constato). Per tant, polítics de Catalunya, fem el nostre camí i deixem de pensar tant en el País Basc, que ells no pensen mai en nosaltres.

Cambrils (Baix Camp)

Darrera actualització ( Divendres, 5 d’agost del 2011 02:00 )

Publicat a

 

ARA  07-08-11

POLICIA

Pot la policia fer el que li dóna la gana i no respectar les normes de trànsit?. Ho dic perquè en pocs dies m’ha anat de res de  no topar de cara contra un vehicle policial que feia una rotonda contra direcció dintre del casc urbà, una rotonda que a més té l’espai central enjardinat de manera que no es veu rés, i encara que sentis la sirena, el que fas és mirar  pel retrovisor per, en tot cas deixar passar però el que no pots pas esperar és trobar-te el vehicle de cara; encara que anés a fer algun servei urgent, això justifica l’acció?.

I també, uns dies després, a la sortida sense cap visibilitat d’una altra rotonda d’aquestes petites i posades amb calçador,  si en comptes d’anar amb bici (poca velocitat i mínim espai necessari per passar) hagués anat amb cotxe, difícilment hauria pogut evitar la col·lisió contra un vehicle dels Mossos d’Esquadra aturat allà al mig,  i aquest ni tant sols tenia cap llum o sirena en funcionament. Això és normal?, no han de donar exemple amb la seva actuació?, què passa si una acció d’aquesta mena genera un accident?

PUBLICADA A L’ARA (24-01-12) I A LA VANGUARDIA (28-01-12)

TRANSFERENCIES

Transferència ordenada per internet dissabte dia 14 al matí: és carregada immediatament al compte emissor fins i tot amb les corresponents despeses. Queda abonada al compte receptor el dimarts dia 17 al matí; això a la pràctica representen tres dies durant els que aquests diners han estat, per dir-ho d’alguna manera, “en terra de ningú”. Entitat del compte emissor: Catalunya Caixa; entitat del compte receptor: La Caixa; només ho dic a títol informatiu, és de suposar que entre altres entitats el cas seria idèntic. Resposta al demanar explicacions per telèfon: dissabte i diumenge no són hàbils, per tant la transferència no inicia el seu procés fins dilluns i no és abonada fins dimarts…., home si, si no fos que dissabte “inhàbil” va ser carregada al compte emissor en el mateix moment de fer el darrer “clic” del procés!. Ja costa d’entendre que avui, en el nostre món super-informatitzat, hagin de passar 24 hores perquè una transferència ordenada per internet sigui abonada al compte destinatari, però tres dies és un veritable despropòsit per no dir una altra cosa molt més forta.

Pot semblar una niciesa, però amb els milions de moviments d’aquesta mena que es fan, és de suposar que les entitats bancàries disposen d’un “núvol” de fons immens i gratuït per jugar i guanyar diners amb ells.

Aquesta manera de procedir és normal?, és legal?, és honesta?, és decent?.

 

Publicat a La Vanguardia i a l’Avui de 10-04-12

INRI

Ahir a la tarda vaig assistir a l’ofici de Divendres Sant a la parròquia del poble (si, si, n’hi ha que encara hi anem), i sentint la lectura del relat de la Passió de Crist, i desprès de tants i tants anys de sentir-lo em va cridar l’atenció, suposo que influenciat per tot el que estem vivint darrerament als Països Catalans, un paràgraf que diu que la inscripció damunt la Creu de Crist hi va ser escrita en llatí, hebreu i grec. Això em va fer pensar que els romans de fa dos mil anys eren més oberts de mires que els españols actuals; Déu n’hi dó!!.

Publicada a La Vanguardia i al Punt Avui 25/04/2012

OBJECTIU: TV3

Ha començat l’ofensiva final de l’estat espanyol contra les televisions autonòmiques, bé, rectifico, contra TV3 que és realment l’objectiu de l’ofensiva, perquè per a ells TV3 és LA televisió autonòmica, líder d’audiència a Catalunya i amb el pecat capital que la seva llengua és el català, per tant és LA que els fa nosa.

Ara tothom hi veu la mà del PP, però l’ofensiva ja la va començar l’estat amb el govern del PSOE quan va decretar la supressió de la publicitat a TVE: l’estat pot mantenir i mantindrà tant temps com vulgui la televisió estatal al cost que sigui, en canvi a les autonòmiques (llegeixi’s TV3), se’ls exigeix déficit zero amb un mercat publicitari cada vegada més magre; i quin serà el proper pas si aixó no els acaba de funcionar?: ja veurem quan tardarà la prohibició de que emetin publicitat, com la “germana” gran.

Evidentment que sense la publicitat poden representar una càrrega molt important i gairebé insuportable, que pugui, des d’un punt de vista estrictament econòmic, justificar el seu tancament o privatització, criteri que per cert també es podria aplicar a TVE.

Però en el cas de TV3 hi ha un altre vessant, i aquí tornem a topar amb la mateixa pedra: la cadena ha representat i representa una eina indispensable per a la normalització del català, a més amb un treball fet amb un nivell de qualitat que rara vegada s’assoleix a la resta de l’estat tant a les privades, com a les autonòmiques, com a la mateixa TVE. Preparem-nos que ara va seriosament: objectiu TV3.

 

La lletra i l’esperit

 

EL PUNT AVUI 28-06-12 i ARA 01-07-12

28/06/12 02:00 – AGUSTÍ VILELLA

Aquests dies, arran de l’escàndol i posterior dimissió del president del Consejo General del Poder Judicial, Sr. Dívar, he rumiat força al respecte del que ens explicaven en els meus temps d’estudiant sobre la lletra i l’esperit de les lleis, en el sentit que el text de la llei no podia, moltes vegades, reflectir el que realment el legislador volia dir, però que l’intèrpret de la llei, o sigui el jutge, ja en faria en el seu moment la interpretació adient i l’aplicació correcta.

Evidentment aquest no ha estat el cas amb el senyor més amunt esmentat ja que, pel que sembla, la lletra de la normativa que regula el funcionament de l’ens que presidia diu que els seus membres no estan obligats a justificar o donar explicacions al respecte de les despeses que carreguen; estic segur que l’esperit d’aquesta norma és la voluntat de protegir el membre de l’alt organisme en cas d’investigacions o situacions delicades, però segur que la voluntat del legislador no era pas que sota aquesta normativa tothom s’hi fes un vestit a mida i carregués tota mena de despeses a la institució com sembla que feia el dimitit Sr. Dívar i que anaven des de sopars més o menys romàntics fins a utilitzar el cotxe oficial per anar a la platja.

De tota manera, i sota el meu punt de vista, el més greu no és això, sinó que aquesta persona ha marxat fent-se l’ofès i dient que no tenia cap càrrec de consciència perquè no havia infringit cap norma (en la lletra, evidentment). I més greu encara és que el seu successor, encara que provisional, surti a defensar-lo amb el mateix discurs. Si aquesta és la interpretació que de les normes fan els màxims representants del Poder Judicial del país, molt malament anem; o no?.

Cambrils (Baix Camp)

10-12-11

SOC INDEPENDENTISTA

I no ho era. Soc català i sempre me n’he sentit fins al moll de l’ós, peró fins fa un temps no havia sentit la necessitat que té el meu país de la independència. A més, creia que una vegada s’acabés la dictadura s’acabaria la nostra discriminació enfront la resta d’Espanya; evidentment estava molt equivocat i malauradament els fets m’ho han demostrat: Els acords post 23 F, la LOAPA, l’alta velocitat començada per Sevilla, el déficit pressupostari envers Catalunya, la negativa de Madrid a publicar les balançes fiscals, els papers de Salamanca, les “chapas” dels cotxes, els diferents criteris judicials segons en quin sentit siguin les suposades “ofensas”, els constants insults dels mitjans de comunicació que tots sabem, el caos ferroviari, el patétic espectacle del Tribunal Constitucional, l’Aeroport de Barcelona, el dèficit crònic de les inversions en infraestructures, les constants ingerències amb les corresponents retallades en les compentències estatutàries, les mentides contínues i conscients quant a la convivència català-castellà a Catalunya, les opinions fetes públiques al respecte de la Fira de Frankfurt, etc.

Acabo donant les gràcies als espanyols en general per haver-me fet donar compte que ens cal la INDEPENDÈNCIA.

Aquest text meu es va publicar a l’AVUI del 5 de Novembre de 2007

02-07-12

Acabem de rebre l’enèsima envestida judicial contra el català. Per què resulta tan difícil a un col·lectiu de gent acceptar que n’hi ha que parlen diferent? Per manca de cultura, per mala voluntat o per intolerància? Perquè l’objectiu no és l’ensenyament, blanc directe d’aquesta darrera sentència, l’objectiu real és la llengua en si: ensenyament, etiquetatges, cinema, retolació, mitjans de comunicació, etcètera.

Tinc molts amics no catalans, i aquest tema, a la major part d’ells, sovint els fa aflorar la seva pitjor cara, i fins i tot n’hi ha que arriben a la conclusió que si parlem diferent és realment per tocar-los el voraviu. Conec gent d’altres països no monolingües –com Bèlgica i Suïssa– i la gran diferència que hi veig amb la nostra situació és que allà tothom accepta i entén la diferència, i sobretot la respecta.

En el nostre cas, s’acaba produint un profund esgotament perquè és realment cansat haver d’estar sempre a l’aguait i en actitud militant senzillament per poder viure en la llengua pròpia a casa nostra. Hi ha gent vivint des de fa anys i panys a Catalunya que no han dit mai ni una sola paraula en català i, per tant, això no els ha representat cap dificultat. Per contra, qualsevol catalanoparlant ha de fer veritables esforços per poder viure un sol dia a Catalunya sense haver de canviar de llengua. Esgotador. Però que no s’equivoquin: no se’n sortiran!.
Carta a La Vanguardia edició en Català

La Vanguardia 31 de Juliol de 2012

SERIOSITAT (O NO)

El senyor Madoff va muntar una estafa colossal, diuen per l’equivalent d’uns 38.000 MM d’€. El bunyol, que afectava un important nombre de grans inversors i grans fortunes de tot el món, es va descobrir i el Desembre del 2008 aquest senyor va ser detingut i processat, i el més de Juny del 2009 ja estava jutjat i condemnat a 150 anys de presó; això per a mi és la demostració de l’actuació seriosa de la justícia seriosa d’un país seriós.

Aquí, entre altres minúcies els bancs i caixes han, per dir-ho suaument, fet fonedissos  els estalvis de milers i milers de persones (per un import total similar al del Sr. Madoff), bàsicament jubilats i petits estalviadors, en una actuació que probablement no sigui massa difícil de qualificar d’estafa.

Aquest bunyol nostrat ja deu fer prop d’un parell d’anys que es va descobrir i de moment els perpetradors del mateix, o sigui, des dels màxims mandataris de les entitats fins als responsables de les oficines que eren al cap i a la fi els que materialitzaven les operacions, no han estat mínimament molestats per cap estament judicial; això per a mi és la demostració de que els qualificatius que emprava abans referits a la manera de procedir als  Estats Units no són aplicables aquí.

 

11-09-12

Malauradament no hi he pogut anar, però porto veient-ho des del primer moment i estic orgullós de pertànyer a aquest país: un milió i mig de persones (diuen) i un ambient fantàstic, reivindicatiu però pacífic i festiu. Visca Catalunya. INDEPENDÈNCIA.

 

19-09-12

Carta meva publicada a “La Vanguardia” de 19 de Setembre a a El Punt Avui de 21-09-12:

EMOCIONAT

Estic amb les demostracions d’afecte dels españols cap a nosaltres d’ençà de la macro-manifestació de dimarts passat. No paren de manifestar el preocupats que estan: que si ens faràn marxar d’Europa; que si no ens hi deixaran tornar a entrar; que si no podrem utilitzar l’euro; que si passarem a tenir una economia paupèrrima; que si no ens admetran a l’ONU ni a l’Aliança Atlàntica; en fi, un devessall de previsibles, segons ells, calamitats que ens vénen al damunt pel nostre mal cap i aquesta dèria per voler ser independents que ens ha agafat i que es veu que no els deixen ni dormir.

També estic emocionat pel canvi que hi ha hagut en la seva actitud, desprès de passar-se anys i panys dient-nos el nom del porc i de devastar a consciència la nostra economia, ara que veuen que això de que marxem pren aspecte de realitat no massa llunyana, els ha entrat una, suposo que sincera, preocupació pel nostre benestar que entendreix.

Els ho agraeixo, però goso dir-los que no pateixin per nosaltres, que ja ens sabrem cuidar i ocupar-nos nosaltres mateixos del nostre país, i que si malgrat tot hem de patir poc o molt pel fet d’haver assolit la nostra llibertat ho farem molt gustosament i de tot cor, ah! i a més que tampoc ens n’anem pas tant lluny, que nosaltres continuarem estant geogràficament on sempre hem estat i que, si volen, podem ser bons veïns.

 

22-10-12

CARTA MEVA PUBLICADA A L’AVUI DEL DIA 22 D’OCTUBRE 2012
Vull dir-los a tots els espanyols que si volem ser independents, si volem marxar del seu estat no és (només) per la qüestió econòmica, sinó que aquesta és una més de les raons que tenim i ens impulsen en el nostre desig.

Com volen que estiguem a gust en un país on insultar al català és gairebé un esport nacional i a més sense càstig?; on dir mentides descarades sobre qualsevol aspecte que tingui a veure amb la convivència, és comú?; on el ministre d’Ensenyament diu que l’ensenyament en català és un niu d’independentisme, i que vol espanyolitzar els escolars catalans?; on el ministre d’Afers Estrangers compara l’independentisme amb el nazisme?; on gent amb responsabilitats importants ens amenaça directament i ningú la fa callar?; un país on no es pot obtenir un medicament amb el fullet explicatiu en català?; on no es pot comprar un cotxe o un electrodomèstic amb les instruccions en la nostra llengua?; on comprar un llibre en català és més car que comprar-lo en castellà?; on per veure una pel·lícula en català has de fer meravelles tant d’horaris com de sales a llocs més o menys remots?, etc. És per tot això i mil raons més que volem ser independents i amos del nostre destí, fins i tot amb tot el dret del món d’equivocar-nos, però almenys ens haurem equivocat nosaltres, no pas ells.

 

22-11-12

Antonio Tejero denuncia Artur Mas per “conspiració i proposició per a la sedició”.

Aquest és el país en el que volen que estem inclosos?; un país que a més, avui sembla ser que a través de Turespaña ha autoritzat la Fundación Francisco Franco a utilitzar el Palacio de Congresos de Madrid. Algú s’imagina una situació similar a qualsevol país mitjanament civilitzat i democràtic???

Que s’ho facin solets, que nosaltres ja farem la nostra via.

 

04-12-12

Au va Sr. Wert, que ja falta menys perquè ens puguin etzibar en plè carrer el seu enyorat “en cristiano, coño!!!”; qui serà el proper pas?, prohibir la premsa en català?, clausurar TV3? i totes les altres emissores de ràdio i TV en català?, tornaràn a fer cantar el Cara al Sol a les escoles?. Ànims home, ànims, que com més grossa la faci suposo que abans rebentarem d’una vegada i farem el que hem de fer!!!!!!!!!!!!!.

 

05-12-12

Ara resulta que la policia de l’estat veí diu que del famós informe del diari de l’amic de la Sra. Exuperancia, res de res.

I ara què?, suposo que si españa fos un país mitjanament seriós hi hauria des de dimissions a nivell ministerial fins a sancions molt importants per al mitjà que va escampar la història.

Que passarà realment?, suposo que rès, amb una mica de sort encara li donaran un premi al Pedrojota per el seu “rigor informatiu”.

Hem de marxar com més aviat millor!!!!!!!!!!

 

06-12-12

CARTA PUBLICADA A L’AVUI DE 06-12-12

Amb l’anunci fet després del darrer Consejo de Ministros, és de suposar que la Sra. Alicia Sánchez anirà per tots els casals d’avis als quals va espantar dient-los que en el cas que Catalunya assolís la independència deixarien de cobrar les pensions, per dir-los que, de moment, el govern del seu país (del de la Sra. Alicia, vull dir), no les actualitzarà segons l’IPC i que perdran poder adquisitiu; seria mínimament coherent fer-ho, no li sembla, Sra. Sánchez?.

 

Publicada a “La Vanguardia” dia 08-12-12

I ARA QUE? 

Finalment  el famós esborrany publicat per un  diari madrileny difamant  des del President Mas fins al President Pujol, segons la mateixa policia española, és totalment fals. I ara que?. Hem de recordar que a l’esborrany s’hi van agafar bona part dels partits, des dels crits de “a la cárcel, a la cárcel” en presencia de la Vicepresidenta del govern español y de la Sra. Alicia Sánchez, fins a l’ús que sense cap mania en va fer la Sra. Chacón. No es pot negar de cap manera que aquest episodi va influir en la campanya electoral i, molt probablement en els seus resultats. Si fóssim en un país normalment democràtic segurament hi hauria des de dimissions o destitucions al més alt nivell fins a importants sancions per al diari que ho va escampar desprès de, molt probablement, “fabricar-ho”. Alguna cosa d’aquestes passarà?. Ho dubto molt.

 

Publicada a l’Ara del 16-12-13 i a l’Avui del 17-12-13

REFERÈNDUM

No paro de llegir i sentir opinions de tota mena al respecte de la data i pregunta(es) per al referèndum; tothom opina el que li sembla com és lícit i normal, el que em sorprèn és la quantitat de gent indubtablement independentista  que s’ho ha agafat fatal.  Jo vull dir el següent: la pregunta no és la que m’agrada perquè per a mi hauria de ser directament la segona, i la data em sembla que podria ser més propera; dit això també vull entendre la complexitat de tot, i que des de fora segur que no tenim ni la més remota idea de les pressions brutals que aquesta gent que ha acordat això, i en especial el President, han hagut i han de suportar.

Per tant:  a partir d’aquest moment la data i la pregunta són LES MEVES DATA I PREGUNTA i faré tot el que pugui per aconseguir convèncer el major nombre de gent possible perquè voti SI + SI, i crec que tots  els que volem un país lliure hauríem d’adoptar una actitud positiva i lluitar al màxim perquè tot això pugui tirar endavant (no oblidem que encara som al començament del començament).

30-12-12

Carta publicada a l’ARA dia 30-12-12

 

NO ENS FALLIN!

Srs. Artur Mas i Oriol Junqueras, no ens fallin sisplau, no li fallin al país; per una vegada, deixin la jaqueta dels respectius partits, deixin el tacticisme partidista i pensin només en Catalunya. Tinguin en compte que si no ens fallen, vostès passaran als llibres d’història com els artífex d’haver aconseguit les més altes fites per Catalunya, però que si ens fallen, que si li fallen al país, o sigui, si posen davant dels interessos del país els interessos partidistes i electoralistes, sortiran als llibres com culpables d’haver perdut la millor oportunitat pel país dels darrers tres-cents anys i que no es podrà repetir en, al menys, una generació. Si us plau parlin tant com hagin de parlar, amb tota la calma necessària, però sobretot arribin a un acord que permeti un govern estable que tingui la força necessària per tirar endavant tots els processos per portar el país a la seva plenitut, o sigui, a la independència. Segur que ho faran. Gràcies.

 

2013

Carta meva a La Vanguardia en català  03-01-13

CONSTITUCIO ESPANYOLA

Estic tip de sentir parlar de la constitució española. Jo hi vaig votar a favor i no me n’amago pas, perquè llavors, com suposo que a molts altres, em va semblar que era un pas endavant molt important tenint en compte d’on veníem i de l’ambient que es respirava a l’estat español. Aquest vot a favor és el que s’ens retreu en un o altre sentit
per molta gent. La gran pregunta però és: l’hauríem votat molts dels que ho vam vam fer si ens haguéssim pogut imaginar que aquell text es convertiria en una cotilla asfixiant per al nostre país?, sense cap mena de dubte la resposta és no.

Carta publicada a l’ARA d’avui dia 03-01-13

 REUNIÓ I DIÀLEG

Ara el Sr. Rajoy diu que es vol reunir amb el President Mas per parlar de qualsevol tema, però això si, amb dos topalls molt definits: la constitució i el sistema de finançament de les comunitats autònomes, que segons ell són intocables. Llavors, Sr. Rajoy, ens pot dir de què està disposat a parlar?, del temps?, del sexe dels àngels? Sigui seriós.

DE PORC I DE SENYOR…

05/01/14 02:00 – AGUSTÍ VILELLA GUASCH

Discurs de final d’any del president Mas: serè, ponderat, adreçant-se als catalans, parlant de Catalunya i del seu futur, demanant i oferint diàleg a l’Estat, en cap cas ni una referència a altres comunidades de l’Estat espanyol, ni una amenaça ni una paraula de menyspreu cap a ningú.

Discurs d’altres presidents d’altres comunidades que hagi vist jo (Extremadura, Andalusia, Madrid, Galícia): paraules que jutjaven, menystenien i amenaçaven tant el nostre país com, sobretot, el nostre president. Em reafirmo en el títol de la carta.

Cambrils (Baix Camp)

Darrera actualització ( Diumenge, 5 de gener del 2014 02:00 )

 

08-05-13

Un estat que persegueix, insulta, i titlla de feixista qualsevol que discrepi de la línia de pensament del seu govern; un estat que reconeix i fins i tot es vanta de que castiga i deixa sense renovar càtedres universitàries per discrepàncies polítiques; un estat que persegueix fins a límits esperpèntics les llengües no majoritàries parlades dintre de la seva jurisdicció, llengües reconegudes fins i tot per la constitució; un estat que suspèn acords democràticament presos per parlaments democràticament elegits, etc. etc. etc. Tercer món?, república bananera?….. No, España!!!.

Un estado que persigue, insulta, y tacha de fascista a cualquier que discrepe de la línea de pensamiento de su gobierno; un estado que reconoce y hasta se vanagloria de que castiga y deja sin renovar càtedras universitarias por discrepàncias políticas; un estado que persigue hasta límites grotescos las lenguas no mayoritarias habladas dentro de su jurisdicción, lenguas reconocidas incluso por la constitución; un estado que suspende acuerdos tomados democràticamente por parlamentos elegidos democràticament, etc. etc. etc. Tercer mundo?…. No, España!!!.

Un état qui poursuit, insulte et dit fasciste a tout ce qui ne sérait pas d’accord avec la ligne de pensée de son gouvernement; un état qui réconnait et même se vante de punir et pas renovar des chaires universitaires par des desacords polítiques; un état qui poursuit jusqu’a des limites grotesques les langues non majoritaires parlées dans sa jurisdiction, langues malgré tout réconnues par la constitution; un état qui suspend des accors démocratiquement pris par des parlaments démocratiquement élus, etc. etc. etc. Troisiem monde?, “banana republic”?….. Pas du tout, l’Espagne!!!.

 

30-06-13

Estic veient el concert per la llibertat i des del primer moment m’ha envaït un sentiment d’orgull de país i de formar-ne part; un Camp Nou ple de gom a gom de gent reivindicativa però educada, festiva, contenta…. que estic segur que haurà aixafat la guitarra a molts que haurien volgut gent cridanera, barroera, insultant, fent aldarulls, etc.. Nosaltres som així i, sens dubte GUANYAREM per la força imparable de la nostra raó. Visca Catalunya lliure!!!!!!!!!!!

Què deu dir el club Botox&Silicona, perdó volia dir Sánchez Camacho/Llanos de Luna, a tal i com s’està desenvolupant el concert per la llibertat?; deuen portar un disgust de mort (o un cabreig de molta volada) perquè segur que somiaven amb aldarulls, insults, banderes cremades, etc., que els hauria donat peu a deixar anar tota la seva mala llet verbal o, qui sap si fins i tot la delegada del gobierno español hauria tingut excusa per demanar la intervenció de la legión o de la brunete.

11-09-13

Ara arribem a casa desprès de participar a la VIA CATALANA; pell de gallina i un orgull immens de formar part d’aquest poble. Arribar al tram on ens havíem inscrit, trobar-lo a vessar de gent, tothom reivindicatiu però tothom alegre, tothom respectuós, s’ha cridat independència, s’han cantat Els Segadors, però ningú ha proferit cap crit contra ningú; estàvem tots a favor de….., però ningú ha manifestat estar en contra de….. Avis, gent impedida, gent jove, nens, i tot el que voleu, hem estat gairebé dues hores saltant, ballant, fent la onada…. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!

 

25-09-13

Sobres per tot arreu, parlant en plata merda per tot arreu, i la pròpia fiscalia tant primmirada per segons què, enlloc d’exigir la testificació de tothom mínimament implicat en el tema, va i diu que aquest paios (Rajoy, Rato, Arenas) no cal, que qui sap si un altre dia. Això passa en algun lloc més?. Que jo sàpiga un ministre britànic va dimitir per haver donat el no. de carnet de conduir de la dona enlloc del seu per evitar perdre punts (res de sobres amb diners), una ministra alemanya va dimitir perquè sembla que potser fa no sé quants anys i panys va copiar part de la seva tesi doctoral (res de sobres amb diners)……………… Com deien en temps de Fraga ministro de información y turismo: “Spain is different”, i tant diferent, mare meva!!!!

 

01-10-13

Vagi per davant que el Narcís Serra i l’Adolf Todó no són precisament sants de la meva devoció, em semblen dos personatges prototípics de les suposades elits polític-econòmiques d’aquests darrers temps: barruts i aprofitats; per tot el que dic abans em sembla molt bé que els imputin judicialment, que els jutgin en el seu moment i si es demostra que són culpables, que se’ls condemni, que els facin tornar els diners i si han d’anar a presó que hi vagin.

Dit això hi ha coses que no em quadren, perquè els disbarats que van fer aquest parell de personatges i els diners que suposadament es van embutxacar són una gota d’aigua dintre de l’oceà comparat amb el que van fer el Sr. Rato i companyia a Caja Madrid – Bankia i mentre als Serra – Todó se’ls imputa, al Sr. Rato se li dona un premi posant-lo a Telefònica de conseller i amb un sou estratosfèric.

L’actitud la fiscalia és com a mínim curiosa, no?.

 

11-10-13

Senyora vicepresidenta del gobierno de españa, ja té vostè la calculadora a punt per demà?, l’operació l’ha de plantejar com detallo a continuació: 7.500.000 catalans – (manifestants que hagin aplegat – manifestants portats d’altres llocs d’españa) = majoria silenciosa de catalans a favor, com a mínim, del dret a decidir i probablement de la independència. Pensi que si no ho fa així quedarà vostè molt i molt malament i ensenyarà el llautó per no dir el culet, quedant com a mentidera i manipuladora. Eh que ho farà així?, ho dubto però fins demà em permeto el luxe d’atorgar-li el benefici del dubte.

 

18-10-13

Carta publicada al Punt Avui d’avui dia 18 d’Octubre

Senyora Sánchez, senyor Rivera, senyors i senyores varis: després de la impressionant Via Catalana, en què vam sortir a la carretera més d’un milió sis-cents mil catalans, tots els vam sentir a vostès menystenir-la, infravalorar el nombre d’assistents, referir-se a una suposada “majoria silenciosa”, etc.; fins i tot l’ínclit senyor Vidal-Quadras ha dit les darreres hores que va ser un muntatge artificial (estaria bé que un científic com ell demostrés com es pot fer que “artificialment” aquesta gentada surti a ocupar 400 km de carreteres). Dissabte van convocar vostès una manifestació que sembla que amb una mica d’optimisme es pot quantificar en unes 50.000 persones i ara basant-se en aquest “èxit” exigeixen no sé quantes coses; una mica de seriositat, senyors i senyores!.

 

2014

 

Publicada al Diari Ara el 27-01-14

ICONES

M’he fet gran amb la imatge i el relat del terrible bombardeig sofert pel poble de Guernika a la guerra civil; a més l’esdeveniment va ser iconitzat pel famós quadre de Picasso i ha estat la imatge de la barbàrie del règim feixista de Franco contra la població civil indefensa.

Des de fa ja un cert temps he anat furgant en cròniques i relats de la maleïda guerra, i m’he horroritzat a mesura que m’he anat assabentant de les dotzenes de bombardejos que sobre la població civil hi va haver a Catalunya, especialment a Barcelona, però també a ciutats mitjanes i fins i tot poblets petits, totalitzant aquests bombardejos milers de morts!!; em dol confessar la meva ignorància, però suposo que també ha estat induïda per la poca difusió (o importància?) que s’ha donat a aquests bombardejos, que no han tingut la difusió ni la repercussió que històricament ha tingut el de Guernika, i la meva pregunta és: perquè?.

 

03-03-14

Torno a demanar als nostres dirigents, concretament al President Mas i a l’Oriol Junqueras, el que els demanava el Desembre de 2.012:

NO ENS FALLIN!

Srs. Artur Mas i Oriol Junqueras, no ens fallin sisplau, no li fallin al país; per una vegada, deixin la jaqueta dels respectius partits, deixin el tacticisme partidista i pensin només en Catalunya. Tinguin en compte que si no ens fallen, vostès passaran als llibres d’història com els artífex d’haver aconseguit les més altes fites per Catalunya, però que si ens fallen, que si li fallen al país, o sigui, si posen davant dels interessos del país els interessos partidistes i electoralistes, surtiran als llibres com els culpables d’haver perdut la millor oportunitat pel país dels darrers tres-cents anys i que no es podrà repetir en, al menys, una generació. Sisplau parlin tant com hagin de parlar, amb tota la calma necessària, però sobretot arribin a un acord que permeti un govern estable que tingui la força necessària per tirar endavant tots els processos per portat el país a la seva plenitut, o sigui, a la independència. Segur que ho faran. Gràcies.

 

30-07-14

Patètic paper, una vegada més, d’aquest home que presideix el Gobierno de España, en Mariano Rajoy: anuncia la reunió amb el President Mas com un afegitó a l’anunci de la reunió amb el nou Secretario General del PSOE; rep el President a dalt de l’escala com volent dir, si vols alguna cosa puja; posteriorment a la reunió el President Mas fa una roda de premsa d’una hora i mitja absolutament oberta; el Palacio de la Moncloa emet un “comunicado” i fa sortir a la seva delegada a Barcelona, Sra. Sánchez a donar la cara.
Ganes de menystenir i menysprear el President Mas i Catalunya?, segur.
Incapacitat fins i tot intel•lectual d’avaluar la situació?.
Li han dit a aquest home que probablement té davant seu el repte més important que hagi hagut d’afrontar l’estat español en els darrers 100 anys o més?.

Incapacitat d’afrontar una roda de premsa sense interposar-hi el seu estimat i protector “plasma”?.

Desconfiança del seu equip precisament per deixar-lo sol davant els periodistes tanta estona i sense cap “tallafocs”?.

La resposta correcte probablement sigui una suma de la que es pugui donar per separat a cadascuna de les preguntes anteriors, però el resultat global es el que deia al principi: PATÈTIC.

06-08-14

M’ha decebut molt i molt el que va confessar públicament el President Pujol fa uns dies, perquè és una actuació il•legal a més de deshonesta i això una persona del seu nivell no ho hauria d’haver fet mai i vull que pagui tot el que hagi de pagar; fins aquí estic parlant del que ell mateix va dir, o sigui de que era una herència del seu pare que de fet beneficiava a la seva dona i fills i que el diner, en el moment de morir el seu pare aquest ja l’havia posat fora del país, o sigui que no era fruit de cap frau o robatori ni l’havia posat ell mateix a l’estranger.

També aplaudiré que, si surten més coses, en carregui les conseqüències de tota mena que li corresponguin. A partir d’aquí cada dia per no dir cada hora que passa m’estic tornant més defensor d’en Pujol perquè les coses que s’estan dient, les especulacions que s’estan fent i el tractament que s’està donant al tema des de tota mena de mitjans d’informació comença, al meu entendre a ser esperpèntic. Ja no parlem dels mitjans i els ambients cavernari-messetaris que és lògic que intentin tirar l’aigua al seu molí, però mitjans d’aquí, mitjans del país, jo crec que hi haurien de posar una mica més de cura; compte!!, no parlo d’amagar res, si no de no donar informacions que no hagin estat contrastades i no fer la pilota més grossa del que potser realment sigui (i repeteixo a risc de fer-me pesat, si pel conducte que sigui ha deixat de pagar un sol euro, que assumeixi el que hagi d’assumir).
Aquest matí, per acabar de reblar el clau, al programa de Catalunya Ràdio van i entrevisten a un cap sindical del cos d’Inspectores de Hacienda i el paio s’hi ha esplaiat sense dir res en concret: “dicen”, “parece ser”, “se habla de”, “sentia el aliento”…, ara això si, com sense voler ha deixat caure una xifra: TRES MIL MILIONS D’EUROS. Jo crec que no és la funció de la ràdio nacional del país fer “el caldo gordo” que diuen ells a aquesta gent, quan hi hagi dades concretes, proves, documents contrastats i contrastables, repeteixo que seré el primer a exigir totes les responsabilitats que calgui; ara, que Catalunya Ràdio faci de EsRadio, Cope o 13, francament, crec que no cal.

 

25-08-14

“España es un país serio”, Mariano Rajoy dixit avui mateix. Un país on la ferum de corrupció abasta des de les més altes magistratures del país fins al darrer graó del poder polític; Malaya; Gurtel; Bárcenas; indemnitzacions “en diferido”; sobres i capses d’havans plens de bitllets; Prestige; EROS; AVES “destinació enlloc”; dèficit equivalent al PIB; atur real proper al 30%; molts molt alts càrrecs amb pisos a Madrid que cobren 1.800 € mensuals com a compensació per estar “desplaçats”; aeroports sense avions; legal i subvencionada una fundació que ostenta el suggeridor nom de Francisco Franco; un país que té i manté el faraònic “Valle de los Caidos” on es veneren el dictador i el fundador de la “Falange” i que d’altra banda té 2.500 fosses comunes sense obrir; que té desenes de milers de morts en la postguerra enterrats en aquestes fosses comunes que cap govern no ha consentit que se’n faci l’exhumació i identificació; milers de nadons robats en els primers anys del “régimen” a dones represaliades; un país on van pels carrers i fins i tot ocupen càrrecs oficials responsables directes de crims comesos en nom de la dictadura; un país on no s’ha jutjat ni tant sols molestat cap d’aquests responsables de l’anterior règim; encara calenta la publicació al BOE la legalització i corresponent subvenció d’una altra fundació amb un nom d’arrel tant democràtica com “Blas Piñar”; per no parlar de la història dels “papers de Salamanca” pels que s’ha arribat a esgrimir el “derecho de conquista”; fiscals que de fet fan de defensors de possibles delinqüents imputats en casos de possibles fraus milionaris; jutges jutjats per gosar tocar segons qui; un estat on es pot ser severament punit per exhibir una estelada i on no hi ha risc de patir cap problema per exhibir tota mena de simbologia nazi; una crisi bancària que ha costat dotzenes de milers de milions d’euros al contribuent; continuem o parem?. “España es un país serio”, sí senyor Rajoy, amb dos coll..s!!.

 

Ara dia 7 de Setembre de 2014

I SI PASSÉS?

I què hauria de passar?, doncs que els il•lustres membres del Tribunal Constitucional, no tombessin la Llei de Consultes i no suspenguessin la convocatòria del 9N. Perquè Déu-n’hi-do del paperot d’aquests magistrats si fan el que en Rajoy, la Sáenz, el Montoro, la Sánchez, la Cospedal…. i tutti quanti fa mesos i mesos que diuen que faran, tot i no haver vist evidentment la Llei perquè no existia.

Admeto ser tractat d’il•lús, però jo encara vull pensar que de la mateixa manera que cada barrabassada que diu el “Gobierno de la Nación” i els seus mitjans afins fa sortir independentistes de sota les pedres, no podria ser que aquesta cantarella contínua des de fa tant i tant temps se’ls giri en contra i els del TC, encara que només fos per demostrar una vegada que els queda un bri de independència, van a la seva i no dictaminen el que aquells esperen?.

Encara que tinc clar que ratllaria la ciència-ficció…. de més verdes en maduren!!!

 

“ARA” dia 16 de Setembre de 2014

ÚLTIMA OPORTUNITAT PER A LA IMATGE DEL TC

Última oportunitat per al TC?, jo crec que sí, que és la última oportunitat perquè aquest tribunal giri full i demostri que no és una caixa de ressonància del Gobierno de España i dels dos gran partits polítics estatals que, abans de conèixer la llei, que abans de que sigui convocada la consulta, ja donen per segur que el tribunal en qüestió les tombarà totes dues i les suspendrà cautelarment i a més tot això a una velocitat a la que no acostuma pas a reaccionar precisament aquest organisme.

 

18-09-14

Ara va i surt el portaveu del PP al Congreso de los Diputados i titlla de imprudent David Cameron per haver “permès” votar als escocesos. És que aquesta gent no té el més mínim sentit del ridícul?, com pot dir això d’una acció que s’até a la lògica democràtica més elemental?. A més, que pensa fer aquest senyor, Alonso crec que es diu, quan pel que sembla d’aquí a no massa temps el Regne Unit amb o sense Escòcia, farà un referèndum per decidir si segueix dintre la Unió Europea o marxa?, voldrà –exigirà- votar també ell?, què dirà?. A aquesta gent els fan falta molts anys de cultura democràtica per assolir moltes coses que per a la resta del món, diguem-ne “civilitzat”, són absolutament elementals.

 

20-09-14

Impagable la imatge d’ahir al final de la sessió del Parlament de la Sra. Sánchez marxant amb aires de “mestressa ofesa”. Apart de que hi va haver intervencions molt bones, aquesta sola imatge compensava de sobres haver-se passat dues hores davant el televisor.

Pactar amb el poderós sempre és perillós per al feble, perquè el poder el té qui el té. Creure’s les promeses que el poderós fa al feble quan a aquell li convé fer-les per seduir al feble també és perillós per al feble perquè el poder el té avui qui el té. No han passat encara quaranta-vuit hores des del tancament de les urnes a Escòcia, i les promeses fetes pel govern de Londres cap als escocesos i que és de suposar que van servir per decantar força voluntats i amb tota seguretat van ajudar a que el resultat del referèndum fos el que ha estat, ja no sembla tant fàcil i immediat que es compleixin, però és clar, el referèndum ja l’han guanyat ells i tornen a tenir la paella pel mànec.

I jo em permeto preguntar a tots els catalans que encara sospiren perquè des d’España es faci(n) alguna(es) promesa(es) de millorament de finançament, de respecte cap a la nostra terra, cultura, llengua, institucions, etc.: teniu algun dubte del que valdrien aquestes promeses?, jo no en tinc cap, no valdrien res, però res de res. Si un estat com el Regne Unit ha necessitat tant poc temps per començar a fer l’orni, siguem realistes, les esperances de compliment per part de l’estat español….. nul·les.

Per tant, nosaltres a lo nostre que no és altra que votar el dia 9 de Novembre i en funció del resultat avançar cap a la independència del nostre país.

 

21-09-14

L’oracle econòmic-acadèmic del senyor Rajoy ha parlat. Si, aquell suposat expert nomenat Angel de la Fuente(*), i si dic suposat expert és perquè dir “expert” sense anteposar-hi “suposat” em semblaria molt inadequat per definir un personatge que ara fa unes setmanes i desprès de molts i molts mesos de cuinar dades ben condimentades a gust del seu amo, va dir que no n’hi havia per tant, que al cap i a la fi, la festa espanyola només ens costava als catalans la ridiculesa de 8.000 milions d’euros cada any; ara quest mateix personatge, que a més de cuinar dades deu tenir mala memòria, evacua que el concert econòmic no és possible aplicar-lo a Catalunya perquè li costaria al seu estimat estat español la bonica quantitat de 16.000 milions d’euros anuals, o sigui exactament el doble del que deia fa quatre dies i que a més és la xifra que preconitzava la Generalitat. I es queda tant ample!; però aquesta gent s’ha cregut que som idiotes o que?.

(*) Per cert, l’afició que tenen aquesta gent a fer que els noms siguin altisonants és si més no, curiosa; us heu fixat que si aquest home fos català es diria senzillament Àngel Font?

 

27-09-14

Discurs del President Mas aquest matí, entrevista, encara en marxa en aquest moment, que li està fent la Mònica Terribas: orgullós de tenir-lo com a President; algú pot pensar que es pot contraposar mínimament la imatge del (cata)plasma de la Moncloa amb la d’aquest home?.

 

28-09-14

La Pastor 0, el President Mas 10!!!!. Per cert, i parafrasejant Antony Hopkins a “El silenci dels anyells”: quid pro quo; o sigui és de suposar que ara permetran que la Mònica Terribas entrevisti al Rajoy, no?

 

30-09-14

Ara arribo, he hagut d’anar a Logroño; anant cap amunt entre LLeida i Saragossa he vist que baixaven 8 – 10 Furgonetes de la G. Civil. Ara tornant, entre Saragossa i Lleida he avançat una caravana de 12-14 furgonetes de la P. Nacional que baixaven. Casualitat??

Publicada al Punt Avui el 02-10-14

Senyor Rajoy: Sap que els negres esclaus ho eren legalment?; que les jornades laborals eren de 12 hores, dissabtes inclosos, legalment?; que era legal que les dones no tinguessin dret de vot?; que la llei de Sudàfrica deia que l’apartheid era legal?; que les deportacions massives d’Stalin a Sibèria i les seves execucions indiscriminades es feien legalment?; que les monstruositats de Hitler les feia ajustades a la seva llei?. I anant a zones que li deuen ser més properes, suposo que sap que l’horrible “Valle de los Caidos” es va fer emprant legalment els vençuts com a mà d’obra gairebé esclavitzada?; que era la llei la que prohibia parlar català?; que fins i tot l’abominable execució al “garrote vil” d’en Salvador Puig Antich es va fer d’acord amb la llei?. I què em pot dir, que totes aquestes aberracions van estar ben fetes perquè eren “legals”?, si és això el que pensa, i veient el seu capteniment en defensar una legalitat impossible és possible que ho pensi, potser que s’ho faci mirar. Ah!, i nosaltres continuarem amb el nostre procés que acabarà com es van acabar tantes i tantes situacions “legals” en el passat: trencant la llei.

03-10-14

Milions de persones als carrers i carreteres del país al llarg dels darrers anys, milers d’entitats i organitzacions, nou-cents onze ajuntaments sobre 947, trenta-set consells comarcals sobre 41, les quatre diputacions, els bisbes, molts capellans, cada vegada més personalitats de la cultura, la ciència, l’esport…….; i a tot això hi hem d’afegir la majoria absoluta del parlament. Tothom clamant per poder votar el dia 9 de Novembre proper, i el govern (i la oposició) españols sense fer-ne ni cas com no sigui per negar i amenaçar. Ells s’ho trobaran, nosaltres ja estem en un camí sense retorn cap a la independència.

 

04-10-14

Covards; això és el que són. Com que veuen la poca força legal i la nul•la força moral que tenen, volen aconseguir paralitzar el procés fent força sobre la baula més fràgil i sensible de la cadena: els funcionaris, amenaçant-los amb suspensions, sancions i inhabilitacions, vaja portant-los a la misèria a ells i a les seves famílies.

Un comportament per al que la única comparació possible que em ve al cap és el del “dolent” de la pel•lícula que com que no té possibilitats ni nassos d’enfrontar-se directament al “bo” tira del recurs fàcil, covard i miserable de segrestar-li i amenaçar-li la dona o el fill (petit si pot ser). Doncs aquest paper és el que està fent el gobierno de españa en aquest moment. Bén galdós.

 

07-10-14

Ara a 3/4 de 9 venint amb el cotxe cap a l’oficina sentia com de costum Catalunya Ràdio i la Mònica Terribas entrevistava la Sánchez Camarga; sort que he arribat perquè m’estava posant histèric, és que no hi ha qui la suporti, la seva raó és no callar i enrunar l’interlocutor amb la seva “verborrea”, és per algú que fos per allà, treure el cap a l’estudi i dir-li: CALLA COLLONS!!!!

10-10-14

No sé si votarem o no votarem el dia 9 de Novembre; probablement en aquest moment no ho sàpiga ningú, de tota manera el que sí que sé és que aquest partit el guanyarem, i ho dic rotundament. D’on ho trec això?, jo no tinc contactes ni conec ningú però ja fa unes quantes setmanes (jo diria que des de poc abans de la Diada), a les conferències de premsa post consejo de ministros, compareix una vicepresidenta del gobierno (altrament coneguda com a “chochito de oro”) cabrejada, molt cabrejada, emprenyada, molt emprenyada i no pot dissimular-ho, i si aquesta dona està tant cabrejada, tant emprenyada, perquè és?, doncs perquè veu que malgrat els seus infinits “no”, malgrat totes les seves prohibicions, malgrat les seves profecies(?) sobre les sentències que emetrà l’inefable TC, malgrat la potència de tota la maquinària de l’estat, malgrat tot, “lo nostre” no ho aturaran de cap manera, i la independència de Catalunya només és qüestió de temps. Per això està tant enfadada.

 

12-10-14

Estic segur que aquesta setmana que ve cauran un munt de sancions a tota aquesta gent que es passeja per Barcelona amb banderes d’españa pre-constitucionals, amb banderes de la Falange, amb banderes nazis, etc.; ho dic basant-me en que si la setmana passada a un seguidor de la Penya per portar una estelada a Saragossa li posen 4.000 € de multa, a tots aquests……, o no va així això?, ara m’he perdut!!

 

14-10-14

Hi ha una dita que diu que tot país té els polítics que es mereix. Jo no sé si Catalunya té els polítics que es mereix però els catalans portem ja una colla d’anys fent l’impossible per demostrar que ens mereixem uns polítics de talla, de gran talla.

I per això als polítics del meu país, als polítics de Catalunya, els faig un prec: si us plau no facin bones les paraules de l’home del bigotet (no de Hitler, de l’altra) que amb la seva fatxenderia habitual no fa molt que va dir que “antes de que se rompiera España, se romperia Catalunya”.
Per tant, tot i sabent que és molt difícil els faig un altra prec: per al país i només per una vegada abandonin, llencin per la borda tota tàctica política, tot interès partidista i treballin pensant només en el país i vagin tots junt cap a unes eleccions que, amb llista única –és de suposar que seria millor- o no, tinguin al seu programa un punt on manifestin la seva voluntat de declarar la independència.
Si aquesta llista, única o no, té la majoria suficient de diputats al nostre Parlament, llavors fer la declaració de independència i iniciar tot el llarguíssim procés de negociacions amb España, amb Europa, amb el món, per posar en marxa el nostre nou Estat.

Per empènye’ls i animar-los a fer això em permetré fins i tot tocar-los una fibra que tothom té, que tots tenim, que no és altra que l’amor propi: si vostès tenen la grandesa de fer el que dic més amunt passaran a la història d’aquest petit país com els artífex de la seva independència, i els seus noms figuraran als llibres i probablement a carrers i places (i no em diguin que cadascú de vostès no té un petit ego); si no ho fan d’aquesta manera em permeto pronosticar que els seus noms seran blasmats com els polítics que no van permetre que l’anhel d’un poble demostrat manta vegades amb manifestacions milionàries com mai s’han vist en cap altre país del món, hagi pogut prosperar.
Hi ha una altra raó que també han de tenir en compte: per poc que estimin Catalunya, tinguin en compte que si, al punt on hem arribat, fem figa i no tirem endavant, tots els decrets de Nova Planta, els Primo de Rivera, els Franco, etc. quedaran com a contes per a la canalla comparat amb el que faran amb aquest país nostre, perquè no en quedarà res, ni llengua, ni cultura, ni economia, ni infraestructures, res de res.

Siguin valents i pensin en la frase que l’altra dia l’Alcalde Buch va dir al President Mas “tiri endavant i si en algun moment es sent sol, miri cap al darrera i allí ens hi veurà a tots”; doncs això els dic, i em permeto dir “els diem”, jo i tots els catalans que estimem el país.

17-10-14

No sé si us passa com a mi, però jo tinc el sentiment de que desprès de tot el que portem fet els darrers anys, és en aquests dies i setmanes que venen quan ens ho estem jugant tot, i és per això que diumenge la Plaça de Catalunya ha d’estar a petar i el dia 9 de Novembre hem de votar massivament. D’aquesta manera acabarem de donar als nostres polítics l’empenta que (potser) necessiten per a fer els passos definitius i segur que més complicats de fer i també per demostrar al món, españa inclosa, que la nostra voluntat no es trenca ni nosaltres ens cansem o ens avorrim de tanta acció i tanta manifestació. Vinga som-hi tots!!.

 

Publicada a l’Avui de 21-10-14

SOCIETAT CIVIL

A mi em sembla que a nivell de societat civil hem de moure tot el que es pugui i alçar un clam tant fort com calgui perquè de cara a les properes eleccions, que hi seran i a més properes, es confeccioni el que ara estan nomenant com a “llista de país”. Si s’aconseguís això, que passa perquè els partits establerts renunciïn a les seves sigles i també per incorporar en llocs preeminents de la llista persones de provada rellevància de fora de l’àmbit polític, aquesta llista segur que arrasaria i obtindria la majoria parlamentària que permetria la proclamació de la independència del país. A més la imatge de coherència i unitat que es donaria tindria una força impressionant. Només tinc un dubte, dubte que em porta a fer-me aquesta pregunta: tindran els nostres polítics la grandesa per fer-ho?; el poble català s’ho mereix, esperem que la tinguin.

 

PUBLICADA A L’ARA DIA 29-10-14

FELICITATS

Senyor Rajoy, permeti’m que el feliciti; no li estranyi, no, el felicito perquè vostè tindrà un lloc destacat als llibres d’història i això no tothom ho pot dir. I vol que li digui el perquè?, perquè vostè haurà estat el President del Govern español responsable de la desintegració del seu tant estimat estat, perquè senyor Rajoy, no sé si n’ha donat vostè compte però la seva españa se li en va de les mans, se li desfà com un terrosset de sucre a l’aigua. Amb la seva ceguesa política i obcecació malaltissa en brandar la ditxosa constitució com si fos una flamígera espasa, ha carregat de raons (gràcies) fins i tot als més tebis independentistes del nostre país i ha ajudat a impulsar un procés que ara ja no té aturador i arribarà sense cap mena de dubte al final, o sigui a la independència de Catalunya. I a partir d’això vostè sap que en seguiran d’altres i la seva estimada “nación más antigua de Europa” es quedarà en no gaire res, en fi aquest és el seu problema, però el que si que no li prendrà ningú a vostè és el lloc a la història, se l’ha ben guanyat; felicitats!!!, ah!, i gràcies una vegada més.

 

02-11-14

Senyor Rajoy, ja ho té vostè gairebé a punt: el Consejo de Estado ja ha dictaminat per unanimitat! que el que la seva vice-presidenta va titllar d’”ocurrencia del Sr. Mas” és impugnable i demà al consejo de ministros formalitzaran la decisió d’impugnar davant el TC (tant independent ell) el nostre nou 9-N.

Com que és segur que serà suspès cautelarment vostè es deu creure que nosaltres el diumenge 9 ens quedarem a casa, o com a màxim sortirem per anar a missa i a comprar el tortellet per postres i aquí no haurà passat res, no?. Doncs lamento comunicar-li que, una vegada més, s’equivoca: nosaltres farem el que tenim previst fer, o sigui els voluntaris a obrir els col·legis i posar-los en marxa i els ciutadans a dipositar les paperetes.

I ara li faig la pregunta del milió: i què farà vostè?, ens enviarà les “fuerzas y cuerpos de seguridad del estado?”; vol dir?; ja ho sap que hi haurà milers de periodistes i càmeres de mitjans de comunicació de tot el món pendents del que passi a Catalunya?; segur que voldrà que comencin a córrer fotografies pels diaris o reportatges per les televisions on es vegin les seves abnegades forces de seguretat impedint, amb utilització de la força suposo, que pacífics ciutadans realitzin un acte tant perillós i subversiu com dipositar paperetes dins d’urnes?; quedarà ben galdosa la seva “marca españa”, per si no hi estava prou vull dir.

Com col·loquialment es diu, s’ha posat vostè en un bon jardí, no?; però en aquest jardí no s’hi ha posat les darreres setmanes o mesos, no; s’hi va posar quan li va agafar aquella dèria d’anar per carrers, places i fires de tot l’estat per recollir signatures contra l’Estatut encara que en paraules seves era “contra los catalanes”, doncs miri, ara s’ho troba!. Ah!, i repeteixo, nosaltres el dia 9 posarem les paperetes a les urnes.

 

04-11-14

JA HO HAN FET ALTRE COP!!!: la “peña taurina TC” ha suspès el nou 9-N. Però què s’han cregut?. Diumenge a les 9 amb la papereta a la mà i cap als respectius col·legis, tots a votar!!!!!!!!!!!!.

 

05-11-14

Entre tots hem de fer saber al món que, mentre l’inefable TC admetia a tràmit la impugnació presentada pel gobierno de españa i per tant decretava la suspensió cautelar de tot el que es podés relacionar amb el 9-N, el gobierno del mateix país legalitzava un partit declaradament neonazi. Això és molt definitori de la seva estimada “marca españa”.

 

08-11-14

Sembla que comencen a córrer per les xarxes comentaris absolutament difamatoris contra gent que aquestes darreres hores apareix en fotografies en aeroports, etc. venint cap a Catalunya per a votar demà, dient, entre altres coses, que evidentment no són pas ells els que es paguen les despeses que això els representa sinó que algú els subvenciona.
Qui diu això és gent dolenta i mesquina a la qui no cap al cap que hi hagi gent que sigui capaç de fer això i molt més per la seva pàtria.
A aquesta gent mesquina i dolenta està tant acostumada a moure’s d’acte en acte amb totes les despeses pagades que no pot entendre que aquí tot ens ho paguem nosaltres. Doncs sí, ens ho paguem nosaltres, quan hem anat a manifestacions vàries, quan vam participar a la Via Catalana fent quilòmetres i quilòmetres, quan vam participar a la V anant-hi des de tots els racons de Catalunya, no ho entenen?, doncs és així.

 

08-11-14

Bé, ja hi som; semblava que no hagués d’arribar mai però demà serà dia 9 de Novembre del 2014 i anirem a dipositar la nostra papereta a les urnes.

 

08-11-14

Havia de ser i hauria d’haver estat un referèndum amb tots els ets i uts i no ha pogut ser perquè ens ho han impedit; havia de ser una consulta d’una determinada manera i no ha pogut ser perquè ens ho han impedit; és i SERÀ el que han nomenat com a “procés participatiu” i anirem a votar, o a dipositar la papereta a l’urna, diguem-li com ens sembli.
Ahir, a la roda de premsa post consejo de ministros, la vicepresidenta del gobierno de españa, amb una cara entre compungida i cabrejada va anar desgranant totes les aberracions que, segons ella, cometrem demà els catalans (els que vulguin, és clar, que ningú ens obliga a res):
-Que no tenim cens: ells ens han impedit que el tinguem.
-Que no hi ha garanties democràtiques perquè no ho controlarà cap estament oficial: ells han impedit que ho controlin.
-Que tot l’operatiu estarà en mans de voluntaris que, segons es desprenia de les seves paraules, potser que no en siguin tant de voluntaris: com que no disposem de funcionaris que ho puguin controlar perquè ells ens ho han impedit, ho farem els voluntaris, i a més som VOLUNTARIS de debò, ningú ens ha obligat a fer-nos-en.
-Que com que tots els voluntaris son partidaris del SI – SI, el procés no serà fiable: ni a mi ni a ningú no ens van preguntar pas el sentit del possible vot en fer la inscripció com a voluntaris, per tant, ni ella ni ningú pot saber si dintre d’aquest col•lectiu no hi ha partidaris d’altres opcions; de tota manera si no n’hi ha és perquè no han volgut perquè ningú no els ho hauria impedit.
-Que com que el recompte el faran els voluntaris i, segons ella, tots son partidaris del SI- SI, el resultat no serà fiable: i perquè no ho ha de ser?, el fet de que un voluntari sigui partidari d’una determinada acció no vol pas dir que no sigui honrat i no vulgui que el resultat que surti sigui el REAL, no li haurem d’aplicar pas a aquesta senyora allò que diuen ells que “piensa el ladrón que todos son de su condicion”?.
-Diu també aquesta senyora que pot ser que els voluntaris incorrem en no sé quants delictes i violacions legals: dona, una mica de coherència, vostè va dir que l’acte de demà era una “ocurrencia” del Sr. Mas, per tant cadascú pot passar el diumenge de la manera que vulgui, fins i tot col•laborant o participant en una “ocurrencia” del President del nostre país, no li sembla?; al cap i a la fi hi ha conspicus membres de molt altes instàncies del seu país que se’n van als toros, no?.
Per tot això jo em permeto recomanar a aquesta senyora que demà miri el que fem els catalans amb voluntat, educació, ordre, seny i també perquè no, amb un punt de rauxa, i veurà el que és capaç de fer un poble quan diu prou a una situació que de tant temps que feia que durava semblava que havia de ser eterna i, miri, no.

 

08-11-14

El que faltava pel duro: nivellàs el que pel que es veu hi va haver a la proclamació del darrer borbó: no tant sols se’ls va colar el personatget aquest que nomenen com a “pequeño Nicolás”, si no que va i un diputat s’hi presenta amb la puteta col·lectiva veneçolana-tinerfenya dels diputats PPerus. Si senyor, país seriós!!!

 

08-11-14

Us heu fixat la cara de la Sánchez al míting que han fet a la terra del cardador-de- veneçolanes-pagant-tots, mentre parlava el mindundi del seu “quefe”?, normalment està exultant i avui estava d’un seriós/cabrejat/preocupat molt important; perquè devia ser?, potser perquè té clar que demà es produirà un altre esclat ciutadà multitudinari i que a més no el podran aturar?. Jo diria que era justament per això.

 

09-11-14

Bon i gran dia per a tothom!; una bona dutxa i cap al col·legi on la mesa de la que soc President ja m’espera. Un pas més cap a la independència. Visca Catalunya lliure!!!!

He estat en altres taules altres vegades; MAI MAI MAI havia vist la gent tant contenta i il•lusionada; afluència de gent fantàstica; ho petarem!!!!

 

10-11-14

Com un dels més de 40.000 voluntaris que ens vam mobilitzar ahir, estic tip dels insults que ens adrecen tota aquesta gentola (potser més adequat gentussa?); i dic insults i ho mantinc, perquè ahir, voluntàriament i gratuïtament, tota aquesta gentada vam estar des de quarts de vuit del matí fins que es va acabar tot el procés fos l’hora que fos als col•legis electorals (o locals de participació, tant és), desplaçant-nos amb els nostres propis mitjans, anant a menjar pagant nosaltres, etc. Vull insistir en la gratuïtat de la participació dels voluntaris perquè la gent que més critica és la que està acostumada a reunir en alguna data assenyalada pocs milers de persones portades des de tots els confins de l’estat i a les que normalment els posen els autocars i els “bocatas” gratis.

Puc dir amb la cara ben alta que el procés es va desenvolupar amb una pulcritud exquisida, i amb més filtres per participar-hi dels que hi ha en unes eleccions normals on es pot votar amb el carnet d’identitat caducat o amb el passaport o amb el carnet de conduir; doncs no, ahir no es podia participar si el carnet no estava al dia, ni amb el passaport ni amb el carnet de conduir, i es va aplicar a la meva taula de manera estricta i també es va aplicar estrictament a totes les altres taules del local en el que jo era, i estic segur que es va fer també així a tots els altres punts de participació, i això entre altres coses perquè no volíem que ningú podés mínimament interpretar que allò era el que despectivament van nomenar “botifarrada”; podia no tenir efectes legals, però s’havia de fer seriosament i així es va fer.
Hi va haver persones que van recórrer dos o tres locals diferents fins trobar la taula on podien votar; ha va haver molta gent que es va desplaçar molts quilòmetres per poder votar; ens feia mal al cor refusar el vot a qui vèiem que anava de bona fe però per la normativa que teníem no podia votar a la nostra taula.

El recompte es va fer amb tota l’escrupolositat o més que la que es pot aplicar a qualsevol procés electoral “normal” i ho dic per experiència perquè he estat altres vegades president de taula.
Qui digui el contrari d’això només ho pot fer per dues raons: per ignorància encara que ho dubto perquè d’informació i imatges n’hi ha hagut una allau, o per mala fe i perquè menteixen descaradament i deliberadament.
La participació?, immensa, sobretot si tenim en compte que hi havia moltíssims punts menys de votació que els habituals, que molta gent no el tenia al lloc on porta anys i panys votant, que tota la maquinària de l’estat i adlàters van estar, a part de desprestigiant i menystenint l’acte, amenaçant fins el darrer moment i sense el més mínim pudor, des del President de la Generalitat fins a l’últim dels voluntaris amb un procedir vegonyant i indigne, i tot i això dos milions dues-centes cinquanta mil persones que es diu aviat, van anar a dipositar la seva papereta!.
Una característica de la votació d’ahir: el tarannà de la gent; el de la immensa majoria era reivindicatiu però sobretot alegre, emocionat i emocionant.
Per tant, orgull d’haver-hi participat i un orgull encara més gran de fer part d’aquest poble, que malgrat totes les dificultats va demostrar que si s’hi posa, és imparable i NO ENS PARARÀN!!.

11-11-14

BOJOS

Bojos?, malgrat la nostra fama d’assenyats, pot ser que si que estem bojos els catalans; en tot cas bojos pel nostre país, i per mostra, el que explico tot seguit:

Aquest darrer diumenge vam organitzar una jornada de participació ciutadana, que suplia el que hauria d’haver estat una consulta no refrendària, que a la vegada suplia el que hauria d’haver estat un referèndum amb tots els ets i uts.

La darrera versió, la que vam fer el diumenge no tenia cap valor legal i es van atipar de dir-nos que perdíem el temps, que faríem el ridícul, que ens la tornarien a suspendre, que en enviarien totes les forces del mal en forma de jutges, policies, guàrdies civils, mossos d’esquadra i gent amb tota mena d’uniformes per retirar les urnes, per parar això que segons ells mateixos no servia per res (vosaltres ho enteneu?), i qui sap si fins i tot detenir els responsables, els voluntaris i tota cuca que es mogués per allí.

Malgrat tot, una munió de gent ho va anar preparant tot i el diumenge dia nou, un exèrcit de més de quaranta mil voluntaris (es diu aviat), van obrir els locals de participació puntualment a les 9 del matí, i llavors o sorpresa!, al carrer hi havia unes cues immenses de gent esperant per “participar” posant una papereta que no servia per res en una pobre urna de cartró en un acte que no tenia cap valor legal; i que consti que al carrer no feia precisament de bon estar, on millor ho tenien feia força fred i on pitjor plovia, però la gent somrient i contenta!, ho va aguantar tot fins a aconseguir el seu objectiu: VOTAR, bé no, participar.

Entre aquesta gent que va participar hi havia de tot: joves; gent gran amb problemes de salut i mobilitat; gent nascuda a Catalunya, a la resta de l’estat español i a molts altres llocs del món; gent que viu a l’estranger i que va venir des de milers de kilòmetres de distància només per participar-hi; això si, amb un factor comú que era el somriure, la joia, i la llum de l’esperança al ulls de tots.
I què dir de l’organització?, doncs que poques vegades per no dir cap, es deu haver organitzat al món un event d’aquesta magnitud, que a més ho ha tingut absolutament tot en contra, tant bé, amb tanta cura i portat amb una seriositat i un rigor tant exemplars.
Bojos els catalans?, i tant!, i molt!!!; però com deia al principi, bojos pel nostre país, tant bojos que no ens pararà ningú fins que haguem assolit l’objectiu de la independència.

 

12-11-14

DIFERÈNCIES

El PP intenta encausar el President Mas i altres membres del Govern de Catalunya per posar urnes; el mateix dia el PP és encausat per l’Audiencia Nacional per corrupció.

 

12-11-14

Vista l'”aparició” d’avui del señor Rajoy, està clar que l’únic camí que ens queda són les eleccions, amb llista única o amb llistes separades amb coincidència d’un punt en el programa, però eleccions. O sigui, com més aviat millor. Som-hi!!.

 

14-11-14

Fa gairebé dos anys, vaig escriure aquesta carta que es va publicar al diari ARA el dia 30 de Desembre del 2012, i que reprodueixo aquí perquè, vist el caire que estan agafant els esdeveniments crec que és perfectament vigent, sobretot si tenim en compte que entre la publicació i avui, hi ha hagut la Via Catalana, la V i el fantàstic 9-N que encara ens ressona a tots al cap i al cor:

“NO ENS FALLIN!

Srs. Artur Mas i Oriol Junqueras, no ens fallin si us plau, no li fallin al país; per una vegada, deixin la jaqueta  dels respectius partits,  deixin el tacticisme  partidista i pensin només en Catalunya.  Tinguin en compte que si no ens fallen, vostès passaran als llibres d’història com els artífex d’haver aconseguit les més altes fites per Catalunya, però que si ens fallen, que si li fallen al país, o sigui, si posen davant dels interessos del país els interessos partidistes i electoralistes, sortiran als llibres com els culpables d’haver perdut la millor oportunitat pel país dels darrers tres-cents anys i que no es podrà repetir en, al menys, una generació. Si us plau parlin tant com hagin de parlar, amb tota la calma necessària, però sobretot arribin a un acord que permeti un govern estable que tingui la força necessària per tirar endavant tots els processos per portat el país a la seva plenitud, o sigui, a la independència. Segur que ho faran. Gràcies.”

Vist el panorama polític actual als noms d’Artur Mas i Oriol Junqueras hi afegiria el de David Fernández perquè la CUP ha demostrat ser un valor polític molt important pel futur del país.

 

14-11-14

COMPLEXOS

Hi ha una cosa que no deixa de sorprendre’m del caràcter de la nostra gent, i és un cert sentiment d’inferioritat o de vassallisme. Perquè ho dic això?, doncs jo no sé si us passa però darrerament parlant “del tema” em trobo amb gent del país, gent que sense cap mena de dubte estima el país, gent que fins i tot pot arribar a tenir idees independentistes però que en el fons del seu cap hi té molt aferrat quelcom que li fa pensar que és gairebé natural que els que manin de debò siguin els de Madrid!; i això perquè és, perquè moltes d’aquestes persones són professionals o empresaris acostumats a prendre decisions importants, acostumats a assumir riscos empresarials i que han reexit perfectament, i a més són gent que saben que ells aquí han hagut de jugar i juguen encara amb desavantatge en comparació amb els seus col•legues españols, especialment els madrilenys?. Vull suposar que és fruit de tants i tants anys d’aquest statu quo que ha fet que l’hagin assumit com a lògic i natural.

Aquesta és una de les tasques que tenim pel davant fins al dia de les properes eleccions i/o proper referèndum: fer que aquestes persones es treguin del damunt aquesta mena de complex.

 

15-11-14

PERSISTIR

Hem de continuar, hem de continuar empenyent sense defallir. Com tots tenim molt clar, si hem arribat on hem arribat és ni més ni menys gràcies a l’empenta de tota la gent que hem omplert carrers, avingudes i carreteres fent les manifestacions més nombroses i cíviques que mai s’han fet a Europa o potser fins i tot al món.

Malgrat que els observadors interessats que ens miren des de Madrid diguin, dubto que a aquestes alçades de la història encara s’ho creguin, que és una dèria del President Mas secundat per l’Oriol Junqueras, aquí tots sabem que hem estat la gent, el poble de Catalunya que ha portat el país on és ara.

A més precisament perquè som on som, ara no podem pas fer-nos endarrere: hem desafiat tant la part contrària que l’estat español, aquesta part contrària està tant i tant emprenyada que si ens fem endarrere ens trinxaran, i ens trinxaran pel que podríem qualificar de normal desig de revenja però que també sense cap mena de dubte seria una manera d’intentar assegurar-se de que un fenomen com el que ha passat ara no es pugui repetir mai més.

L’envestida contra Catalunya serà demolidora i no parlo ni molt menys i ni tant sols de la part econòmica en la que ja estan portant l’administració de la Generalitat a l’asfíxia financera i que evidentment completarien, si no que no deixaran dret res que signifiqui catalanitat, s’ho carregaran tot però si no amb major duresa perquè per imatge avui és més difícil de fer, sí per eficiència que si cap serà major que la dels altres règims dictatorials que hem suportat: no quedaran rètols en català, castellanitzaran progressivament però implacablement els mitjans de comunicació, del cine ja gairebé no cal ni parlar-ne, l’ensenyament acabarà sent en castellà en pocs anys, l’edició de llibres tampoc no cal ni parlar-ne encara que sigui per la via d’encarir més encara les edicions en català, haurà de desaparèixer tot signe de catalanitat visible (adéu senyeres i estelades als balcons, a les institucions, etc.); destruiran Catalunya com no han pogut fer en tres-cents anys.

Per tant, no defallim, continuem per més que en algun moment podem i amb raó, sentir-nos cansats; si nosaltres no defallim els polítics no podran deixar de fer el que calgui i al final entre tots haurem portat el nostre país a la salvació que no és altre que la independència.

 

16-11-14

Catalans!, preparem-nos a tocar trompetes, penjar domassos, posar catifes de flors i catifes vermelles: l’oracle de la Moncloa vindrà al nostre país per assabentar-nos de tot el que españa fa per nosaltres, al·leluia.

 

17-11-14

CARTRÓ

Vull fer una defensa – homenatge al cartró: una de les constants que s’han esgrimit durant les darreres setmanes per menystenir la consulta del 9 de Novembre i qualificar-la de “no votació”, no va ser altre que el fet que les urnes eren “de cartró”, i jo em pregunto: i què?, el cartró és un material senzill, barat, reciclable 100%, i molt probablement el material d’alguna de les urnes en les que vam votar havia ja passat per les nostres mans en forma de capsa de sabates, diari, capsa de la mona de Pasqua o vés a saber què; per contra, les urnes de metacrilat que s’utilitzen en les votacions “de veritat” són cares, s’han de guardar ocupant lloc en magatzems, són d’un material derivat del petroli que no té res d’ecològic i, si és que és reciclable que no ho sé, segur que és a base de consumir molta energia i contaminar. Per tant, homenatge a les urnes de cartró al que jo afegiria una proposta: la que de que quan siguem independents, en algun lloc de la nostra futura Constitució hi digui que tota votació a fer al nou nostre estat haurà de ser en urnes d’aquest material.

 

18-11-14

METRÒPOLI I COLÒNIA

“Quan la metròpoli és dèbil…..”, paraules del cap de l’estat major de l’exèrcit de terra de l’estat español, paraules quina continuació lògica i que pel que es veu ha controlat a temps hauria estat “les colònies s’independitzen”; perquè, si no hi ha colònies a que ve “metròpoli”? (metrópoli: “la nación, respecto de sus colonias”, segons el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española).

O sigui que ja som al cap del carrer, segons aquest insigne soldat Catalunya és una colònia de la “nación más antigua de Europa”, senyor Rajoy dixit, i per tant nosaltres, els indígenes d’aquesta irredempta, rebel i tossuda terra catalana no som ciutadans si no que som súbdits de l’estat español.

Com és “natural” el que fa la metròpoli española envers la colònia catalana no és ni més ni menys que el que han fet totes les metròpolis amb les seves respectives colònies al llarg de tota la història del colonialisme: esprémer-les, explotar-les, espoliar-les, maltractar-les, imposar-hi la seva llengua i costums, i intentar esborrar la personalitat dels colonitzats, altrament dits súbdits, ah! i evidentment intentar enredar-los canviant-los or (ara diners purs i durs) per quatre boletes de vidre i quatre lluentons (préstecs del FLA i similars); sovint aquestes malvestats han estat més fàcils de practicar amb la col·laboració de súbdits que per quatre rals i algun copet de mà al llom treballaven per als conqueridors, vaja el que aquí en diem botiflers!. Així és com han desaparegut de la Terra dotzenes o centenars de cultures amb les seves respectives llengües.

Però com que els catalans a part d’un natural prudent i assenyat també tenim una accentuada tossuderia i estima per la nostra identitat i per la nostra terra, la maquinària colonial en tres segles que no és poc, no se n’ha sortit d’esborrar-nos la personalitat ni, sobretot, de fer-nos perdre la nostra llengua ni l’amor per la terra. I per més greu que els pugui saber als il·lustres soldats de la metròpoli, nosaltres sense disparar cap tret, si no tal i com diem ara, de manera educada i festiva encara que no deixi de ser combativa, caminem de manera imparable (si no a què vindrien les paraules del general?) cap a la independència. Aviat serem bons veïns, al menys per part nostre no es perdrà, som així.

 

19-11-14

VOLER O NO

El President Pujol, de qui continuo pensant que malgrat tots els errors que sembla ser que ha fet, també va fer moltíssimes coses bones per a Catalunya, va encunyar una frase que considero que també ha d’anar al capítol dels seus errors i que no és altre que aquella famosa: “és català tot el que viu i treballa a Catalunya”; i si hi ha d’anar, al meu entendre és més que per errònia per inacabada ja que li falta: “i ho vulgui ser”; perquè en els darrers temps tenim nombrosíssims exemples de gent que viu i que treballa al país, fins i tot gent nascuda a Catalunya amb generacions al seu darrera i que, no dic que no sigui legítim, però no volen ser catalans; doncs aquests no ho són.

 

19-11-14

MALDESTRES

Qui els assessora?, no tenen ningú una mica entenimentat i asserenat que els doni això, una opinió entenimentada i asserenada?. Per prudència diplomàtica, per educació o per vergonya aliena, els mandataris dels grans o petits estats del món es evident que no diran pas res, però m’agradaria sentir pel forat del pany les opinions que puguin tenir al respecte de l’inversemblant procedir del gobierno de españa en tot l’afer del procés català i molt especialment en tot el que gira al voltant del passat dia 9.

Utilitzem tot sovint de manera injusta qualificatius denigrants per a segons quins països, però en aquest moment tota la gamma d’aquests qualificatius es queda curta per definir l’actuació i el tarannà de l’estado español davant la situació catalana!: república bananera?, país de pandereta?, país d’opereta?, no ho sé, però quan un veu i escolta el disc ratllat del seu president, les opinions furibundes de la vicepresidenta que no sap ni pot reprimir el cabreig monumental que porta al damunt, sent el cap de l’estat major de l’exèrcit, les veritables bajanades que ha arribat a dir el ministro de asuntos exteriores; quan un veu que allò tant elemental i tant democràtic de la separació de poders no saben ni que és ja que polítics de qualsevol nivell vaticinen i encerten! les futures accions dels més alts estaments judicials, que el ministro del interior encarrega i difon suposats “informes”, etc. etc. etc. Aquests dies algú proper al poder centrar va dir que si no es parava el procés català “españa se hunde” o alguna cosa similar; jo crec que españa se’ls enfonsa, però per la seva inòpia i maldestresa. Ja s’ho faran.

 

20-11-14

LLIGAT I BEN LLIGAT

Avui és l’aniversari d’aquell llagrimós “españoles, Franco ha muerto” que va engegar per Televisión Española l’Arias Navarro. Aquell home (el mort) havia dit que ho deixaria “todo atado y bien atado” i jo, il·lús de mi, però també suposo que molts altres il·lusos, durant un cert temps ens vam pensar que la dita havia estat un catúfol de vell i fins i tot me’n vaig riure més d’una vegada.

Malauradament han anat passant els anys i de mica en mica m’he anat donant compte, i com jo suposo que també molts dels il·lusos que mencionava abans, que lo del “atado i bien atado” era una enorme veritat.

Darrerament he perdut, bé potser no perdut del tot, una mica de temps preguntant-li al Sr. Google per la vida i miracles de tota la gent que talla el bacallà a l’estat español, i oh sorpresa!, la immensa majoria de gent que ocupa càrrecs a llocs polítics o a l’alta administració española és la mateixa gent o els seus fills o els seus nets, que va manar durant els quaranta anys de la dictadura, i moltes d’aquestes nissagues fins i tot vénen de molt abans que el gallec de trista memòria.

I és igual que posem noms del ministres, que de fiscals generals o no, que de’advocats de l’estat, que de militars d’alta graduació, que de la cúpula judicial, fins i tot de les altes direccions de les grans empreses, que els que volem: gairebé sempre acaben sortint els lligams amb el(s) règim(s) anterior(s). Per tant, ens van aixecar miserablement la camisa amb la història de la transició, fent-nos creure que tot començava de cap i de nou quan la realitat és que hem continuat estant en mans de les mateixes “castas” que es diu ara que ho dominen i espolien tot.

Per tant, ja s’ho faran, perquè l’única sortida assenyada per nosaltres és la independència i ara si, començar un estat català nou de trinca sense els llasts d’un vell estat podrit fins la medul·la com és l’estat español.

 

25-11-14

SER ESTIMATS O NO

Com que ja començo a tenir una edat però gràcies a Déu la memòria funciona perfectament, ara amb el “fenomen” Podemos recordo moltes discussions de l’època de la transició amb gent d’aquí al respecte del tema de “quins espanyols ens estimaven més, si els de dretes o els d’esquerres”, i la meva teoria sempre va ser de que els espanyols en general no ens veien en funció de la seva adscripció o posició política si no en clau España/Catalunya. Malauradament el temps m’ha donat la raó i només cal veure el posicionament cada dia més clar dels dirigents d’aquest nou partit en contra d’una possible independència de Catalunya que no difereix gairebé gens del que puguin pensar sobre el tema els del PP, PSOE, UPyD, C’s, etc. etc. Com molt bé va dir un il•lustre català no hi ha res que s’assembli més a un español d’esquerres que un español de dretes. Per tant, no badem i tinguem clar que aquesta gent molt lícitament va a la seva que no és altra que conservar per a españa la mamella catalana, i en bona lògica, en qualsevol futura contesa electoral cap vot catalanista o independentista hauria d’anar cap a ells.

 

29-11-14

RAJOY

Bé, ja ha vingut el Rajoy a la díscola región del nordeste a parlar (davant dels seus acòlits, evidentment) i ha dit les bajanades, obvietats, i mentides que està dient des de que el procés en que Catalunya està immersa va començar: que si el procés és una obsessió del President Mas, que si el 9-N va ser un fracàs, que si s’està fomentant la divisió dels catalans, que si la independència només és una fantasia, ha presumit (s’ha de ser tanoca) de les vegades ha estat a Catalunya, com si això volgués dir alguna cosa; ah! també ha dit que es preocupa i s’ocupa dels problemes dels catalans, suposo que ho ha dit en el sentit de que es preocupa i s’ocupa cada dia d’agreujar-los.

He de reconèixer que no m’ha decebut: ha seguit fil per randa el guió que segueix des de fa tant de temps; en això, com en tantes coses és ben diferent del President Mas, que ens fa que comptem les seves darreres intervencions per sorpreses i per admiracions.
Endavant President Mas, té el poble català al seu darrera o al seu costat, com vostè vulgui; passi-ho bé, senyor Rajoy, malgrat el que vostè repeteix incansablement, sap que una gran majoria de nosaltres no volem continuar sent súbdits seus ni del seu país, com a màxim veïns, bons veïns.

 

29-11-14

PONTS CREMATS

Avui el Rajoy ha acabat de cremar els ponts, si és que en quedava algun, entre el seu país i el nostre. Suposo que, entre altres coses, devia ser per això que ahir va venir a Barcelona l’ínclit Aznar i va excretar algunes perles de les seves per evitar qualsevol temptació o vel•leitat contemporitzadora que podés tenir el seu successor; la consigna és “al enemigo ni agua” i l’”enemigo” és Catalunya i els catalans.

Es diuen moltes coses al respecte de l’actitud d’aquesta gent: que si són rucs, que si són miops, que no saben res del que i el perquè està passant aquí. Jo en això discrepo de manera total: no són rucs ni són miops i estic convençut que saben tant o millor que nosaltres el que passa a Catalunya, i saben que no és una dèria del President Mas, i saben també que darrera de tot el moviment hi ha el poble, i que el 9-N, celebrat amb tota la precarietat del món va ser un èxit que ells no s’esperaven de cap de les maneres (això si que els ha tret de polleguera!!).

No, ells són molt conscients de la realitat i el que fan és d’una banda actuar amb tota la prepotència i tota la fatxenderia per intentar, parlant en plata, acollonir a la gent normal com tots nosaltres i a les persones que encapçalen tot el moviment siguin o no polítics; i d’altra banda menteixen descaradament, sobretot de cara al seu electorat d’españa, perquè creuen i probablement sigui així, que és el que volen sentir i que això els donarà vots.

El meu sentir personal és de que estan convençuts de que Catalunya la tenen pràcticament perduda, encara això no vol dir que hagin de renunciar, ni ho faran, a fer tot el que puguin i no puguin, net o brut, legal o il•legal per intentar impedir-ho. Ja s’ho faran, nosaltres endavant fins aconseguir la nostra independència que ara ja és l’únic camí possible per al nostre país.

 

29-11-14

Publicada a el Punt AVUI de 03-12-14

 GARREPES

Home, potser una mica de raó els haurem de donar a aquests españols als que no caiem pas massa bé, perquè hem de reconèixer que els ho posem difícil perquè ens estimin: es veu no en tenim prou d’estar tocant-los el que no sona amb tot el procés que estem portant endavant, si no que a més els trenquem altres esquemes i per mostra no un botó si no dos:

El primer botó no és altra que entre ahir i avui haurem recollit més de quatre mil tones d’aliments, que es diu aviat, per als més necessitats de la nostra societat.

I el segon botó per acabar de demostrar tot lo rars i dolents que som, d’aquí a dos diumenges si no hi ha cap sorpresa, tornarem a trencar motlles assolint xifres astronòmiques a La Marató de TV3; hem de pensar que l’any passat vam estar pels dotze milions d’euros que també es diu aviat!.

Vaja que no els deixem dret ni un dels tòpics més suats de les españes irredemptes: el del català garrepa (tacaño, vaja, per si no ho entenen). Haurem de reconèixer que potser tenen raó, no?.

 

01-12-14

RAONS POLÍTIQUES

A veure si ho entès bé: la Senyora Mercè Pigem va a Andorra a veure la seva mare i torna amb 9.500 € i al passar la frontera ella ho declara a la G. Civil; algú em pot dir on és el problema?, i perquè aquesta gent de la G. Civil, enlloc d’apuntar-ho i senzillament arxivar-ho ja que la quantitat no depassa el límit de 10.000 € que és el màxim permès, n’informa a no-sé-qui, que ho fa arribar a la cúpula de Consejo General del Poder Judicial del que la Senyora Pigem forma part, i el President d’aquest organisme li demana/exigeix la dimissió immediata???. Però això que és? (bé ja ho sabem el que és), si hi ha un límit que aquesta senyora no depassa, perquè se n’informa?, perquè se li dona publicitat com si vés a saber què hagués fet?, perquè se li demana la dimissió?. Raons polítiques?, i ara!!, quines coses de dir o pensar, no?.

 

05-12-14

LA CONSTITUCIÓ

Demà serà el gran dia: el dia de la sagrada, inamovible, intocable, inviolable, immodificable i, impertèrrita passi el que passi, constitució española. Una constitució amb la que passen coses si més no molt curioses, tals com que els ara més abrandats defensors de totes les seves bondats i virtuts i a més enemics acèrrims de tocar-ne mal que sigui una coma, en el seu dia van estar-hi frontalment en contra i no la van votar; que han canviat de parer?, lògic i legítim si senyor, com també hem de suposar que és lògica i legítima la posició de qui en el seu moment la va votar (jo ho vaig fer i no me n’he amagat mai, veníem d’on veníem i era el que hi havia) i ara no la considerem com nostra, al menys jo no la considero com meva, entre altres coses per la interpretació tant estrictament literal que en fan els seus abans detractors, convertint-la en una cotilla asfixiant.

Per tant senyors, quedin-se amb aquest sagrat text tant estimat ara per vostès, que nosaltres ens en farem un a la nostra mida i adaptat a la nostra realitat i tarannà de poble, que esperem que ens serveixi per a fer més gran, més just, més net i més fort el nostre petit i estimat país.

 

06-12-14

FUMS

Au va, per una vegada no parlem de política: avui he anat a passar la ITV del meu estimat Panda i he constatat una vegada més que els amortidors ni se’ls miren. Jo hi he d’anar amb una relativa freqüència i amb cotxes molt diferents els uns dels altres i des de fa al menys un any, d’un element tant vital com els amortidors res de res, ara, que un cotxe de més de 40 anys no et faci una miqueta més de fum del que toca, que hi hauràs d’anar no-sé-quantes vegades!!. Increïble.

 

15-12-14

GARREPES i 2

I ho vam tornar a fer!; si senyor, aquests catalans garrepes com som, vam tornar a donar una lliçó de generositat i La Marató de TV3 va recaptar una xifra enorme de diners per a una boníssima causa. A més, crec que paga la pena reconèixer el treball de tota la gent que en fa possible la posada en marxa i també la manera de fer-ho ja que és un terreny mol propens a la llagrimeta fàcil i a la carrincloneria i no, malgrat que en molts moments se’t feia un nus a la gola, mai es va caure en cap excés. Felicitem a tota aquesta gent i felicitem-nos a nosaltres per formar part d’aquest país.

 

18-12-14

A risc de fer-me pesat, copio aquí sota, la carta que em va ser publicada a l’ARA el 30 de Desembre de 2012, o sigui, pràcticament fa dos anys, perquè crec que és perfectament vigent:

NO ENS FALLIN!

Srs. Artur Mas i Oriol Junqueras, no ens fallin sisplau, no li fallin al país; per una vegada, deixin la jaqueta dels respectius partits, deixin el tacticisme partidista i pensin només en Catalunya. Tinguin en compte que si no ens fallen, vostès passaran als llibres d’història com els artífex d’haver aconseguit les més altes fites per Catalunya, però que si ens fallen, que si li fallen al país, o sigui, si posen davant dels interessos del país els interessos partidistes i electoralistes, surtiran als llibres com els culpables d’haver perdut la millor oportunitat pel país dels darrers tres-cents anys i que no es podrà repetir en, al menys, una generació. Sisplau parlin tant com hagin de parlar, amb tota la calma necessària, però sobretot arribin a un acord que permeti un govern estable que tingui la força necessària per tirar endavant tots els processos per portat el país a la seva plenitut, o sigui, a la independència. Segur que ho faran. Gràcies.

 

 (PUBLICADA ALTRA VEGADA A L’ARA DE 20 DE DESEMBRE DE 2014)

22-12-14

LO NORMAL

Claro que me pega mi marido, pero no creas, solo “lo normal”. Aquesta frase, per a mi absolutament esgarrifosa, que vaig sentir casualment fa ja un cert temps, m’ha vingut al cap avui quan he sentit al programa “El suplement” de la Silvia Coppulo a Catalunya Ràdio, en una tertúlia entre empresaris partidaris de la independència i altres que no n’eren, que un d’aquests es mostrava contentíssim de tant i tant bé com ens tracta España, citant que per exemple les quatre capitals de província catalanes tenen connexió amb el nomenat AVE, el port de Barcelona fet en col·laboració entre diferents administracions, l’estatal inclosa, i alguna cosa més que segons aquesta persona era molt d’agrair als amos de Madrid.

La desgraciada frase del principi, la pronunciava fins i tot amb un cert orgull una persona que, amb tots els respectes, feia l’aspecte de tenir un nivell intel·lectual tirant a baix, però aquest home que es mostrava tant satisfet del tracte de l’estat envers Catalunya, és de suposar que té un nivell força més alt, que té informació, etc. i que per tant, ha de saber tots els greuges que arrosseguem històricament com són el finançament, la cultura, l’ensenyament, la llengua, la intromissió constant per bloquejar les iniciatives legislatives del nostre Parlament, el degoteig constant de mesures per retallar les poques atribucions que tenim, etc.

Com es pot explicar doncs una actitud com aquesta?. Interessos inconfessables?, pressions?, alguna mena de “síndrome d’Estocolm”, autoodi?; la veritat és que em costa moltíssim d’entendre. És una pena.

 

24-12-14

Avui a casa hem estalviat electricitat: Hem apagat el televisor mentre hi sortia el fill del mataelefants.

 

26-12-14

EL REY

Ja hi tornem amb el rey; arrel del discurs de Nadal (que no vaig veure/sentir) s’ha tornat a desfermar, com quan el seu nomenament i proclamació, una onada de comentaris en favor o en contra del seu discurs posant-hi pel mig la figura del dit rei com si fos algú a tenir en compte per la seva opinió diguem-ne “professional”. Basant-nos en la tant i tant enaltida constitució espanyola, qui és el reY?, vull dir: la figura del reY?, doncs literalment no és ningú, és un actor que llegeix (interpreta?) uns textos que li prepara el govern de torn i prou. Per tant que polítics, opinadors i gent de tota mena es dediquin a analitzar i a voler interpretar el que suposadament diu, ho trobo inútil per no dir ridícul, i quan això ve d’alguna figura rellevant del mateix partit que fa unes hores ha escrit el que el personatge ha hagut de llegir, com ha fet un tal Floriano del PP, ja entrem en el terreny de l’esperpent. Tenint en compte que la figura/institució en qüestió costa un dineral, la meva pregunta és: cal aquest teatret?.

 

31-12-14

Ja hem tombat el 2014; ara de cara al 2015 per assolir la independència esperant que no ens fallin els polítics.
A nivell personal, apart d’esdeveniments familiars dels que a tots ens il·lusionen i emocionen, avui he superat els 2000 Kmts. corrent a peu (això de dir-ne “running”…, com si no tinguéssim paraules al nostre idioma) des de l’1 de Gener; si m’ho diuen fa tres anys, no m’ho crec ni borratxo!!.

Bon any a tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

2015

 

01-01-15

ANY NOU

Comencem el 2015, any de la proclamació de la independència de Catalunya?; jo, i sé que molts més, és el que espero.

No serà gens fàcil perquè s’haurà de superar el tacticisme polític dels partits independentistes; com ja he dit manta vegades han de saber tenir la grandesa de, per una única i històrica vegada, deixar de banda els seus, perquè no?, legítims interessos sabent interpretar que aquesta vegada el primer és el país i que, quan el país ja sigui com ha de ser i volem que sigui ja podran reprendre les seves baralles polítiques. Vull creure i crec que aquesta grandesa la tindran.
Una altra punt important és la dels partits que encara avui posen per davant dels interessos del país, el que ells en diuen els interessos socials. Jo crec que, com a mínim, tenen un greu error de plantejament o de visió política: no veuen que amb la independència i per tant, amb el control absolut i directe per part nostre dels pressupostos, els nostres governants, entre els que possiblement hi seran ells mateixos no podran destinar amb tota la llibertat les partides necessàries a totes les necessitats socials que hi pugui haver a Catalunya?.

Tota la ciutadania junta i amb l’actitud adequada per part de tots els partits polítics (llevat evidentment dels d’obediència española), ho tenim a l’abast de la mà i no ho podem deixar passar, primer perquè és la oportunitat per a Catalunya d’esdevenir un estat independent i nou, nou en tots els aspectes i especialment sense els llasts de les velles maneres de fer política, i segon i molt important també perquè en el punt al que hem arribat, si no assolim la independència perdrem fins i tot la poca o molta autonomia que en aquest moment tenim: només cal veure l’esforç imparable i implacable re-centralitzador del gobierno de españa; ah, i que ningú confii en què un canvi de color de govern a Madrid canviï res: des del “cepillo” socialista del que es vantava l’Alfonso Guerra, fins a les cada vegada més explícites posicions de Pablo Iglesias envers nosaltres, ho tenim molt clar si no marxem, o no?.

 

04-01-15

MERKEL

Acabo de llegir una cosa que per a mi és molt greu si és que és real: la Merkel diu que s’haurà de fer fora Grècia d’Europa si guanya Siritza o com es digui. A mi se me’n refot qui guanyi les eleccions gregues, i més encara se me’en refot Europa perquè crec que serveix per poc més que per gastar quantitats immenses de diners per mantenir un exèrcit de polítics i de funcionaris per no solucionar res; dit això, qui trons és la Merkel per fer xantatge als electors de tot un país?, perquè el que fa aquesta dona dient el que diu no és res mes que un fastigós xantatge a tot un poble. Algú n’hauria de demanar la dimissió fulminant, o no?.

 

07-01-15

PUBLICADA A L’ARA DEL DIA 11-01-15

DESTERRAMENT

El temps s’ha aturat; és la sensació que he tingut quan he sentit les propostes que sembla ser que hi ha en el CGPJ (Consejo General del Poder Judicial) per a castigar al Jutge Santiago Vidal per haver dedicat part del seu temps lliure a redactar un esborrany de Constitució per a Catalunya; les propostes són ni més ni menys que expulsar-lo de la carrera judicial o canviar-lo de destinació, a una de fora de Catalunya; en temps no tant llunyans d’això en deien “destierro”, i era aplicat discrecionalment a tot aquell que manifestava alguna mena de “desafección al régimen”, i per tant era enviat a exercir la seva tasca, normalment funcionarial, a algun poblet perdut per les españes profundes perquè “reflexionés” i mentrestant s’hi podrís físicament i mentalment.
Llavors què vol dir això, que un ciutadà de l’estado español en les seves hores lliures no té dret a fer el que vulgui?, em pregunto això perquè el Senyor Vidal, quan no treballa, és de suposar que és un ciutadà més, no?; a aquest ciutadà, o a un altre, li podria haver donat per escriure poesia, per escriure una novel•la, per fer alpinisme, per pintar, o per estudiar sànscrit, per dir alguna cosa; o és que ara haurem de “dar parte” del que fem a tota hora?, haurem de consultar si les nostres afeccions són “adecuadas”?. Per cert, aquesta gent que vol crucificar el Jutge Vidal, trobaria perfectament normal que després d’opípares menjades se n’anés amb la cara congestionada i enarborant un enorme cigar a veure “corridas de toros”, tal i com apareixien uns il•lustres col•legues seus del TC en una impagable imatge de fa un temps?. Marededéusenyor on hem (han) anat a parar!.

 

09-01-15

Déu n’hi-do el paperot d’en Miquel Roca; suposo que la minuta que li paga la dita Infanta deu ser astronòmica, però també suposo que a aquestes alçades de la seva vida al senyor Roca ja no li hauria de venir d’això, i podria haver mantingut la dignitat personal a un altre nivell. En fi…

 

11-01-15

Srs. Rajoy, Sánchez, Sáenz, Iceta, Alicia Sánchez, Ribera, Iglesias, etc. etc. etc., prenguin nota: aplicant les seves reiterades interpretacions sobre la participació dels catalans a les diferents manifestacions inherents al procés que es desenvolupa en el nostre país, a França hi ha més de 60 milions, si, si, més de SEIXANTA MILIONS de radicals musulmans potencials terroristes jihadistes, repeteixo, prenguin nota. Ah!, i sobretot qui n’ha de prendre millor nota és el ministro amic de les verges i les santes, que se li ha girat feina amb tant francès a controlar!!.

 

13-01-15

DECÈNCIA

El Diari d’Andorra publica avui en primera plana que la famosa “captura de pantalla” que la policia española utilitza per incriminar la família Pujol en delictes fiscals és un muntatge, vaja que és directament falsa. Un govern decent d’un país decent (mira jo quines coses de dir!!) només tindria dues sortides possibles juntes o per separat: iniciar una acció judicial fulminant contra el diari i/o dimissió dels més alts responsables del tema diguis ministre de l’interior, director general de la policia, etc. Què farà el govern no decent d’un país no decent: RES.

 

13-01-15

TRAÏDORS

Ja ho he dit moltes vegades, però a la vista del caire que està agafant tot ho torno a dir: havent arribat al punt al que hem arribat i som en aquest moment no podem pas fer-nos endarrere ni fracassar. Si no acabem el procés començat, pobre Catalunya i pobres de nosaltres, no quedarà res de res, serà pitjor que en temps de tristíssim record i no pas tant llunyans. Ah, i si això passés que encara espero que no, jo els maleiré de tot cor, i a més confio en que la història serà veraç i justa i posarà als polítics que no hauran sabut portar un impuls ciutadà tant gran com el que han tingut a la seva disposició a bon port, en el lloc dels defraudadors d’esperances i dels traïdors als seus pobles. Repeteixo, espero que no.

 

14-01-15

Ho tenen clar els polítics d’aquest país, vull dir Mas i Junqueras evidentment, que si continuen fent el ruc (perdoneu per l’expressió però crec que no es pot dir de manera més suau i educada) la gent els passarem pel damunt i hauran de desaparèixer de mala manera perquè al seu lloc en posarem uns altres?

 

14-01-15

Ja hi ha data per les eleccions. Pel cor molt tard, massa tard. Pel cap, potser és el millor. No ho sé, ho he de pair.

 

14-01-15

JA HO HE PAIT!!

El 9-N no era la meva data i la doble pregunta no era la meva pregunta, però una vegada proclamades data i pregunta van ser les meves data i pregunta, i vaig fer tot el que va estar al meu abast perquè fos un èxit arribant, com tants i tants milers de compatriotes, a fer de voluntari.

Ara em passa el mateix: jo soc dels que creiem que una llista única podia ser millor, i a més volia les eleccions el més aviat possible. Com que ja està anunciat i les eleccions seran quan seran i les llistes seran les que seran, doncs bé, a partir d’ara el sistema és el meu i les llistes son les meves i faré tot el possible per aconseguir convèncer tanta gent com pugui perquè vagi a votar als partits que comparteixin el full de ruta que ens hagi de portar a la independència i espero que sigui un èxit de participació i una victòria aclaparadora del país.

Això si, no ens adormim i a partir d’ara a treballar tots per tirar-ho endavant. SOM-HI!!!

 

16-01-15

ARA dia 17-01-15 i AVUI 20-01-15

MÉS MOTIUS PER SER INDEPENDENTS

Ara que s’ha tornat a desencallar el procés i tenim una data a l’horitzó, es tornen a animar els intercanvis d’arguments a favor i en contra de la independència del nostre país.

Una vegada més, es torna a centrar el debat en el vessant econòmic; jo no dic que no sigui important, però per a mi no és, ni molt menys, l’aspecte primordial ni el que més m’empeny a voler irrenunciablement la independència de Catalunya. Per a mi és més important, molt més important, l’aspecte identitari i cultural, i en aquest àmbit vull tenir exactament els mateixos drets que té qualsevol ciutadà d’un país “normal”; vaja vull tenir, els mateixos drets que té qualsevol ciutadà del país veí. Vull, com ell, entrar a un supermercat i trobar tots els productes en la meva llengua; vull, com ell, anar a un notari i que em redactin el document que sigui en la meva llengua sense haver-ho de demanar/exigir; si he d’anar a un jutjat vull, com ell, poder-me expressar en la meva llengua sense haver-ho de demanar/exigir; vull, com ell, comprar-me un cotxe, un electrodomèstic, qualsevol cosa, i que el fulletó explicatiu estigui en el meu idioma; vull, com ell, tenir els medicaments amb les instruccions en el meu idioma; vull, com ell, que ningú discuteixi des de centenars de kilòmetres i des d’una cultura diferent, com hem d’ensenyar i educar els nostres fills; vull que qualsevol llibre em costi a mi en la meva llengua el mateix que a ell en la seva; vull a més que no hi hagi un govern hostil que estigui permanentment intentant retallar-nos totes aquestes coses tant bàsiques. I, a més, vull tot el que he dit fins aquí com a mostra (la relació anterior no és, ni molt menys, exhaustiva), sense haver-me’n de fer perdonar contínuament.

Per tot això, a més de per l’economia i tantes altres coses, vull la independència de Catalunya i no pararé de fer tot el possible per aconseguir-la.

 

19-01-15

PODEMOS I EL CATALÀ

Cada dia es va definint més i més la idiosincràsia i el tarannà del líder de Podemos envers nosaltres, o sigui envers Catalunya. Ahir vaig llegir que havia dit, no sé si en un míting o en unes declaracions a la premsa, que pel que fa a la Sanitat, l’important era que fos de qualitat i que la llengua en la que s’atengui al pacient “és una qüestió secundària”; li va faltar dir “sempre que com a mínim sigui en castellà” però se li entén perfectament, o sigui actitud d’amo i conqueridor pur i dur: quina diferència hi ha entre aquest personatge i les seves idees en aquest tema, de les del PP, PSOE, C’s, UPyD, etc.?, jo diria que cap.

Per cert, m’agradaria veure la seva reacció si demà la seva àvia, la seva mare, o probablement ell mateix hagués de ser atès i només li parlessin en català; us ho imagineu??

 

20-01-15

Hi ha una colla de partits, formacions polítiques, entitats, etc. que volen dissimular el seu anti-independentisme sota el mantell del debat “social” o “econòmic” depèn cap a quina banda carreguin. La posició que mantenen, encara que amb lleugers matisos diferenciats, és de que “amb tants problemes com tenim per mantenir l’estat del benestar, perdem el temps i les energies i a més gastem diners en el tema de la independència”.

Com que crec que tots són prou intel·ligents com per saber entendre les coses i a més ocupen o han ocupat llocs de responsabilitat econòmica i política on tenen molta més informació que qualsevol ciutadà normal, els nego el supòsit de que estiguin parlant sense tenir una base sòlida i crec que la seva és una posició premeditadament i volgudament enganyosa ja que ells saben que, encara que com és lògic no tots els mals que patim venen de Madrid, l’ofegament econòmic de la Generalitat sí que ve del pervers sistema de finançament que tenim i que el fet de pertànyer (i mai millor dit) a españa fa que el Govern català no pugui disposar de moltíssims dels diners dels que disposaria sense aquesta circumstància, per tant, com que sobre aquestes quantitats la decisió de com administrar-los seria nostra, els podríem destinar a tot el que el Govern i el Parlament del país decidissin, o no?.

Llavors, perquè aquesta posició?, per interessos de partit o sigui “de poltrona”?; per aquell complex d’inferioritat que té bona part de la nostra ciutadania que creu que a partir d’un cert nivell les coses “naturalment” han d’anar a Madrid?; per una mena de síndrome d’Estocolm després de tants segles abaixant el cap?.

Per tant, el que hem de fer els que creiem que una Catalunya independent pot ser molt millor per als seus habitants, és una tasca pedagògica per explicar a tota la ciutadania del país que, si som independents, podrem administrar els nostres propis recursos, que es veuran a més incrementats en l’astronòmica xifra que representa el dèficit favorable a españa que suportem i per tant, els nostres representants polítics podran decidir com i en què els inverteixen / gasten.

 

22-01-15

A BON PORT

De debò que aquesta gent es creu que a cop de querella contra qualsevol iniciativa que emprengui el govern de Catalunya podran parar l’avenç del procés que tenim engegat?.

De debò que aquesta gent es creu que incrementant la presència de españa, llegeixi’s “ejército y guardia civil”, al nostre país ens aturaran?.

De debò que es creuen que a base de retallar competències, retallar diners i tot el que els vingui de gust ens desanimaran i ens “desinflarem”?.

Fins i tot podria ser que algun polític s’espanti i faci alguna passa endarrere; fins i tot pot ser que els polítics es barallin i no s’entenguin, però sembla estrany que a aquestes alçades de la història des d’españa no s’hagin  donat compte encara de que els polítics, en aquest moment, han passat a tenir un paper sinó de comparsa, al menys relativament secundari perquè és el poble de Catalunya, som els catalans que empenyem (o estirem) el procés i no pararem fins arribar a bon port.

Que en prenguin nota.

23-01-15

NIVELL DE LA GU

No em poso en el fons de la qüestió del nomenat cas 4F; no tinc elements de judici i a més em sembla que és un grandíssim embolic per totes les parts implicades, independentment de la desgràcia del policia tetraplègic i la noia morta. Dit això, nivellàs el del representant sindical de la G.U. de Barcelona, mare de déu, el vaig sentir entrevistat per la Mònica Terribas i ahir a la nit al .Cat; em va fer la impressió que aquest personatge reuneix tot el que no hauria de tenir un policia al servei d’una comunitat: xuleria, prepotència, manca evident de cultura, corporativisme exacerbat, etc. etc., ah! i amb do de llengües, tots vam poder comprovar que s’expressava en un català perfecte; com es pot permetre la policia d’una ciutat com Barcelona aparèixer representada per tal individu?. Lamentable.

 

23-01-15

Segons el de Podemos la llengua en que una persona rebi atenció sanitària és una qüestió secundària (sempre que l’atès sigui català i la llengua d’atenció sigui la castellana, clar); ara bé, se’n va a Grècia amb tota una penya que l’acompanya (*) i li falta temps per aprendre i dir dues frases en grec.

(*) Per cert, qui paga les paga aquestes misses?

 

23-01-15

FORCADAS

Per a mi la hipòcrita és la Forcadas. El de Podemos és més transparent que un vidre net: no és ni més ni menys que la més genuïna representació del que ell diu abominar i que ell mateix denomina com a “casta”, ell és “CASTA”; la Colau em va enganyar al principi del tema de la PAH, però aviat em va semblar que no era el que aparentava i aquí la tenim; el pastanaga Herrera encara no sap si puja o si baixa per aquest món i com que ara s’ho veia perdudíssim s’ha deixat enganxar aquesta trepa al darrera que a la que es descuidi el deixaran de banda i/o li passaran pel damunt i ves que no li deixin els deutes a ell. Ara la Forcadas, francament la veig prou intel·ligent com per no saber amb qui s’embarca però em sembla que també vol tocar calent sigui com sigui i fa el paperot que ara li convé fer, per això per a mi és la real hipòcrita mal que li pesi sobre l’hàbit que (encara?) porta.

 

26-01-15

Compte amb la deriva de l’Aznar: de la manera en que ha parlat darrerament ja no és tant sols un fatxa-españolista-centralista, ara ja se sent il·luminat com a possible salvador de la seva pàtria española i aquests són els més perillosos, la història ens ho diu manta vegades. Compte amb aquest home que s’està convertint en un veritable perill.

 

31-01-15

VIDAL

Avui, i més o menys a l’hora que estic escrivint això, el Jutge Santiago Vidal deu estar presentant el projecte de Constitució per a un futur Estat català independent que ell i unes quantes persones més han estat redactant en les seves estones lliures.

Per haver gosat fer això(?), el Jutge Vidal té un expedient obert pel “Consejo General del Poder Judicial” que és un ens d’aquests que només el nom ja et fa agafar tremolors, i aquests darrers dies s’ha sabut que el fiscal que el porta li demana ni més ni menys que la expulsió de la carrera judicial. Algú s’imagina una situació similar a qualsevol país del món “civilitzat”?.

Vagi per davant que no li vull el més mínim mal al Jutge Vidal, ben al contrari, ja que és una persona que em mereix els màxims respecte,  consideració i admiració i que té tot el meu reconeixement i recolzament pel que fos si calgués; però em podeu dir recargolat o maquiavèl·lic, perquè en el fons del meu pensament gairebé desitjaria que perpetressin tal barbaritat perquè, com si no hi estiguessin prou, acabaria de deixar aquesta gent ben retratada davant tota mena d’instàncies de tot el món.

 

El Punt Avui 03-02-15

31-01-15

PEDAGOGIA

Necessitem fer pedagogia, molta pedagogia. Llegeixo a l’edició digital del diari Ara les declaracions d’un noi de Barcelona que ha anat a la famosa manifestació dels de Podemos i diu que creu més en les reformes que poden fer aquesta gent que no pas en les que puguin fer CiU i ERC perquè segons ell, si guanyen aquestes forces polítiques “continuaran amb les seves privatitzacions”.

No hi ha manera de dir a gent com aquesta que segur que el que diuen ho diuen de bona fe, que el gruix de les polítiques econòmiques de la Generalitat venen donades per l’ofegament a que ens tenen sotmesos els governs espanyols?, que si tinguéssim el nostre propi Estat tindríem capacitat per decidir com i de quina manera utilitzem els nostres recursos?, que la història no deixa cap dubte de que mani que mani a españa les seves polítiques sempre són les mateixes en detriment de Catalunya?.

És per això que hem de fer pedagogia, molta i ben feta, sense la més mínima demagògia ni populisme, perquè tota la gent com aquest noi vegin que la realitat és molt diferent de la que els “venen” des de Madrid.

01-02-15

PSUC TRIST EPÍLEG

Trista es la situació en la que esta entrant el partit hereu de l’històric PSUC, un partit al que no vaig votar mai i quines postures ideològiques estaven lluny de les meves però que sempre vaig respectar.
Per contra, aquest hereu de sigles tant complicades ICV-EUiA com difosa, inconcreta i embolicada és la seva ideologia(?), s’ha anat fonent com un terrós de sucre dintre del mar dels seus infinits dubtes i giragonses dialèctiques-ideològiques que la major part de vegades inspiraven qualsevol cosa menys respecte.

El resultat de tot això és, de moment, la coalició amb aquests altres campions de la indefinició que son els de Podemos, i aquests, llestos com fures que són, si s’associen amb ells només és per tenir els espais electorals i els temps a les televisions, i que acabaran sense cap mena de dubte absorbint-los i fent-los desaparèixer.

Trist epíleg per al PSUC.

 

01-02-15

Algú em pot dir per quins set sous tots els mitjans de comunicació del nostre país nomenen aquest nou partit liderat pel Sr. Iglesias com a “Podem”?, que jo sàpiga és “Podemos”, no?.

 

01-02-15

Una de les poques coses que els de Podemos sembla que tinguin clares: CiU és “casta”, Botin i el Santander no; GENIAL si senyor!!!

 

03-02-15

Ja ho han tornat a fer, com l’any passat, els del PP han portat els Pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que significa un endarreriment d’entre dues i quatre setmanes en la seva entrada en vigor. Perquè ho fan?, senzillament, per tocar els co….s.

 

03-02-2015

El Punt Avui 03-02-15

ELS FEM NOSA

Els catalans els fem nosa, no pas Catalunya no, que per a ells és una bona i insubstituïble font d’ingressos, els fem nosa els catalans; el seu somni és una Catalunya sense catalans o el que seria el mateix, amb el catalans totalment espanyolitzats en el pensament, en la manera de fer, i sobretot en la parla.

No poden entendre ni assumir aquesta tossuderia nostra en no adquirir els seus costums i sobretot en no abandonar l’estrambòtica dèria que tenim en parlar aquesta (per a ells) refotuda llengua catalana.

En el tema econòmic, els famosos “concerts econòmics” que tenen el País Bas i Navarra per als españols “es un derecho” com va dir fa poques dates l’ínclit Pedro Sánchez, al mateix temps que deia que quelcom similar per a Catalunya és impossible “per solidaritat”.

En el tema lingüístic tampoc els preocupa pas massa el basc perquè malgrat tots els esforços dels darrers anys, continua sent una llengua minoritària al seu propi país, i si no sempre estaran disposats els españols a acceptar-ho com una gràcia d’aquests “chicarrones del Norte”, ja no parlem del gallec que cada sembla ser que cada vegada és més residual; ah! però el català és una altra cosa: el reivindiquem, tenim diaris, emissores de ràdio i TV, llibres, i sobretot el parlem moltíssima gent que a més considerem que és, perquè ho és, la nostra llengua i això no ho suporten ni ho assimilen; no hi poden fer res!.

Per tant, fem-los un favor, traiem-los aquesta nosa del damunt com més aviat millor i marxem, marxem d’españa d’una vegada; ells quedaran tranquils i nosaltres més!.

 

04-2-15

La Sánchez no compareix, la Llanos de Luna no compareix, no-sé-qui d’Hacienda no compareix, no-sé qui de l’UDEF no compareix, o sigui que el PP i el Gobierno de España es passen el Parlament de Catalunya pels dallonses; a més i d’altra banda el Rajoy no compareix al Congreso. Ara bé, el dilluns el President Mas haurà de comparèixer al Parlament i que consti que a mi ja m’està bé i que com més s’aclareixi tot, millor, que ja n’hi ha prou de porqueria sota les catifes, però llavors veurem en una mostra de màxima incoherència com començant per la Sánchez i acabant pels de C’s, s’acarnissaran sobre el President de Catalunya com a voltors només per intentar desprestigiar-lo a ell i sobre tot al que representa. Fàstic de gent!.

 

04-02-15

Diari ARA 08-02-15

QUEIXES

Ja hi som amb les queixes generalitzades com cada vegada que passa la més mínima cosa que surt una mica del normal: Aquest matí he vist, sentit i llegit queixes a dojo, sobretot de conductors, per haver-se trobat amb la neu i els corresponents problemes de trànsit, i com és evident la culpa: del Govern!.

Que si no han pres les mesures adients, que si no hi ha prou màquines llevaneus, que si no hi ha sal, que en altres països això no passa, etc.

Sense voler amb això dir que tot el que s’hagi fet hagi estat sense màcula, algú creu realment que el país ha de tenir dotzenes o centenars de màquines llevaneus podrint-se esperant la nevada desenal?; algú creu que encara que no sigui cara hem de tenir tones i tones de sal esperant la nevada desenal? (aquesta sal quan neva s’han de tenir els equips necessaris per escampar-la); algú no ha vist que en països del centre d’Europa on és més normal que nevi, quan l’episodi depassa el que els és més o menys habitual també tenen problemes? i al mateix temps podrien pensar que el que aquí depassa l’habitual és que nevi?.

D’altra banda, quants dels que han tingut problemes anaven degudament equipats amb cadenes, pneumàtics d’hivern, etc.?; quants han sortit a la carretera sense ser-los ni molt menys necessari o imprescindible?; diuen que les autoritats haurien d’haver pres mesures ja que els serveis meteorològics ho estaven anunciant feia dies, i ells, no veuen, senten o llegeixen aquests anuncis?.

Ens hem instal·lat en la cultura de que tot ens ho ha de resoldre algú i que nosaltres som pobres éssers irresponsables (com el rei, vaja) a qui tot se’ls ha de donar mastegat. Pot ser que ens espavilem una mica més no?

 

09-02-15

He vist la compareixença del President Mas a la comissió de control del Parlament; maleducada, impertinent lamentable, impresentable i indecent l’actuació (o era una altra cosa?) de la senyora Sánchez.

Una persona que no ha comparegut ella mateixa quan hi ha estat citada; que és la cap visible al nostre país d’un partit que té dotzenes d’imputats per corrupció i sospites molt consistents de que fins i tot el seu cap màxim i actual President del gobierno de españa rebia sobres (en aquest darrer cas diuen que capses de cigars) amb diner negre, i pretén donar lliçons; lliçons de què senyora?.

A mi fins i tot m’ha semblat que el seu fidel “llepa” oficial i segon de bord, l’ínclit Millo feia un posat de sentir-se molt incòmode davant de la histriònica actuació de la dona aquesta.

 

13-02-15

EN CLAU DE PAÍS

Ja fa temps, força temps, que jo la política me la miro en clau de país. Perquè?, entre altres per dues raons:

Primera perquè crec que la dicotomia esquerra-dreta està molt superada; el món d’avui és molt diferent de com era quan aquesta distinció es va implantar i universalitzar, compte! no dic pas que sigui ni millor ni pitjor, que sobre això hi hauria moltíssim a discutir, dic senzillament que és molt diferent.

Segona i per a mi principal, perquè soc ciutadà d’un país que des de fa segles està dominat per un altra, i dic dominat perquè no crec que ningú amb una mica de seny pugui dir que Catalunya “formi part d’España”, perquè si en formés part, España respectaria la seva cultura, cosa que no fa; respectaria la seva llengua, cosa que no fa; respectaria les decisions preses pels seus representants polítics i no les impugnaria sistemàticament; respectaria les manifestacions populars d’assistència milionària i no es dedicaria a menysprear-les; respectaria el benestar aconseguit pels seus ciutadans i no es dedicaria a fer-ne un espoli salvatge; etc. etc.

Per tot això m’admira, per no dir que em fastigueja, quan hi ha tota una sèrie de partits, sobretots dels que s’auto-nomenen “d’esquerres” que van tot el dia marejant la perdiu dient que si, que no, que ara no toca (per cert, els sona?) això de la independència del país, que primer s’han de resoldre els temes socials i de benestar.

Que no ho veuen que si el nostre Govern no pot pagar menjadors, ensenyament, funcionaris varis, sanitat, etc., en bona part és degut a l’escanyament sistemàtic que els diferents i successius governs españols apliquen a les finances del Govern de Catalunya?, de debò que no ho veuen?, si és així que s’ho facin mirar per un bon especialista; sincerament jo crec que sí que ho veuen, però que en el fons i no puc o no vull entendre per quines raons, prefereixen ser espoliats, menystinguts, maltractats, per Madrid.

Veieu, en aquest punt fins i tot crec que partits com PP, C’s, i similars són, al menys, més sincers: diuen que no i amb la boca ben gran, i no deixen cap dubte sobre la seva posició.

Per tant, gent de ICV, PSC i també part d’ERC, penseu bé el que feu que el poble és més savi del que us penseu i un engegarà una coça que us traurà del mapa polític; ah! i no us preocupeu, quan siguem independents tindreu tot el temps del món per proposar i probablement tots o al menys bona part dels diners necessaris per portar-les a la pràctica, totes les polítiques socials que creieu justes i necessàries.

 

14-02-15

Ahir vaig anar a portar uns amics italians a l’aeroport de Barcelona. Al sortir de Cambrils i agafar l’enllaç de l’autopista, ells es van fixar en el viaducte ferroviari en construcció i d’alguna manera, em van manifestar l’admiració pel que ells consideraven un avenç en les nostres infraestructures.

Llavors em vaig veure en l’obligació d’explicar-los la realitat d’aquesta línia: i la realitat és que aquestes obres de les que no hi ha encara data creïble d’acabament i posada en servei –ahir mateix només es podien veure uns pocs treballadors deambulant per l’obra- són un projecte de fa més o menys vint anys; que aquesta línia no serà d’alta velocitat, vaja que no és de l’AVE que tant els omple la boca als successius gobiernos d’españa; que al llarg d’aquests vint anys, l’estat español ha construït milers de kilòmetres d’alta velocitat que van des d’enlloc fins a no-sé-on, amb xifres d’ocupació que si no fos perquè fan plorar farien riure; que mentrestant des de Tarragona fins gairebé l’Ebre el ferrocarril circula per la mateixa via única que hi ha des que aquest servei va entrar en funcionament el 1.865!!; que travessa zones turístiques i urbanes d’altíssima densitat d’habitants sobre tot a l’estiu, com són La Pineda, Salou, Vila-Fortuny, Cambrils, Miami Platja, l’Hospitalet de l’Infant….., partint-les materialment, amb passos a nivell on hi ha accidents mortals cada any, amb retards i incidències continuades, etc.

Llavors van canviar la seva percepció sobre el que acabaven de veure i, el que és molt important, també van començar a entendre el que en diferents converses que havíem mantingut sobre el tema ells no deixaven de considerar com una dèria meva personal –jo sempre defenso la causa independentista encara que el meu interlocutor sigui estranger- i probablement de quatre il·luminats més al respecte de la necessitat que té el nostre país de la independència. Ahir ho van veure clar i puc assegurar que ja tenim un parell més d’apologetes de la nostra causa.

 

18-02-15

PUBLICADA A L’ARA DEL 20-02-15 I A L’AVUI DEL 21-02-15

PRESENT DIFÍCIL, FUTUR NEGRE

És el que tenen tots els que es diuen catalans i que estan, per raons de voluntat / convenciment o per raons més prosaiques (menjadora, vaja), al servei i a les ordres del poder central de l’estat español.

I perquè?, doncs perquè en el present del nostre país, aquesta gent, que des de l’altra costat de l’Ebre, malgrat ells mateixos, son vistos com a “catalanes”, es veuen obligats a sobre-actuar i a adoptar actituds i emprar expressions gairebé esperpèntiques (p.e. les darreres actuacions de la líder del PP a Catalunya), i a mantenir discursos incoherents o gairebé inintel·ligibles (p.e. el del Sr. Iceta o del Sr. Herrera), fent uns papers més que galdosos, per d’alguna manera, fer-se perdonar aquesta mena de tara d’origen que des d’allà els veuen.

I pel que fa al futur, si el país es decanta definitivament cap a la independència com així jo n’estic convençut, des de Madrid no els donaran ni aigua perquè en el fons els en culparan a ells, i des d’aquí, malgrat que no crec pas que siguem un poble especialment rancuniós ni venjatiu, tampoc crec que reaccionem “adoptant-los” com a ciutadans exemplars, vaja.

I si pel que fos, aquest 27-S la cosa encara no quedés prou clara, haurien de continuar fent aquest trist i estrambòtic paper que deia fa dos paràgrafs i que suposo que deu ser dur de fer; tot plegat ben difícil i ben negre.

 

19-02-15

INFORMACIÓ DESAPAREGUDA

El Jutjat vol veure quina informació hi havia als ordinadors de la seu central del PP relacionada amb l’anomenat cas Bàrcenas, i oh casualitat!, el contingut dels ordinadors en qüestió desapareix, vaja, parlem clar: és esborrat; ara hi ha un expedient judicial relacionat amb aquesta tant accidental esborrada i oh més casualitat encara!, desapareix l’expedient.

Però que s’han cregut?, per qui han pres a la gent?; jo fins i tot estaria disposat, si no a perdonar-los la seva barra i la seva corrupció, al menys a entendre-ho, que al cap i a la fi, tal i com es diu, la carn (en aquest cas la butxaca) és feble; el que no crec que se’ls pugui perdonar és el que a més ens tractin a tots literalment d’imbècils perquè aquestes giragonses no són res més que l’expressió de que tenen a la ciutadania en general per imbècil.

Dit això, vaig més lluny, perquè en aquest moment i malgrat la precarietat de mitjans, els jutjats estan informatitzats i encara que es perdi un expedient físic, que ja és difícil, el que ningú pot pretendre que ens creguem és que a més hagin desaparegut els suports informàtics sobre els que l’expedient estava guardat i ho dic en plural perquè segur que als jutjats es generen automàticament còpies de seguretat, etc.

Conclusió: corrupció al més alt nivell, actuació mafiosa pura i dura, poca-vergonya sense límits ni escrúpols. Això és españa avui; marxem ja si us plau!!.

 

22-02-15

JUGUESCA

M’agradaria fer una juguesca. La senyora ministra de fomento del gobierno de españa ha dit amb poques hores o dies de diferència que per aquest any 2.015 farà 1.000 Kmts. més de línia d’AVE (si, d’aquest caríssim tren d’alta velocitat que sovint surt d’enlloc per anar a cap banda); i també, per enèsima vegada, que farà els accessos ferroviaris a l’aeroport de Barcelona. I vet aquí la juguesca: quina de les dues previsions es complirà al peu de la lletra?. Jo ja sé la resposta, a veure si vosaltres també l’encerteu.

 

23-02-15

TUTEIG

Aquest matí he hagut d’anar a La Caixa. M’ha atès molt amablement un noiet (ho dic per la seva edat aparent); però en la seva atenció hi ha hagut alguna cosa que, al menys a les meves orelles, ha grinyolat d’una manera molt ostentosa: en tot moment de la seva molt amable atenció m’ha tutejat sense cap mena de complex. Com que crec que la meva edat també és més o menys aparent (als seus ulls he de ser un iaio) m’he quedat força desagradablement sorprès, tant per ell mateix com per la entitat a la que en aquell moment ell representava. Segur que també tuteja al director de l’oficina?; segur que també tutejaria al Sr. Vilarasau si demà se li presentés a la finestreta?, doncs perquè s’adreça a mi, client anònim, com si fos de la seva lleva?.

24-02-15

JÚNIOR

Ahir en arribar a casa a quarts de vuit vaig estar veient gairebé tota la compareixença d’en Jordi Pujol Ferrusola a la “comissió Pujol” del Parlament de Catalunya. Patètic. No entro en si Pujol júnior és honrat o no, en tot cas ja ho diran els jutges, però el que m’ha quedat clar que tots els diputats que tenia al davant sumats no li arribaven ni a la sola de la sabata. Marededéu quin paper més galdós el d’aquests representants del poble de Catalunya!; en termes col·loquials se’ls ha menjat literalment amb patates: els ha enrunat de dades, portava documents de tota mena (genial el cop d’efecte del CD amb la gravació de La Camarga), ha contestat prolixament amb dades, noms, etc. a unes preguntes reiteratives, desorientades a més de moltes vegades malintencionades, d’uns diputats dels que el més documentat portava quatre retalls de diari. Conclusió: de vergonya.

 

07-03-15

PUBICADA A L’ARA DE 09-03-15

 Recordeu aquell paràgraf tant famós d’una disposició signada pel Felip ordinalment anterior a l’actual i que diu “que se note el efecto sin que se note el cuidado”?; és que a mi em ve al cap cada divendres al migdia quan la inefable vicepresidenta del gobierno de españa apareix, tant satisfeta ella, a la roda de premsa a fer públics els acords del consejo de ministros.

Efectivament, fixeu-vos que ja porten moltes setmanes, a mi fins i tot em sembla que mesos, que cada divendres implacablement deixen anar disposicions, acords, decrets, lleis, impugnacions, etc. que invariablement van retallant atribucions del nostre propi govern.

Com que el seu desig pregon és suspendre l’autonomia de Catalunya però en el fons no s’hi atreveixen, doncs ho van fent de mica en mica: o sigui enlloc de clavar-nos una ganivetada definitiva al cor, avui ens tallen un dit de la mà, demà un del peu, desprès una orella, etc. fins que no quedarà res.

Com que aquesta situació és absolutament inaguantable a part de vergonyosa i denigrant, és pel que d’una banda els polítics i de l’altra el poble hem d’anar tots a una i fer que tant a les municipals com a les eleccions del 27-S proper els resultats siguin aclaparadorament clars cap al camí de la independència.

07-03-15

AMBAIXADES

Fa poc vaig veure un quadre del que no recordo l’autoria, en el que es reflectien i comparaven les xifres de despesa per càpita de les representacions i accions a l’estranger de les diferents “comunidades autónomas del estado español” i en aquest quadre, oh sorpresa!, resulta que es veia que aquesta xifra a Catalunya era, i amb diferència,  de les més baixes de l’estat; per davant nostre una colla de comunidades governades per l’un o l’altra dels grans partits españols. Ara resulta que ahir la vicepresidenta del gobierno de españa ens anuncia la impugnació de la Llei de la Generalitat que regula aquestes delegacions i a més ens fa saber també la interposició de denuncia davant el TSJC per l’obertura  de les dues darreres delegacions que ha obert el govern de Catalunya.

Llavors un, dintre de la seva justesa natural es pregunta, doncs i on és el problema, si els altres es gasten per aquest concepte molts més diners que nosaltres i d’ells no en fan ni cas, ni els impugnen ni res semblant?. I un, sempre dintre de la seva justesa natural, arriba a la conclusió que el problema rau en què per totes les altres comunidades aquestes delegacions formen senzillament part de la menjadora partidària i qui dies passa, parent que col·loca i que en el fons “no se les creuen” i per a ells la veritable representació seva a l’estranger no és altra que la embajada española; en canvi nosaltres aquestes coses “ens les creiem” i crec que és precisament aquí on li pica (amb perdó) a la vicepresidenta española quan anuncia aquestes accions amb aquella carona tant i tant enfadada; no us sembla?.

 

07-03-15

La gran Núria Picas ha guanyat la Transgrancanària; suposo que ha travessat la meta amb la seva habitual estelada. Poques (cap) com ella. A veure si al TN d’aquesta nit els de TV3 es dignen a treure la notícia. Felicitats Núria.

 

08-03-15

Com em temia ahir i ja vaig dir, ni a TV3, ni als diaris del país (diguem El Punt Avui i l’ARA), hi ha hagut la més mínima menció a la victòria de la Núria Picas ahir a la Transgrancanària; això si, futbol a dojo, qualsevol altre esport amb pilota a dojo, que si a l’Alonso li va passar això o allò, etc. Com va dir el Rei don Jaume “Vergonya cavallers, vegonya”.

 

11-03-15

DIARI ARA 12-03-15

PODEMOS

Parlem de Podemos?; doncs au va, parlem de Podemos. Aquesta gent, per començar es van inventar/apropiar un terme, la famosa “casta” que quan un comença a esbrinar els seus propis perfils veu que els encaixa gairebé a tots perfectament ja que pel que he anat veient, la immensa majoria son gent de casa bona, que no han fet mai gaire brot i que molts d’ells viuen, amb tots els respectes, directament de nòmines oficials.

Anant a altres conceptes que a mi m’interessen més, trobem el del dret a decidir i autodeterminació, evidentment hi estan d’acord…. sempre que no es decideixi gaire cosa i no s’autodetermini res; pel que fa a ideari/estratègia la seva cap visible a Catalunya parla directament d’atiar l’odi cap al President del nostre país; el seu líder màxim fa pocs dies que s’ha proclamat literalment monàrquic; ara acaben de votar a Brussel•les en contra de la descentralització de la gestió d’aeroports alineant-se amb PP, PSOE (fins i tot el PSC se n’ha desmarcat!), C’s i EU per defensar el centralista, ineficient i perjudicial per a Catalunya model AENA.

Conclusió: aquest partit és un partit español sense cap mena de complex, molt respectable d’altra banda, però és convenient que la bona gent d’aquí els vegi com el que son i no embolcallats amb una mena d’aura com si fossin poc menys que criatures celestials; pot ser, perquè no?, que arreglin alguna cosa, però el que ja els està bé i es cuidaran prou de no tocar, és l’status de Catalunya envers españa: subordinació i espoli.

 

11-03-15

Publicada a l’AVUI del 13-03-15 i a l’ARA del 15-03-15

MONEDA

Sembla ser que la casa reial española esta preparant el llançament d’una moneda commemorativa amb l’efígie de l’actual rei a una de les cares i amb la inscripció “70 años de paz” a l’altra, expressió que segueix l’estil d’altres similars proclamades durant el règim franquista. Si a partir d’aquests moments tirem endarrere 70 anys ens plantem a l’any 1.945; no ho sap aquest rei que per aquells anys (i durant molts més) estàvem en plena i brutal repressió post-guerra?, que les presons estaven plenes de “desafectos”?, que hi havia afusellaments sistemàtics al camp de la Bota i altres llocs de dramàtic record?, que al nomenat valle de los caidos hi treballaven forçats centenars o milers d’ex-soldats republicans en condicions infrahumanes?; que les llibertats de Catalunya havien estat anorreades i la seva llengua prohibida? (encara que el seu pare es veu que no ho sap, que busqui alguna font d’informació millor); que la seva cultura va sobreviure només per la nostra tossuderia?; es creu aquest home que la gent som mesells i no tenim memòria?.

Es necessiten moltes penques i molta barra per emetre aquesta moneda amb aquesta inscripció.

12-03-15

DIFERÈNCIES

Ja feia un temps que amb aquests de Podemos intentava jugar a allò tant antic de “les 7 diferències” amb PP / PSOE / C’s / UP y D, però ho he hagut d’anar reduint i aquests darrers dies a tot estirar ja només me’n surten tres de diferències: corbates vs texans i camises descordades; gomina vs cuetes i cabells curosament despentinats; i ulleres de marca vs ulleretes de pijoprogres (potser també de marca?).

 

12-03-15

Ep gent del país!, demà es divendres: quantes retallades d’atribucions del nostre Govern anunciarà la vicepresidenta del gobierno d’españa?

 

13-03-15

Correcció al señor Rivera: aquest señor en resposta a una frase que li va llençar el delegat del gobierno de españa a Andalucia, va dir molt convençut que “Catalunya és españa”, doncs no señor Rivera, Catalunya no és españa, la frase correcte hauria estat “Catalunya pertenece a españa” (por derecho de conquista), de moment, és clar.

 

13-03-15

ENQUESTES

Ens haurem de blindar contra les enquestes; estan sortint a un ritme desenfrenat i com que les forces i els mitjans contraris al Procés són molt nombrosos i molt forts començant pels del “señor conde” i acabant pels que depenen directament de Madrid, estan fent tot el possible i fins i tot l’impossible per intoxicar-nos a veure si ens desanimen.

La meva opinió personal és de que no tenen pràcticament la més mínima credibilitat (tampoc les que donen bons resultats per a les opcions independentistes) perquè normalment estan fetes sobre mostres molt petites, més o menys teledirigides o triades i que, per a més inri, són posteriorment “cuinades” amb mètodes de dubtosa fiabilitat. Només hi ha un sistema d’enquesta absolutament fiable i indiscutible: el vot d’un referèndum; pot ser que sigui per això que tots aquests que ens bombardegen amb tanta enquesta no en volen ni sentir a parlar del vot?, qui sap.

 

14-03-15

LEGALITATS

Genial el ministro de justícia del gobierno de españa, si senyor, amb dos collons que diríem col·loquialment. Ara resulta que totes les barbaritats comeses pel règim franquista no tant sols no van ser actes criminals si no que eren actes perfectament legals perquè s’ajustaven a les lleis vigents en aquell moment; ah! i per si algú tingués encara algun mal pensament, tot està prescrit, au, tema tancat i a pastar!.

O sigui que amb aquest brillantíssim raonament a la mà, si algú vol fer qualsevol barrabassada, com ara assassinats en massa, deportacions, treballs forçats, afusellaments, tortures, neteges ètniques, o altres minúcies que li passin per la barretina només cal que es faci la llei a mida i apa, ja és legal.

A partir d’aquí ja em veig tots els tribunals de justícia del món atrafegadíssims rehabilitant noms d’angelets benefactors de la humanitat tals com Stalin, Hitler, Pol Pot, Pinochet, Videla, Mao, i tants altres com podem i vulguem recordar perquè al cap i a la fi van actuar legalment, no?, tenien les seves pròpies lleis fetes a mida, per tant… res a dir no senyor ministro?.

Plantant-nos a l’actualitat, què hem de dir de la bona gent de l’EI que degollen, massacren, violen, tiren homosexuals al buit, destrueixen patrimoni de l’Humanitat,  i tot un reguitzell d’altres bones i edificants accions, si al cap i a la fi ho fan seguint les seves lleis?.

Una barbaritat com la que ha dit aquest home la pot dir un Ministre de Justícia d’un país suposadament demòcrata i avançat sense que algú l’obligui a plegar de manera fulminant?, quina vergonya!.

 

16-03-15

CASTA

Crec que al final, a aquests de Podemos, els haurem d’agrair que es treguin la careta tant aviat, ja que abans d’assolir la més mínima quota de poder van deixant dia si dia també, ben clara quina és la seva posició i el seu tarannà suposadament renovador. Així els anti “casta” es declaren monàrquics; no consideren “casta” els Botín i Cia.; procuren escapolir-se de les escomeses d’Hisenda com qualsevol miserable capitalista; estan a favor del sistema centralitzat d’AENA pels aeroports i el mateix pels ports; diuen sense vergonya que de independència res de res que al cap i a la fi portem cinc segles junts; el seu líder messiànic vitoreja les forces policials i armades de l’estat español……, no cal continuar, no?. Només espero que la bona gent d’aquest país i que somia en fer-lo millor ho vegi d’una vegada i entengui que amb aquesta gent manant tot continuarà igual o pitjor i que Catalunya continuarà sotmesa al poder central, centralista, asfixiant i espoliador de Madrid.

 

22-03-15

PUBLICADA A EL PUNT AVUI DE 30-03-15

QUÈ VOLEM?

Volem que la nostra llengua torni a la semi clandestinitat?; volem que tota l’administració funcioni exclusivament en castellà?; volem que ens obliguin (de debò) a que la retolació sigui només en una llengua, la castellana evidentment?; volem que políticament no tinguem la més mínima capacitat legislativa i normativa?; volem que els toros tornin a ser la “fiesta nacional” del nostre país?; volem que el nostre país continuï a ser espoliat (*) implacablement?; volem que els nostres fills i nets siguin educats en castellà i amb la no dissimulada intenció d’españolitzar-los tal i com deia tot ufà el ministro Wert?; volem que a les institucions i als actes oficials només onegi la bandera española i només soni l’himne español?; volem que els nostres noms i els topònims de les nostres ciutats i pobles siguin castellanitzats com no fa pas gaire temps ho eren?; volem perdre tota esperança de que l’etiquetatge arribi a ser en català?; volem que els Mossos d’Esquadra desapareguin absorbits per la nomenada “policia nacional”?; volem que TV3 sigui castellanitzada o directament tancada?;….. Suposo que podria continuar escrivint dotzenes i dotzenes de supòsits més. Doncs està molt clar, si volem tot això ho tenim ben fàcil: només ens cal votar partits d’obediència española, i en conseqüència no votar als partits d’obediència catalana. Si fem això, tornarem de pet als anys 50’s i amb una mica de sort fins i tot ens tornaran a posar la tele en blanc i negre. Nosaltres mateixos, és a les nostres mans, repeteixo perquè no ens enganyem: no és a les mans dels nostres polítics, és a les mans nostres, les mans del poble.

(*) El tècnic nomenat pel ministro Montoro, Angel de la Fuente, va reconèixer que no tenir la mamella catalana li costaria a españa 16.000 MM € anuals; per cert des que va dir-ho s’ha fet, o l’han fet, fonedís.

 

25-03-15

Amb tot el fastigós tema dels twits contra els catalans, per l’accident de l’avió de Germanwings encara no he sentit al “ministro de la cosa interior” dir-hi res; és estrany en ell tant diligent que és quan li convé, p.e. que els twits haguessin estat en sentit invers. Ondia, ara hi caic!, deu estar tot atrafegat condecorant alguna marededéu, o també pot ser que sigui al valle de los caidos fent tertúlia amb els seus admirats J. A. Primo de Rivera i Franco com es veu que fa tot sovint.

 

27-03-15

PUBLICADA A EL PUNT AVUI DE 30-03-15

 D’ençà de la designació del Camp Nou com a seu de la ditxosa final de copa, que rumio què és el que pot ser més convenient de fer quan aparegui el titular del trofeu a la llotja del camp i soni l’himne español. Aquest país nostre porta tres anys fent actuacions que han estat l’admiració de tot el món, tant per la seva magnitud com pel seu civisme.

Llavors penso: i no seria tant o més impactant que en els dos moments abans citats el Camp Nou exhibís un silenci sepulcral?. Seria una clamorosa demostració d’absoluta indiferència dintre de la més absoluta civilitat i que segurament els couria més que la gran xiulada que tothom té al cap i que a tots ens sortiria dels budells. Evidentment en els corresponents minuts 17:14 de cada part, a ensorrar l’estadi amb el crit de IN-INDE-INDEPENDÈNCIA. Que algú hi pensi a fons i, si convé, entre tots escampem la brama per fer-ho així; probablement seria un impacte mediàtic molt més fort que la previsible xiulada.

 

29-03-15

Avui ha guanyat Ferrari i com que ja no estic en excedència com a “tifosi” estic més content que unes pascues. Per cert, el problema que ha tingut Ferrari aquests darrers anys tenia nom i cognom?, no ho sé però….

 

03-04-15

INFORMACIÓ

Som a Divendres Sant, això vol dir que som en el punt àlgid de la Setmana Santa i que, evidentment estem acabant la Quaresma; un període que per durada, significació, pràctiques i ritus que han o haurien de practicar els respectius fidels, i respectant totes les distàncies que volem, podria ser més o menys equiparable al Ramadà que observen els musulmans.

Penso que cada any quan comença, durant, i quan acaba el Ramadà els nostres mitjans de comunicació ens informen més que abastament del seu significat, de les pràctiques que duen o han de dur a terme els practicants musulmans, etc. en un zel informatiu que com a mínim no es correspon al percentatge que els musulmans representen en el total de la nostra població.

Això contrasta absolutament amb la nul·la informació que es dona sobre la quaresma, i de la Setmana Santa si en parlen poc o molt, gairebé és limitat al caràcter vacacional que té, si no potser ni en parlarien. Soc catòlic diguem que practicant, i m’alegra i m’enorgulleix que la nostra societat hagi deixat de banda els dogmatismes i fanatismes que malauradament imperen en molts llocs, però d’això a sobre-informar de quelcom que ens es aliè i gairebé deixar de banda les creences i tradicions que han conformat l’Europa d’arrel cristiana, hi ha un món.

04-04-15

Publicada a El Punt Avui de dia 10 d’Abril de 2015

i a l’Ara del dia 12-04-15

NO ÉS QÜESTIÓ DE COLOR POLÍTIC

En plena transició ja ho vaig dir quan hi havia molta gent que, amb la millor bona fe del món, pensaven que si a España manaven les esquerres, a Catalunya li aniria millor. I el que vaig dir era que en aquest aspecte l’actitud enfront nostre no era pas qüestió de color polític, si no que era un tema visceral i fins i tot atàvic: Catalunya pertany literalment a España, si parlem català és per tocar el nas, i qualsevol cosa que no sigui sotmetiment pur i dur i tolerar i fins i tot aplaudir totes les garrotades que ens vinguin del poder central és gairebé equivalent a insurrecció.

Malauradament els polítics dels diferents colors de l’estat español m’han anat donant la raó, i deixant de banda als que al respecte d’aquest tema ja no cal ni parlar-ne, com son PP, UPyD i C’s, si canviem de vorera política i anem cap al PSOE i agafem un petit mostrari de les declaracions de personatges com Guerra, Bono, Diaz, Sánchez, Iceta, el tal Carmona, etc., podem veure quin peu calcen, i si anem cap a la darrera gran “revelació” política de l’estat, o sigui a Podemos, amb les declaracions dels seus caps a Catalunya o dels màxims representants com Iglesias, Echenique, Monedero o Errejón, n’hi ha prou per sortir corrent i no parar. Conclusió: això darrer és el que hem de fer, o sigui, començar a córrer i no parar fins que no haguem assolit la independència del nostre país, i llavors els tindrem com a veïns i segur que fins i tot ens hi entendrem millor que no pas ara.

 

07-04-15

MÉS VAL PEL BROC GROS

Hi he pensat quan he sentit el que ha dit el conseller Espadaler al respecte de la posició d’Unió en referència a la independència. A veure, aquesta gent s’han alineat amb Iniciativa i amb PSC (o PSOE tant és no?) en dir la bajanada de que s’ha de fer un referèndum pactat amb l’Estat español. Perquè em diguin això més m’estimo que em diguin un NO ben gros i ben rotund, i llestos, i al menys no em quedo amb la sensació de que estan intentant aixecar-me la camisa com si fos una criatura o no hi fos tot. Ells saben i ho saben millor que tots nosaltres que un referèndum pactat amb l’Estat español és totalment impossible, i han manifestat diàfanament i inequívocament les seves posicions tant PP, com PSOE, com C’s, com UPyD, com Podemos, per tant a què ve el dir-nos el que ara es despengen dient Unió i ICV?, no volen la independència del seu propi país?, per a mi és totalment incomprensible però ho respecto, el que no respecto és el que deia al principi i no ho respecto perquè el fet de que ells no ho reconeguin directament, és precisament una falta de respecte cap a nosaltres.

 

09-04-15

ESPAÑA FALLIDA (2)

España és un estat en fallida. Tal i com deia fa uns dies, españa és un estat en fallida moral i política.

L’estat en la seva configuració política actual va néixer de la híper-valorada transició i està recolzat en la constitució que en va sortir. Sembla que a l’estat español ningú recordi o vulgui recordar que la transició es va fer seguint l’”atado y bien atado” del dictador acabat de morir i sota la diguem-ne tutela d’un exèrcit que li era absolutament fidel i que la redacció de la tant venerada constitució es va fer amb els militars esmolant sabres gairebé a l’habitació del costat.

L’estat español no ha passat comptes amb el règim anterior, ben al contrari, el protegeix legalment; a l’estat español hi va haver execucions polítiques fins ben entrats els anys 70’s; a l’estat español hi ha centenars de fosses comunes que no desperten el més mínim interès dels poders; a l’estat español és legal i rep subvencions oficials, entre altres, una fundació dedicada a mantenir i lloar la memòria del dictador!. Si comencem per dalt de tot, trobem una família reial el cap de la qual va ser  nomenat “sucesor a titulo de rey” pel dictador i de la que pel que sabem se’n podrien escriure força llibres força gruixuts. Si continuem cap a la classe política, tant el partit que governa com el principal de l’oposició, estan immersos en un nivell de sospites / certeses de corrupció que no es donen en cap país del nostre entorn geogràfic i polític; entre els dos grans partits estatals tenen centenars de persones imputades en casos que sumen milers de milions d’euros….i no passa res!.

Si ens volem entretenir a posar al “Google” (que útils que son segons com les noves tecnologies!) els noms de la gent que té poder polític o econòmic, o hi és més o menys propera, veurem que la immensa majoria son els mateixos, els seus fills, els seus nets, nebots, cosins, etc. que van manar durant els quaranta anys de franquisme, o sigui, que en plena democràcia estem en mans de la mateixa gent que va fer i desfer durant la dictadura.  La separació de poders és pràcticament inexistent “Montesquieu ha muerto” Alfonso Guerra dixit.

Un ministre de justícia que té les penques de dir que els crims del franquisme no van ser tals perquè llavors eren legals!. El control sobre els mitjans de comunicació son dignes de qualsevol estat de dret que no mereixés aquest nom. S’han fet i es continuen fent, i se’n presumeix!, obres públiques faraòniques sense la més remota possibilitat de rendibilitat ni econòmica ni social, i d’altra banda se’n desatenen d’altres quina necessitat clama al cel, perquè?, no dic el que penso però qualsevol ho pot endevinar. Si anem cap als partits polítics que han aparegut darrerament al panorama español la cosa tampoc és que millori massa. No sé la gent en general, però jo no vull formar part d’un estat com aquest, i una de les esperances que tinc en la independència de Catalunya, és de que tenim una oportunitat històrica per fer un estat nou i net de dalt a baix!!.

 

(*)

ESPAÑA FALLIDA

España és un estat en fallida. I no tant sols econòmica que també malgrat el que diguin els seus dirigents, si no que españa és un estat en fallida moral i política. L’estat va néixer de la transició i està recolzat en la constitució que en va sortir. Sembla que ningú recordi o vulgui recordar que la transició es va fer seguint l’”atado y bien atado” del dictador i sota la tutela d’un exèrcit que li era fidel i que la redacció de la tant venerada constitució es va fer amb els militars esmolant sabres. L’estat español no ha passat comptes amb el règim anterior, ben al contrari, el protegeix legalment; hi va haver execucions polítiques fins ben entrats els anys 70’s; hi ha centenars de fosses comunes que no desperten el més mínim interès dels poders; és legal i rep subvencions oficials, entre altres, una fundació dedicada a mantenir i lloar la memòria del dictador!. Hi ha una família reial el cap de la qual va ser  nomenat “sucesor a titulo de rey” pel dictador i de la que se’n podrien escriure força llibres. La classe política?, tant el partit que governa com el principal de l’oposició, estan immersos en un nivell de corrupció que no es dona en cap país del nostre entorn; entre els dos grans partits estatals tenen centenars de persones imputades en casos que sumen milers de milions d’euros….i no passa res!. Si posem al “Google”  els noms de la gent que té poder polític o econòmic, veurem que la majoria son els mateixos, o els seus fills, nets, nebots, cosins, etc. que van manar durant el franquisme; en plena democràcia estem en mans de la mateixa gent de la dictadura!.  Separació de poders?:  “Montesquieu ha muerto” Alfonso Guerra dixit. Un ministre de justícia que diu que els crims del franquisme no van ser tals perquè llavors eren legals!. El control sobre els mitjans de comunicació son dignes de qualsevol estat de dret que no mereixés aquest nom. S’han fet i es continuen fent, i se’n presumeix!, obres públiques faraòniques sense la més remota possibilitat de rendibilitat ni econòmica ni social, i d’altra banda se’n desatenen d’altres quina necessitat clama al cel, perquè?. Els partits polítics apareguts darrerament no milloren gaire el panorama. Jo no vull formar part d’un estat com aquest, i una de les esperances que tinc en la independència de Catalunya, és de que tenim una oportunitat històrica per fer un estat nou i net de dalt a baix!!.

 

13-04-15

CARNET D’IDENTITAT

No ho entenen; ho dic arrel d’una piulada que acabo de veure per Internet de Carina Mejias candidata a l’alcaldia de Barcelona on es defineix com a española, fins aquí res a dir, i ens amenaça amb quedar-se a Catalunya per recordar-nos que encara que nosaltres no volem, també som españols. A aquesta senyora li vull dir que jo NO SOC ESPAÑOL, no ho soc ni ho seré mai diguin el que diguin els documents d’identitat que se m’han imposat. El que no entenen és que documents i lleis a banda, dintre del cap de cadascú només hi mana cadascú, o sigui dintre del meu cap només hi mano jo i jo no soc, no vull ser ni seré español per més documents i lleis que ens imposin.

 

13-04-15

UN MINISTRE… PECULIAR?

Em refereixo al ministro del interior, Jorge Fernández Diaz. Lo de “peculiar” ho dic perquè la veritat és que no sé com qualificar-lo, perquè quan un pensa en una persona que té un càrrec de tal responsabilitat i que els seus subordinats excreten periòdicament informes apòcrifs amb informacions que s’han demostrat falses, difamant adversaris polítics; que sota el seu comandament els policies apallissen i fins i tot fan víctimes mortals entre immigrants exhausts; que es refereix a santes amb una familiaritat com si hi esmorzés dia si i dia també; que emet opinions com a mínim temeràries relacionant altres administracions, en aquest cas la Generalitat, amb el terrorisme islàmic; que condecora maresdedéu; que va, sembla ser que amb força freqüència, a resar al tètric Valle de los Caidos edificat amb ma d’obra esclavitzada de presoners de guerra i que, apart de milers de soldats republicans que hi son enterrats en contra de la seva voluntat, té com a hostes d’honor els cadàvers de dos personatges tant sinistres com J.A. Primo de Rivera i Franco; que promou i amb la majoria absoluta del seu partit aprova, lleis que cap homònim seu del nostre àmbit polític tindria la barra de proposar. En fi, repeteixo, el qualifico de “peculiar” per no incórrer en algun qualificatiu políticament o qui sap si jurídicament incorrecte.

 

15-04-15

JA EN SÓN DOS! (DE MINISTRES “PECULIARS”)

Avui va i aterra a Catalunya el ministro aquell dels espais siderals i clar, venint de tant i tant lluny al señor García (Margallo) no se li acut altre gracieta que invitar-nos a que si volem veure TV3 ens la paguem de la nostra pròpia butxaca. Vull atribuir-ho al suposat jet-lag que devia portar després de tal viatge però aquest home sap o hauria de saber que Catalunya es paga tot el que s’ha de pagar i a més els “regala” uns 16.000 milions d’euros cada any (xifra dita per un tal Angel de la Fuente que des de llavors deu estar vagant pels espais siderals perquè no se l’ha vist més), perquè l’estat español es pugui pagar les seves pròpies festetes en forma d’AVES que surten d’enlloc per anar a cap banda portant ningú, faraònics aeroports, ministeris de l’interior que treballen contra nosaltres, famílies reials d’opereta, passant és clar per totes les televisions autonòmiques que hi ha a españa volgudes crear a imatge i semblança de TV3 i que no li arriben a la sola de la sabata, ah!, i sense descuidar-nos de la mai prou ponderada TVE. Em permeto recomanar-li al ministre d’afers exteriors del reino de españa que reposi, es reubiqui, es miri totes les xifres que s’hagi de mirar i llavors parli sense risc de fer el ridícul lamentablement com ha fet avui.

15-04-15

MÉS PODEMOS

Avui sembla ser que el dit rey de españa (el fill d’aquell que va nomenar tan democràticament a dit “sucesor a titulo de rey” el dictador Franco i que va haver de plegar a cuita-corrent per protagonitzar episodis diguem-ne vodevilescos) anirà a Brusel·les en visita oficial. En un signe de decència democràtica, diferents partits no assistiran a aquest “paripé” que diria un castís. I aquells que ataquen la casta i diuen desmarcar-se’n i també coneguts com a Podemos?, doncs a l’hora en que estic escrivint això el seu líder suprem ja deu tenir els colzes pelats de tant utilitzar-los a fi de poder estar a la primera fila del “besamanos” i sortir ben afavorit a la foto. D’això jo en dic coherència i sobretot renovació política, si senyor. Que en prenguin nota la bona gent del nostre país que, de bona fe, encara creuen que de la ma d’aquesta gent poden esperar alguna cosa per a Catalunya que sigui millor que el que tenim.

 

15-04-15

MALS PENSAMENTS

Ara la ministra de fomento del gobierno de españa, ha anunciat que fins a finals d’any, el seu departament invertirà 2.400 MM€ més en aquesta ruïna que els españols nomenen AVE.

Hi ha coses que jo no entenc i que m’agradaria que algú m’expliqués: no diuen que des de Brusel·les ho miren tot amb lupa?; no diuen que, apart del que miri Brusel·les amb lupa, frau Merkel s’ho mira tot amb microscopi?. Perquè permeten aquesta disbauxa?. Deixeu-me fer una pregunta malintencionada: no hi tindrà a veure que la major part de la inversió se’n va cap a alemanya (Siemens i altres grans marques)?. Com a mínim fa pensar, no?.

16-04-15

D’assot de la “casta” a bufó del rey, màxim exponent d’aquella; fantàstica, prometedora i sobretot aclaridora la trajectòria del senyor Iglesias.

 

18-04-15

Per al 27 S, però també per a les properes municipals, el nostre vot ha de ser en clau de país:

NOMÉS VOTAR A PARTITS QUE TINGUIN COM A PRIORITAT LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, I SI POT SER UNIT MOLT MILLOR; CAP VOT ALS QUE VOLEN CONTINUAR SOTMESOS A ESPAÑA!!!.

 

18-04-15

Algú és capaç d’imaginar-se els brams que sortirien de la boca de la Sra. Sánchez i també de qualsevol dels seus adlàters si algun partit català, catalanista i sobretot independentista tingués només que fos el 10% dels imputats / presumptes / sospitosos / ensobrats que hi ha al seu partit, i que representessin només que fos l’1% dels imports que se’ls suposa als seus?, els ecos retrunyirien des dels Ports de Tortosa fins al Pirineu!!.

 

19-04-15

LLEPA…

Pregunta adreçada a la bona gent del meu país que creu de bona fe que de la ma de “Podemos” i els seus assimilats podrem portar Catalunya fins on ha de ser i es mereix ser: Sou capaços, ni que sigui remotament, d’imaginar en David Fernández o en Quim Arrufat fent el numeret llepa-culs davant el rey d’españa que va fer l’altra dia el líder suprem de Podemos?, eh que no?, doncs això!.

 

19-04-15

MÉS PODEMOS

La veritat és que com a persona que estimo el meu país i en desitjo pregonament la seva independència de l’estat español, darrerament m’havia sentit preocupat per la irrupció al panorama polític español, però també al català, de “Podemos”; no vull presumir de clarivident, pobre de mi, però molt aviat no em van semblar que fossin precisament el més convenient per a Catalunya i el seu procés cap a la independència, i la veritat és que vaig intentar fer arribar la meva manera de veure’ls a la major part de gent que vaig poder. Els he d’agrair que ells mateixos em facilitin la feina, ja que els ha faltat temps per dir que Catalunya dret a decidir si… però poquet; que la famosa i denostada “casta” no inclou els Botín(!) i pel que es dedueix de diferents declaracions del seu líder suprem, culminades fa dos dies per una actuació llepa total, tampoc el rey dels espanyols; que molt parlar de casta i demés però a l’hora de cobrar sucoses minutes…; que els toros, mentre no costin diners…; i, per no allargar-ho més, la traca de l’altra dia de la seva no sé com nomenar-la, associada? a Catalunya, senyora Colau que munta un bon xou….. en castellà no sigui que el convidat d’honor, el tal Wyoming se li enfadés. Au va. Ah!, i repeteixo: gràcies per la feina que m’estalvien, es retraten sols.

 

24-04-15

NO ENS FALLIN!

Srs. Artur Mas i Oriol Junqueras, no ens fallin si us plau, no li fallin al país; per una vegada, deixin la jaqueta dels respectius partits, deixin el tacticisme partidista i pensin només en Catalunya. Tinguin en compte que si no ens fallen, vostès passaran als llibres d’història com els artífex d’haver aconseguit les més altes fites per Catalunya, però que si ens fallen, que si li fallen al país, o sigui, si posen davant dels interessos del país els interessos partidistes i electoralistes, sortiran als llibres com els culpables d’haver perdut la millor oportunitat del país dels darrers tres-cents anys i que no es podrà repetir en, al menys, una generació. Si us plau, parlin tant com hagin de parlar, amb tota la calma necessària, però sobretot arribin a un acord que permeti un govern estable que tingui la força necessària per tirar endavant tots els processos per portar el país a la seva plenitud, o sigui, a la independència. Segur que ho faran. Gràcies.

 

24-04-15

LÒGICA ARITMÈTICA

Aquest matí el representant de Societat Civil Catalana (aquest nom és per honorar la seva admirada Guardia Civil?) s’ha queixat de la poca presència que, segons ell, se’ls dona als mitjans de comunicació oficials de Catalunya. Ahir aquesta gent, junt amb el PP, C’s i PSC van reunir uns 500 assistents a un acte; avui l’ANC junt amb Òmnium cultural i l’AMI han reunit, entre dins i fora del Sant Jordi més de 25.000 persones, o sigui que aplicant la ciència matemàtica, per cada 500 minuts de presència d’aquestes darreres organitzacions a mitjans oficials, a aquelles altres els en correspon un, i si a aquest minutet li restem el que ja ocupen el PP, C’s i PSC, als de SCC els tocarà tenir torn d’aquí a uns quants anys, no?, doncs que siguin lògics i coherents i no es queixin!!.

 

28-04-15

ESCORCOLLS

Ahir la Guardia Civil va irrompre a l’Ajuntament de Reus, van endur-se’n documentació i van detenir una Tinent d’Alcalde. Avui han entrat a l’Ajuntament de Cambrils a escorcollar i s’han endut documentació. Vagi per davant que si algú l’ha fet, que la pagui. Però que a un mes d’eleccions hi hagi aquestes operacions amb tota la parafernàlia informativa que comporten, francament, em fa pudor de socarrim, sobretot saben lo teledirigides que acostumen a estar aquestes accions amb finalitats polítiques. Casualitat?, tot podria ser, però………..

 

28-04-15

IMMORALITATS

Fa uns quants dies vaig dir que españa és un estat en fallida, en fallida sobretot moral, i a la vista dels esdeveniments diaris cada dia n’estic més convençut. Anem pel (pen)últim: s’han publicat les llistes electorals per a les eleccions municipals de finals de Maig, i sembla ser que hi ha a Catalunya gairebé dues-centes cinquanta llistes, la gran majoria del PP, sobretot de pobles petits, que les persones que les formen no tant sols no son veïns de la localitat sinó que probablement ni sàpiguen per on cau ja que en el millor dels casos son de localitats situades a desenes o centenars de kilòmetres i en el pitjor fins i tot de llocs tant improbables a aquests efectes com les Illes Canàries, Galícia, Extremadura, etc. etc., i es veu que això és legal!. Per acabar-ho d’arrodonir surt l’indefinible, per no dir cap disbarat i acabar tenint problemes, senyor Millo, justificant-ho fent aquella cara que no saps si se’n fot de tu o se’n fot d’ell mateix (probablement siguin les dues coses a la vegada) amb la seva cançó del victimisme i fins i tot de la por (?). També n’hi ha cap a un centenar del PSC, que baix ha caigut l’Iceta!, i unes quantes de CiU. Com pot ser legal això?; i encara que sigui legal, com poden tenir la barra de fer-ho i desprès mirar els ciutadans a la cara?.

 

28-04-15

Publicada a El Punt Avui de 06-05-15

RESPONSABILITATS

Suposem que una persona té una empresa; com a totes les empreses hi ha diferents àrees i al cap de cadascuna hi ha el corresponent responsable, però l’amo és l’amo i està al corrent de tot. Resulta que el comptable (també li podríem dir “tesorero”), fa uns embolics de nassos, fa que l’empresa defraudi Hisenda en quantitats molt grans, i encara que es posa diners a la pròpia butxaca, afavoreix enormement l’empresa, l’amo ho sap i ho accepta si és que no ho incentiva i tot. El “tesorero” és culpable en la part que li toca i això no ho pot discutir ningú però i l’empresa?, i l’amo?; evidentment també en son, i si no, proveu-ho de fer amb una empresa vostra i ja me’n parlareu si us enxampen!!. Ara bé, en un estat on ja fa molts anys l’ínclit Alfonso Guerra va matar Montesquieu, qui mana, mana, i “pelillos a la mar” que diuen ells, resulta que la mateixa fiscalia anticorrupció diu que aquí no ha passat res. Per cert, un detall: la fiscalia española és jeràrquica i a més depèn directament del govern no?, només per tenir-ho clar.

05-05-15

Publicada al diara ARA del 10-05-15

MENTIR

Ahir surt la candidata per C’s a l’Alcaldia de Barcelona dient que ells farien tot el possible per posar els màxims impediments perquè la manifestació de la Diada a la Meridiana de Barcelona no es pugui fer. Aquest matí he sentit al Secretari General del partit fent el desmentiment del manual del polític: que si la frase estava fora de context, que no era ben bé això el que volia dir, que….. Després llegeixo a l’Ara digital unes declaracions del senyor Albert Rivera en les que sembla que es ratifica en el que va dir la senyora Mejías, i a més hi afegeix la seva “cagadeta” carregada de mala voluntat dient ni més ni menys i ho copio textualment de la web de l’Ara:  “Qui vulgui manifestar-se que ho faci amb llibertat, però amb diners públics no, siusplau”. Li he de dir a aquest personatge, que pel que jo sé com a polític fa molts i molts anys que viu dels diners públics, que jo vaig anar amb tota la meva família a la Via Catalana del 2.013, vaig anar a la “V” del 2.014, i a més vaig estar com a voluntari en una taula el dia 9 de Novembre; ningú m’ha subvencionat res ni m’ha donat ni cinc, ens hem desplaçat amb el nostre vehicle, ens hem pres els entrepans de casa, la nevereta amb les begudes i hem fet pícnic on ha tocat, i com jo tota la resta dels centenars de milers (milions, vaja) de persones que vam assistir tant a la Via com a la V. Pel que fa al 9-N, a mi em va tocar prop de casa i vaig anar al local a peu i vaig anar a dinar a casa meva, però a la meva mateixa taula hi havia gent que venia de força kilòmetres lluny amb el seu vehicle i que a l’hora de dinar va anar a un bar o a un restaurant pagant-s’ho de la seva butxaca, ho entén senyor Rivera?; pot dir el mateix dels pocs o molts assistents a les manifestacions i actes que convoca vostè?. Si vostè no estima el país que l’acull, és el seu problema, apart de que deu ser ben trist, però no insulti la bona gent d’aquest país, no ens insulti, i no m’insulti senyor Rivera perquè jo no cobro de ningú per anar enlloc, sap?. I dintre de tot això hi ha encara alguna cosa més greu: vostè senyor Rivera menteix, sí, menteix perquè el que he dit jo més amunt, vostè és prou intel·ligent i està prou ben informat per saber-ho, i ho sap.

 

06-05-15

WERT

Anava a dir que aquesta era la gota que feia sobreeixir el got, però ben mirat no és un got sobreeixint per una gota de més, és una riuada desbordada. Ara el ministro Wert demana que judicialment s’ordeni al departament d’ensenyament que s’informi un per un a tots els alumnes pre-matriculats per al curs que ve, de que poden demanar l’ensenyament en castellà i evidentment s’haurà de reobrir el període de matriculació!, i tot això amb la intenció de que a cada classe on hi hagi només que sigui un, un sol alumne que demani el castellà s’hi haurà de fer un mínim del 25% de l’ensenyament en aquesta llengua; d’això jo en diria equitat, si senyor!. D’altra banda aquest ministre és súbdit devot d’aquell que un dia va dir que el castellà no havia estat mai imposat, no?. Jo els agrairia que al menys es traguessin la careta d’una vegada per totes i ens diguessin clarament i a la cara: odiem el fet diferencial vostre, odiem la vostra llengua, odiem la vostra cultura, us odiem a vosaltres perquè sou com sou i no pararem fins fer-vos desaparèixer; si utilitzo la paraula odi és perquè les actuacions d’aquest personatge envers nosaltres no poden estar justificades per res més que no sigui això: odi.

 

06-05-15

QUÈ VOLEM?

Volem que els nostres fills estudiïn només en castellà?; que el llibres en català, mentre n’hi hagi, siguin més cars que en castellà?; que tota l’administració funcioni en castellà?; que els noms tant de persones com de pobles i ciutats siguin en castellà?; que desapareguin o potser pitjor, que siguin castellanitzades TV3 i Catalunya Ràdio?; que l’etiquetatge no arribi a ser mai en català?; que la premsa escrita catalana desaparegui?; que tota la nostra cultura segui relegada a quelcom folklòric?; que us puguin engegar en plena cara un “en cristiano”, com els que tenim una certa edat encara recordem?; que tots els signes identitaris del país, inclosa la senyera, hagin de ser amagats?, i tantes i tantes coses més?. Doncs si volem tot això, és ben senzill: només ens cal votar PP, C’s, PSOE, Podemos, IU(?), UPyD i no sé si me’n deixo algun més, i el resultat està garantit.

 

06-05-15

WERT(2)

La maniobra del ministro Wert, a part d’absurda, antidemocràtica i plena d’odi cap a Catalunya i els catalans, és més calculada, recaragolada i amb més mala bava que la que pugui semblar d’entrada. En efecte, el nostre enemic no és tant sols aquest ministro, el seu gobierno o el PP sencer, que també; el nostre enemic jurat i etern és l’estat español, i llavors segur que en el seu càlcul hi entra de que si abans de que s’acabi aquesta legislatura introdueix aquesta normativa encara que sigui per via judicial, encara que en la pròxima ja no tinguin ells el poder, la normativa ja no la traurà ningú perquè no gosarà. I pensant-ho fredament, algú veu el PSOE, Podemos, C’s o no-sé-qui retirant una mesura que en teoria defensa el seu “universal” idioma en contra dels malèfics catalans?, jo no ho veig, francament; per tant, la mesura allí es quedaria. De tota manera, a part de lluitar contra aquesta gent, que ho hem de fer, la única solució, com ells s’entesten a mostrar-nos dia sí dia també, és la de la independència.

 

07-05-15

RIGAU

Aquest matí he sentit l’entrevista que la Mònica Terribas li ha fet a la Consellera Rigau i al llarg de la que han connectat amb un tal José Ignacio (no era el Wert), molt alt càrrec del ministerio; aquest home no tenia cap raó vàlida per defensar l’acció empresa ahir pel seu departament i només esgrimia suposades legalitats i sentències, entre elles l’aberrant que estableix que si un sol alumne sobre 25 demana el castellà, en aquella aula s’haurà de fer com a mínim el 25% de tota l’activitat en aquesta llengua tot i que l’objectiu final, segons ha puntualitzat la Consellera, seria el 50% encara que els altres 24 no ho vulguin!!.

En quin cap pot arribar a cabre això?. La conclusió clara i senzilla que en trec jo és de que a aquesta gent els importa un rave el castellà que puguin aprendre o no els alumnes –sembla ser que l’aprenen millor els alumnes a Catalunya que a la resta de l’estat español- i que l’objectiu real de tot això és que no s’ensenyi el català. Per cert, un 10 per la Consellera i un comentari potser groller però no me’n puc estar: aquesta dona els té ben, però que molt ben posats!!!. I un detall que, si algú ha sentit l’entrevista i li ha passat per alt paga la pena recuperar: l’adéu de la Consellera al personatge aquest, que consti que només li ha dit “adéu”, però s’ha de sentir.

 

08-05-15

CAMPANYA

Com que avui comença la campanya electoral per les municipals, jo vull començar també a fer campanya. No vull fer ni faré campanya a favor de cap partit concret. Sí que vull fer i faré campanya per al meu país, faré campanya per Catalunya. Què entenc per fer campanya per Catalunya?, doncs intentar fer entendre a la gent del país que aquest necessita que el seu vot vagi als partits que tenen com a objectiu final la independència del nostre país. Vull anar a exemples i plantejaments concrets. Ja sabem que a nivell municipal hi ha connotacions marcades per la proximitat i per la coneixença que els ciutadans poden tenir dels candidats, però no ens enganyem: hi pot haver plantejaments personals que no siguin vàlids de cap de les maneres segons sota quines sigles es presentin, així per exemple suposem un candidat del PP, o de C’s, que fins i tot amb la seva millor fe i amb tota la seva bona voluntat pugui estar a favor de la immersió lingüística a l’escola; si aquest candidat guanya, el que fa és donar-li força al seu partit que utilitzarà sense cap mena de dubte aquesta força per anar contra la immersió. Per tant votem partits inequívocament independentistes i sobretot, sense cap mena d’obediència estatal.

 

09-05-15

CAMPANYA (2)

I què passa amb els grups “independents”?; precisament a les municipals, n’hi acostuma a haver força. N’hi ha, sobretot als pobles petits, que en són realment, que van de bona fe, i han nascut derivats de la manca de gruix per formar llistes de partits constituïts. Però també hi ha suposats independents que, moltes vegades després d’haver estat eliminats de llistes de partit han format aquestes que l’únic que busquen és el poder fer de frontissa a canvi d’alguna regidoria que els cedeixi qualsevol partit que la necessiti, sigui del color que sigui aquest partit. Per tant, compte amb aquestes candidatures que es poden acabar convertint en veritables “cavalls de Troia” en acabar donant suport a opcions enemigues del país. Per cert, no crec pas que m’erri gaire considerant “enemigues” del nostre país segons quines forces polítiques, no?.

 

10-05-15

CAMPANYA (3)

Que consti que la idea no és pas meva però cada vegada ho veig més clar: Podemos, que no “Podem” com s’encaparren a continuar dient  molts mitjans de comunicació, és un artefacte creat i finançat (tota l’activitat que porten val molts diners, d’on surten?) pels poders fàctics de sempre per, entre altres coses, a nivell català desactivar o com a mínim disgregar el vot independentista. Ara van per Barcelona, havent agafat de bandera la Colau, i anul·lant de pas els poca-pena d’ICV que com dirien al meu poble, “s’han deixat prendre el pa del cistell” per aquesta gent, com poden ser tant passerells?, que no veuen que només els utilitzen per poder tenir quotes a les ràdios i TV’s i crèdits als bancs, i si els surt bé els deixaran llençats i no els diran ni adéu?; també han dil·luit els de Procés Constituent, la veritat és que m’han decebut moltíssim l’Oliveras i la Forcades, els feia més intel·ligents i més catalans; com poden anar amb aquesta gent quan el seu alma màter, l’ínclit Pablo Iglesias va dir fa quaranta vuit hores que supedita el futur de Catalunya al que digui la constitución española, o sigui que la condemna a no poder optar mai a la seva llibertat?, que també va dir que no podia opinar en si el valencià i el català eren la mateixa llengua? (per cert, segons ell l’alguerés sí que n’és de català; però clar, cau més lluny l’Alguer no señor Iglesias?), que de corredor mediterrani res de res?, de debò que no els grinyolen els budells anant amb aquesta gent?.

Barcelonins que estimeu Catalunya, no voteu aquesta gent, són un bluf i sobretot tant enemics de la nostra terra com puguin ser PP, PSOE, C’s o UPyD.

 

09-05-15

Publicada a El Punt Avui de 12-05-15

EL CASTELLÀ NO ÉS EL PROBLEMA

De cap de les maneres, per al ministro Wert, ni per tot el seu gobierno, el castellà, o més ben dit, el nivell de castellà que assoleixen els alumnes catalans no és pas el problema, ells saben, perquè ho saben i molt bé, que els alumnes del sistema educatiu català assoleixen un nivell de castellà fins i tot superior al que puguin assolir per exemple, els alumnes de Salamanca, que ja es dir!. No, el problema real per a ells és el català, no voldrien que existís a l’escola, ni com a llengua vehicular ni com a simple i trista assignatura; però tampoc no el voldrien al carrer, ni el voldrien als mitjans de comunicació; no el voldrien enlloc, tots uniformitzats sota un idioma comú (el seu). I com que això no ho han aconseguit al llarg de tres-cents anys i veuen que amb la immersió i amb lo que ells interpreten com a “tolerància” enlloc de recular, encara que sigui tímidament el català avança, per això no paren i intenten aconseguir per via judicial el que no aconsegueixen per la via democràtica dels vots. I perquè aquesta obsessió pel català quan a l’estado español hi ha altres llengües que tenen el mateix status legal, o sigui de cooficials?, doncs perquè el basc és molt minoritari i a més els que en son parlants son absolutament irreductibles; i pel que fa al gallec, s’ha anat diluint dintre del castellà i ja és poc més que una variant local d’aquest darrer. Aquesta és per a mi la situació real del català

09-05-15

CAMPANYA (4)

Aquest migdia estava veient el Telenotícies de TV3 i he vist també el bloc electoral. Em costa dir-ho però mentre ho veia m’han arribat fins i tot a fer llàstima els d’ICV d’una banda i els de Procés Constituent per l’altra: la Colau i el seu soci español els han fagocitat totalment i ni se’ls veu ni se’ls nomena per enlloc malgrat ser els qui, d’alguna manera, sobretot els d’ICV, paguen la festa. Allí els únics que existeixen son les noves estrelles televisives, fan els discursos en castellà, es veu que per allò de que “estamos en españa, coño” i avall que fa baixada. Per cert, encara que només fos per respecte, la Colau no hauria de deixar de mencionar lo malament que s’ha fet fins ara tot a Barcelona?, precisament, menys aquests darrers 4 anys, els d’ICV han participat, que jo sàpiga, a tots els governs municipals. Francament, de vergonya aliena, i no és perquè l’Herrera sigui sant de la meva devoció, però el respecte no està mai de més, no?.

 

09-05-15

CAMPANYA (5)

Què pot impulsar una persona a treballar en contra el seu propi país, la seva pròpia gent, la seva pròpia cultura i en favor de qui l’ataca, el vol fer desaparèixer, vol esborrar les seves particularitats, especialment la seva llengua?. Sempre m’ho he preguntat, i cada vegada que hi ha eleccions m’ho pregunto amb més força, i aquestes encara més. Vaig pels carrers del meu poble, de poblacions veïnes i veig els cartells de les formacions contràries a Catalunya amb cares de gent que son inequívocament d’aquí, algunes les conec i d’altres només pels cognoms és fàcil de deduir que ho són de soca-rel. Dels que conec us puc assegurar que n’hi ha que pràcticament ni saben parlar el castellà. Què els impulsa a treballar per aquesta gent?. Autoodi?, ressentiments personals?, complex d’inferioritat?, aspiracions econòmiques?, fosques raons inconfessables?; no ho entenc de cap manera!.

CAMPANYA (6)

Ahir vaig sentir les intervencions dels representants de PP i UPyD al congreso de los Diputados en contra de la proposta que s’havia presentat en favor de l’obligatorietat de que els Jutges que exerceixin a Catalunya coneguin el català. Els disbarats que van dir eren de l’alçada d’un campanar, i a més els deien defensant, segons ells, la llibertat de tots o sigui el món al revés: un jutge ve a un lloc on hi ha una majoria de gent que s’expressa en una determinada llengua i la llibertat és que ell, o sigui el jutge, no utilitzi la llengua d’aquell lloc i a més obligui al ciutadà del lloc a expressar-se en la llengua forana que és la que empra el jutge. Això és llibertat?, doncs francament no ho sembla. I per acabar, el que per a mi és encara més al·lucinant, la representant del PP la Sra. Dolors Montserrat, és catalana!; ja sé que ho he dit moltes vegades, però no aconsegueixo entendre l’actitud d’aquesta gent, com poden atacar el seu propi país, la seva llengua, d’aquesta manera tant furibunda?. Per cert, el seu accent no és gaire millor que el de la Marta Rovira que l’altra dia va ser objecte de menyspreu per un company de files de la Sra. Montserrat, no en diu res de l’accent d’aquesta l’il·lustre diputat, o és que el mateix accent si s’empra contra Catalunya i el català ja no ofèn les seves delicades orelles?. Només tenim un camí, i no és altra que la independència.

 

CAMPANYA (7)

Fins la seva irrupció en la política i sentir les seves desbarrades, la veritat és que havia tingut aquell puntet d’admiració per la tasca que feia la senyora Colau, entre altres coses perquè l’imaginava feta altruísticament; suposava que aquesta senyora tenia algun medi de vida aliè a aquesta tasca i que a aquestes activitats hi dedicava hores perdudes, hores robades al son, al descans o a la família, com tanta i tanta bona gent d’aquest país fa col·laborant amb entitats de tota mena. Però oh sorpresa, resulta que no, que l’organització que encapçalava, que, qui més qui menys la considera (més aviat considerava) com el paradigma de l’anti-sistema, demana i obté subvencions del sistema, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, que permeten que aquesta persona i d’altres cobrin uns sous gens menyspreables. Això si, llavors en els mítings, els tracta de corruptes i mafiosos. Homeeeee.

14-05-15

I ARA QUÈ?

Senyor Fernández, ara què farà o què dirà vostè?; suposo que res, que és el que fa, quan dir o fer no li convé. Quan els Mossos d’Esquadra van culminar una operació contra una perillosa cèl·lula jihadista, vostè, enlloc de felicitar-los, es va dedicar a escampar porqueria sobre l’independentisme acusant-lo de fomentar l’extremisme islamista; ara resulta que aquesta operació va estar a punt d’anar-se’n en orris perquè algun comandament de la seva “Policia Nacional” va advertir els islamistes que els Mossos els estaven investigant, molt edificant si senyor!. Qui col·labora amb aquesta gent, l’independentisme català o les seves forces senyor ministre?. Encara que ja sé que no ho farà, vostè hauria d’explicar què pretenia la seva policia fent aquestes filtracions, i sap perquè ho hauria d’explicar?, perquè jo, com suposo que altra gent, faig esforços per no creure el que el meu instint està intentant fer-me creure perquè és massa bèstia. A aquestes temptacions de l’intel·lecte hi ajuda el fet de que amb aquestos islamistes radicals hi col·laborés un conegut ultradretà español. No dirà res senyor ministre?.

 

14-05-15

CAMPANYA (8)

Arran dels darrers episodis protagonitzats pel ministro Wert, no puc deixar de pensar en que m’agradaria preguntar als votants però sobretot a la gent que aquests dies té la cara penjada pels arbres i fanals dels pobles del nostre país sota les sigles del PP i d’altres partits anti catalans (si, anticatalans): vostès que la major part han nascut aquí, es creuen el que diu aquest home?; si s’ho creuen han mirat bé al seu voltant per comprovat si les seves creences són no són equivocades?; si no s’ho creuen perquè son a les llistes del seu partit?; saben que sent-hi el que fan és donar força a aquesta gent perquè continuï perseguint i intentant fer desaparèixer la nostra llengua i la nostra cultura, o sigui el nostre país?; ho saben que aquesta gent no volen res de nosaltres, no suporten el fet diferencial català i en el fons tampoc els suporten a vostès?; no podrien defensar les seves idees polítiques de manera que no perjudiquessin Catalunya?.

 

14-05-15

CAMPANYA (9)

Avui surt l’inefable Jaume Collboni donant a triar a la gent: independència o línia 9 del metro?. Home senyor Collboni, no es faci trampes vostè solet, i sobretot no vulgui confondre la gent de bona fe: no el conec gaire i suposo que per ser on és deu tenir una mínima capacitat intel·lectual i si ho analitza tranquil·lament no veu vostè que si tinguéssim la independència potser ja podríem anar per la línia de metro número 18 si realment hi cabessin tantes línies?, i els trens de rodalies serien nous, nets, puntuals i sense avaries?, i la llançadora fins l’aeroport estaria funcionant faria anys?, i l’aeroport podria ser un hub per vols intercontinentals?, i al port hi arribaria el tren d’ample europeu perquè la Mercedes el pogués emprar com a base d’exportació marítima? (bé això darrer seria pel port de Tarragona, però tant és). En fi senyor Collboni, deixi de banda el que li diguin els caps de Madrid i pensi realment en la seva ciutat i en el país del que n’és cap i casal.

 

14-05-15

CAMPANYA (10)

Hi ha una sèrie de partits que concorren a aquestes eleccions i que suposo que també concorreran a les del Setembre, bàsicament partits que podríem qualificar d’esquerres, que quan es parla de les prioritats del país sempre anteposen les “socials” per davant de les de “país”. A aquests partits jo els vull dir el següent: a mi m’agradaria tenir millor sanitat pública (no oblidem de tota manera que la que tenim és molt bona), millors trens, millors carreteres, millors ports, millors aeroports, millor ensenyament, millors serveis d’ajuda social a tothom que ho necessiti (gent gran, malalts, etc.), millors pensions, més llars d’infants, més recursos per als bombers, per a les forces de l’ordre, en fi millorar-ho tot. Una vegada dit això també els dic: no creuen que amb l’import del dèficit fiscal que Catalunya s’estalviaria i amb la possibilitat de prendre les decisions directament aquí sense les contínues interferències i fins i tot bloquejos de l’administració española, o sigui, administrant-nos directament nosaltres, no podríem assolir més fàcilment tots aquells desitjos?. Suposo que no deuen pas dubtar de la nostra pròpia capacitat per auto-governar-nos, no?. Doncs si us plau, toquin de peus a terra i empenyin cap a la independència i aconseguirem de retruc totes les fites socials a les que aspiren(m).

 

15-05-15

CAMPANYA  (11)

A mi em faria vergonya i patiria pel meu fill. Què em faria vergonya?, doncs en fer una mena de confessió de que el meu fill no té prou capacitat per estudiar, per exemple matemàtiques, en una llengua que no és la seva materna; però és clar, com que els altres 24 nens de la classe l’hauran de fer i la faran, normalment sense problemes, en una llengua que tampoc és la seva materna, llavors què vol dir, que el meu no té el nivell d’intel•ligència dels altres 24?, em faria vergonya. A més, patiria pel meu fill, ja que tots sabem que, apart de macos i tendres, els infants tenen un nivell de crueltat molt gran envers tot aquell que destaca sobre la mitjana: el baixet, el molt alt, el massa ros, el massa morè, el massa gras, el que porta ulleres, el que té algun problema de dicció, etc., son normalment víctimes de la crueltat, innocent però terrible, de tots els altres. Llavors jo com a pare tindria por de convertir el meu fill en “rar” dins la seva classe, i per tant, assenyalar-lo com a possible blanc de la crueltat dels altres. La veritat és que jo mai demanaria pel meu fill una cosa com la que demana aquesta gent (o no ho demanen pels seus fills, o fins i tot ho demanen malgrat els seus fills?).

 

15-05-15

UN PERSONATGE PERILLÓS?

Fa uns dies titllava el ministro del interior, Jorge Fernández Diaz de “peculiar” i ho deia per tot un reguitzell d’actuacions si més no, doncs això: “peculiars”, encara que em repeteixi, i que van des d’informes apòcrifs mai aclarits fins a la seva afecció a anar a reflexionar/resar al tenebrós Valle de los Caidos, passant per condecorar maresdedéu. El darrer episodi conegut aquests dies, referent a que personal subordinat seu va avisar els components d’una cèl·lula jihadista que els Mossos d’Esquadra els estaven investigant, és tant greu que per això em fa pensar que el qualificatiu que realment li encaixi sigui el de “perillós”; perquè dic això?, doncs perquè la seva reacció  va ser dir textualment que ja n’estava al corrent, que el tema no tenia “recorregut judicial”, i per acabar-ho de rematar encara va amenaçar als responsables dels Mossos dient que això “tindria conseqüències”. Aquest home té al seu càrrec la seguretat de l’estat?, és el que  vetlla per la tranquil·litat dels ciutadans?. Per agafar-m’ho amb una miqueta d’humor, no se m’acut res més que dir: mama por!!!

 

16-05-15

CAMPANYA (12)

Eixordat, totalment eixordat estic de la cridòria de tota  la intel·lectualitat, tota la progressia i tota l’esquerra “guai” españoles protestant contra les darreres barrabassades del molt dretà govern del PP i també dels tribunals españols en contra del sistema d’ensenyament català aquests darrers, i comparant el ministro Wert la situació del castellà avui a Catalunya amb la del català durant el franquisme. Marededéu quina coherència, un personal que sempre està disposat a defensar qualsevol causa a qualsevol lloc i ara no se’ls sent dir ni piu; potser és que els catalans som massa a prop i massa poc exòtics per merèixer la seva atenció?, o és allò tant vell de “antes roja que rota” encara que sigui canviat el vermell pel blau o el negre?, en qualsevol cas ben galdós el paper que fa aquesta gent i suposo que per a la gent d’aquí, actituds com aquestes serviran per fer-los perdre qualsevol credibilitat que encara podessin tenir.

 

17-05-15

CAMPANYA (13)

Tal i com deia dies endarrere, el líder màxim de Podemos té pressa per demostrar quines son les seves posicions i les seves intencions pel que fa al nostre país: ara s’ha despenjat amb una frase que d’altra banda, pot ser digne de passar als annals de les frases incoherents: “la immersió lingüística a Catalunya ha estat un enorme èxit, però els pares tenen el dret d’educar els seus fills en la llengua que vulguin”. Què hi diu a això la seva sòcia Colau?, què hi diuen la gent que es creuen que la cueta del personatge era de xai i ara es veu cada dia més que és de llop?. No és aquesta gent la que ens ha de fer res per millorar Catalunya i menys encara per portar-la a la independència. Cap vot cap a partits que no treballin pel bé del nostre país!.

 

18-05-15

CAMPANYA (14)

Sant tornem-hi!. Avui una sentència del Tribunal Supremo engegant la enèsima llançada contra el català. Perquè no es deixen anar d’una vegada i fan un decret prohibint-ne tot ús públic, fins i tot entre particulars al carrer com al cap i a la fi molts encara recorden(m)?, reduïnt-lo a quelcom poc més que folklòric, vaja com volia el Guerra per a TV3 que la volia “antropològica” o alguna cosa així. Només queda el camí de la independència i mentrestant la desobediència. Ah!, i que ningú no confii en recuperar res del que ens hagin retallat, perquè guanyi qui guanyi a les properes generals, al màxim a que podem aspirar és a que continuïn amb menys delit, però ningú retirarà res del que aquests han estat i estan fent, perquè ja els està bé.

 

20-05-15

ARA EL MARISCAL

Doncs si senyor, la senyora Colau, per demostrar una vegada més els seus plantejaments envers el nostre país per si la gent no ho tenia prou clar, ha fitxat el Javier Mariscal, si, aquell del Cobi; anti-independentista de pro i español de pedra picada. Gràcies senyora Colau, queda vostè encara una miqueta més retratada. Ah!, doni-li també les gràcies al seu “jefe” de Madrid, per la seva generositat ja que com tants i tants altres polítics españols, a quin amb les espatlles més blanques de tanta caspa, se li acaba d’ocórrer la genial idea d’intentar acontentar els rebecs indígenes catalans dient que “no li importaria” traslladar el senado (aquella cambra que no serveis per res i on un dia a l’any, com a gran gràcia i mercè de la metròpoli els senadors catalans poden dir quatre paraules en la seva llengua vernàcula) a Barcelona. Pot ser encara que algú d’aquest país, Catalunya vull dir evidentment, es pugui plantejar votar aquesta gent?.

 

20-05-15

CAMPANYA (15)

Només queden quatre dies de campanya; diumenge tots hem de votar els candidats que es presentin per partits del nostre país, que creguin en el nostre país i estiguin compromesos a portar-lo cap a la independència. Cap vot per als partits contraris a Catalunya!!!!

 

20-05-15

CAMPANYA (16)

Si alguna cosa ha tingut de bo aquesta campanya, al menys per als interessos del nostre país i de la nostra causa és la velocitat en què han caigut caretes i clixés que alguns personatges exhibien i que sembla que molta gent es creia. Un dels que tenia una imatge més idealitzada, encara que només fos per la novetat era el líder de Podemos, i també és a qui més estrepitosament li ha caigut: assot de la “casta”…. però els  Botín no en son pas(!), no abraçaré mai Artur Mas, però fa la gara-gara al rei; molta revolució però crida visques a l’exèrcit i a la policia; dret a decidir si…. però només una miqueta, ah! i condicionat al que diguin els españols i sense tocar ni una coma de la sagrada constitució; corredor del mediterrani?, no sap no contesta; immersió lingüística?, ha estat un èxit, però…. que cada pare pugui triar la llengua d’escolarització del seu fill (?), i així ad infinitum. Necessita alguna cosa més la gent d’aquest país per quedar convençuts que no és pot votar aquest personatge per bé que aquí intenti anar poc o molt disfressat sota la pell dels d’ICV, dels de la monja Forcadas i dels de la cap de colla Colau?.

 

20-05-15

CAMPANYA (17)

I els socialistes?, doncs a part de que fan la impressió d’anar com vulgarment es diu més perduts que un pop en un garatge, jo al menys reconec que el seu cap de llista per Barcelona potser que sigui fins i tot lo més presentable que tinguin, tota la resta de personal començant per l’Iceta que cada dia és més patètic fent improbables equilibris dialèctics per justificar l’injustificable, passant per la Chacón que també ha tret poc o molt el cap per aquí, i ja no parlem del líder suprem, l’ínclit Pedro Sánchez que va passejant la seva cara guapa o això sembla que ell es creu, però al meu entendre el que si que té és un greu problema d’imatge perquè sempre que el sento, a part de que no diu res que pagui la pena, em sona a “buit”, a fals vaja. D’altra banda, pel que fa a nosaltres, i mal que li pesi a l’Iceta, només cal escoltar-lo una mica per veure que no es desvia ni un mil·límetre del que preconitza el PP; i que ningú confii que si mana aquest home retrocedeixi cap de les mesures de les dotzenes que han pres Rajoy i companyia retallant-nos de tot, perquè en el fons, ja li estan bé. Per tant, unes altres candidatures a les que no votar per part de qui estimi Catalunya!.

 

21-05-15

CAMPANYA (18)

Matí de caos als trens de rodalies a tot Catalunya, i també a altres línies, p.e. l’Euromed circulava amb una hora de retard!. Mentrestant dotzenes d’AVE anaven puntualíssims d’enlloc fins a cap banda buits de gom a gom. Això és españa, i encara hi ha gent que té dubtes!.

21-05-15

CAMPANYA (19)

Potser que parlem de Ciutadans (vaja pel seu tarannà millor Ciudadanos, no?). Aquests també van de renovadors, però pel que sembla, d’entrada son un partit tant antic com tots els partits de sempre, amb un líder suprem al que d’alguna manera es ret o s’ha de retre culte. Es presenten com un partit diguem-ne “progre” o de centre-esquerra, i la veritat, quan un els escolta es dona compte que es podrien posar qualsevol camisa, perquè sigui per càlcul estratègic o sigui perquè no tenen cap full de ruta ideològic com no sigui l’animadversió visceral contra tot el que sigui català, de les seves boques en pot sortir qualsevol declaració o produir-se qualsevol votació en sentits fins i tot contradictoris, sempre a favor del vent que bufi i sobretot si els pot procurar titulars als mitjans de comunicació, i això sí, que pugui anar contra Catalunya i el català, això darrer entre altres coses perquè dona molts rèdits Ebre enllà. La seva candidata a l’alcaldia de Barcelona està acumulant un enfilall de declaracions per emmarcar, entre les que podríem destacar la de intentar prohibir o obstaculitzar la manifestació del proper 11 de Setembre, enderrocar el Born per partidista, o canviar el nom de la Plaça dels Països Catalans perquè no existeixen. O sigui que claríssimament una altra opció que no hauria de rebre cap vot de ningú que estimi Catalunya.

 

21-05-15

CAMPANYA (20)

El PP. Moltíssimes coses i cap de bona. Deu ser el partit amb més gent imputada per corrupció del món i això en un partit que té el govern per majoria absoluta d’un estat és molt greu. És un partit fundat entre altres, per Fraga, ex ministre de Franco i molts dels seus quadres actuals són encara ex alts càrrecs de l’antic règim o hi estan vinculats per lligams familiars més o menys directes. La seva obsessió és la re-centralització de l’estat i, sobretot, retallar al màxim tot el que concerneixi Catalunya que és realment el que els crispa. S’emparen en una sacralitzada constitució a la que molts d’ells van votar en contra. El ministre d’hisenda cobra dietes tot i tenir habitatges propis a Madrid; el de defensa està vinculat amb empreses fabricants d’armes; el d’interior, a més de ser un catòlic fonamentalista que condecora maresdedéu, encapçala un departament especialitzat en filtrar informes apòcrifs; el de justícia diu que els crims del franquisme no són pas tals perquè llavors eren legals, vaja com els de Hitler, Mao, Stalin, Pol Pot, Pinochet, etc. etc.!; la de fomento va fent milers de Kmts. del caríssim, ruïnós i infrautilitzat AVE, mentre els serveis de rodalies i tota la xarxa ferroviària convencional cau a trossos; el de cultura que es dedica sobretot a intentar anorrear la nostra llengua perseguint implacablement el nostre sistema educatiu. Així podríem continuar escrivint pàgines i pàgines, ara no es pot deixar de banda el senyor Rajoy, especialista en fer cara de plasma i en deixar anar frases per emmarcar com la dels famosos “hilillos de plastilina” fins a arribar a la genial de fa un parell de dies que diu més o menys que “españa és un gran país que hace coses importantes y tiene españoles”, alça aquí, genial, si senyor!!!. Tampoc no els votarem, eh que no?.

 

22-05-15

CAMPANYA (21)

Sentit que es donarà diumenge al resultat de les municipals a Catalunya, sobretot des dels sectors anti-independència vagin amb la camisa, la gorra o la disfressa que vulguin; si els vots d’aquests partits: CiU, ERC, CUP, SI, sumen una majoria important, els anti-independentistes diran que aquí s’elegien regidors i alcaldes i que el resultat no té res a veure amb el moviment independentista català. Ara bé, si els vots de PP, PSOE (o PSC tant és), C’s, UPyD, Colau & socis variats sumen majoria, es desencadenaran els brams de la caverna proclamant la fi del procés cap a la independència. Per tant, els vots han d’anar cap als partits que estan compromesos amb Catalunya, amb la independència i la dignitat de Catalunya.

 

22-05-15

CAMPANYA (22)

Ens hi va el ser o no ser com a poble, ens hi va la dignitat. Si aquest procés no acaba bé, els governs d’españa ens anorrearan com a país, anorrearan la nostra cultura, la nostra personalitat, la nostra llengua, els nostres símbols d’identitat. A més, ens acabaran d’arruïnar econòmicament per, d’aquesta manera, tenir-nos més subjectes encara si cap. En definitiva, trinxaran el país, i de passada, a nosaltres; les seves intencions ja les veiem en les lleis i disposicions que estan promulgant contínuament. No tenim possibilitat de marxa endarrere, només podem anar endavant fins aconseguir el nostre objectiu. Cap vot a favor de cap partit que no sigui explícitament català i sense cap lligam amb partits españols.

 

22-05-15

CAMPANYA (23)

Ah!, i no us deixeu entabanar per aquests partits que diuen que tenen amics a Madrid, mani qui mani després de les properes eleccions generals españoles el que aquests anys ha estat retallat en qualsevol camp, sigui econòmic, cultural, competencial, d’ensenyament, etc. no ens serà retornat. Potser que aquests “amics” no haurien estat tant barroers com els del PP i no s’haurien atrevit a fer-ho ells, però ja que s’ho trobaran fet, ja els estarà bé i no retornaran res de res; aquesta és la realitat, i si no al temps (bé espero i desitjo que per quan ho podéssim verificar ja no hi siguem!). Només podem votar independència!.

 

22-05-15

CAMPANYA (24)

No deixaran res. Res de res. Avui tocaven els Mossos. El gobierno d’españa ha aprovat un decret que els permetrà mobilitzar qualsevol policia de l’estat per “protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans, garantir la defensa d’Espanya i dels seus principis i valors constitucionals”, o sigui: quan vulguin i els convingui. No ens enganyem, les policies locals no els interessen, i no crec que els interessi (o gosin?) l’Ertzaintza, tot això va pels mossos, va per Catalunya, va per nosaltres; som la seva nosa, som el seu objectiu i no pararan fins deixar el nostre país sense res. I això no ho arranjarà cap altra govern que entri a Madrid, sigui del color que sigui, tinguem-ho molt clar. Només hi ha un camí que no és altre que la independència. Tinguem-ho en compte diumenge al dipositar les nostres paperetes.

 

23-05-15

CAMPANYA (25)

Suposem que una persona qualsevol un dia té un mal rampell i decideix fer una acció que fins i tot podria representar que altres persones que res tinguin a veure amb les seves cabòries perdessin la vida; prepara l’acció i fins i tot l’executa, però per sort no passa res i ningú en surt malparat. Si l’acció arriba a coneixement de la justícia, tot i que per sort no hagi pres mal ningú, voleu dir que, com col·loquialment es diu no li caurà el pèl a aquesta persona?, jo no ho sé perquè no manejo el llenguatge adient, però me l’imagino fàcilment acusada, i amb raó, d’imprudència, de delicte frustrat, de temeritat?. Em faig tot aquest plantejament arrel del cas de l’avís que membres, sembla ser que amb graduació, de la policia española van fer als integrants d’una cèl·lula jihadista advertint-los de que els Mossos els estaven investigant i que el jutge ha arxivat ja que el fiscal de torn així ho ha proposat exposant les argumentacions que jo deia abans: “com que no ha passat res…”; per cert, sembla ser que ni el fiscal ni el jutge posen en cap cas en  dubte que l’acció va ser realment portada a terme. Per a mi és totalment inaudit. Ah!, i el ministro Fernández encara va traient pit i amenaçant dient que com que el tema s’ha arxivat, la responsabilitat és dels comanaments dels Mossos que van posar l’acció en coneixement del jutge i que això “tindrà conseqüències”!.

 

23-05-15

CAMPANYA (26)

D’aquí a 10 hores s’obriran les urnes. Tothom a votar!, i sobretot cap vot pels fatxes del PP, cap vot pels més fatxes de C’s, cap vot pels no-sé-què del PSC (o més directament PSOE?), cap vot per la falsa de la Colau (*) o sigui, tots els vots per als partits que pensen en Catalunya i s’han compromès en tirar endavant el procés cap a la independència. Visca Catalunya lliure i independent!!.

(*) La darrera mentida: la del suport d’en José Múgica ex-president d’Uruguai, recolzant-ho en una foto en una taula de cafè. El suposat recolzament ha estat desmentit per un conseller del Sr. Múgica aclarint que pràcticament era una foto “robada”,mentre estava esmorzant i es va presentar la Colau amb el seu seguici i van fer la foto.

 

23-05-15

CAMPANYA (27)

Aquest matí entrevista de la Sílvia Cóppulo a dues persones molt diferents: la Teresa Forcadas i la Lucia Caram. La primera, en un exercici de divisme/supèrbia no ha volgut compartir entrevista i a més ha fet tot un joc d’equilibris per no respondre clarament a res i al final ha demostrat fins i tot una animadversió mal educada cap a la seva col·lega religiosa negant-se a dir perquè no hi volia mantenir un diàleg. Un argument més, i al meu entendre de pes, perquè ningú no doni el seu vot a aquesta formació que potser lo poc que demostra clarament és la seva espanyolitat. Ben diferent Lucia Caram, és una veritable força de la naturalesa: directe, abassegadora, abnegada, oberta, simpàtica, amb una alegria contagiosa, la feina que fa pels desvalguts de la zona del Bages és immensa, i a més és inequívocament defensora del nostre país que ha fet seu, i en conseqüència és independentista convençuda. La nit i el dia.

 

24-05-15

CAMPANYA (28)

Bon dia gent de Catalunya, a votar, a votar pel país: INDEPENDÈNCIA!

 

 

24-05-15

CAMPANYA (29)

“Vencereis pero no convencereis”, li va dir Unamuno a Millán Astray, i en aquella figura a tots els militars franquistes. Jo els dic als de SCC, que han fet parlar poc o molt d’ells arrel del tema de la retirada d’estelades: “No convencereu, però tampoc vencereu”; si no mireu-vos-ho bé, què heu aconseguit?, res, no heu aconseguit res, perquè les estelades obligades a retirar han estat substituïdes per altres banderes que encara que sense estel la gent sabia ben bé perquè hi eren i què representaven. De fet suposo que deuen tenir clar que l’única possibilitat que tenen és la de vèncer perquè la de convèncer, amb la cara que fan (anava a posar “que foten”) sempre d’emprenyats i amargats no poden convèncer a ningú. Avui la gent anem a votar, i si l’estelada no és al balcó de l’Ajuntament, és igual: la portem al cor, i no ens la traurem fins que tinguem la independència per canviar-la per la senyera. Preneu-ne nota gent de SCC: no vencereu; ah!, i quan siguem independents, per més que amb aquestes maniobres mesquines hagueu intentat fer-vos perdonar davant l’estado español pel fet d’haver nascut en aquesta terra, no oblideu que per aquella gent sempre sereu uns “catalanes de mi…a”, és per allò de que Roma no paga traïdors.

 

24-05-15

CAMPANYA (i 30)

A aquestes alçades, és incomprensible que encara hi hagi gent que confíi que es pot pactar amb España: un bon pacte fiscal i blindatge de les competències sobre la llengua i l’ensenyament i au, dues generacions més sense problemes!. No saben que españa no respecta els pactes?, no en tenim prou experiència d’això?. Fem una mica de memòria: teni(e)m competències sobre llengua i les estan laminant setmana rera setmana; teni(e)m competències sobre ensenyament i les estan laminant setmana rera setmana; ens traspassen les rodalies, evidentment sense els calers i ja veiem com van, mentrestant españa fa sumptuosos, caríssims i inútils AVE’s que van d’enlloc fins a cap banda ben buits de gom a gom; teni(e)m policia pròpia i competències en el tema i la setmana passada es treuen de la màniga una disposició per mobilitzar-la des de Madrid quan els convingui; un grupúscul que no sap ningú a qui representa demana la retirada d’estelades i la Junta Electoral Central li dona la raó amb una celeritat digna de millor causa, la mateixa celeritat que aplica per denegar la retirada de més de tres mil símbols franquistes que encara hi ha a Catalunya. Continuem?, o ja en tenim prou d’exemples?. Deixem-nos de rucades i agafem la única opció que tenim: la independència, per tant avui votem en clau de país, o sigui donem el nostre vot als partits que tenen clar que l’únic futur del nostre país és aquest: INDEPENDÈNCIA.

 

25-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (1)

Ja hem votat, ja tenim Ajuntaments a la majoria de pobles i ciutats del país, a d’altres, entre ells Barcelona, no crec que sigui fàcil confegir una majoria de govern mínimament coherent i estable. Barcelona, el gran símbol i el gran problema; hi ha guanyat una força nova, una força que és una amalgama de gent i partits amb idees i interessos ben diversos i sembla que fins i tot contraposats. Ahir a la nit em feia gairebé llàstima el Joan Herrera sortint com a presumpte guanyador a Barcelona: miri senyor Herrera, a Barcelona va guanyar la Sra. Colau, i si m’apura, els de Podemos, a vostès no els va nomenar (i jo diria que tampoc no els va recordar) ningú; vostès sabran les raons, però es van vendre l’ànima a aquesta gent i ara no son res o gairebé res. Dit això, em preocupa i molt el futur de Barcelona com a ciutat i també, i encara molt, més com a capital de la futura República de Catalunya, perquè, qui son aquesta gent?, què volen aquesta gent?, quina idea tenen aquesta gent de cara al futur i a la possible independència de Catalunya?; em sembla que ni ells mateixos ho saben. Aquest matí he escoltat l’entrevista que li ha fet la Mònica Terribas a la senyora Colau i no ha dit res més que frases buides, vaguetats, obvietats, i frases demagògiques i populistes, i això, en boca de la persona que en poques hores s’haurà de posar a dirigir el destí d’una ciutat com Barcelona, em preocupa molt.

 

27-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (2)

Arran dels resultats de les eleccions municipals a Barcelona, on la llista més votada va ser l’encapçalada per la Sra. Colau, s’han utilitzat tota mena de qualificatius per definir aquest resultat: “cicló”, “huracà”, “terratrèmol”, “escombrada” i suposo que d’altres més o menys altisonants. Vagi per davant la absoluta indiscutibilitat de la victòria de la llista en qüestió, però amb la mà al cor em sembla que si això hagués estat en un altre àmbit es podria qualificar gairebé de victòria pírrica perquè la Sra. Colau té 11 regidors sobre un total de 41!. Aquesta llista ha obtingut 176.337 vots que és el 25,09% dels vots emesos i això sobre un cens de 1.168.899 electors; la llista del Sr. Trias que ha obtingut 10 regidors, va ser votada per 158.928 electors que representen el 22,72% dels vots emesos (15,08 % i 13,59% respectivament sobre el cens electoral). M’he entretingut a recopilar i mirar-me aquestes dades perquè d’una banda veig un diguem-ne derrotisme exagerat per part del Sr. Trias, i per part de la Sra. Colau un triomfalisme també exagerat, i a aquesta darrera jo em permetria donar-li el consell de que administri aquesta lícita victòria amb molta prudència i força més humilitat de les que està emprant fins ara.

 

27-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (3)

Ja vaig dir fa temps que jo, darrerament, i això vol dir des de fa uns anys, la política me la miro en clau de país; no m’importen els que algú nomena com a problemes reals de la gent (llegeixi’s pobresa energètica, pobresa pura i dura, ensenyament, sanitat, trens, avions, habitatge, etc. etc.)?, i tant que m’importen, tant o més que al que més puguin importar-li, però és precisament perquè si aconseguim ser independents, tindrem moltíssimes més eines i moltíssim més eficaces, i no parlo només de diners, per fer una gestió del nostre país que ens permeti solucionar tots aquests problemes que angoixen la gent. Madrid no tants sols ens escanya econòmicament si no que ens impedeix que el nostre parlament aprovi mesures per pal·liar els problemes de la gent, encara que a ells això no els costi res de res, i només cal recordar el recentment aprovat i recorregut/sospès ràpidament decret de pobresa energètica. El que m’admira és que segons quins partits i formacions polítiques que s’omplen la boca amb això dels “problemes reals” no siguin capaços de veure coses tant i tant elementals com les que acabo de dir i demanen o fins i tot entreguen el seu recolzament a formacions que depenen del poder central de l’estat. O si que ho veuen?.

 

27-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (4)

Recordeu aquell joc “On és en Wally?”, no és per res, però potser n’haurem de popularitzar un altre que jo nomenaria: “On es la Peggy?”.

 

27-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (5)

El senyor Herrera, a qui just acabat aquest procés electoral sembla que li hagi agafat incontinència verbal, diu: “el procés va de drets socials i de democràcia”,. Jo li pregunto: no podria vostè cobrir molts drets socials si disposés de 16.000 MM € anuals extres i a més els podés gestionar sense interferències del govern de l’estat?; què me’n diu de drets socials quan els amos de Madrid tomben el decret de pobresa energètica suposo que només com a exercici i demostració del “aquí mando yo”?. D’altra banda, parlant de democràcia i de procés, aquí sempre s’ha plantejat de fer-ho tot votant, això no és democràtic per a vostè?, o son més democràtiques les continues impugnacions davant el TC?; o el degoteig constant de mesures retalladores de drets ja adquirits per Catalunya que cau després de cada consejo de ministros?; o no té clar que a més del dèficit fiscal amb españa, el sistemàtic ofec de liquiditat al que sotmet el gobierno central a la Generalitat és l’origen de la major part de retallades que vostè atribueix al nostre govern?; no ho té clar senyor Herrera, o és que no li vol tenir?.

 

28-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (6)

Tots contra el President Mas. La cap de Podemos a Catalunya dient fa unes setmanes sense complexos que en campanya utilitzarien “l’odi contra Mas”. Ara tres dies després de les eleccions hi torna dient que si no vol que li diguin lladre “que no robi tant”. De fet ja havia començat el seu “jefe” de Madrid dient que mai l’abraçaria (al rey si, of course);  hi podem afegir l’inefable duo Herrera-Camats que van dir que estan preparats per “fer fora Mas” a les eleccions de Setembre amb un to i una cara que no eren de rivalitat política si no de veritable odi. Continuem cap al PP, C’s, i evidentment cap a la caverna mediàtica que només en diuen disbarats i a quin més gros; el PSC?, dels partits no independentistes és potser el menys agressiu en aquest sentit. Voleu saber què en penso jo?, doncs que les clavegueres de l’estat han escorcollat fins al darrer racó de la vida pública i privada del President i no han pogut trobar res per tirar-li pel damunt i això encara els crispa més, perquè veuen que és un personatge serè, ponderat, culte, capaç d’aguantar llargues rodes de premsa en diferents idiomes (com d’altres, vaja) i a més, net!. No sempre l’he votat, però estic convençut de que és el millor per capitanejar el país fins l’objectiu de la independència.

 

28-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (7)

I si a aquestes alçades de la història ens deixéssim d’històries (perdoneu per la repetició) i comencéssim a dir les coses pel seu nom?. Així aquesta cosa del “dret a decidir” es passaria a dir d’una vegada “dret d’autodeterminació”. “Estat sobirà” seria “estat independent”. Un “sobiranista”, seria un “independentista”; perquè si tinc la sobirania i no tinc la independència, què en faig?. No dubto que totes aquestes subtilitats idiomàtiques no hagin tingut la seva raó de ser i fins i tot la seva utilitat en un moment donat, però ara ja hem d’anar al gra i parlar clar.

28-05-15

Escàndol a la FIFA. Sembla ser que algú amb autoritat ha vist per fi el que qualsevol podia intuir, a veure si fan neteja!. I si un dia algú gosa a posar el nas al COI, voleu dir que la ferum no el tombarà?

 

29-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (8)

Insisteixo amb el “dret a decidir” i en la seva ambigüitat com a concepte. Per als que realment el volem, com deia en el meu escrit anterior, se’ns queda estret i encotillat perquè realment el que volem dir, perquè realment és el que volem, és: “dret d’autodeterminació”. A partir d’aquí hi ha els que s’hi oposen frontalment com PP, C’s i el gairebé extint UPyD que tenen com a premissa: decidir?, el poble?, res de res!, a obeir les lleis, especialment la sagrada constitución del estado español, que la major part d’ells curiosament no va votar o si ho va fer va ser en contra, i assumpte resolt; al menys aquests són clars. A continuació jo posaria els que diuen que no, però que… tampoc, representats bàsicament pel PSC (cada dia més secció regional del PSOE). I finalment els que al meu entendre en aquest assumpte són els més falsos perquè la seva manera de plantejar el tema sona a cant de sirena que fàcilment atrau els incauts; qui són aquests?, doncs ICV, Podemos, Guanyem BCN, Procés Constituent, etc. Totes aquestes formacions tenen una especial habilitat en defugir qualsevol resposta clara o comprometedora quan se’ls pregunta per si estan o no estan a favor de la independència del país i a la que poden “colen” el concepte que els catalans ho hem de decidir tot, o sigui, el tipus d’escola, els impostos, les ajudes als que les necessitin, la millora dels transports, etc., vaja, fins i tot si pugem a casa per les escales o per l’ascensor, ara bé, en aquestes enumeracions no hi ha mai el tema de la independència. La meva conclusió és de que hi estan tant o gairebé tant en contra com els que he nomenat primer, però que no gosen a dir-ho clar. Compte amb aquests!.

 

29-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (9)

Avui a les jornades del “Círculo de economia” ha intervingut el líder (marededéusenyor!) del PSOE. Entre altres coses suposadament molt interessants ha dit, ha exigit!, al President Mas que recondueixi la seva posició pel que fa al procés cap a la independència que té endegat el nostre país, sobretot tenint en compte el resultat de les eleccions del passat diumenge. Home, senyor Sánchez, a mi no m’ha semblat mai, sentint-lo parlar, que vostè fos el més llest del seu poble, però per dir el que ha dit, o és precisament el menys llest del seu poble, cosa que tampoc crec, o bé ha parlat com fan molts dels seus compatriotes quan venen per aquestes irredemptes i díscoles terres catalanes, perquè li passin precisament aquest tall pels telediarios i així poder treure pit quan torni a casa, o és que a aquestes alçades encara no s’ha llegit els recomptes de vots aquí a Catalunya?.

 

29-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (10)

Ara llegeixo unes declaracions que ha fet la presidenta del PP al País Basc per justificar els mals resultats de les eleccions de diumenge i on té la barra de dir que “sense el terrorisme s’han quedat com despullats”, marededéu si s’ha de tenir barra per dir una cosa així, i mentre ho llegia m’ha vingut al cap i he rescatat una carta que vaig publicar després dels atemptats d’Atocha i que reprodueixo a continuació perquè crec que és plenament vigent:  “Als del PP els sap molt greu el que va passar ahir a Madrid. Suposo que per dues raons: la primera, i no la poso en dubte, pel fet en sí mateix; la segona, que no secundària, perquè tot apunta que no ha estat ETA.

Després de la desgràcia de l’atemptat, poder-lo atribuir a ETA era com si els hagués tocat la rifa sense comprar-ne; i el fet de que es despengin els d’Al-Quaida els rebenta el tema. Per què?. Perquè no podran esgrimir-ho contra el bascos i, sobretot, perquè no podran esgrimir-ho contra nosaltres que, tot sigui dit, els caiem als del PP i a tots els nacionalistes españols, molt pitjor que els simpàtics chicarrones del Norte.


Veient com dijous a la nit informava TVE (vaig fer una mica de zàpping) i sentint amb quina promptitud i vigor la Sra. Esperanza Aguirre ha tallat en Bassas divendres al matí a Catalunya Ràdio, em ve a la boca l’expressió que en Carod els va aplicar: Miserables. Ho són.”
Eh que és perfectament vigent?

 

30-05-15

REFLEXIONS DESPRÉS DE LES ELECCIONS (11)

Ara que ja ha passat gairebé una setmana des de les eleccions (que ràpid s’escola el temps!!), ja es van perfilant pactes i coalicions per definir qui governarà els ajuntaments del nostre país. S’han sentit diferents veus, començant per la cap de la llista més votada de Barcelona dient que es regularien i que fins i tot s’abaixarien els sous dels alcaldes i regidors; ho trobo molt bé, encara que parteixo de la base de que si vull que algú s’ocupi eficaçment dels assumptes públics ha de ser remunerat en conseqüència. Dit això, els agrairia que fossin honestos i no tirin dels afegitons que tothom hauria de saber que existeixen i que, d’altra banda jo no he entès mai. Saben vostès que a més del sou, alcaldes i regidors acostumen a cobrar per assistir als plens, a les comissions, a juntes de patronats, a juntes d’empreses municipals i altres temes similars?, que no forma part de la seva feina això?. Saben a més que hi ha “especialistes” en el do de la ubiqüitat?, o sigui regidors que per exemple havent-hi tres comissions o tres juntes a la mateixa hora, assisteixen a les tres?, com?: doncs barra a banda, és molt fàcil, a una hi assisteixen puntualíssims a l’hora de començar i quan porten una estoneta, amb qualsevol excusa se n’absenten i van a la segona, i al cap d’una altra estona repeteixen la jugada i finalment compareixen a la tercera on es queden fins al final; com que consten a les tres actes, al cap del mes…. caixa cobri si us plau!. Senyors càrrecs electes, treballin bé, cobrin el que hagin de cobrar, però sobretot no ens facin trampes. Gràcies.

 

30-05-15

XIULADA

Bé, aquest vespre-nit es jugarà la final de la copa del dit rey. La polèmica fa dies que està servida amb la suposada (segura) xiulada a l’himne español i a l’abans esmentat personatge. Jo no els xiularé…. perquè no hi seré. Si hi fos els xiularia?, i tant!, que perquè els xiularia?, doncs a l’himne perquè sota els seus acords s’han trepitjat les llibertats del meu país des de fa gairebé tres-cents anys, ja que aquesta marxa data de la segona meitat del segle XVIII;  pel que fa al rey perquè és un personatge que no té cap legitimitat per presidir res, sobretot al nostre país, entre altres coses perquè no té cap representativitat del nostre poble: qui l’ha elegit?, quan venç el seu mandat?, ostenta aquest anacrònic títol perquè es fill de qui va ser designat “sucesor a título de rey” pel dictador Franco, no?. Què va fer el seu pare durant més de trenta anys?, doncs a tirar-se tot el que es posava al seu abast, matar tota mena d’animals, i fer-se indecentment ric de maneres mai explicades, apart de plegar corre-cuita quan els escàndols eren tan grans que ja no es podien tapar; aquesta és la legitimitat que fins i tot segons acaba d’evacuar un ex-president del TC és delicte xiular?, au va.

 

30-05-15

PROMESES TRENCADES

Gràcies senyor Cameron. Si senyor Cameron, li agraeixo que hagi trencat les promeses que va fer als escocesos, promeses amb les que els va enganyar i que li van permetre guanyar el referèndum per la independència que, això si que se li ha de reconèixer, va permetre fer. I si li dono les gràcies és perquè si vostè, que és Primer Ministre d’un país considerat seriós, trenca olímpicament les seves promeses, com pretén un personatge mentider i incomplidor compulsiu dels seus compromisos com el President español Mariano Rajoy que els catalans ens el creguem a ell?; compte!, no ens el creurem a ell ni a cap altre governant español, que encara ressona el famós “apoyaré….” del seu precursor en el càrrec. Repeteixo una vegada més, gràcies, perquè amb la seva actitud ens ajudarà als que ho tenim més clar a fer veure als que encara tenen aquell bri de credulitat i bona fe que no, que no hi ha res a fer, i que Catalunya el que ha de fer és emprendre el seu camí independent.

 

31-05-15

MÉS XIULADA

Ja s’ha jugat la final de copa i ha guanyat el Barça. Però com que el motiu d’aquestes línies no és esportiu si no polític, no parlarem de futbol. Com era previsible, abans de l’inici del partit es veu que va sonar l’himne español que, com era encara més previsible va quedar totalment ofegat per la monumental xiulada que li van dedicar (a l’himne i al rey) les dues aficions. Quan ho sentia veient la TV, em va venir al cap aquella famosa escena d’en Mourinho que després va devenir gag al Crackòvia dels “porqué”, i si em va venir això al cap és perquè en el meu modest mode de veure-ho, hauria de ser la pregunta que es fessin des del gobierno de españa fins al rey passant per tots els mitjans de comunicació que no paren de dir disbarats (el comunicat, precuinat evidentment, que el gobierno central va fer públic a la mitja part és tot un poema), efectivament, si es preguntessin “per què?”, segur que n’avançarien més que no pas amenaçant amb sancions impossibles, perquè, a qui sancionaran?, una per una a les més de 90.000 persones que van xiular?, als clubs?, a la Federación española que, al cap i a la fi era l’amfitriona i l’organitzadora del sarau?. I el pròxim partit què, sant tornem-hi?; no hi entra al seu cap que potser que hi hagi alguna raó que fa que la gent es comporti així?. Pot ser que siguin tant obtusos o tant ineptes, o que el seu nivell d’odi contra tot el que no siguin el que els nomenen les “esencias patrias” sigui tant gran?.

 

31-05-15

ESPAÑA ETERNA

España no canvia. Fa noranta anys, el dictador Primo de Rivera, va sancionar el Barça amb el tancament del seu estadi per sis mesos arrel d’una xiulada a l’himne espanyol. Ara el “Gobierno de España” amenaça sancionar els assistents que van xiular l’himne espanyol a la final de la copa d’ahir, i també als clubs que competien. Han passat noranta anys i tot continua igual, la gent xiulant un símbols que no sent seus, i els successius governs sancionant o intentant sancionar, perquè pretendre sancionar els 90.000 assistents xiulaires a part de greu conceptualment és d’un ridícul còsmic. España no canvia.

L’Espagne ne change pas. Il y a quatre-vingt-dix ans, le dictateur Primo de Rivera avait dicté une sévère punition (fermeture de l’stade pour six mois) contre le Barça suite à une énorme sifflée contre l’hymne espagnol. Maintenant, le Gouvernement Espagnol, menace de punir les spectateurs qui l’ont aussi sifflé lors de la finale de coupe d’hier, et aussi aux deux clubs. Quatre-vingt-ans se sont écoulés mais tout continue pareil, les gens sifflant des symboles qui ne sent pas comme siens, et les gouvernements successifs en essayant de sanctionner (prétendre sanctionner les 90.000 « siffleurs », en plus de très grave comme action, il est absolument ridicule. L’Espagne ne change pas.

Spain does not change. Ninety years ago, the dictator Primo de Rivera made a severe punishment against the Barcelona (closing the stadium for six months) because a great whistled against the Spanish hymn. Now, Spanish Government threat to punish viewers of the final match of the Spanish cup they have whistled it, and the two involved clubs too. Ninety years passed, but all is the same, people whistle against symbols they do not recognize as its, and the successive governments punishing them (try to punish 90.000 whistling people is a serious action but at more it’s a ridiculous action). Spain does not change.

Spagna non cambia.  Novanta anni fa, il dictatore Primo de Rivera a punito severamente il Barcellona (chuidendo il suo campo di calcio a sei mesi) perché c’era un grande fischio contro l’inno spagnolo. Adesso il Governo spagnolo minaccia di punire spettatori de la finale de la coppa di Spagna che hanno fischiato l’inno ed anche i due club. Novanta anni doppo, tutto e uguale, la gente fischia i simboli che non considera loro, ed i successivi governi tentano di punire la gente (tentare di punire 90.000 persone è una seria azione, ma è anche un’azione ridicolo). Spagna non cambia.

 

02-06-15

Ahir al vespre sentia en directe a la ràdio la resolució “evacuada” (s’ha de reconèixer que el castellà, a vegades té expressions ben definitòries), per la dita Comisión Antiviolencia i no m’ho creia. El portaveu de la comissió aquesta deia, sense cara de que fos un acudit, que, entre altres coses extremadament greus com ara la falta de respecte, etc., hi havia entitats que havien repartit objectes i simbologia perillosos a l’estadi. A l’estadi no crec que ningú veiés res més perillós que xiulets, estelades, banderes del Barça, banderes del Bilbao i ikurriñes. Ara resulta que aquest personal té la percepció de les coses invertida perquè s’afarten de sentir com ens tracten de tot i més o de demanar per les xarxes o per les ràdios i TV’s a cara descoberta de que se’ns faci de tot  i això es veu que no ho interpreten com a falta de respecte; estan tips de veure simbologia tal com banderes pre-constitucionals, banderes i camises falangistes, banderes nazis i això tampoc els treu el son; i pel que fa a objectes perillosos tots hem vist angelets amb pals de beisbol, porres, punys “americans”, pots de gas lacrimogen, fins i tot amb armes de foc i els de la comissió en qüestió ni s’immuten; a més aquesta és la gent no va moure un dit quan fa uns mesos hi va haver fins i tot un mort a la riba del Manzanares en una prèvia d’un partit, i ara munten tot aquest sarau per una xiulada?; no seria més lògic que felicitessin a qui correspongui pel desenvolupament pacífic de l’esdeveniment?. Tot plegat al meu entendre molt i molt greu, però en el sentit contrari de que aquesta gent vol fer veure: els perillosos són ells.

 

03-06-15

NO ÉS BROMA

Encara que ho sembli, es veu que no, que no és broma, que els d’Unió Democràtica pensen fer la pregunta que van fer pública ahir, als seus militants. Marededéu, si se’n poden fer de giragonses amb l’idioma per no dir res. Aquesta gent plantegen una pregunta amb sis apartats, que ja és dir per haver manifestat que volien fer una pregunta clara; d’aquests sis apartats, els dos primers són tant obvis que es podien haver estalviat l’esforç de redactar-los. El punt que per a mi frega la genialitat és el dedicat al diàleg, ja que diu que s’ha de gestionar el procés des del diàleg amb l’Estat español, i……. amb voluntat de persistència, alça aquí!, suposo que això es deu haver d’interpretar de manera que si l’estado español ara no està per la tasca, nosaltres hem de persistir perquè qui sap, pot ser que un segle d’aquests, fins i tot s’hi posa bé i accepta dialogar sobre alguna coseta; i per acabar-ho de rematar subordinant-ho tot a la legalitat (española clar), no fos que prenguéssim mal. Per qui han pres a la gent?, per idiotes?, i al damunt aquest matí l’Espadaler fent equilibris davant les preguntes de la Terribas per justificar l’injustificable. Jo no sé quins lligams foscos i inconfessables hi pot haver entre Convergència i Unió, però em permeto dir-li al President Mas que si no es treu aquesta gent del damunt, el 27 de Setembre i amb perdó per l’expressió, es fotrà una trompada històrica. De tota manera que no pateixi pel procés: som la gent que l’hem portat fins on és, i som la gent que el continuarem empenyent fins al final.

 

03-06-15

NO HO ENTENC

Què pot impulsar una persona que sembla prou intel·ligent a fer el paperot que aquest matí ha fet el Conseller Espadaler per intentar justificar el text de la pregunta que volen adreçar als militants d’Unió?, senzillament no ho entenc.

 

04-06-15

Suposo que és qüestió de cultura: tota la seva història han imposat mentre han pogut i quan no han pogut han sortit per cames, això si, amb “hidalguia y señorio” que diuen ells. Doncs deu ser per això que no els entra al cap de que pugui existir el que ells nomenen “problema catalán”: no els entra al cap que ens aferrem als nostres símbols; i a  la nostra llengua; i als nostres costums; i que no sentim com a nostres ni els seus símbols ni les seves banderes, ni els seus himnes, ni els seus costums. Tampoc els entra al cap que no acceptem el continuat i descarat maltractament fiscal: milers de milions d’euros, reconeguts per l’expert nomenat pel ministro Montoro, que no retornen aquí i que serveixen per fer trens fantasmagòrics, aeroports més fantasmagòrics,  i autopistes sense cotxes entre altres meravelles, mentre aquí el servei de rodalies cau a bocins, el port de Tarragona perd l’oportunitat d’un importantíssim contracte per manca d’enllaç ferroviari adequat i a més hem de retallar tota mena de serveis bàsics que si no fos per això podrien ser perfectament atesos amb els impostos que paguem. Aquests dies estem encara distrets amb la xiulada a l’himne espanyol i al rey i la seva reacció ha estat l’esperada: amenaces de sancions, reunió d’urgència d’una nomenada “Comisión Estatal contra la Violencia, el Racismo, la Xenofóbia y la Intolerancia en el Deporte”; la proposta més senzilla la va fer l’admirat Xavi Hernández dient “perquè enlloc de sancionar no miren d’entendre perquè la gent va xiular”?.

 

05-06-15

Montoro?, un fatxenda espoliador; Fernández Diaz?, un acomplexat perillós; Ana Pastor?, una mentidera compulsiva especialitzada en aixecar-li la camisa al Conseller Vila; José Manuel Soria?, incompetent absolut; podríem seguir així repassant un per un les “virtuts” dels ministres espanyols, però em vull aturar en el que per a mi és el més perillós de tots pel que fa a nosaltres, és l’arma més contundent que ha utilitzat el seu cap senyor Rajoy contra Catalunya, i aquest no és altre que el senyor Wert; per què?, doncs perquè ell sap perfectament que l’ànima del nostre poble com de tots els pobles, és la llengua i que si Catalunya continua sent Catalunya és perquè els catalans, de manera incomprensible per a ells, ens entestem a seguir parlant la llengua dels nostres avantpassats. Per això el ministre Wert ataca despietadament el nostre model d’escola tot i que ell sap, perquè és una persona intel·ligent, que el model funciona; ell sap que el nivell de castellà dels alumnes catalans és igual o millor que el de qualsevol altra zona espanyola, però a ell no li preocupa el castellà, a ell el que el preocupa és el català, el que el preocupa i no pot suportar és senzillament l’existència del català i per això ha fet, fa i farà qualsevol barbaritat per, tal i com va dir ell sense cap vergonya, “espanyolitzar els alumnes catalans”.

 

06-06-15

Aquest migdia sentia la Dolors Camats amb la seva cantarella de sempre: la lluita dreta/esquerra; miri senyora Camats aquesta cançó ja està molt passada de moda, especialment al nostre país, i amb això vull dir Catalunya, que quedi clar. Dintre d’aquest eix dreta-esquerra vostè no perd ocasió per referir-se a Convergència com “la dreta catalana”; miri, la dreta catalana per a mi és el PP, és C’s, en segons quins aspectes és el PSC i si m’apura, en segons quins altres aspectes fins i tot ho son vostès i el conglomerat de sigles que hi ha darrera la senyora Ada Colau. No, no m’he begut l’enteniment: l’estat espanyol està traient a Catalunya drets i atribucions setmana darrera setmana i impugnant mesures del Govern català entre les que hi ha el decret de pobresa energètica i l’impost a la banca; amb el dèficit fiscal que suportem envers l’estat espanyol podríem donar coll a moltíssimes de les necessitats socials que vostè reivindica i jo també, però els diners se’n van cap a la resta de l’estat i es gasten no precisament en temes socials perquè allí també han fet retallades tant o més fortes que aquí; a més del que és quantificable monetàriament, hi ha els drets fonamentals de la gent i per a mi un dels primers és el de poder usar la meva llengua amb total llibertat i vostè sap que això avui, després de tants anys de democràcia, no és possible. I vol que li digui una altra cosa Sra. Camats?, i li prego que en prengui nota, quan canviï el color del govern a Madrid, pot ser que els que entrin no tinguin el desfici de retallar-nos coses cada setmana, està per veure, però del que pot estar ben segura és de que entrin els del PSOE o entrin els socis de la Sra. Colau, segur que no tindran cap pruïja per retornar-nos res del que els de “la dreta espanyola” ens han tret aquests darrers anys perquè en el fons als de “l’esquerra espanyola” ja els està bé. Per tant, aquí a Catalunya avui per avui, el que per a vostè significa la lluita dreta-esquerra, va molt, però molt lligat als conceptes independència o submissió a l’estat espanyol; ah!, i oblidis de pactes amb aquest estat, d’entrada diuen que no i si diuen que si a alguna coseta per acontentar els indígenes empipadors, després o no ho respecten o canvien la legislació, i això vostè, com a persona que porta tota la vida a la política ja ho sap, o ho hauria de saber, si és que el viure en i de la bombolla aquesta no li treu perspectiva. Veu ara perquè li dic que en segons quins aspectes segons qui, fins i tot vostè, també pot ser considerat de totes-totes com a dreta?. Per cert, vostè que és una fina observadora es deu haver donat compte que he parlat de Convergència i no d’Unió, i si no parlo d’aquest partit és perquè els seus caps estan en una indefinició ben semblant a la seva i tant enamorats?, temorosos? de l’estat espanyol com vostès.

 

08-06-15

ESPADALER I ORTEGA

M’han decebut, tots dos, m’han decebut molt. Els considerava la part moderna i vàlida d’Unió i no, es veu que no ho son. Pel que fa a Espadaler, sempre l’havia vist com una persona jove, intel·ligent, fins i tot trempada; havia assumit la sempre difícil cartera d’Interior amb eficiència i seriositat, i tot d’un cop el seu partit presenta una pregunta-jeroglífic que a qualsevol persona amb un mínim de sentit comú li fa sentir vergonya aliena pensant que algú pugui creure que aquell garbuix sintàctic pugui ser ni tant sols pres seriosament (entendre’l o endevinar quina pot ser la interpretació que es pugui fer del si o del no, ja és qüestió de ments més que privilegiades) i ell es dedica a fer una desfilada per tots els mitjans de comunicació esmerçant uns esforços dignes de (molt) millor causa pretenen fer creure a la ciutadania que la “pregunta” és clara; a més avui s’ha tret una expressió de la màniga que és de traca i mocador, ja que ha dit més o menys que a ells els importa la brúixola abans que el cronòmetre. És evident que seguir els supòsits de la suposada pregunta, implica llençar el cronòmetre a la brossa perquè no porten enlloc i fer el camí cap a la independència sota el paraigües de la legalitat española i amb el seu acord que pot significar en temps, tres-cents anys més?, au va senyor Espadaler!. Vol que li digui una cosa, només entre nosaltres?, doncs m’agradaria poder parlar amb vostè sense llums, ni taquígrafs, ni càmeres, ni micròfons perquè m’expliqués les veritables raons que el porten a fer el paperot que fa quan vostè quan segur que sap millor que ningú el seu patetisme. I la senyora Ortega?, també l’havia vist sempre com a seriosa i eficient i a més la cosa en la que més m’ha enganyat ha estat en que sempre l’havia considerat com a totalment fidel al President Mas, però tampoc. I com una persona que té damunt seu una querella interposada per la poderosa maquinària de l’estat espanyol per haver col·laborat en una “ocurrència” del President Mas segons va dir el senyor Rajoy pot realment estar d’acord en el que significa aquest acudit de pregunta, que no representa res més que restar subjectes a l’estat espanyol in eternum?. Doncs miri, també voldria parlar amb vostè a soles.

 

09-06-15

INFANTA

Una raó més per voler marxar de l’estat espanyol: llegeixo que aquesta nena nomenada Infanta Leonor, passarà a cobrar un sou de més de cent mil euros a l’any. A veure, a l’estat espanyol que jo sàpiga està prohibit que algú de menys de setze anys treballi, fins i tot conec famílies que han tingut problemes greus perquè algun dels seus fills menors d’aquesta edat han estat “enganxats” ajudant en període de vacances en el modest negoci familiar per intentar tirar endavant entre tots. Que la família d’aquesta nena necessiti la seva col·laboració en el negoci familiar em sembla inimaginable. Que treballarà suposo que no ofereix dubte perquè si no de què hauria de cobrar un sou tant important?; llavors estarà donada d’alta a la seguretat social?, sota quina empara?, hi cotitzarà?, farà la corresponent declaració de renda?. Tots aquests dubtes, quan hi ha moltíssima gent que té problemes simplement per sobreviure, haurien de ser aclarits no?; perquè no hi ha cap pregunta a nivell parlamentari sobre aquest tema?. Algú em pot donar alguna raó vàlida de perquè una part dels meus impostos hagin d’anar a pagar aquest sou?. Ah!, i és de suposar que quan aquesta persona sigui prou grandeta algú li explicarà que si és on és i cobra el que cobra no és per altra raó de que és filla de son pare, que a la vegada és fill d’una persona que va ser nomenada a dit per un dictador com a “sucesor a titulo de rey”, no sé si se’n podrà sentir massa orgullosa.

 

11-06-15

POPULISMES

Es veu que en el nou Consistori de Barcelona hi haurà una regidoria que es dirà “Democràcia i Participació”,  assumida precisament per una de les figures fortes de l’equip de la senyora Colau. Això em sona a populisme pur i dur. Ho sento però ho havia de dir.

 

11-06-15

A més de moltes altres de diferent antiguitat i rellevància, dues figures històriques d’Unió s’han manifestat clarament i sense embuts: el senyor Joan Rigol i la senyora Núria de Gispert; d’aquesta darrera en vaig sentir l’entrevista que li va fer la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio i per a mi va ser un model en quan a dir les coses clares i no fugir d’estudi en cap moment, a més de mantenir la dignitat, l’educació i el respecte envers tothom. Sentint gent com aquesta un es dona compte de que al país tenim caps vàlids i que ens poden ajudar a arribar on anem: la independència. I això té més valor encara quan aquestes dues persones venen i no se n’amaguen de posicions no precisament independentistes, però son prou lúcids i prou honestos per canviar de parer a la vista de les circumstàncies i sobretot de l’actitud de l’estat espanyol envers Catalunya. Tot el meu respecte.

 

11-06-15

UBASART

Resum de les respostes de la senyora Ubasart a la Mònica Terribas: fum i bilis. Fum perquè no va voler, o no va ser capaç, de contestar amb res concret i tangible a cap pregunta mínimament compromesa de les que li va fer la presentadora. Bilis perquè es veu que li surt de manera espontània i de molt endins quan parla del President Mas. Un personatge absolutament lamentable.

 

12-06-15

FORCADES

Vaig seguir ahir una estona el .Cat i dintre d’ell l’apart que l’Ariadna Oltra va fer amb la Teresa Forcades. Políticament em va decebre molt: no aclareix res, es mou en un garbuix d’obvietats i llocs comuns, ho barreja tot i acaba fent populisme del més descarat; tampoc es defineix ni es mulla en absolut pel que fa a la independència de Catalunya, és un constant de ni si ni no ni tot el contrari. Ara bé, en el que em va decebre més i fins i tot em va fer empipar, va ser amb la seva eterna lluita contra les “farmacèutiques”; es va referir al cas del nen d’Olot amb diftèria gairebé amb les mateixes penques i fredor que empren els militars quan es refereixen als “danys col·laterals” d’una acció militar!. Ho sap aquesta dona que si al món occidental han pràcticament desaparegut les malalties infeccioses és gràcies a les vacunacions?; que vol, que no es vacuni ningú i tornin les epidèmies cícliques que feien milers de morts?; que les “farmacèutiques” guanyen molts diners?, doncs si tenen guanys desproporcionats que se les controli en aquest sentit, però que no es deixi d’aplicar un dels avenços sanitaris més importants que hi ha hagut en el món, i al menys jo, prefereixo que qualsevol farmacèutica guanyi un milió més abans de que una criatura pateixi o fins i tot arribi a morir.

 

13-06-15

ELS SOUS DELS POLÍTICS

Ja tenim ajuntaments nous de trinca. Un dels arguments que més han utilitzat certs partits ha estat el del sous dels alcaldes i regidors. Dir “jo no cobraré més que …..” queda molt bé de cara a determinades franges d’electorat, però no ho podem abraçar alegrement. Per exemple ser alcalde de Barcelona val molt més que 2.200 € al mes, perquè Barcelona és una gran ciutat, és en el fons una gran empresa i qui en regeixi els destins hi ha d’esmerçar totes les seves energies i totes les seves hores i a més fer-ho amb tota la dignitat que el càrrec requereix, per exemple en el vestir; jo no dic que l’alcalde d’una ciutat hagi d’anar sempre vestit de boutique de luxe, però tampoc pot ni ha d’anar vestit de qualsevol manera i això val el que val i si no cobra el suficient no ho podrà fer, no?. Per tant, que cobrin el que sigui just, i això entre altres coses, els obligarà moralment a fer el que hagin de fer i els evitarà temptacions de voler resoldre la situació per vies diguem-ne alternatives.

 

13-06-15

Parafrasejant el títol d’una comedieta dels anys seixantes que deia “si avui és dimarts, això és Belgica”, a Catalunya podem dir: “si avui és divendres, això són retallades”. Efectivament cada divendres a migdia surt a la roda de premsa post consell de ministres la inefable vice-presidenta del govern del senyor Rajoy, per anunciar, amb aquella cara que posa d’entre encantada d’haver-se conegut i cabrejada, el menú de retallades de la setmana contra el govern de Catalunya. Aquesta setmana ha tocat anunciar la interposició de recursos davant el seu fidel TC (amb la feinada que els donen els seus il·lustres membres amb pou feines deuen tenir temps per anar als toros) contra la creació d’estructures d’estat per part de la Generalitat. Per cert, m’esperava que després de saber-se que la Junta d’Andalusia preveu crear 40 oficines a l’estranger, també anunciaria la impugnació d’aquest acord o intenció, però no, es veu que només nosaltres som “impugnables”. I jo em pregunto: com pot ser que hi hagi gent de tots els colors polítics, des d’Unió fins a ICV que ja és dir!, que encara no vegin o no vulguin veure aquesta situació?.

 

13-06-15

INVESTIDURA

Investidura de la senyora Colau com a Alcaldessa de Barcelona: crits en castellà al saló de plens, crits en castellà a la Plaça de Sant Jaume, xiulada al President de la Generalitat, cap senyera a la Plaça de Sant Jaume, cartells en castellà. Lamentable i…. premonitori?.

 

13-06-15

La frase més brillant dels darrers temps, David Fernández: “Vull la independència per a eradicar la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social”; un polític com cal i clarivident com cap. Això tant senzill no pot entrar al cap de tants i tants altres?.

 

14-06-15

OLIVERAS

Avui es despenja l’Arcadi Oliveras, soci de la monja Forcades, amb la cançoneta de que la independència ha centrat massa la vida política catalana i s’ha deixat de banda l’eix social i que per tant, una declaració d’independència no és prioritària. No veu que si Catalunya no aconsegueix la independència, si Catalunya no es desfà del llast en que s’ha convertit España a tots els nivells, sigui polític, econòmic, cultural, administratiu, no podrà mai atendre les necessitats del que ells nomenen “eix social”. Vol que li digui una cosa senyor Oliveras?, a mi també em preocupa l’eix social, em preocupa moltíssim, probablement més que a vostè i és per això, entre altres coses, que considero irrenunciable la independència de Catalunya. Que jo sàpiga vostè està preparat intel·lectualment, com molts dels altres que canten la mateixa cançó, llavors perquè pretenen seguir units a un estat que vostè sap, perquè segur que ho sap, que ens espolia de manera despietada i que a més no acceptarà mai una negociació que mereixi aquest nom?. No voldria malpensar, però no podria ser que hi haguessin altres raons menys “nobles” darrera d’aquestes posicions tant contràries a la independència de Catalunya?.

 

15-06-15

FORCADES ALTRA VEGADA

Ara que la senyora Forcades ja és monja “en excedència” la primera, o una de les primeres coses que ha dit és que la independència s’ha de fer sense CiU; una persona com ella també s’apunta a l’odi al President Mas que preconitza la seva sòcia Ubasart?. Francament a aquesta dona la feia més del país (del nostre vull dir); l’altra dia la vaig veure a TV3 i pel que fa a aquest tema només va dir vaguetats i ara ens surt amb aquesta. Senyora Forcades, el procés cap a la independència ha estat de baix cap a dalt i això no hi ha ningú que ho posi en dubte excepte que no siguin veus interessades des de Madrid, incloses les dels socis madrilenys de la seva sòcia Ubasart que, tot sigui dit de pas, no sembla pas professar-li massa estimació; però si algú ha donat la cara i col·loquialment parlant s’ha mullat, i ha rebut garrotada, és el President Mas, perquè tota aquesta gent tant “guai” de la que es rodeja vostè, a l’hora de la veritat va fugir d’estudi mirant cap a un altre costat i això li ha costat al President i a dues conselleres una querella interposada per l’estat espanyol. Senyora Forcades, tal i com he escrit alguna altra vegada adreçant-me al President Mas i al Sr. Junqueras, si realment volem la independència de Catalunya, fins que la aconseguim tots hem d’empènyer en la mateixa direcció i tingui molt clar que segur que no sobra ningú. Quan l’haguem aconseguida, ja es barallaran vostès polítics per veure qui mana i qui no, però mentrestant, si estimen el país, qui ningú no exclogui ningú.

 

16-06-15

FUM FUM FUM

Aquest títol no té res a veure amb la coneguda nadala, si no que m’ha passat pel cap sentint l’entrevista que li feia la Mònica Terribas a aquest tal Albano Dante Fachín que sembla ser que serà el cap de llista de Podemos a les eleccions del 27 de Setembre proper. Aquesta gent només son fum, que a la resta de l’estat suposo que intenten que els comprin i francament ja s’ho faran, però que aquí escampen a veure si creen en els electors una boirina mental suficientment espessa com per que perdin l’orientació independentista que tinguin o puguin tenir i acabin votant-los a ells o al menys que no votin cap opció que tingui com a Nord la independència.

 

17-06-15

PATÈTIC

Sembla ser que a partir del proper primer de Juliol, la monarquia espanyola serà la que menys crítiques, comentaris contraris, etc. tindrà entre totes les monarquies que es fan i es desfan en el món. Al·leluia, podran dir, com ens estimen els nostres súbdits; però ai no, resulta que, a més de la suposada estimació que aquests súbdits els puguin professar, hi haurà una altra raó de pes: criticar-los, dir-ne o dir-los segons què pot ser considerat, perseguit i castigat com a delicte de terrorisme, quasi res!!. Francament patètic.

 

18-06-15

PODEMOS

Aquest partit es veu que està preparant les properes eleccions generals i com és normal també les eleccions del proper 27 de Setembre a Catalunya. Referent a això he sentit o he llegit que el líder d’aquesta formació, el senyor Pablo Iglesias, serà flexible per reconèixer les “particularidades” dels territoris com ara a Catalunya, suposo que per acontentar els díscols indígenes; els sona això?, a mi que ja tinc una edat em fa ferum de “Coros y Danzas”, vaja que amb una mica de sort ens deixaran menjar botifarra amb seques, fer castells, i portar barretina per la Festa Major; ah! i que també que serà “generós en les fórmules”, gràcies bwana. Marededéusenyor, això és la nova política que es practica a España!!.

20-06-15

UNIÓ

Ara que per fi s’ha consumat el divorci entre Convergència i Unió, i arrel de que com a tot matrimoni que passi per tal tràngol ara comença la fase de “repartir-se els trastos”, s’ha fet pública una dada que a mi al menys m’ha deixat garratibat, i és que el deute d’Unió és ni més ni menys que de dinou milions d’euros!!. Des que he sentit aquestes xifres no paro de donar-li voltes i preguntar-me: com gasten els diners els partits polítics?; aquesta gent, qualsevol partit polític vull dir, son capaços d’administrar el patrimoni públic?; com pot ser que les entitats bancàries els deixin aquestes quantitats?; quines garanties els demanen?; és corrupció/tràfic d’influències encobert?. Algú ho hauria d’aclarir, no?.

 

20-06-15

PRESIDENT (1)

He vist la meitat final del discurs del President Mas aquest migdia; deixant de banda el que ha dit, que ja en parlaré, d’entrada vull dir que a mi al menys m’ha semblat veure’l molt “alleugerit”, suposo que per haver deixat la càrrega d’Unió i els seus constants entrebancs al camí emprès cap a la independència. Endavant President!.

 

22-06-15

PEDRO SÁNCHEZ

Els partits polítics grans son grans maquinàries que ho poden i ho controlen tot o gairebé tot. Partint d’aquesta premissa, no poden els del PSOE posar-li un assessor d’imatge a aquest xicot que es veu que n’és el líder i que aquest cap de setmana va ser nomenat candidat a cap de govern d’españa per a les properes perquè pugui donar una imatge lleugerament més creïble?, perquè francament, cada vegada que el veig i el sento, pel seu to de veu, per les entonacions, etc., sempre em fa la sensació de “buit”, de fals vaja.

 

23-06-15

PRESIDENT (2)
Ahir vaig veure l’entrevista de la Mònica Terribas al President Mas. Quina sensació tant diferent amb la de veure aquell personatge que ahir jo qualificava de “buit” i em refereixo al Pedro Sánchez. El President Mas dona sensació de serenitat, de saber fer, d’estar convençut del que diu i de credibilitat; jo al menys me’l crec. Sense un estirabot, sense una sortida de to, contestant-ho to, i això que la Terribas no es distingeix per fer entrevistes “massatge” a ningú, ni al President. Alguns li retreuen que anys endarrere no era independentista, i què?, pregunto jo, si des de la seva posició privilegiada per raó dels càrrecs que ha ocupat i ocupa pot veure i ha vist el pa que s’hi dona amb l’estat español i ha canviat de posició, això és dolent o demostra la capacitat d’anàlisi i de reacció d’una persona, ben al contrari d’altres que es mantenen en les mateixes posicions de fa dècades, posicions moltes vegades més arnades que un gec vell?. D’altra banda, si algú ha donat la cara i ha compromès càrrec i persona ha estat ell. Crec sincerament que si algú ha de portar i pot portar Catalunya fins al final d’aquest procés és el President Mas.

 

23-06-15

PABLO IGLESIAS

Què s’ha cregut el suposat guru aquest?; com es pot anar mentint descaradament d’aquesta manera?; aquesta és la seva concepció de la “nova política”?; un vot justifica una mentida tant barroera?. I repeteixo l’expressió de mentir o mentida, perquè significa exactament el que aquest home ha fet: dir quelcom sabent que no és veritat, i ell sap que no és veritat, ell sap que si fos mínimament veritat que el President de Catalunya tingués comptes a l’estranger, l’estat español ja l’hauria trinxat de totes les maneres possibles i que si no ho ha fet és perquè no hi ha res; més encara, estic segur que avui per avui el President Mas deu ser el polític més net que hi ha en tot l’estat, perquè a aquestes alçades del procés i amb el nerviosisme i ràbia continguda que hi ha a l’estat, el deuen haver radiografiat i escanejat de dalt a baix, pel davant i pel darrera i….. res, mal que li pesi a aquell ministre condecorador de maresdedéu i fabricant d’informes apòcrifs. Senyor Iglesias (no perdem l’educació) amb aquest estil tant vell i tronat que fa servir per fer política, pot ser que guanyi alguna batalleta, però no guanyarà cap guerra; apunti-s’ho.

26-06-15

COLAU

El primer dia d’Alcaldessa hi va anar amb el metro, li van fer la fotografia i au, l’endemà amb cotxe. Ja m’està bé que hi vagi en cotxe, ara, que no aixequi la camisa al personal; i posats a anar en cotxe, potser que utilitzés el que feia servir el seu predecessor que sembla ser que és propietat de l’Ajuntament i ja deu estar amortitzat, enlloc d’agafar-ne un de nou, no?. D’altra banda, sembla ser que el seu home treballarà pel partit, i la dona del seu primer tinent d’Alcalde ja directament per l’Ajuntament. Quant trigaran a col·locar tots els parents, amics, coneguts i saludats?. D’això se’n diu nepotisme que jo sàpiga, o com que son ells que ho fan no n’és?, qui sap!.

 

26-06-15

MÉS PABLO IGLESIAS

Doncs sí, aquest va per nota en tot el que concerneix Catalunya; avui s’ha dignat a venir a colònies (desprès de signar de bon matí els comprovants necessaris per cobrar les dietes com si hagués estat tot el dia a Brussel·les) per mirar d’aglutinar una candidatura entre els diferents partits que orbiten al voltant seu, entre ells les restes d’ICV encapçalats pels inefables Herrera i Camats. S’ha deixat entrevistar per TV3 on, quan li han preguntat si Catalunya tenia dret a l’autodeterminació ha fet una dissertació inintel·ligible per no dir res i no contestar. I desprès, no sé ben bé com, s’ho ha fet venir a tomb per engegar sense cap rubor que “els cadenats constitucionals que ens atenallen van ser pactats per les velles elits catalanes” alça!. A veure, aquest home se suposa que hauria de tenir un relatiu nivell intel·lectual, no?; no sap que aquests cadenats constitucionals van ser redactats tot sentint com a l’habitació del costat  els militars esmolaven sabres?. Que algú li digui!.

 

26-26-15

Llastimosa la imatge de l’Herrera i la Camats genuflexes davant l’amo de Madrid que s’ha dignat a venir-los a veure; no vaig votar mai el PSUC, però al menys aquella gent tenia una imatge de dignitat que els feia respectables, ben al contrari d’aquests d’ara bavejant al costat del personatge de moda que se’ls ha cruspit els espais electorals i que en la seva victòria a l’Ajuntament de Barcelona, ningú es recorda d’ICV sinó que qui ha guanyat ha estat la Sra. Colau o el famós Podemos.

 

27-06-15

PRESIDENT (3)

Tenim un líder, el procés, Catalunya, la independència té un líder; i aquest líder, li pesi a qui li pesi és el President Mas. Curiosament aquest líder no l’ha nomenat la gent d’aquí, no l’hem nomenat els que ens sentim catalans i estem per la independència per damunt de tot, aquest líder l’han nomenat els enemics més acèrrims de Catalunya i de tot el que aquesta representa: cultura, llengua, història, economia (espoliada sense pietat ni aturador). Efectivament, els partits que actuen a Catalunya des de fa anys declaradament contra el procés i contra el país com  PP, C’s, darrerament PSC (o PSOE directament?), ICV, sempre parlen de la “deriva”, de la “dèria”, fins i tot de la “bogeria” independentista del “senyor” Mas (us hi heu fixat en que no s’hi refereixen mai com a “president” Mas?), també ho fan els partits espanyols com PP, PSOE, UPyD o el que en quedi, i ara se’ls ha afegit l’esperança de renovació de la política espanyola(!) o sigui Podemos, amb el seu líder suprem al capdavant i que té com a únic destinatari de la seva metralla el President, que s’omple la boca dient que no l’abraçarà mai (al rey si, faltaria més), que els seus acòlits d’aquí no s’avergonyeixen de cridar a l’odi contra ell. Conclusió: si tots els enemics declarats d’una causa apunten les seves armes més contundents contra un sol cap, aquest és el del líder no?; doncs el nostre líder és el President Mas.

 

27-06-15

No ho sé i em voldria equivocar, però em sembla que no anem bé, o al menys que no anem prou bé. Com a soci de l’ANC acabo de rebre un correu amb la pregunta que se’ns farà el cap de setmana que ve i francament llegint-la m’ha vingut una bafarada de “pregunta d’Unió” que déu-n’hi-do. A més les declaracions posteriors d’en Jordi Sánchez tampoc contribueixen pas massa a reconfortar el meu esperit: si surt NO, tots cap a casa, i si surt SI en començarem a parlar. Després del que portem lluitat aquests darrers anys, i ara que som gairebé al cap del carrer hem d’anar amb preguntes cagadubtes?; que no ho saben que si no tirem endavant al darrere només hi tenim el precipici?. Carme Forcadell, t’enyorem.

27-06-15

ARRIMADAS

Aquest matí aquesta tal Inés Arrimadas de Ciudadanos, a Catalunya Ràdio; la Silvia Cóppulo amb el seu particular estil que hi ha vegades sembla que faci conya, l’ha anat collant i quan la noia s’ha despenjat dient que ells tenien un munt de mesures en cartera per aplicar per solucionar alguns dels tants problemes “reals” que tenim al nostre país, la presentadora li ha preguntat si Catalunya tindria capacitat legislativa per aprovar-ho i aplicar-ho, a la vista de les contínues impugnacions davant el Tribunal Constitucional de tota mena de mesures fins i tot socials, per part del Govern d’España: automàticament a la senyora Arrimadas se li ha disparat el sistema “mode pilotes fora” per no haver de dir que evidentment per a ella i el seu partit, el poder és a España i aquí només tenim dret a anar fent el paperot, pagar, i callar. No ho ha dit però se li ha entès tot.

 

28-09-15

MÉS COLAU

Després del lògic esvalot que es va organitzar en saber-se que la senyora Colau ha “fitxat” el seu marit, aquesta ha sortit a fer un desmentiment-aclariment; després de dir que és molt pesat això d’haver de rebre crítiques, desmenteix que la seva parella hagi entrat a treballar per l’Ajuntament i diu que treballarà pel partit i que cobrarà del partit; senyora Colau, cobrar del partit vol dir cobrar de l’erari públic, llevat de que em digui que el seu partit regenta alguna mena de comerç o botigueta que li generi fons propis, a més, cobrar del partit permetria fins i tot fer-ho, si fos la seva voluntat, amb menys controls que els que tindria si cobrés directament del consistori. D’altra banda, i sense moure’ns d’aquest terreny hi ha dues parelles més de persones del seu equip que, aquestes si, ja han entrat a la nòmina municipal. Coneix vostè aquella dita de que “la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar?”, doncs miri, els seus homes i dones respectius poden ser molt honrats i molt capaços en les seves respectives especialitats, però la veritat és que aquestes maniobres no els ho fan semblar.

Parlem de crítiques?, dona, no serà que vostè i tota la seva gent no se n’hagin atipat i se’n continuïn atipant de fer-ne, fins i tot mentint descaradament com per exemple va fer fa un parell de dies el seu soci Iglesias dient que el President Mas tenia comptes a Suïssa sabent, perquè ho sap, que no és veritat, i han titllat vostès de mafiosos a qui han volgut; què haurien dit si el senyor Trias, el President Mas, o qualsevol altre càrrec rellevant hagués col·locat familiars directes?, alabar-los precisament suposo que no, oi?.

Senyora Colau, el nepotisme és una pràctica molt antiga i normalment s’associa a corrupció; li ho dic perquè sàpiga amb quin foc juga.

 

28-06-15

I ARA QUÈ?

Si, ara què, senyora Forcades i altres apòstols anti-vacunes?. Desprès d’un mes patint com cap infant hauria de patir, aquesta pobreta criatura ha mort, i ara què?. Tindran poca o molta mala consciència, o el seu ego i la seva supèrbia son tant grans que ni s’immutaran per això?. És molt fàcil predicar aquestes coses que prediquen vostès en un món en el que, precisament gràcies a les vacunes, totes aquestes malalties estaven eradicades, però la globalització del món actual els ha jugat una mala passada. Paga la pena el sofriment i la mort d’una sola criatura per una guerra contra unes companyies que jo no dic pas que siguin angelicals, i que si fan alguna cosa mal feta ha d’haver-hi altres camins i mitjans per combatre-les; per cert, ho són vostès d’angelicals?, ho fan tot d’absoluta bona fe?, no tenen cap interès inconfessable darrera d’aquestes actituds que podrien ser pròpies de gent poc formada i poc informada però que son molt poc comprensibles en persones amb la preparació de la que fan gala vostès?. No sé, masses preguntes sense respostes clares.

 

28-06-15

REFERÈNDUM

Com no podia ser menys, l’ínclit Pablo Iglesias, com qualsevol progre espanyol que es tingui en una certa estima, s’ha posat a favor del referèndum grec anunciat per Tsipras per al proper cap de setmana. Jo no entro ara a definir-me personalment al respecte, però la posició del senyor Iglesias em sembla molt rància i suada: tota la pijoprogressía esquerranosa espanyola sempre s’ha posicionat, com ara a favor del referèndum grec, a favor de qualsevol causa més o menys perduda que poc o molt s’ho mereixi sobretot si és a algun emplaçament llunyà i exòtic, ara, de qualsevol cosa que concerneixi Catalunya, sigui el que sigui, com diríem col·loquialment….., en passen olímpicament.

 

29-06-15

Per una vegada podríem prendre exemple dels espanyols: Pel que fa a la qüestió catalana, cada dia que passa hi ha menys diferències entre els partits espanyols de diferent color o tarannà polític. I això perquè?, doncs perquè tots tenen clar que Espanya sense Catalunya serà molt difícilment sostenible i davant d’això tots remen en la mateixa direcció: dreta, més dreta, centre, esquerra, més esquerra i indefinits; per a tots el primer és el primer, i per a ells el primer és salvar el seu estat.

Perquè no fem el mateix aquí?, perquè no deixem de banda les lògiques diferències, aspiracions i ambicions dels polítics i dels partits de l’espectre independentista i ens posem també a remar tots en la mateixa direcció?. Si el que volem és un nou estat on podrem fer les lleis més adients, aplicar les polítiques socials més justes, desenvolupar la nostra cultura sense ingerències, etc., doncs de moment treballem tots per tenir-lo i l’endemà mateix d’haver-ho aconseguit, que torni la natural i convenient batalla política per què cadascú intenti anar cap a cada un dels objectius pel camí que consideri més convenient, però no ho volem fer abans perquè perdrem bous i esquelles.

 

29-06-15

COSCUBIELA

Un altra que em decep, i van….; en Coscubiela sempre s’ha destacat per ser força clar i fins i tot força contundent, però aquest matí l’he sentit i ja ha canviat de “xip”, quan l’han començat a collar pel tema del procés de Catalunya cap a la independència, doncs com tants d’altres, pilotes fora i indefinicions. Com pot una persona com ell, que porta anys i panys exercint de polític a Madrid i sap millor que la major part de gent el pa que s’hi dona, dir que un referèndum a Catalunya hauria de ser pactat amb l’estat español, i que ens hauríem d’esperar a que ens donin el “vist-i-plau”. Què fa que una persona com ell digui aquestes coses?; jo entendria que digués, no, no vull que Catalunya sigui independent i vull que continuï sotmesa a la dominació econòmica, política i cultural española, però que surti amb aquesta collonada?, francament “coscu” m’has decebut.

 

30-06-15

CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Repassant les paraules que la Diputada a les Corts Valencianes Sra. Punset va dir l’altra dia, entenc el perquè de tota la guerra que fa segles que manté Castella/España contra les llengües que els son alienes, especialment contra el català. I és que la il·lustre Diputada va dir ni més ni menys que “no és cierto eso de que el saber no ocupa lugar”. Gràcies per l’aclariment senyora Diputada: queda clar que el problema no és polític, ni és que ens tinguin mania als que parlem català, valencià o balear, no, i ara!, el problema és físic-genètic, és de capacitat encefàlica; o sigui que de la mateixa manera que una persona que no tingui prou capacitat cardio-respiratòria no podrà mai, per exemple, córrer una marató, es veu que una persona nascuda com a castellano-parlant té un problema que no és altra que físicament dintre del seu cervell només té un nombre determinat de neurones destinades a suportar el tema idiomàtic, i és clar, arriba un moment que els queden saturades. Veig que afortunadament aquí no tenim aquest problema perquè jo, pobre de mi, una persona molt normal i molt corrent, parlo/escric en cinc idiomes i molta gent del meu entorn està, com a mínim al meu nivell. Ara veig que a més de moltes altres coses, hem d’agrair a la natura haver estat tant generosa amb nosaltres. Ah, i que consti que ho ha dit ella, eh?.

 

01-07-15

“POR TIERRA MAR Y AIRE”
Doncs sí, aquesta és la definició que podem fer sense por d’equivocar-nos dels atacs que el govern d’espanya està fent a Catalunya i les seves institucions. Per veure-ho clar només cal veure les seves actuacions que hem conegut durant el dia d’avui: d’una banda l’inici per part de l’inefable UEFA d’un expedient al Barça pels crits independentistes i per l’exhibició d’estelades a la final de la champions, i d’altra banda les maniobres de l’ambaixador espanyol a Bèlgica per torpedinar/dificultar/aigualir les gestions del President Mas en territori flamenc aquest matí. Aquestes segones per si mateixes no ofereixen cap mena de dubte sobre la seva autoria: gobierno español puro y duro; ara bé, a aquests de l’UEFA no els cau la cara de vergonya (ja sé que no en tenen) per, setmanes desprès d’un esdeveniment del que els seus inspectors sobre el terreny havien destacat com a impecable el comportament de les aficions respectives, ara surti una suposada inspectora que diu que ho va veure per televisió per engegar aquest expedient i a més acceptar-lo a tràmit?, au va!, algú es pot creure que aquesta persona i les que ho han acceptat a tràmit hagin actuat de “motu propi”?, jo no, i el que si que crec és que darrera d’aquesta com a mínim esperpèntica actuació, hi ha pressions, confessables?, inconfessables, polítiques?, econòmiques?. No ho sabrem, però hi son, segur.

 

03-07-15

A QUÈ I AMB QUI JUGUEM

Qui és el nostre adversari (o més aviat enemic) en aquest joc que hem emprès?, doncs el nostre adversari és l’estat; d’acord, és l’estat espanyol que no és ni el més ric ni el més potent ni el més influent del món, però és un estat, i un estat té molt poder, vaja que els té tots els poders, el legislatiu, l’econòmic, el repressiu, el judicial i, si m’apureu fins i tot el religiós, que en una societat com l’espanyola no és pas negligible. A més, com que en aquesta juguesca a l’estat espanyol li va la vida i això ells ho tenen fins i tot més clar que nosaltres, no dubten en utilitzar-los tots, els seus poders: l’embranzida legislativa contra Catalunya és aclaparadora; econòmicament ofeguen sense dissimular el nostre govern; els cossos policials estatals ja sabem com actuen segons les circumstàncies i l’exèrcit no para de fer sentir el seu tarannà; el poder judicial suposo que més val no tocar-lo; els bisbes i cardenals espanyols, llevat de raríssimes excepcions tots sabem quin peu calcen i sobretot a l’espanya més o menys profunda tenen encara molta influència sobre l’opinió de la gent. Tenen partides pressupostàries immenses (els nomenats fons de rèptils) per finançar campanyes d’opinió, comprar voluntats, o fer el que calgui quan i on calgui. Per tant és molt clar que l’adversari és molt poderós i empra tot el que està al seu abast, legal o il·legal, decent o indecent, moral o immoral. Dic tot això perquè aquí hi ha gent, especialment polítics, que sembla que enlloc de jugar-nos el ser o no ser davant un enemic poderós i despietat, creuen que ens estem jugant el berenar al pati del col·legi amb els companys de classe. I no, no és això.

 

06-07-15

TOSSUTS

Mira que en som de tossuts els catalans!. No serà que no s’hi hagin esforçat tots, els nostres polítics, fins i tot els més favorables a la causa de la independència com Mas, Junqueras i Fernández, ho han posat tant difícil amb les seves giragonses, que només una colla de tossuts com nosaltres encara podem tenir moral i ganes de tirar el procés endavant; després tenim els que primer anaven fent el si-no-no sé, però que definitivament s’han tret la careta i ara van descaradament pel no com els Iceta, Herrera i Espadaler; ja no cal que parlem dels oposats a res que no sigui reafirmar Espanya del dret i del revés com Sánchez i Rivera; i ara, per acabar-ho d’adobar han aparegut els de “la nova política(?)” com Colau, Forcades i Iglesias que després d’intentar marejar poc o molt la perdiu, ara ja no dissimulen gairebé gens i van de cara a barraca dient que de votar potser només una miqueta i segons com i sobre segons què, o sigui que res de res. I nosaltres tossuts i sant tornem-hi i segur que aquest proper 11 de Setembre omplirem la Meridiana com hem omplert altres espais els darrers anys i a més, el dia 27 de Setembre anirem a votar massivament i el resultat no pot ser altre que el d’una majoria a favor de que el nostre país deixi de dependre d’un estat obertament hostil. Ho hem fet, i ho tornarem a fer!. I pels que encara en tenen dubtes, que jo no dic que no siguin raonables, però perquè us creieu que totes les forces polítiques espanyoles o espanyolistes estan tant i tant nervioses?, doncs perquè ells ho tenen fins i tot més clar que nosaltres.

 

07-07-15

ICETA

Per la part positiva el qualificaria d’hàbil, irònic, esmunyedís, brillant, florentí i captivador per a moltes orelles; per la part negativa el qualificaria de retorçat, tergiversador, fals, mentider capaç de dir-les de l’alçada d’un campanar i capaç també de mantenir fèrriament un argument i el contrari sense que se li alterin la cara ni el to de veu. Aquest és el senyor Iceta. És un home al que, qualsevol que el senti li ha de reconèixer perquè la té, una intel·ligència dialèctica fora del comú. Llàstima tant per ell, com per al seu partit com i sobre tot, per al seu país, que utilitzi aquesta intel·ligència de la manera que la està utilitzant. Llàstima per ell perquè crec que està arruïnant una carrera política que molt probablement hauria donat per molt més; llàstima per al seu partit perquè l’està portant a una residualització que fins i tot a mi que no l’he votat mai em fa mal als ulls de veure, arribant a l’extrem de tirar-li els trastos als de C’s per anar junts (si gent com Reventós, Lluch o Maragall ho veiessin!); i llàstima per al seu país perquè un partit com el PSC seria molt necessari per a Catalunya per a recollir una part important de l’electorat independentista però d’una esquerra moderada. Només una reflexió final: son realment el PSC i Catalunya el partit i el país del senyor Iceta?

 

09-07-15

SOU COLAU

I va la senyora Colau, recent alcaldessa de Barcelona i diu que “només” cobrarà 80.115 € l’any, o sigui un 27% menys que el seu predecessor. Havia dit que es comprometia a no cobrar més de 2.500 € al més, o sigui 35.000 € l’any, estem parlant doncs de més del doble del compromís adquirit. Després de les reaccions hagudes, ara diu que la diferència la donarà a alguna organització no precisada de moment; la mateixa situació es repeteix per a la resta de càrrecs electes de la seva corda. A mi, que suposo que dec ser molt justet, em sembla senzillament una manca de coherència total a més d’una barra de considerables dimensions. A veure senyora Colau, si no vol cobrar més que una quantitat determinada, deu ser tant fàcil com cobrar només aquella quantitat i la resta romandrà a la tresoreria de l’Ajuntament que la podrà aplicar a tantes necessitats com té vostè inventariades. No li sembla més fàcil, més coherent i menys susceptible de ser mal interpretat?

 

09-07-15

ROS

L’alcalde de Lleida (Lérida?) senyor Ros, ha fet un pacte amb C’s que és el súmmum de la ignomínia. Per tal d’afegir una pota a la cadira tant inestable que té, ha fet un pacte en contra del país amb un dels partits més contraris a Catalunya com és Ciudadanos; L’objectiu d’aquests darrers i que han aconseguit plenament, era el d’evitar que Lleida es sumés a l’AMI, que no es pengin estelades, i que es bandegi tant com es pugui el català de les institucions municipals i a fe que ho han aconseguit. Això sí, com si la ciutadania fos mesella, ho han volgut “vestir” i el pacte parla de “transparència i regeneració democràtica”, “drets de les persones”, “recuperació econòmica” i “lleialtat institucional”, quin rastell de paraules més maques oi senyor Ros?, tot plegat perquè aquests de C’s es puguin assegurar que Lérida no treballarà en favor del país i vostè es pugui assegurar la cadira durant la legislatura. Si en tingués li hauria de caure la cara de vergonya!.

 

10-07-15

TOT A UNA CARTA

Hi ha qui diu que el proper 27 de Setembre Catalunya i els catalans ens hi juguem molt, però això no és pas veritat: aquell dia ens ho juguem tot!. Si, aquell dia ens juguem la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra economia, la nostra dignitat; repeteixo: ens ho juguem tot. Per tant, hem de fer tots pinya, però i sobre tot, hem de pressionar els nostres polítics perquè deixin d’una vegada per totes les tàctiques i els interessos personals i de partit i que es posin a treballar en una única i inequívoca direcció que no és altra que la independència. Una vegada tinguem un país nou de soca-rel ja tornaran les lògiques i legítimes baralles polítiques i nosaltres votarem qui millor ens sembli. Però tinguem molt en compte tots, ciutadans i polítics, que havent arribat al punt al que ara som, no hi ha marxa endarrere, perquè les ordres que emanaran de Madrid, després dels maldecaps que els hem donat i de les angúnies i la por que els hem fet patir, seran de que no quedi res de res, i el nostre país tindrà per davant al menys altres tres-cents anys d’espoli, humiliació i ignomínia per tornar a tenir una oportunitat com la que ara tenim.

 

10-07-15

EL PERILL REAL

De cara al proper 27 de Setembre i al que ens hi juguem com a país, jo no considero un perill el PP, virtualment residual, ni C’s, ni tampoc el PSC cada vegada més PSOE, per no parlar del que queda d’Unió. No, el perill que jo veig per al país ve d’aquestes “noves” forces polítiques com Podemos, BCN Comú, Procés Constituent, etc., que tenen un discurs molt engrescador, per la gent de bona fe, per la gent que ho passa molt malament i que per això és propensa a escoltar els seus cants de sirena perquè els posen davant els ulls el que ells nomenen “problemes reals”, sense dir-los que aquests dits problemes reals mai els podrem resoldre si abans no assolim la independència i això serà així perquè els governs d’espanya, del color que siguin, continuaran controlant la política fiscal, la laboral, els impostos, l’ensenyament, decidint les seves inversions amb criteris poc equànimes quan no obertament contraris als interessos de Catalunya, etc.; per tant els nostres governs seguiran sense poder actuar com podrien actuar si fóssim independents amb els lògics matisos depenent del color polític, però això ja dependrà de nosaltres.

 

10-07-15

RIBERA, L’ANC I ÒMNIUM

Aquest home, amb el seu aspecte de “gendre ideal” que diria qualsevol senyora passada de moda, té entre altres, la rara virtut d’ofendre per poc que obri la boca, i mira que no la tanca gairebé mai. Ahir a l’entrevista que li va fer la Mònica Terribas (perquè se li dona tanta opció d’intervenir als mitjans públics catalans?), va disparar i va ofendre tot i tothom que li va vindre en gust i gana; hi va haver un punt en el que em vaig sentir particularment molestat per aquest personatge i va ser quan va dir que l’ANC i Òmnium no eren “societat civil”, i que eren instruments creats per CiU i ERC. Primer que res, senyor Rivera, encara que vagi vostè pel món amb aquest aire de primer de la classe, home, documenti’s una miqueta perquè Òmnium va ser fundat l’any 1.961, en plena dictadura franquista, o sigui que “creat” per CiU precisament no i ERC en aquelles dates prou feina devia tenir per sobreviure a les catacumbes per anar creant entitats; Òmnium té quaranta mil socis que paguen puntualment les seves quotes, més o menys tants com l’ANC i aquests també paguen religiosament les quotes que els corresponen, l’ANC és molt més jove ja que va ser creada el 2011, encara que això no vulgui dir que sigui cap instrument al servei de ningú que no sigui Catalunya i el seu poble. Per cert, parlant d’afiliats i quotes, em podria dir quants en té el seu partit?, paguen les quotes?, només és curiositat sap?; no trauria vostè pit ni res si tingués només un 5% dels afiliats que tenen entre aquestes dues organitzacions, no?; perquè desenganyem-nos vostès, com tants altres partits, tenen unes afiliacions ridícules encara que tinguin uns percentatges de quota de pantalla i de micròfon desproporcionats amb la seva envergadura real. Que Òmnium i l’ANC no son societat civil?, com les definiria doncs?, potser per vostè societat civil són aquests que s’han posat aquest nom, contra els que no diu res, que els més optimistes els situen en una setantena d’afiliats i que manegen uns pressupostos absolutament desmesurats?, aquests són societat civil per a vostè?. Una altra cosa, soc soci de les dues entitats, i estic una mica implicat en les actuacions que fa sobre tot una d’elles, i sap una cosa senyor Rivera?, la gent va a reunions i a activitats a força kilòmetres de distància dels seus domicilis amb els seus vehicles, es paga totes les despeses, perd hores de feina, de lleure o d’estar amb la família i tot “gratia et amore”, clar que això per una persona com vostè que no dona un pas sense cobrar per una o altra banda deu ser difícil d’entendre. Vostè sap que aquestes entitats porten anys mobilitzant educadament, pacíficament i festivament milions de persones, i també sap vostè que aquests milions de persones es mouen pagant-s’ho tot, encara que menteixi dient el contrari, i si dic que menteix és perquè vostè té mitjans per saber si tota aquesta gent mobilitzada s’ho ha pagat o ha rebut alguna mena d’ajuda, i sap que no, que no ha rebut ni cinc i s’ho ha pagat tothom de la seva butxaca. Podrien dir el mateix en aquest sentit vostès o altres organitzacions i partits més o menys afins quan reuneixen literalment quatre gats portats d’arreu d’Espanya?. Vol dir senyor Ribera que no és per això que vostè no pot ni sentir a parlar de l’ANC i d’Òmnium?. Ah!, i encara que tant me faci si li va bé o malament ara que se’n va a fer les españes, sàpiga que allà vostè sempre serà allò que no és, però que per raó d’origen sempre li atribuiran: català, i això penalitza moltíssim, tant, que goso a pronosticar-li un sonor fracàs. Passi-ho bé.

 

13-07-15

FACHIN

Un altre!. Un altre que té un concepte de la democràcia una mica “sui generis”. A veure, senyor Fachín, vostè es permet evacuar que “un projecte que permeti fer fora CiU genera molta esperança en la gent”, s’ha mirat els diaris dels darrers trenta-cinc o quaranta anys?; jo no soc “politòleg” com son gairebé tots els del seu partit que pel que sembla són gent molt llegida, però pel poc o molt que sé de política i de com han anat les coses en aquest país que és Catalunya, la formació política de la que vostès parlen amb un menyspreu tant gran i contra la que intenten fomentar fins i tot l’odi com fa descaradament la seva col·lega Ubasart, ha guanyat totes les eleccions al Parlament de Catalunya, i fins i tot algunes per majoria absoluta; i no em surti en que hi va haver dues legislatures en que no va governar que vostès prou que es vanten d’haver “guanyat” a Barcelona tenint uns pírrics 11 regidors sobre 41, si això és una victòria, la pitjor del President Mas devia ser una passejada. Una altra cosa, a mi, que només em miro la política des del punt de vista de país perquè sense un país(estat) propi no aconseguirem resoldre mai els problemes de la gent, em sembla que a vostès se’ls en refum el sofriment de les bones persones que els tenen confiança, vostès volen arribar al poder del nostre país per desnaturalitzar-lo i lligar-lo encara més a espanya. Ah!, i una altra cosa, no tenen vostès idees pròpies que els permetin fer una campanya en positiu i no només anant contra els altres?.

 

13-07-15

MÉS COLAU (ENCARA)

Ara resulta que la senyora Colau, en una entrevista que li va fer una televisió espanyola, quan li pregunten pel fet d’haver “endollat” el seu marit, li respon a la periodista: “Has mirat les contractacions del PSC, el PP, CiU i altres partits? Algú ho està mirant? Perquè segur que està ple de familiars i amics”, gran argument si senyora!; es passa mesos blasmant dels partits diguem-ne de sempre i acusant-los de tot, fins i tot de pràctiques mafioses, i ara com a argument contra l’alcaldada de col·locar a dit el seu marit, apart de les parelles dels seus  col·laboradors, no li passa pel cap res millor que evacuar aquesta frase. Genial!. Aquesta és la renovació que pensen aportar vostès?, decisions gens reflexionades, mesures populistes, i tal i com li deia fa uns quants dies, nepotisme pur i dur?, doncs per això no calien paraules tant agressives i tant grandiloqüents, com les que ha estat utilitzant tot aquest temps endarrere, no li sembla?. Senyora Colau, ja li deia en un altre escrit que evidentment vostè no haurà vist, que el nepotisme s’associa a altres coses pitjors, vaja la meva percepció personal és que aquesta figura és precisament l’inici de la baixada cap aquest pou d’immundícia que és directament la corrupció, per tant, compte perquè vostès ja han iniciat aquesta baixada, i parar-la és molt difícil perquè és molt relliscosa. Jo ja li ho he dit.

 

14-07-15

ICETA I DURAN (O VICEVERSA)

Vet aquí dos personatges ben antagònics/similars: per ideologia (al menys teòricament); per manera de vestir, encara que formal en tots dos, desmanegat l’un, impecable l’altre; físicament, rodanxonet l’un, estilitzat l’altre; per orientació vital per no dir sexual; l’oratòria, habilíssims tots dos, però aquí també hi ha alguna diferència ja que en Duran és més contundent i Iceta més sibil·lí. Ara bé, en els darrers mesos i setmanes se’ls ha destapat un aspecte en el que s’han revelat calcats: la seva aversió a la més mínima vel·leïtat independentista o fins i tot referent al dret d’autodeterminació o a decidir del poble català; la tenen tant i tant arrelada aquesta aversió que tots dos han provocat baixes, desercions i escissions als respectius partits que els han situat en la quasi marginalitat si els comparem amb la seva puixança i implantació de fa pocs anys. Ho fan per amor a espanya?; ho fan per conservar avantatges personals derivades de la relació amb l’estat, seria potser més el cas d’en Duran?; ho fan per obediència deguda al parit jeràrquicament superior, i seria el cas d’Iceta?. No ho sé i potser no ho sabrem mai, però tots dos fan un trist paper personal, a més d’haver desmuntat dos partits històrics del país.

 

14-07-15

LLISTA

Sembla que per fi hi ha d’acord perquè hi hagi llista, si no única perquè la CUP anirà per lliure, si que serà una llista que aglutinarà CDC i ERC, i a més comptarà amb el recolzament de totes les entitats civils que fins ara han impulsat el procés cap a la independència. Com és innat en la naturalesa humana i especialment en la nostra naturalesa, ja hi ha qui en diu de l’alçada d’un campanar: que si hi ha en Mas no la votaran, que si hi ha els d’ERC encara menys, que ves quin paper hi faran els no-polítics, que…, que….; a tota aquesta gent els dic: a mi potser que quan em llegeixi la llista no m’agradi del tot, o no m’agradi gaire, o fins i tot que no m’agradi gens, però com que serà la llista que juntament amb la de la CUP, ens ha de portar a l’objectiu que estem buscant, des del moment en que es publiqui serà la meva llista sense el més mínim dubte i la votaré amb el cap i amb el cor. És ni més ni menys que el que vaig fer el 9-N: la pregunta no m’agradava, però des del moment en que va estar damunt la taula va ser la meva pregunta i va ser el meu “procés participatiu” en el que a part de votar vaig participar com a voluntari. Doncs jo crec que és així com ho hem de fer, ara a votar aquesta llista (o la de la CUP), i després, quan ja siguem independents que cada partit es presenti com vulgui i cadascú evidentment que voti a qui cregui més convenient.

 

15-05-15

LA LLISTA I POLÍTICS VARIS

Ja tenim llista!, i independentment de que jo la trobi més que encertada, també ha servit per retratar definitivament una sèrie de polítics que fins no fa molt anaven fent la viu-viu movent-se en una ambigüitat calculada. Aquesta gent en el fons suposo que confiava en que acabaria no havent-hi acord i que al final el President Mas no convocaria les eleccions pel 27 de Setembre; doncs no, resulta que hi ha llista i que si no hi ha cap cataclisme, hi haurà eleccions. Llavors han començat els Espadaler, Camats, Iceta, Coscubiela, Duran, Herrera…. a dir-les de tots els colors i cadascun més grossa que l’altre. En fi, una de les virtuts afegides de la llista haurà estat la caiguda massiva de caretes de gent que fins ara, com que no li havia calgut, no s’havia definit. Doncs ves per on, ara ha calgut.

 

16-07-15

ICETA (MÉS)

Fa uns dies em preguntava si el PSC i Catalunya eren respectivament el seu partit i el seu país. A la vista les reaccions urticants que li ha provocat l’anunci de l’acord per la llista conjunta per al 27 de Setembre (amenaces a en Raül Romeva, amenaces al futur Govern de la Generalitat “amb mig advocat de l’estat n’hi ha prou”), ja tinc la resposta: el seu partit és, com a mínim, el PSOE i el seu país és l’Espanya tirant a profunda.

 

16-07-15

COSCUBIELA (MÉS)

El seu sentiment de pertinença a espanya és tant fort que els fa perdre el sentit de la realitat i del ridícul?; perquè un home com en Coscubiela que ha tingut una trajectòria –pel que jo sé- força coherent; ha fet, sembla,  una tasca força meritòria al congreso de los diputados i sap de primera mà moltes més coses de les que pot arribar a saber qualsevol ciutadà normal, com pot dir que el President Mas o els seus governs són els culpables únics de les retallades d’aquests darrers anys?. Ell sap, el senyor Coscubiela, que l’estat espanyol ha tombat manta iniciatives del Parlament i del Govern de Catalunya que haurien permès al nostre Govern disposar de molts més recursos dels que ha pogut disposar, i això sempre amb unes argumentacions absolutament peregrines; a més, l’estat espanyol fa unes despeses immenses en obres faraòniques i inútils a més de caríssimes de mantenir una vegada fetes com és el seu obsessiu AVE, no hi té res a dir contra això?, l’única reacció és l’atac contra el seu propi país?.

 

16-07-15

ICV, PODEMOS I ALTRES

Als d’Iniciativa sembla que els ha caigut molt malament l’anunci de l’acord per la candidatura quasi-unitària per al 27 de Setembre. I a part de dir unes quantes jo diria que bajanades com ara que “la CUP és el cavall de Troia de la dreta” que ha dit amb un rictus d’irritació la senyora Camats, o les declaracions amb cara d’haver-ho mal paït que ha fet el senyor Coscubiela, i també les que ha fet la diputada Sara Vilà contra en Romeva i contra CDC i ERC titllant-los de corruptes i de retalladors ideològics, home!, jo he dit moltes vegades que seguríssim que des d’aquí no s’ha fet tot bé, però el que és segur és que un percentatge altíssim de les retallades venen donades per l’asfíxia econòmica que el gobierno de Madrid sotmet a la Generalitat; de debò que això no ho veuen?, la seva animadversió contra el President Mas i el seu Govern és tant gran que no els ho deixa veure?. D’altra banda també han dit que, pel que sembla, ja tenen configurat l’acord amb els de Procés constituent a més de Podemos que dit sigui de pas és un partit inequívocament espanyol i espanyolista, cosa perfectament lícita d’altra banda. El que és de traca i mocador, i molt en la línia de les frases i els plantejaments recargolats i inintel·ligibles que acostumen a fer el Sr. Herrera i els seus, és que el seu objectiu és el d’aconseguir la “república catalana dintre del regne d’españa”, ole tu! que diria aquell, marededéusenyor quin embolic mental que porta aquesta gent, i per acabar-ho d’adobar tot el procés que hauria de portar a aquest resultat tant…. singular n’hi podríem dir?, evidentment no estaria calendaritzat, o sigui, que com dirien a espanya: “largo me lo fiais, hermano”; en fi, continuant amb els refranys…. “cosas veredes”.

 

17-07-15

TIP DE RETALLADES

Estic tip de retallades, però no ho dic tant sols en el sentit estricte de la frase que també, si no en el mal ús que d’aquest tema en fan interessadament una sèrie de partits polítics del nostre país, especialment els d’esquerres. Això ja dura des de fa mesos però ha agafat un volum i una virulència inusitades ara que ja tenim les vitals eleccions de Setembre a tocar. Tots: els d’ICV, els del PSC (o PSOE directament?), els de Podemos, els de Procés Constituent, fins i tot els de la CUP, encara que potser amb algun matís, també s’hi apunten. A veure Srs. Herrera i Camats, vostès son al Parlament fa anys i panys i per les seves mans han passat molts pressupostos del nostre govern i per tant saben d’on i com hi entren els diners, doncs, si ho saben, i saben que  no l’únic, però el principal problema que ha generat les retallades i amb distància, és l’ofegament sistemàtic de l’estat cap a nosaltres, perquè aquesta sonsònia culpabilitzant el President Mas i els seus governs?. El mateix li dic a l’inefable Sr. Iceta. Als de Podemos no els dic res perquè son un partit español (res a objectar) i el seu marc i referent és españa.  Però si que li dic a la senyora Forcades que també es repenja en aquest argument tant com pot: senyora, vostè, encara que ara en excedència és monja i suposo que considera que la mentida és un pecat, de debò creu que el fi electoral justifica mentir sobre aquest tema?. I pel que fa als de la CUP, com que tenen molt clar l’objectiu de la independència, sembla que només toquin aquest tema el just per marcar posicions.

 

17-07-15

EFECTES DE LA LLISTA

La llista recentment publicada i encara no completada, ja està tenint uns efectes més que lloables, i el no menys important és la ràpida i massiva caiguda de caretes que hi ha hagut una vegada els apòstols del “desinflament” han vist que tot això de desinflat res, ans al contrari, prenia una embranzida que sembla definitiva. Espadaler-Duran: des de la separació, havien intentat mantenir un to respectuós i neutre, ara sobretot en Duran quan parla gairebé mossega; Herrera-Camats-Coscubiela, han adoptat un to furibund tant contra en Romeva a qui pràcticament acusen de traïdor, com i sobretot contra el President Mas, la seva bèstia negra, culpable de totes les retallades i tots els mals; Iceta, què dir d’aquest personatge que cada vegada se’l veu més perdut i més penjat i obedient al seu “jefe” de Madrid, el tal Pedro Sánchez al qui li ha faltat temps per dir que el PSOE no contempla ni acceptarà la independència de Catalunya sota cap concepte (ni que els seus ciutadans la votessin majoritàriament, senyor Sánchez?); l’Ada Colau avui s’ha despenjat dient que ara s’està replantejant l’anar o no a la manifestació de l’11 de Setembre, pot semblar que això no hi tingui res a veure però a mi em sembla que si que hi té i molt; la Forcades, que suposo que està desconcertada perquè ni se la veu ni se la sent; i per rematar-ho el rey avui rebent el President Mas amb una cara que ho deia tot i més. “Ladran (i molt i molt fort), luego… cabalgamos”.

 

19-07-15

PREMSA “NACIONAL”

Ahir em va arribar a les mans un editorial del diari “El País” al respecte del procés català que feia esborronar, vaja que a mi al menys em va semblar que sense dir-ho explícitament, demanava clarament una intervenció armada si es presentava el cas. Aquest és un diari dels que presumeixen d’esquerranosos i progres, no?, doncs déu-n’hi-do, perquè l’editorial el podria subscriure sense cap mania l’ABC, el Mundo o La Razón o fins i tots aquests de 13 TV, EsRadio i similars. Total, que allò de que les dretes i les esquerres espanyoles s’assemblen, ja no val només per a les persones si no que es pot traslladar directament a la premsa, fins al punt que després d’aquest editorial jo ja m’atreviria a titllar-la tota de “prensa nacional” en el sentit més pejoratiu que ens pugui passar pel cap.

 

19-07-15

Fa anys que surten milions de persones al carrer; el 9 de Novembre passat vam omplir les urnes amb milions de paperetes i tot i que la inefable vice-presidenta del govern d’espanya va titllar l’esdeveniment d’”ocurrència” van querellar-se contra el President Mas i les conselleres Rigau i Ortega; ara la mateixa senyora se’n fot dient que la llista és de “politicos, no políticos y medio-pensionistas”, però tant ella, com el Rajoy, com el Margallo i “tutti quanti” s’apressen a anunciar als quatre vents tots els mals de la terra per a aquests díscols catalans toca-nassos. I jo, innocent de mi em pregunto: aquesta gent no es pot plantejar que fins i tot podria ser que darrera de tants milions de persones omplint carrers i carreteres a més d’urnes (de cartró, clar) hi hagués alguna cosa que pagués la pena escoltar i valorar?; però no, ells a la seva, que si la Constitución, que si españa és indivisible, etc. I jo encara em faig més preguntes: no coneixen la seva pròpia història?, no els serveix de res la repetida experiència de que actituds com aquesta han acabat amb la independència de tots els països que formaven aquell famós “imperio donde jamás se ponia el sol”?, tant els pot aquest orgull mal entès?. Doncs ara veuran que tot això els passa amb el que ells nomenen “la españa peninsular”, i mira que ho van tenir fàcil!: només no tocant el darrer estatut i qui sap, potser amb les seleccions esportives i algun detallet més, tenien Catalunya contenta per molts anys, però ara ja han fet tard perquè la gent ja no estem per romanços i no ens acontentarem pas amb res que no sigui la independència.

 

21-07-15

MAS, FACTOR COMÚ

No, no parlo de cap fórmula matemàtica, parlo de política. Efectivament: parla el Sr. Iceta i tots els trets van cap al President Mas; parla el cap de Podemos Sr. Iglesias i el Sr. Artur Mas és el blanc de tots els seus dards enverinats; parlen Herrera o Camats i qui rep?, el President Mas; aquest matí a Catalunya Ràdio la Presidenta del PP de Catalunya i en l’estona que jo l’he sentit, la paraula que més ha pronunciat, i amb diferència, ha estat: Mas, i no precisament per lloar-lo; la cap de Podemos a Catalunya crida directament a l’odi contra el President; a la Sra. Forcades, quan parla, li falta temps per personificar en el President Mas tots els mals del país (gairebé en surt més mal parat que les “farmacèutiques”); els de la CUP encara que més matisadament, tampoc és que perdin gaires ocasions per atacar-lo; ah!, i no parlem d’Unió o el que en quedi, perquè encara que suposo que per vergonya no el mencionin directament, les crítiques contra la llista son sagnants. Hi ha per part de tota l’oposició una personalització absoluta en el President Mas, o sigui que, tornant al llenguatge de les matemàtiques, és el factor comú de tots els seus argumentaris.

 

21-07-15

ELS MINISTRES I EN PEP

D’ençà que s’ha anunciat que tancaria la llista unitària, ja s’han desfermat tots els dimonis cavernaris (fermats del tot no hi estan mai) dient tota mena de disbarats contra en Pep Guardiola. Als habituals descerebrats que en demanen directament la mort, s’hi han afegit amb inusitada rapidesa ni més ni menys que dos ministros del gobierno de la nación que diuen ells, dos ministros de pes no us penseu: el de fora i el de dintre, vaja el d’exteriors que en temes que concerneixin Catalunya sempre està a la que salta i el d’interior, si, aquell inefable senyor que condecora maresdedéu i parla de segons quines santes com si esmorzés amb elles dia si, dia també. I què en diuen del tema?, doncs el dels temes de fora diu que en Pep “era un bon entrenador, però no em consten les seves habilitats polítiques”,  a veure senyor Garcia, de bon entrenador encara en deu ser, perquè està en actiu i els èxits hi son, i pel que fa a les habilitats polítiques, una cosa és que no les hagi demostrat fins ara i l’altra que les pugui tenir, al cap i a la fi, al seu govern hi ha molta gent que no ha fet altra cosa en sa vida i les habilitats tampoc ens consten. I el dels temes de dintre diu que si en Pep va jugar i va triomfar a la selecció només va ser per diners; home senyor ministre, no serà més aviat que la seva famosa “roja” va triomfar gràcies a la participació d’en Guardiola i altres jugadors del Barça?, que fins que va incorporar la fornada màgica de la Masia la seva selecció no havia guanyat gairebé res en un segle?. No veuen l’un i l’altre que amb aquestes actituds i aquestes sortides només fan el ridícul?.

 

22-07-15

JOAN HERRERA

Joan Herrera: “Per canviar Catalunya hem de canviar tot l’Estat”, o sigui: mai canviarem Catalunya. Aquesta és la situació que vostè senyor Herrera, com a polític professional coneix millor que cap ciutadà “normal”. Perquè doncs ho diu com si realment fos possible canviar l’estat español?; vostè no s’ho creu, segur; vol enganyar els seus votants?; menteix descaradament?; perquè?, per por de quedar-se sense feina?. És de suposar que vostè està prou preparat com per poder-se guanyar la vida “al carrer” al menys tant bé com a la política, o no?, o es que és massa fàcil la vida de polític?. D’altra banda, com a argument diguem-ne que de pes, vostè predica que primer són les necessitats socials, i que desprès ja parlarem d’altres temes; ja ho sap que mentre el govern d’espanya es carregava el decret de pobresa energètica aprovat pel Parlament de Catalunya, beneïa inversions de milers de milions d’euros per fer trens d’alta velocitat amb previsions d’ocupació gairebé nul·les?; busquem més exemples o no cal?. No cal perquè vostè sap molt millor que jo que si les qüestions socials les hem de resoldre confiant en espanya, anem llestos. Per cert, els seus socis no son pas tals: son uns taurons que els han fet una “opa” i de vostès si no van en compte, en quatre dies no se’n cantarà ni gall ni gallina.

 

22-07-15

I A MADRID QUÈ?

Doncs a Madrid com sempre: menystenint, mirant cap a una altra banda, ofegant econòmicament, amenaçant, brandant lleis, decrets i insinuant altres coses pitjors, ah!, i el rei dels espanyols engegant-li mirades terrorífiques al President de Catalunya; per cert, en diu alguna cosa el protocol del fet de que l’amfitrió miri al convidat amb mala bava?. En algun moment els llibres d’història parlaran del capteniment d’aquesta gent que a la fi els portarà, feliçment per nosaltres, a perdre la seva més preuada possessió, i dic possessió perquè ells és tal i com consideren Catalunya: com una cosa que és seva, i si els apures gaire encara n’hi haurà més d’un que dirà sense pas gaire vergonya que ho és “per dret de conquesta”. Doncs que vagin assimilant que en base a un altra dret molt més democràtic nomenat “dret d’autodeterminació” o eufemísticament “dret a decidir”, el més probable és que Catalunya decideixi fer camí sola a partir de ben aviat. Adiós Madrid!.

 

23-07-15

TARDÁ VS POSADAS

Ahir vam tenir una mostra molt aclaridora del sentit democràtic que hi ha en una i altra banda del conflicte entre Catalunya i Espanya. El Diputat al Congreso de los Diputados Joan Tardà, amb el seu estil inconfusible, abrandat i una mica “trabucaire”, va dir que si la majoria del poble català deia a les urnes que volia ser independent, i va aclarir “que ésto ya se vera”, o sigui plena sobirania al vot i no pressuposem res, “ésto no lo para ni Dios ni Rajoy”. Li va respondre el President del Congreso amb unes paraules que ens haurien de fer reflexionar a tots i potser d’una manera especial a ell ja que va dir “voten lo que voten, Rajoy lo parará”, molt edificant sortint de la boca d’un president d’un Congreso de los Diputados, si senyor!. Queda clar el tarannà que es gasta a cada bàndol?.

23-07-15

ROMEVA VS FACHIN

Amb poca estona de diferència he sentit l’entrevista que li han fet a Catalunya Ràdio a Albano Dante Fachín, i també l’àudio de la que li van fer, sembla que ahir a La Sexta, a en Raül Romeva. Jo crec que les hauria de sentir tothom totes dues per saber qui és qui, i quin terreny trepitjem en aquestes dates tant i tant importants per al nostre país. El senyor Fachín: fum, fum, fum, i més fum… salpebrat de dards contra el President Mas, a més dels habituals llocs comuns de mala gestió, retallades, etc. atribuïts a la Generalitat (es veu que Madrid no hi té res a veure en això). El senyor Romeva: seriós, ferm, contundent, precís, educat, sense defugir cap tema, sense atacar ningú, però deixant les coses claríssimes en totes i cadascuna de les respostes. La nit i el dia.

P.S. Quin gran cap de llista és el Raül Romeva; és d’aquesta mena de gent que et fa sentir orgullós del teu país.

 

23-07-15

FEM UNA JUGUESCA?

I en què consistiria la juguesca?, doncs en endevinar quan trigaran les clavegueres de l’estat español, majoritàriament controlades i manades per l’ínclit ministro del interior, o sigui el señor Jorge Fernández a vomitar, i perdó per l’expressió, merda sobre tothom que es destaqui una mica al respecte del proper 27 de Setembre, les llistes electorals, etc. No oblidem que els cossos sobre els que aquest home té el comandament són especialistes en evacuar informes apòcrifs, notícies falses, i altres regalets enverinats, sempre sota aquella fórmula tant cristiana i caritativa del: tu difama, que alguna cosa queda. Va vinga, quan trigaran, un dia, dos, una setmana?; preparem-nos perquè serà gros, segur.

24-07-15

MANCA DE COHERÈNCIA

Una de les pitjors coses de les que pot fer ostentació un polític és de manca de coherència. Ho dic perquè l’Alcaldessa de Barcelona va tenir ahir dues actuacions ben incoherents entre elles. La primera i més cridanera va ser la de fer retirar el bust de l’anterior rei d’espanya i aprofitant l’ocasió la Sra. Colau es va omplir la boca de totes les raons que l’havien impulsat a fer-ho: que si valors democràtics, valors republicans, desproporcionada presència de la imatge d’aquest personatge al consistori barceloní, etc.; raons totes que jo mateix podria subscriure, però que poso en dubte quan veig la segona de les seves actuacions. Efectivament, la segona actuació potser no tant cridanera, però per a mi més que significativa, és la cara de gairebé èxtasi que fa l’Alcaldessa tot donant-li la mà al rei actual; vaja com el seu “quefe” de Madrid, molt anticasta però que li falta temps per declarar-se gairebé monàrquic, i anar-li a fer la gara-gara al rei portant-li un regalet tot fent-li una mitja reverència. Molt coherent tot plegat.

 

24-07-15

SI AVUI ÉS DIVENDRES….

….Vicepresidenta del gobierno de espanya al TN; amb aquella carona que posa d’entre “que mona que sóc” i de “estic dels catalans fins…”; la veritat és que costa de entendre aquesta dona i a tots els que té al darrera que després de tants i tants divendres anunciant-nos tota mena de catàstrofes i plagues bíbliques per ser com som i estar entestats en voler fer la nostra, no hagin ni tant sols canviat un mil·límetre de la seva estratègia(?) per, al menys, provar si fent-ho d’una altra manera se’n sortien una mica millor. La veritat, com que soc dels que crec que ni són curts ni els falta un bull, per explicar-me la seva actitud només em passen pel cap dues possibilitats que, a més, probablement vagin juntes: La primera, una supèrbia i una prepotència desmesurades i la segona un convenciment de què això ja no té camí de retorn i que junt a la primera els fa adoptar aquesta diguem-ne tàctica desesperada de l’amenaça dia rere dia, i cada dia més pujada de to que la de l’anterior. Només els faltava la llista de Junts pel Si per acabar-los de descol·locar i irritar!. Ja s’ho faran, nosaltres endavant!!.

 

24-04-15

ENCARA MÉS COHERÈNCIA

“No és viable que unes eleccions només a Catalunya decideixin la seva relació amb espanya”, Pablo Iglesias “dixit”. Aquesta frase la podrien signar des de Franco fins a Rajoy passant per Fraga, Adolfo Suárez, Albert Ribera, Felipe González, Alfonso Guerra, Rosa Díez, Miquel Iceta, Rodríguez Zapatero, en Duran, i “tutti quanti”, però no, resulta que l’ha excretat el personatge que encarna el súmmum de la progressia espanyola, el nou messies que ho ha de resoldre tot, el que segons diuen ha de implantar una nova forma mai vista de fer política; vaja, el que entre altres coses és l’enemic declarat de la “casta” però que diu que els Botín no en son pas i perd el cul per llepar-li l’ídem al rei. Marededéu, com dirien a l’altra banda de l’Ebre: “para este viaje no hacian falta alforjas”.

 

25-07-15

SANCIÓ

La UEFA ha sancionat el Barça per l’exhibició d’estelades i crits a favor de la independència de Catalunya…. a instàncies d’una persona que ho veia per televisió des d’Ucraïna malgrat que el delegat de l’UEFA sobre el terreny va emetre un informe lloant el comportament de les respectives aficions dels dos equips, quasi res!!!. De tota manera no ens hauria pas d’estranyar perquè tots (bé, com que les expressions absolutes quasi mai no son exactes, deixem-ho en gairebé tots) aquests organismes i federacions són, a part de refugi de personatges tirant a peculiars per dir-ho suaument, uns caus de martingales per no dir de corrupció: designacions de càrrecs digitals i/o endogàmiques, pressupostos faraònics i opacs, adjudicacions de grans esdeveniments sobre les que quasi sempre planen ombres de dubte, etc. Això és vàlid a partir, com a mínim, de nivell estatal i podríem posar al mateix sac federacions estatals de la major part d’esports, i així arribaríem a l’UEFA, la FIFA, i què dir del COI?. Una cosa és l’esport i els esportistes de base i l’altra aquestes altes esferes on la ferum és insuportable.

 

25-07-15

FRASE

“Jo no renunciaria a una Catalunya independent ni que tingués la convicció que l’acabarien governant polítics radicalment contraris a les meves idees”. Aquesta frase escrita per en Salvador Cardús, ens l’hauríem de memoritzar/gravar tots els catalans que volem la independència del nostre país fins al dia 28 de Setembre proper. Ah!, i cada polític n’hauria de tenir una còpia damunt de la taula de treball o com a fons de pantalla del seu ordinador.

 

27-07-15

SOCI INCÒMODE

Porto dies donant-li voltes a un cas i m’esforço per arribar-lo a entendre però no me’n surto: m’expliquen que una empresa té un soci que és un manta, vaja que no fa res per l’empresa, ben al contrari, la roba descaradament i la fa anar malament; té la barra de demanar-exigir diners d’una manera quasi continuada fent anar encara més malament la tresoreria de l’empresa; s’entesta en prendre decisions pel seu compte; parla d’una manera inintel·ligible per a la resta de socis que estan tips de dir-li que parli com ells; no para d’exigir més i més coses que encara que li siguin denegades sistemàticament no deixa de ser una murga; el díscol no para de dir que vol marxar però l’empresa no ho pensa permetre baix cap concepte. Vosaltres ho enteneu?, jo francament no puc entendre-ho de cap de les maneres perquè si tingués un soci així l’aviaria immediatament, o no?. Doncs ara traslladem la “paràbola” al conflicte Espanya – Catalunya on la primera faria d’empresa abnegada i la segona de soci toca-nassos. Algú es pot creure que si Espanya estes convençuda de tot el que diu no ens hauria engegat faria dies als espais siderals tant estimats pel seu ministre d’exteriors?.

 

28-07-15

MULTES

Voleu dir que són tant obtusos?, jo francament no ho crec. Recursos constants al TC, declaracions ofensives i provocatives, asfíxia financera aplicada meticulosament, atacs constants contra la nostra llengua, menysteniments un darrera l’altra, i ara en pocs dies i encara que semblin temes menors: la sospitosa sanció contra el Barça per les estelades a la final de Berlín i avui la múltiple sanció per la xiulada de la final de la copa en la que rep tothom. Segur que aquesta gent es creuen que a base de sancions el públic no xiularà?, o saben perfectament que, tal i com l’11 de Setembre omplirem la Meridiana, el proper partit en que hi hagi ocasió la gent xiularà i encara més fort?; doncs per a mi l’opció vàlida és aquesta segona i probablement sigui perquè tinguin  claríssim que com que tot això de les “derivas” i “ocurrències” dels catalans, en paraules d’en Joan Tardà “no lo para ni Dios ni Rajoy”, el que volen és realment que a algú del costat català en un cop de rauxa faci algun disbarat que els doni peu a fer-lo també ells, i ben gros, i així intentar parar el que políticament ells han engegat per la seva maldestresa. Per tant anem amb molt de compte i cuidem molt de no fer res que els pugui servir mínimament d’excusa. Ep!, i que això no vol dir que ens acollonim i ens arronsem, no, vol dir que fem tant o més que fins ara, però amb seny.

 

28-07-15

ESPANTAT

Espanya (l’estat espanyol) està espantat, molt espantat. I sabeu per què?, doncs perquè té la certesa de que “això nostre” no ho atura, i que es quedarà sense la gallina dels ous d’or. D’on treu l’estat espanyol aquesta certesa quan està repetint que no hi haurà DUI, que no hi haurà segregació ni independència de Catalunya, etc.?, doncs un estat té molts mitjans, tots els mitjans, i sap que la situació actual no és ni una dèria del President Mas ni una imposició del Sr. Junqueras, ni res semblant, sap que això ha anat i va al revés: que els polítics estan fent el que la gent del carrer els exigim que facin. Sap que fa anys que hi ha milers de persones anònimes treballant anònimament, voluntàriament, gratuïtament, fent tasques de tota mena, que aquesta tasca de formigueta ha anat quallant i ha anat guanyant gent, poc a poc però imparablement. I com que sap tot això, l’estat està espantat. I ara ja no li queda gaire cosa més que el recurs de la por, la por si convé més directe, intentarà fer-nos por de veritat perquè és potser el seu darrer recurs: espantar-nos gairebé físicament. Però nosaltres hem de continuar com ara, treballant, il·lusionats, alegres i respectuosos amb tot i amb tothom, ho tenim a tocar, no ens hem d’espantar i tampoc no ho hem de malmetre per cap excés de rauxa, hem de continuar fent-ho bé.

 

30-07-15

EL PORTUGUÉS DESPISTAT

Fa un parell de dies que les xarxes i els mitjans de comunicació van esverats perquè l’equip de futbol de Jaén ha presentat un jugador portuguès al qui no li passa pel cap res millor que presentar-se a la roda de premsa amb una samarreta amb la figura del dictador Franco. Al pobre xicot n’hi han caigut per tots costats i de tota mena, però probablement, pel que fa a ell no n’hi hagi per tant, al cap i a la fi és un modest jugador de futbol, a més de que no és pas cap figura a nivell mundial ni local, vaja, que si no fos per la samarreta, ben pocs s’haurien assabentat de la presentació. Al meu entendre el problema, i molt greu, és a uns altres llocs: qui fabrica aquestes samarretes?; pel que sembla, es poden comprar lliurement?; perquè estan permeses?; perquè ningú del club li va advertir que no era la vestimenta més adequada?. Aquestes son per a mi les qüestions greus, que després de quaranta anys de dictadura feixista i sanguinària i desprès de gairebé altres quaranta de democràcia això encara sigui possible i ningú a nivell oficial faci res. Per cert, aquells comitès anti-violència i aquells ministres amb la pell tant fina on son?, o és que ho troben perfectament normal?.

 

31-07-15

I MÉS FUM (ENCARA)

Entrevista del Matí a CatRàdio al cap de llista Podemos per Barcelona, Sr. Rabell. Què ho fa que aquesta gent sempre donen la imatge de venedors de fum?. Tots fan igual, es diguin Iglesias, Fachin, Colau, Ubasart, Herrera, o aquest home: titllar la llista de Junts pel Si de llista de la “dreta” (mama por!), aprofitar qualsevol cosa per atacar Convergència i Mas, tirar descaradament pilotes fora quan se’ls pregunta per la independència, i aferrar-se a la imatge del “dret a decidir” que, dit sigui de pas, va ser un eufemisme creat per “la dreta” per no dir “autodeterminació” que espantava més. En això del decidir si que s’esforcen a deixar ben clar que de decidir, a Catalunya poqueta cosa, i a més junt amb els españols no sigui que. Pot algú que vulgui la independència de Catalunya votar aquesta gent?, jo crec honradament que no.

 

31-07-15

VERGONYA BARÇA

Després dels primers escarafalls en el moment de saber-se l’estrambòtica sanció de l’UEFA, el Barça de Bertomeu ha fet un pas vergonyós: no recórrer i pagar els 30.000 €. Ja sabem que aquests diners per a una entitat com el Barça són menys que xavalla, però es tracta del gest i del significat que té. Per tenir bones relacions amb la federació aquesta el que havia de fer el club era recórrer i mirar de fer-los entendre que aquesta sanció era, com a mínim, estrambòtica tal i com deia jo al principi; si per tenir bones relacions el secret és anar literalment amb els pantalons a l’alçada dels genolls potser no paga la pena, no?. Senyor Bertomeu, les bones relacions han de ser d’igual a igual, amb respecte mutu i tothom mantenint la dignitat que li correspon. Què farà en el proper partit important en que participi el Barça a nivell europeu (i en té de ben propers amb la Supercopa), prohibir que els aficionats portin estelades?, prohibir-los que cridin INDEPENDÈNCIA cada minut 17:14?, anirà baixant el cap i pagant multes absurdes?, això és la reacció d’un dels clubs més potents del món davant una sanció absurda?. I movent-nos una mica d’àmbit, per la propera final de copa que farà, demanarà que s’aplaudeixin l’himne i el rey d’españa?. Em sembla que no comença pas bé senyor Bertomeu.

 

31-07-15

MAS FA RETALLADES

Per als apòstols del diàleg amb Espanya, avui no-sé-quina instància judicial espanyola els ha donat una altra plantofada denegant el recurs de la Generalitat contra l’impagament per part de l’estat espanyol d’uns 750 MM € pactats i documentats a una disposició addicional de l’Estatut en vigor. Senyors Iceta, Herrera, Colau, Camats, Arrimadas, Sánchez, Iglesias, Rabell i demés tant preocupats pels problemes “reals” del país: quants dinars infantils, quants serveis hospitalaris, quants sous de funcionaris,  quantes llars d’avis, quants desnonaments desesperats, etc. es podrien pagar amb aquesta quantitat que l’estat espanyol es queda, passant-se pel folre uns acords presos i signats i simplement emparant-se en recargolades argumentacions tècnic-legals?. I vostès encara diuen que els culpables de l’angoixa financera en la que ha de viure el nostre país només son el President Mas i el seu Govern?. Posin-se davant un mirall i s’ho diuen a vostès mateixos i a veure si es poden aguantar la seva pròpia mirada. Ho dubto.

 

03-08-15

FLORS I VIOLES

Agraeixo a la Sra. Arrimadas que emprés aquesta expressió tant nostrada per referir-se al que, segons ella, no hi haurà a Catalunya quan siguem independents. Miri, tots els que lluitem per aconseguir la independència ja ho sabem que serà difícil, molt difícil i dur. Però paga la pena provar-ho perquè el que sí que és segur és que amb España no n’hi ha de flors ni de violes, com tampoc hi ha solucions als problemes quotidians (sí aquells problemes “reals” als que tant els agrada referir-se) com ara accessos a ports i aeroports, corredor ferroviari mediterrani, manca d’autovies, trens catastròfics; amb españa tampoc podem fer polítiques d’ajuda com el recorregut decret de pobresa energètica, ni tenim prou diners per a les escoles, la sanitat, els menjadors infantils i tantes altres coses; per cert, no seran aquests diners que ens fan falta els que el seu país destina a AVE’s ruïnosos, aeroports faraònics, submarins que no suren i altres minúcies?. Ah! i com que som molt rarets i molt nostres, també volem poder parlar en la nostra llengua sense haver de demanar permís, volem que si en una classe hi 24 alumnes que la parlen no s’hagi d’impartir en la llengua del 25è, volem anar al cine en català, volem els medicaments amb les instruccions en la nostra llengua (quina bajanada! pot ser que pensi vostè), i que quan, si la crisi ens ho permet, ens comprem un televisor, un frigorífic, una moto o un cotxe, el manual sigui en català. Com que tot això i tantes altres coses amb españa és impossible, és per això que volem la independència del nostre país.

 

04-08-15

FRACTURA UNIDIRECCIONAL

És curiós com tots aquests que parlen de “fractura social” només la veuen en una direcció, m’explico: si jo parlo en la llengua del país a una persona que potser que hi porti tants anys com jo però que no la parla, soc jo qui trenco la convivència; si qualsevol persona o estament del país es queixa de l’espoli fiscal que sofreix Catalunya, som uns insolidaris; si una classe de 25 alumnes s’intenta fer en la llengua de 24, són aquests els que fracturen la societat i no el que, tot sol, intenta (i gairebé sempre aconsegueix) imposar la seva llengua als altres. Ara, arrel de la proximitat de les eleccions del 27 de Setembre, tota aquesta gent recita el mateix “mantra”: si qui guanya son les llistes independentistes i tiren endavant els seus programes fracturaran la societat catalana, ara bé, si guanyen “ells” i imposen les seves idees, no es fractura res. Resumint, per a ells imposar-se a nosaltres és natural i tot el que no sigui així és fracturar la societat. Claríssim, no?.

 

04-08-15

I VINGA COHERÈNCIA

D’ençà que he sentit la notícia de que a un il·lustre membre de la “no casta” família Botín li han confiscat un quadre de més de 20 milions d’euros, vaja com aquell que qui més qui menys tots tenim penjat al rebedor, que espero que el Sr. Pablo Iglesias o algú de la seva colla hi digui la seva, però de moment muts i a la gàbia. Ai senyor!.

 

05-08-15

OBLIT?, EN ABSOLUT

Aquest matí sentia per la ràdio els comentaris de diferents polítics catalans al respecte dels pressupostos generals de l’estat presentats ahir. Un d’aquests polítics, no recordo quin, deia més o menys que “amb aquests pressupostos espanya es tornava a oblidar de Catalunya”; hi discrepo totalment ja que amb aquests pressupostos el govern d’espanya demostra una vegada més que no s’oblida de Catalunya, ben al contrari, la té ben present…. per continuar maltractant-la, i per si quedava algun dubte ho va reafirmar el ministre del ram, l’inefable senyor Montoro quan amb aquell to tant seu entre fatxenda i foteta deia que, al cap i a la fi, a part de queixar-se, el Govern de la Generalitat no havia fet res per sortir de la crisi, no va dir que amb aquests pressupostos se li infligia el merescut –segons ell- càstig, però se li va entendre tot perfectament. Els polítics espanyols tenen molt clar que el procés nostre cap a la independència no té aturador i fan tot el que poden per a).- castigar-nos,  b).- esprémer tot el possible mentre puguin.

 

05-08-15

PREOCUPACIÓ

El pintoresc president de Cantàbria es veu que està molt preocupat perquè li sembla que als catalans “no se’ls han explicat les conseqüències demolidores d’una ruptura”. Jo li diria a aquest senyor que no estigui tant preocupat ni tant excitat com se’l veu darrerament, i li recomanaria que gaudeixi de les belleses naturals del seu país que en té i moltes i això li tonificaria els nervis; d’altra banda també li diria que no cal que es preocupi per si estem prou informats de les possibles conseqüències de la ruptura amb espanya, ja que del que estem abastament informats, entre altres coses per l’experiència que en tenim dia a dia, és de les, aquestes si, demolidores conseqüències de continuar units al seu país.

 

06-08-15

REFORMAR LA CONSTITUCIÓ

Ja tenim reforma de constitució a la vista. Els descreguts ens l’haurem d’empassar aquesta ja que el ministre de justícia ho acaba de dir?,  sempre hem estat dient que la constitució aquesta gent la consideraven intocable, i ara va i de motu propi fa la proposta!. Miracle?, conversió sobtada?, obertura del règim?; em sap greu decebre a la parròquia però pel poc que ha deixat veure aquest home es veu que no, que precisament no va per aquí el tema si no justament pel camí oposat, o sigui: reformar la constitució per blindar les competències….. estatals!. Ah!, i per tenir el garrot a punt, de passada també desaforar el diputats autonòmics (per no dir només els catalans que quedaria massa fort). Jo crec que en el fons del fons, el que volen és que marxem i no saben com fer-ho per donar-nos cada dia més raons per fer-ho. Va, fem-los cas d’una vegada i es quedaran tranquils i nosaltres més.

 

07-08-15

MAJORIA SOCIAL

Al candidat de la llista de Podemos per al 27 de Setembre, ja li he sentit diferents vegades una expressió que, fins ara, no recordo haver-la sentit a altres polítics, i és el de “majoria social”, suposo que referint-se a la que representaria la seva llista si guanyés. Què vol dir aquesta expressió?, que ells són la societat?, que ells són els bons?, que els altres son pèrfids capitalistes?. Francament, tot això em sona a molt ranci; crec que en aquest moment i tal i com està el nostre país, l’únic plantejament raonable és: volem solucionar d’una vegada per totes els problemes sanitaris, d’infraestructures, d’ensenyament, d’assistència, etc.?, doncs anem a fer un país nou de dalt a baix on puguem legislar nosaltres i on els nostres recursos serveixin per aplicar-los a les nostres pròpies necessitats segons decideixi el nostre Parlament. Senyor de Podemos, tot el que no sigui això només és fum i fer volar coloms, perquè significa continuar sota espanya i ja sabem el pa que s’hi dona.

 

07-08-15

MÉS ODI

Deu ser ben trist no tenir altre argument que l’odi visceral. Em refereixo a les declaracions de l’alcaldessa de Montcada i Reixac dient que més s’estima no veure Catalunya independent abans que veure-la presidida per Artur Mas, estan perfectament en la línia de les de la cap de Podemos al nostre país, encara que aquella no pronunciés la paraula. Si digués ras i curt que no vol la independència, no ho compartiria però ho entendria, però plantejar-ho d’aquesta manera ho trobo molt fort…. o molt hipòcrita. Jo desitjo tant la independència del meu país que tant me fa qui en sigui el President del seu primer Govern, entre altres coses perquè per definició ha de ser un Govern de transició; després ja treballarem tant com calgui i es barallarem políticament tant com faci falta per anar-ho definint tot, però primer la independència perquè sense això no hi ha res.

 

07-08-15

DESCONCERT, CABREIG I POR

Encara que sigui difícil de definir el que els passa pel cap als polítics de l’estat espanyol, suposo que amb la suma de les tres paraules del títol ens hi podem acostar força. La convocatòria de les properes eleccions i totes les circumstàncies tant especials que l’envolten els han creat uns sentiments difícils d’interpretar. Ara bé, al meu entendre, el que més els ha descol·locat és la llista de Junts pel Si. Ells, tant amants de l’”antes roja que rota”, ells, per qui el seu guru màxim, l’ínclit Aznar que havia pronosticat que ens trencaríem en mil bocins, estan absolutament perplexos veient que s’ha configurat una llista on hi ha gent tant diferent com el President Mas, l’Oriol Junqueras, en Lluís Llach, la Carme Forcadell, en Pep Guardiola, en Raül Romeva, la Muriel Casals, en Germà Bel, etc. i sabent a més que a aquesta gent la única cosa que els uneix és el desig de que el país pugui assolir la independència. Ells com és costum menystenen la llista i fins i tot intenten fer-ne conya però la realitat és que els desconcerta. I els cabreja, els cabreja molt. I els fa por, molta por. Veuen que aquesta nostra revolució que alguns amb tota justícia ja nomenen com “la revolució dels somriures”, està agafant un impuls que molt probablement ja sigui el definitiu i a més imparable, perquè els somriures no els podran parar ni amb estirabots, ni amb amenaces, ni amb tancs: saben que els nostres somriures guanyaran!.

 

09-08-15

MÉS CONSTITUCIÓ

Ara es despenja l’ex fiscal general de Catalunya amb la cançó de l’enfadós aquesta de que al cap i a la fi, la constitució del 78 també la vam votar els catalans. Miri senyor ex-fiscal, jo també la vaig votar, i no me n’amago pas; sap?, hauria de preguntar-me tant a mi com a tants d’altres el perquè d’aquest vot i és molt senzill: o la constitució o una continuïtat més o menys maquillada del “régimen”, per tant, desgraciadament la tria era senzilla, no li sembla?. Per cert, tanta afició que tenen des d’espanya a recordar-nos que vam votar aquesta constitució i es veu que no es recorden que també vam votar un estatut que després, i sense fer cas dels nostres vots o sigui de la nostra voluntat, també des d’espanya va ser desvirtuat, trinxat, laminat i “cepillado” tal i com va dir un polític sevillà molt “dicharachero”.

 

09-08-15

CANVIAR DE PARER

Amb el tema de la constitució del 78 es produeix un fenomen si més no curiós: els seu més aferrissats defensors no paren de retreure’ns que els catalans la vam votar majoritàriament i que això ens desautoritza per a refusar-la en aquest moment. Son precisament aquests seus més aferrissats defensors els que en aquell ja llunyà any 1978, majoritàriament no la van votar i fins i tot la van atacar tant com van poder. A tota aquesta gent els voldria fer una pregunta ben senzilla: nosaltres no podem canviar de parer i vostès si?, au va, una mica de seriositat no?.

 

10-08-15

IGUALS

El polítics espanyols estan entestats en que tinguem clar que allò que s’atribueix a en Pla de que “no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres” és perfectament vigent. Efectivament, els del PSOE de la part espanyola (o sigui, no els de l’Iceta, que aquests també), ara ens diuen que amb un resultat d’un 51%, però ni tant sols amb un del 85% els catalans no es podran sentir legitimats per emprendre un camí diferent al que marqui allò tant sagrat que ells nomenen constitució. La cap de llista de C’s, també diu que “no hi ha majoria possible per saltar-se la llei”, o sigui altra vegada la constitució. Els de Podemos, malgrat que s’hauria de suposar que son d’esquerres i de les constants giragonses dialèctiques del seu cap de llista, quan aquest s’acosta gaire al “tema” com a mínim el defuig com gat escaldat l’aigua tèbia. I per acabar,  del PP no cal que parlem, no?. Doncs ja està, tots iguals. Per tant nosaltres a la nostra i endavant.

 

10-08-15

POLÍTICA NOVA

És el que suposo que a ell li sembla que fa el cap de llista de Podemos per Barcelona, i per demostrar-ho resulta que, tot i el lloc que ocupa en la dita llista, el seu pensament es veu que és a una altra banda i li diu a en David Fernández que: “tombar Rajoy seria un començament esperançador”; jo diria que al menys fins avui en Rajoy no ha pas anunciat que es presenti a Catalunya, o vaig equivocat Sr. Rabell?, quina idea de país tenen aquesta gent?, com la del PP, PSOE, C’s, i UPyD?, nova de trinca vaja. Ah!, la resposta d’en David Fernández molt bona com sempre: “Ni subordinació ni supeditació”. Encara hi ha diferències, afortunadament!.

 

13-08-15

CASUALITATS

Ara va i els del sindicat de maquinistes de RENFE convoquen una vaga que afectarà, entre altres dies, oh casualitat!, l’11 de Setembre. Ves si hi ha dies al llarg de l’any per fer vaga no?, doncs l’11 de Setembre toca vaga de trens. Jo com que el lliri, de tant portar-lo a la ma ja el tinc totalment pansit, crec fermament que darrera d’això hi ha les tantes vegades mencionades clavegueres de l’estat. No voldria donar-los idees, però a veure si els dona per, vestint-ho amb alguna raó d’estat, prohibir la circulació d’autocars a Catalunya aquell dia; en son capaços (poc saben que si convé anirem a la mani a peu).

 

11-08-15

S’ACOSTA LA DATA

Sí, s’acosta la data de les eleccions més importants de la història del nostre país. I és curiós com tots els partits unionistes, anti-independentistes, autonomistes o com els volem dir, coincideixen en dir que estarien disposats a reconèixer les “particularitats” dels diferents territoris que formen la tant sagrada espanya seva. Anant al terreny pràctic això que podria voler dir?, doncs que coneixent el tarannà del personal em sembla que, tal i com deia jo fa ja unes setmanes, pel que fa als catalans tindrien la gentilesa de deixar-nos menjar botifarra amb seques, fer castells de tant en tant, ah! i portar barretina i beure ratafia per la Festa Major de cada poble. Gràcies, gràcies.

11-08-15

EL MÓN REAL

Per fi ara la senyora Colau es veu que ha aterrat al món real i comença a donar-se compte de que no pot fer, ni molt menys, el que no sé si volia fer però que havia promès a la seva parròquia que faria; i entre altres coses es dona compte de que no poder-ho fer no és culpa del pèrfid seu predecessor Xavier Trias ni del President de la Generalitat, el més pèrfid encara senyor Artur Mas, si no que la major part de problemes venen, ai las, del centre del món (perdó volia dir de Madrid). Vol dir senyora Colau que si mai manen a Madrid “els seus” o sigui el Sr. Iglesias i companyia ho resoldran això?. Pensi que aquests amics seus son amics del rey, que victoregen exèrcit, policia i guardia civil, que diuen que els Botín no formen pas part de la “casta”, que Catalunya ho ha de decidir “tot” que és una manera ben curiosa de dir que no ha de decidir “res”, etc. Vol dir senyora Colau que té els millors companys de viatge per portar Barcelona a bon port?.

 

13-08-15

QUADRAR EL CERCLE

És el que porten camí d’aconseguir els de Podemos. Després de totes les declaracions absolutament incoherents (o a la carta de cada audiència?) que han anat deixant anar d’ençà que van aparèixer públicament: anti-casta però admiradors del rey; anti-casta, però els Botín no me’ls toquin; dret a decidir si… però només la punteta; Catalunya ha de fer el que vulgui… però que també ho vulguin els españols; el seu cap de llista per Barcelona per al 27 S dient que estaria molt bé començar guanyant Rajoy!; etc.; ara va i surt una diputada seva, sembla ser que d’Astúries, dient ni més ni menys que “es pot conjugar la defensa dels drets dels animals amb la tauromàquia”, si senyora!, amb un parell del que calgui, i qui no està content és perquè no vol o té mala jeia.

 

14-08-15

ESQUERRA – DRETA UNA VEGADA MÉS

Aquest matí l’antropòleg Manuel Delgado a CatRàdio. I tornem-hi amb les dretes i les esquerres. L’il·lustre personatge (que no dic pas que no ho sigui) ha tingut a bé engegar, entre altres perles, que “en Romeva, si fos d’esquerres, no seria a la llista de Junts pel Si”; home senyor Delgado, en Romeva precisament va dir que si volia la independència era per poder tenir un estat nou i poder aplicar les polítiques socials que aquest estat acordés, sense cap trava ni cap interferència com les que ens posa contínuament l’estat espanyol. Tant difícil és d’entendre això per a vostè que sembla un paio llest?. A més també veig que s’ha afegit amb entusiasme al “tots contra Mas”, vaja que sembla ser que abans que el debat esquerra-dreta, abans que les polítiques socials, abans que la independència del país, abans que decidim si el sol ha de sortir per on sempre o per l’altra costat, el més important és “no a Mas”. Algun dia m’agradaria esbrinar què dimonis els ha fet el President Mas a tota aquesta gent per haver convertit l’anar contra ell en el seu objectiu principal perquè per a mi, pobre de mi, és tot un misteri.

 

14-08-15

CONFLICTE

A Salou ha explotat un conflicte que fa molt temps que anava podrint-se. El tema dels manters fa massa anys que dura. Com en tants temes complexos no se’n pot fer una lectura en blanc o negre (dit sigui sense cap altre connotació). D’una banda hi ha les queixes dels botiguers del país, queixes que probablement haurien de ser pel sentit estètic i de legalitat i no pas pel de competència real, al menys a mi no em sembla pas que ningú que compri una mala imitació a aquesta gent deixi de comprar un producte de qualitat a la botiga “normal”; i dic estètic perquè jo soc el primer que no voldria pas que se’m posés una colla de venedors d’aquests davant el meu establiment per l’aspecte tercermundista que aquí tenim superat fa molts anys, i de legalitat ja que qualsevol negoci per senzill i modest que sigui ja sabem la quantitat de problemes, traves i càrregues administratives i tributàries que ha de suportar,  per tant, tothom ha de complir la normativa.

Després tenim que si la comprensió o fins i tot compassió cap a aquests venedors ens empeny a deixar-los fer, estem afavorint els que realment s’aprofiten i es beneficien de la seva activitat que són els que hi ha al seu darrere, les nomenades “màfies” que son els que els subministren el gènere, els controlen, etc.

Un altre aspecte no negligible és la legalitat de l’estada d’aquesta gent aquí; no tinc res contra ells, ben al contrari, sempre he pensat i he dit que ha de ser terrible haver de marxar de casa en les condicions en què ho fan aquestes persones, però el nostre país durant els anys seixantes va ser emissor d’emigrants no qualificats cap a Europa, i ara ho torna a ser, encara que sigui de gent preparada, però tant abans com ara ningú marxa sense tenir passaports, visats, permisos, contractes, vacunes si n’és el cas, etc.; aquí hem d’exigir el mateix.

Hi ha altres aspectes: la facilitat que té molta gent en criminalitzar la policia, especialment si és la nostra; no sé perquè, però si el cos policial que intervé en alguna conflicte són els Mossos d’Esquadra, ja son directament els dolents. Aquest cop a més amb l’afegitó surrealista de que els senegalesos parents o amics de la víctima anessin tractant els Mossos d’assassins i proclamant que això amb la Policia Nacional (española) o amb la Guardia Civil no hauria passat, de debò que aquesta gent no saben el pa que s’hi dona amb la PN i la “Benemérita”?; la veritat, com que ja fa dies que no em mamo el dit, hi veig alguna maniobra més o menys estranya dels acòlits del ministro del ram. Ah! i mentre no es demostri el contrari, jo em crec la versió dels Mossos.

I un altre: la reacció violentíssima d’aquesta gent, absolutament desmesurada i intolerable; el tall de més de 10 hores de la via, les destrosses, agressions absolutament gratuïtes a gent que senzillament passava per allí, etc. Avui que tot està fotografiat, gravat i enregistrat per mil aparells dels que tots portem a la butxaca, no hi ha manera d’identificar els autors d’aquests desgavells i agressions i castigar-los com calgui?; si no es fa així, al final donarà la impressió que som nosaltres els desvalguts a la nostra pròpia terra i en canvi els forans poden fer tot el que literalment els roti.

 

15-08-15

CADA DIA MÉS PERDUTS

Aquests de Podemos cada dia van més perduts, al menys pel que fa a Catalunya. Aquest xicot que sempre fa cara com de preocupat amb grans cabòries, Errejón em sembla que es diu, ha fet dues anàlisis de la situació a Catalunya que no lliguen amb el seu altre aspecte/posat de primer-repel·lent de la classe: una on diu que hi ha a Catalunya un bloc independentista “de Mas” i un bloc immobilista de PP i C’s, i una altra on diu que “només ells, amb un programa social, tenen capacitat per guanyar Mas”. Miri, senyor Errejón, a veure si se n’assabenta o se’n vol assabentar: no hi ha cap bloc “de Mas”, ni han de guanyar vostès a Mas. Hi ha una part importantíssima de la ciutadania d’aquest país que un dia, tipa i més que tipa del tracte que el seu país, el de vostè, donava al nostre, es va llençar al carrer de manera absolutament reivindicativa però pacífica i festiva (això els pica, eh?) reclamant la independència de Catalunya d’aquesta Espanya seva que ni ens estima ni ens respecta. El President Mas, a qui vostès, els contraris a la independència de Catalunya, sovint li retreuen paraules seves de no fa masses anys manifestant-se no precisament a favor d’aquesta opció, en veure l’empenta del seu poble, com a polític intel·ligent que és ha sabut fer seva aquesta empenta i, tot i prenent riscos polítics i personals molt importants, s’hi ha posat al davant. Però sàpiguen vostès (en el fons ho saben, eh que si?) que el bloc independentista que de cara a les eleccions del 27 S té dues llistes, la de Junts pel Si i la de les CUP, és el bloc d’un percentatge molt important de la ciutadania d’aquest país que si en aquest moment no podem quantificar és perquè el govern del seu país no ens ha permès contar-lo com es faria a qualsevol país normal, o sigui mitjançant un referèndum. Només de passada, s’ha fixat la quantitat de gent notable que forma part d’una o altra de les dues llistes?, gent a més que la majoria no ha estat mai en política, que s’ha guanyat i es guanya la vida en les seves pròpies empreses, com a professionals liberals, etc.?, eh que fa goig?. Guanyarem senyor Errejón, guanyarem, no li càpiga cap dubte!.

 

15-08-15

PERQUÈ VULL UNA CATALUNYA INDEPENDENT? (1)

Per poder veure el cinema en català amb normalitat, no a deshores i a llocs impossibles. Per poder comprar qualsevol llibre en català i al mateix preu que si fos en castellà. Per tenir la documentació de qualsevol bé que compri en català. Per poder tenir les instruccions dels medicaments en català. Per no haver de sofrir cada dia una nova agressió a la nostra llengua. Per un ensenyament en català sense haver de patir perquè un pare inadaptat (els nens no en tenen cap de problema) aconsegueixi que 24 alumnes hagin de rebre l’ensenyament en una llengua que no és la seva. Per poder comprar els aliments etiquetats en català. Per ser atès per qualsevol representant de qualsevol administració en la meva llengua sense haver de justificar-me ni violentar-me. Per poder viure un dia sencer al meu poble parlant només en la meva llengua sense haver d’exercir de català militant. En resum: per dignitat.

 

15-08-15

PERQUÈ VULL UNA CATALUNYA INDEPENDENT? (2)

Perquè les retallades, si calen, les acordin el nostre Govern i el nostre Parlament i no ens les imposi cap govern aliè. Perquè el Govern de Catalunya no hagi de pidolar al govern de l’estat uns diners que són seus. Perquè el Govern de Catalunya no s’hagi de veure contínuament humiliat per ministres incompetents i fatxendes. Perquè el Govern i el Parlament puguin administrar al seu criteri els recursos que genera el país. Perquè el Govern i el Parlament puguin governar i legislar sense interferències alienes. Perquè a Catalunya hi pugui haver els serveis i el benestar proporcionals als recursos generats pel país. Perquè lleis justes sortides del Parlament no puguin ser impugnades o inutilitzades pel govern de l’estat (p.e. llei pobresa energètica, impost dipòsits bancaris). En resum: per dignitat.

17-08-15

REBEQUERIA DESESPERADA

No veig gairebé altra televisió que TV3 ni escolto cap altra ràdio que CatRàdio; soc independentista i no m’amago de dir que votaré la llista de Junts pel Si. Doncs bé, dieu-me despistat o passarell, però ni menys m’havia passat pel cap relacionar ni estèticament ni de cap altra manera la repatana cançoneta de l’estiu de TV3 i CatRàdio amb el nom de la llista electoral que he mencionat abans. És si més no curiós que gent que no crec que vegi ni escolti gaire aquests mitjans s’hagi fixat amb una coincidència que tenint en compte l’antelació amb la que es planegen aquestes coses als mitjans de comunicació, seguríssim que no és més que això: una coincidència. Tot plegat em fa cara de rebequeria i desesperació o més aviat de rebequeria desesperada.

 

20-08-15

PERQUÈ VULL UNA CATALUNYA INDEPENDENT? (3)

Per tenir unes Rodalies decents. Perquè el principal aeroport del país pugui tenir “vida pròpia” i no dependre dels interessos d’un altre a 600 Kmts., i pugui a més tenir els accessos ferroviaris necessaris. Perquè el port de Tarragona no hagi de perdre un gran contracte per manca d’accessos adequats. Per tenir altres alternatives als peatges que no siguin carreteres col·lapsades. Per no veure una de les zones més poblades del país, la Costa Daurada, travessada per la mateixa via única que es va instal·lar a finals del segle IXX(!) mentre el govern central construeix milers de kilòmetres d’alta velocitat insostenibles. Per no haver de destinar els beneficis dels nostres ports a finançar el dèficit d’altres que a més els fan  competència. En resum, per dignitat.

 

21-08-15

S’HA D’ACABAR

No sé pas qui ho ha de fer, ni com s’ha de fer; però aquest terrible espectacle de gent desesperada que fuig de casa amb les seves quatre pertinences al damunt, portant gent gran, infants, nadons, morint pel camí, rebutjats o mal acollits vagin on vagin, que portem mesos veient, s’ha d’acabar. N’hi ha que critiquen els països d’acollida, i no seré jo qui no digui que potser ho podrien fer millor, però agafem Itàlia, agafem Grècia, Turquia, Macedònia, tots son països amb gravíssims problemes que probablement el poc o molt que fan ja depassa les seves capacitats operatives i financeres. I d’on venen aquesta pobra gent?: de Síria,  Somàlia, Líbia, Senegal, Sierra Leone, etc.; tots són països rics en el fons, però governats per sàtrapes i corruptes que neden literalment en or mentre els seus pobles ja veiem com estan i què es veuen obligats a fer. A mi, que no en sé ni un borrall, em sembla que la solució s’hauria de buscar en origen. Perquè no hi fa res ningú?. Quina vergonya!.

 

22-08-15

PERQUÈ VULL UNA CATALUNYA INDEPENDENT? (4)

Per no fer part d’un país: que té tantes fosses comunes com Cambodja i es nega a obrir-les; que refusa condemnar el règim criminal del dictador Franco; que refusa condemnar el feixisme i el nazisme; que es nega a honorar la memòria dels que van ser deportats, reclosos i morts als camps d’extermini nazis; que honora la “División Azul”; que tolera sense dissimular-ho tota mena d’actes i manifestacions ultradretanes; que refusa les accions judicials contra els responsables sobrevivents del govern franquista; que té com a cap una monarquia imposada pel dictador i que s’ha enriquit sota enormes ombres de corrupció; que menysté i ofega econòmicament la cultura; que subvenciona espectacles salvatges com la tauromàquia, etc. etc. En resum, per dignitat.

 

24-08-15

PERQUÈ VULL UNA CATALUNYA INDEPENDENT? (5)

Perquè si ara no assolim la independència l’estat espanyol ens anorrearà: reblarà l’ofec econòmic de la Generalitat; traurà encara més competències de les poques que ens queden; acabarà de destrossar la immersió lingüística; re-imposarà el castellà a les administracions; imposarà el que ells nomenen bilingüisme als mitjans de comunicació fins que tornin a quedar castellanitzats; continuarà sense invertir en infraestructures imprescindibles pel país; anul·larà de facto la capacitat legislativa del Parlament portant qualsevol Llei o disposició mínimament transcendent al seu fidel TC; adéu retolació en català; adéu etiquetatge en català; absorbirà els Mossos d’Esquadra; tornarà a desplegar la PN i la GC. En resum, per dignitat és perquè vull el meu país independent.

 

 

26-08-15

MÉS SOMRIURES

Ahir veia, crec que era al TN Nit, una informació d’un acte del PP on també hi assistia un dirigent de la dita SCC i pensava: quina diferència entre la parla i el tarannà “mamporrero” del Garcia Albiol i la cara de (molt) cabrejat permanent que fa aquest de la SCC, amb el tarannà i la cara que fan tots els membres de la candidatura de Junts pel Si. Aquests darrers dies he assistit a dos actes d’aquesta candidatura a les nostres terres, l’un a Torreforta i l’altre ahir mateix al vespre al meu poble, a Cambrils, i tots els oradors pugen a la tribuna i parlen amb el somriure a la boca i se’ls veu la il·lusió amb què ho fan. I si parlem de la gent què hem de dir?: entregada però contenta, il·lusionada i, sobretot (i això no ho poden suportar), correcte, ni un crit contra ningú, només aplaudiments, visques a Catalunya i cants dels Segadors. No podem afluixar, aquest mes que queda és decisiu, però tinguem clar que si no canviem la manera de fer guanyarem, contra nosaltres i el nostre tarannà no hi podran pas!.

 

26-08-15

UNA MÉS

Anava a dir la última, però és evident que mentre depenguem  d’aquesta gent això no ho podrem pas dir mai. I ho anava a dir per aquesta nova marranada, no crec que mereixi un altre nom, que fan els del gobierno central posant cullerada en la negociació que hi ha amb tres línies aèries asiàtiques per operar a l’aeroport de Barcelona: la condició imposada és que la destinació final dels vols sigui Barajas (quina si no?) i les rutes en qüestió es veuran obligades a fer escala a Barcelona per acabar fent un saltet de 600 Kmts. per anar a aterrar, encara que sigui amb els avions buits, al centre del món mundial: Madrid. O és que són imbècils, que no ho crec, o és que ja estan aplicant aquelles dites tant seves de: “por perdidos… al rio”, o l’altra de “por el tiempo que me queda en el convento, me ca.. dentro”. I als dubtosos que encara hi ha a casa nostra, que els cal més em pregunto?.

 

27-08-15

MISTERIS

Ja tinc una edat i soc de l’època en que, una tarda a la setmana, ens tocava “doctrina” i anàvem a la parròquia i allà el rector ens donava classes del catecisme. Una de les coses que ens explicava era que el “misteri de la Santíssima Trinitat” era irresoluble, i tots ens quedàvem tant amples. Ha passat el temps, ja no hi ha classes de catecisme, però els misteris continuen i per a mi, potser que més irresoluble que l’abans esmentat, sigui el d’aquesta formació política nomenada SCC que sembla ser que té 60 o 70 associats, però que maneja pressupostos de milions d’euros fent-ne a més ostentació: avions sobrevolant les platges, publicacions d’anuncis, edició i difusió de vídeos i materials de tota mena que barats no són, organització de viatges i d’actes a dojo, etc. etc. Algú sap d’on surten els diners?, doncs es veu que no, que és el que en podríem dir un “miracle misteriós”, que a més i curiosament, es veu que no interessa a ningú aclarir i mira que pagaria la pena. Coses d’espanya.

 

28-05-15

QUINA CASUALITAT!!

Avui a primera hora del matí han entrat els de la Guardia Civil a la seu de CDC, a la de CatDem, i a no sé quants ajuntaments. Suposo que penseu com jo, que segur que és casualitat. De la mateixa manera que també “casualment” no estaran pas gaires hores a prendre alguna mesura contra l’ANC, Òmnium, i “tutti quanti” compromesos amb el procés i que siguin més o menys rellevants políticament o socialment. Mà negre d’en Rajoy i en Fernández Diaz?, i ara, malpensats, que sou uns malpensats!!.

 

28-08-15

MOLTES PREGUNTES

Com que estem literalment en campanya electoral, m’he entretingut en mirar les dades econòmiques dels partits que d’una o altra manera es presenten al 27 S. M’he quedat garratibat en veure que partits des de sempre petits per no dir minúsculs com per exemple Unió Democràtica de Catalunya, ICV, i un altre esdevingut també petit darrerament com PSC tenen uns deutes estratosfèrics. Els dos primers deuen cadascun més de 16 MM€, i el darrer gairebé 13 MM€; com que hi ha vegades que les xifres en Euros les veiem petites, aclareixo que els dos primers deuen més de 2.700 milions de Pessetes, i el PSC més de 2.100!. En veure això em passen pel cap diferents preguntes tals com: en què poden haver gastats tals barbaritats de diners?; no presenten comptes davant ningú aquesta gent?; no ho investiga ningú això?; veig molts diners perquè els d’Unió se’ls hagin gastat en misses o els de ICV en bicicletes no?; quants afiliats de pagament tenen aquests partits?; qui i amb quins criteris els deixa els diners a aquesta gent?; si els prestadors son com suposo entitats financeres, la seva capacitat d’influència sobre les actuacions d’aquests partits deu ser, diguem-ho clar: és, decisiva, o no?; és casualitat que aquests tres partits siguin ferris opositors a la independència de Catalunya?; no seria just i democràtic saber a quines entitats deuen els diners?; la influència que aquestes entitats puguin tenir sobre els partits en qüestió, tenint en compte la no possibilitat de reemborsament dels crèdits (com ho haurien de fer?) no podria ser considerada com un frau de llei electoral?. Per cert, a cap autoritat d’aquestes tant propenses a muntar circs mediàtics com els d’avui, no li passa pel cap fer algun petit escorcoll a cap de les seus d’aquests partits i de pas també treure el cap per la de SCC? o és que la posició de tots aquests davant el procés català justifica la inacció envers ells?. Massa preguntes, no?.

 

31-08-15

ELS EXTREMS…

Les darreres hores hi ha hagut dos il·lustres personatges suposadament situats a les antípodes ideològiques l’un de l’altre que han evacuat declaracions que déu-n’hi-do. Primer el ministro Fernández, el de l’interior, sí, aquell que condecora verges, és amic de santes i reflexiona sovint amb les mòmies de Franco i José Antonio, ha titllat de lamentable i vergonyosa la festa dels candidats al 27S de Junts pel Si; deixo de banda que tingui res a veure amb l’escorcoll mediàtic de l’altra dia, perquè vaja, segur que no!; i això perquè ho ha dit?, per preservar la sagrada unitat de la seva sagrada espanya. Després va un dels gurus de l’esquerra espanyola, l’ínclit Felipe González, suposat senyor “X” del Gal, el que cobra xifres indecents de Gas Natural, el que va a fer el paripé a Sudamèrica com a suposat advocat de causes perdudes, el que tant estima espanya i sembla ser que s’ha fet colombià, un paio que viu com un multimilionari (sembla ser que n’és), doncs va i equipara el procés català amb el feixisme i el nazisme, i tot això per intentar preservar la sagrada unitat de la seva sagrada espanya. Els extrems… es toquen.

 

31-08-15

TRAMPES

TVE no fa publicitat, es clar que no, i ara, quines coses de dir!. L’heu vist?, aquest vespre estava fent una mica de zàping i hi he aterrat i m’hi he quedat enganxat: minuts i minuts de publicitat, bé ells en diuen “patrocinis”. Quina barra, ni en això pot deixar de fer trampes el gobierno d’espanya?.

 

31-08-05

“AYUDA”

Patètica la reacció del “Partido Popular” de Cambrils a la instal·lació de banderes “de las llamadas esteladas” (sic), demanant “AYUDA” perquè els seus simpatitzants les fotografiïn i els en comuniquin les adreces dels emplaçaments perquè estan preparant “diferentes acciones, que daremos a conocer en breve”, que tremolin les àvies i la canalla!, pot ser que vinguin amb la legión, cabra inclosa?; o amb els tancs leopard aquells que encara deuen i només poden engegar amb permís de Frau Merkel?; o potser amb aquell submarí que no sura i que podrien fer pujar riera amunt?. Marededéu!.

 

31-08-15

DIFERENTS

Vau veure per TV la diada castellera de Sant Fèlix d’ahir?, jo en vaig veure el reportatge que van fer al vespre i la veritat és que ningú no ho pot discutir: som diferents!.

 

01-09-15

ACTITUTS

Lamentable l’actitud de la Vice-Presidenta del gobierno de españa dient que no tenia cap pla per oferir als independentistes catalans perquè segons ella, cada “concessió” que se’ls fa només és una “meta volant” i mai és la “meta final”. Segons aquesta dona els amos, o sigui l’estat (ella la mestressa per delegació), no reconeixen drets ni res semblant: graciosament fan “concessions” quan els sembla i els ve bé, però com que els díscols catalans enlloc de tirar-se per terra i deixar-se trepitjar en mostra d’agraïment encara demanen més coses, doncs au, no paga la pena “concedir-los” res i, com diria ella “aquí paz y después gloria”. Com poden anar aquesta gent avui encara amb aquesta mentalitat?, veient-los i sentint-los em fa la impressió que ells encara estan ancorats en allò del “imperio en el que nunca se ponia el sol”, i que no han après res de res de la seva pròpia història. De fet jo els ho agraeixo profundament ja que si haguessin estat una mica més llestos, ens haurien sabut ensarronar amb quatre “concessions” fetes a temps i sense massa mala cara i probablement ara no seriem al punt de no retorn en el que ja estem. Gràcies senyora Sáenz, gràcies.

 

01-09-15

DESESPERATS

Han d’estar per fer els disbarats que estan fent aquesta gent. Algú em podria dir a quin país mitjanament normal i democràtic s’ha fet mai una reforma de llei “ad hoc” per si de cas una persona determinada fa una determinada cosa en un futur més o menys proper, i a més els promotors de la iniciativa legislativa, el partit que governa, ho anuncien als quatre vents fins i tot vantant-se’n?; “s’ha acabat la broma” ha dit l’ex alcalde de Badalona, el tal Xavier Garcia després que la documentació ha estat presentada al Congreso de los Diputados. Per cert, què hi feia allí aquest personatge si no és ni diputat al Congreso ni diputat al Parlament?. A part de la vergonya aliena de veure aquesta gent fent el ridícul, en el fons estic més content que un gínjol perquè això demostra lo desesperats que estan.

 

01-09-15

PERSONATGES

Després de la lamentable “carta a los catalanes” d’aquell senyor amb complex de gerro xinès que pot ser que facin nosa però al menys no desbarren, hi ha hagut una sèrie de personatges de la política catalana i també espanyola, personatges que per lògica haurien d’estar a les antípodes ideològiques els uns dels altres que s’han afanyat a recolzar/felicitar/aplaudir el patètic escrit. Doncs si, l’escrit ha posat d’acord Soraya Sáenz, Miquel Iceta, Àngel Ros, en Duran, l’Aznar i altres tants que, al menys en teoria pensen molt diferent, però que davant el que ells consideren una amenaça (les ànsies de independència de una gran part dels catalans) fan front comú fent bones tantes dites com aquella del “antes roja que rota” o aquella altra de “el que més s’assembla a un español d’esquerres és un español de dretes”, i poso aquesta malgrat que a la petita llista d’abans hi hagi noms de polítics suposadament d’aquest país, però que és evident que ells es consideren “d’aquell” país. Ja s’ho faran.

 

04-09-15

MISERABLE

Això és el que he pensat que és la Sra. Galdón quan he llegit les seves declaracions que copio textualment “Mas no ha fet res perquè el nostre mar ens enviï brisa i sal enlloc de nens morts”. Ja és prou trist formar part d’una formació política que molt abans de la convocatòria de les eleccions per al proper dia 27 ja va dir que “utilitzaria l’odi contra Mas” com a arma, però el que ha fet aquesta dona amb aquestes declaracions és molt més que això i m’explico: la senyora Galdón, que té un nivell de formació important sap que el que diu és una barbaritat perquè no està en les mans del President de la Generalitat fer res en tema d’immigració i acolliment. Senyora, vostè no ha fet la clàssica maniobra lletja de campanya política, vostè ha fet una cosa miserable; ha aprofitat la terrible imatge d’un angelet ofegat per intentar tirar damunt un adversari polític un cubell de merda tot i sabent que  una manipulació tant burda de la realitat només se la poden creure els menys formats i els més desinformats de la societat, o sigui els més febles i indefensos, als que vostè sense cap vergonya ni cap decència intenta enganyar miserablement. Li dic ben clarament, vostè és una miserable.

 

05-09-15

ELS “SOCIS” DE’N RAJOY

Aquesta setmana en Rajoy, en la seva croada contra aquests catalans que li amarguen la vida, s’ha buscat dues veus suposadament de pes per que li recolzin la seva invariable cançó. La primera de les veus ha estat la de la “mestressa” d’Europa, la cancellera alemanya frau Merkel que va comparèixer en roda de premsa al costat de Don Mariano i ell va semblar-ne tot cofoi, suposo que perquè no va entendre ni un borrall del que va dir la senyora en qüestió; efectivament la senyora Merkel només va engegar un parell de frases extretes del més estricte manual de la correcció diplomàtica i no es va mullar pas gens ni mica. Pel que fa a l’altre “soci”, independentment que sigui el senyor que va permetre el referèndum escocès, home, que ens adverteixi/amenaci una miqueta de que no podrem utilitzar l’euro i de que haurem de marxar de l’UE, precisament el primer ministre d’un país que conserva la seva moneda de sempre i que té anunciat un referèndum per sortir de l’Unió, potser ens ho deia per animar-nos!. En fi Don Mariano, vagi tombant per Europa (al cap i a la fi una bona part li ho paguem nosaltres, no?).

 

05-09-15

EL GERRO XINÉS

El gerro xinés ha tornat a parlar; home al final tindrà raó en allò de que no se sap mai on posar-les aquestes andròmines, si no per la nosa, al menys perquè callin. Doncs si, va avui i en una oportuna entrevista l’home engega allò tant suat de que el que va dir es va mal interpretar. Miri senyor Felipe, si només ho hagués dit en paraules així caçades al vent, per més gravades que estiguessin, encara podria tenir una certa excusa, però resulta que no, que vostè va escriure una “carta a los catalanes” i allà deia vostè el que deia. Si vol conservar un punt de la poca dignitat que li deu quedar, demani perdó o calli, però els catalans sabem llegir fins i tot en español sap?, i vostè va escriure el que va escriure. Si no ho vol retirar, no ho retiri, però no insulti la nostra intel·ligència fent com si no haguéssim entès el que vostè ens volia dir, o potser ens està dient que no tenim el seu grau de sublimitat intel·lectual per discernir el sentit real del seu escrit?. Au va senyor Felipe, calli, que canviant una mica el sentit de la dita: “si calladet no està més maco, al menys no la vessa”.

 

06-09-15

ON SON?

Tota la pseudo intel·lectualitat pseudo progre espanyola està desapareguda. On son els Sabina, Ana Belén, Almodóvar, el clan Bardem, Víctor Manuel, i tants altres sempre disposats a defensar causes perdudes?. Els sembla bé a aquesta gent que el seu ídol d’un altre temps ens tracti de nazis i feixistes?; els sembla bé que tota la classe política de la dreta tant vilipendiada, oh si, ens digui tota mena de penjaments?; per cert, els mateixos penjaments que ens diu la seva estimada classe política de la suposada esquerra. Voleu que us digui una cosa?, es veu que la nostra causa els agafa massa prop. Marededéusenyor quina gentola (gentola milionària, això si).

 

07-09-15

ENS PASSEM

Com gairebé cada matí estava escoltant CatRàdio i a la tertúlia avui hi han incorporat un tal José Domingo de SCC, i m’he emprenyat com una mona perquè en el tema de voler ser políticament correctes, de que no ens critiquin per sectaris, de no trepitjar cap ull de poll, ens passem, ens passem molt perquè a veure, qui son aquesta gent de la dita SCC?, segons es diu i ells no ho han desmentit mai, sembla ser que són unes poques desenes de socis que, això si, manegen uns pressupostos estratosfèrics sense cap lògica amb el seu volum i que a més ningú sap d’on surten. Cal donar veu a aquesta gent, pel que sembla de manera fixa amb una cadira a la tertúlia de cada dilluns?. Amb aquest criteri hauran d’ampliar la nòmina de la tertúlia “ad infinitum” perquè al país hi ha centenars o milers d’associacions, entitats, etc. amb milers de socis, a tots els donaran cadira a la tertúlia?. Com deia no sé qui, ens perd l’estètica!.

 

07-09-15

RABELL

Cada vegada que veig aquest home em pregunto d’on l’han tret i quina és la raó que ha fet que el posin de cap de llista. No té imatge (això mira, cadascú som com som), no sap parlar, la vessa contínuament i a més, té la rara virtut, bé potser no tant rara en els temps polítics que corren, d’ofendre els rivals, qui diu rivals diu Mas i Junts pel Si. O han fet els seus càlculs comptant arribar només a una franja molt determinada de possibles votants o, qui sap, potser que sigui una maniobra tant sofisticada que pobre de mi, se m’escapa, no hem d’oblidar que els gurus màxims de la penya aquesta, el de Madrid vull dir, tots son membres d’aquesta professió ara tant de moda que en diuen “politòlegs”

 

08-09-15

ROSELL

Ahir va aparèixer pels mitjans de comunicació aquest personatge que es veu que presideix la patronal espanyola de les grans empreses; si,  aquella que va tenir durant anys i panys de president un paio que no havia tingut mai cap empresa i que el que hi va haver abans del citat Rosell, de moment viu a la presó. Ho dic per situar l’entorn. Doncs bé, aquest Rosell, que no sé si us hi heu fixat, sempre fa una cara barreja de cansament infinit, fàstic còsmic i displicència immensa, després de predir-nos per enèsima vegada tota mena de calamitats i plagues bíbliques per culpa de ser tant dolents, va tenir la barra de dir, referint-se a les patronals catalanes, que “clar, com que estan molt a prop del poder, n’estan influenciades”, referint-se a que estan a favor d’això tant terrible de voler votar per decidir el nostre futur. Està clar que aquest home parla de primera ma i amb coneixement de causa, perquè més a prop del poder (del de Madrid, que segons molts, és el de debò) que no està la seva organització i tots i cadascun dels seus membres, conspicus integrants de l’IBEX35 i assidus a la llotja del Bernabéu, no hi estan pas les petites patronals i encara menys les petites empreses catalanes. De tota manera ahir també ja li va molt ben dir el President Mas: a l’hora de la veritat val tant el vot d’un petit autònom que feina té per sobreviure cada mes, que el d’un altíssim directiu d’una grandíssima empresa.

 

08-09-15

I ARA EL MORENÉS

I compte, que aquest és el que abans nomenaven “ministro de la guerra”, poca broma!. Doncs si, avui va aquest subjecte (em passen pel magí altres qualificatius però no vull tenir problemes i no els escric), i no se li ocorre altre cosa que dir que “si a Catalunya tothom compleix amb el seu deure, les forces armades no hauran de tenir cap paper en el procés sobiranista”. Què dimonis vol dir amb això de tenir algun paper en el procés sobiranista?, perquè no crec que vulgui dir que pensin venir a retre honors al President de la Generalitat (ni ganes), més aviat intueixo que té a veure amb allò de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys o altres expressions de profund amor de l’estat español cap a nosaltres. A part de que a aquestes alçades ja no ens fan por, de debò que ningú els pot dir a aquesta gent que aquestes vessades son molt greus?; què insinua el ministro, que ja estan “esmolant sabres” en previsió de segons què surti a les eleccions?; aquest subjecte és ministro d’un estat modern i civilitzat o ho és d’una republiqueta bananera?; no valdria més que es dediqués a controlar el pressupost del seu departament, que déu-n’hi-do?. Jo no vull formar part d’un estat com aquest, per això, entre altres moltíssimes coses, vull la independència de Catalunya!.

 

08-09-15

UN PERRO CATALÁN

En un primer moment em va semblar que era una de tantes notícies “bluff” que corren per la xarxa, però no, resulta que era veritat: un pamflet digital nomenat “las voces del pueblo” (no diu de quin) dona la notícia d’un gos que va mossegar una dona al poble gironí de Quart així: “un perro catalán salta y muerde a una mujer de 45 años”; mare meva!, no diu si la senyora era catalana o xinesa, però el gos era “catalán”. Ara resulta que hi ha “perros catalanes”; bé, segons el facherio de pro sempre n’hi ha hagut, o més ben dit, tots els catalans hem estat o som uns “perros”. A part d’una redacció desastrosa que sembla feta per un becari poc aplicat de nivell bàsic i que diu molt poc del rigor de la publicació, encara diu menys d’aquest suposat rigor la classificació “nacional” del gos. Tot això em confirma el que ja fa temps que veiem: estan nerviosos, molt nerviosos.

 

08-09-15

PSC: QUO VADIS?

Jo crec que ja no en tenen ni idea d’on van; fa uns dies diuen que no aniran a la manifestació de la Diada de Catalunya que ja és prou trist per a un partit amb la seva trajectòria, i ara, suposo que per no ser menys que el PP i per guanyar mèrits en front la “jefatura” de Madrid que, al cap i a la fi, és la que els comanda, s’afegeixen a la posició dels populars en el sentit de que TV3 no retransmeti la Via Lliure. Trist, molt trist.

 

09-09-15

PABLO IGLESIAS

Cada vegada aquest paio queda més retratat. Ara, amb l’amenaça a l’independentisme per part del ministro de la cosa dels sabres al senyor Iglesias no se li ocorre res més que dir que “Rajoy y Mas jugando a las “guerritas””. Si no fos perquè sé que no n’és, diria que aquest paio és justet, però no, de justet res: ell menteix descaradament perquè sap que sempre hi ha algú que s’empassa l’ham. De tota manera em faig una mica endarrere en l’afirmació anterior i potser sí que n’és una mica de justet perquè si fos tant intel·ligent com es pensa ell hauria de saber que un artefacte polític com el seu, si es basa només en mentides i en populisme del més descarat, no pot anar pas gaire lluny. Al temps.

 

10-09-15

MÉS IGLESIAS

I aquesta vegada amb menció d’honor, perdó, volia dir de vergonya la menció, vaja torno a corregir, de poca vergonya per ser exactes. Mira que se’n necessita de barra i poca vergonya per dir el que va dir aquest subjecte ahir a un míting crec que a Rubí. Què vol fer, el que mai ha fet ningú al nostre país, o sigui ni menys ni menys que ghetitzar i estigmatitzar la gent per raó de la seva procedència?; tant poc coneixement de Catalunya té aquest personatge?; cap dels seus turiferaris començant per l’alcaldessa de Barcelona o els emmudits Camats – Herrera o el seu cap de llista José Luis Franco no li poden dir que això no va així en aquest país?, però és clar, ell és el cap màxim, el líder incontestable, el guru infal·lible i suposo que tot el que diu els fa bavejar. Quina vergonya!.

 

10-09-15

ODI

Això és el que destil·la aquest personatge que cada vegada veig més sinistre, el tal Pablo Iglesias. Però no tant sols odi en contra del President de Catalunya que ja és prou greu i vergonyós i va anunciar sense cap vergonya la seva delegada a Catalunya, si no odi contra tot el país, contra tota la gent del país. Doncs què és sinó un regalim d’odi fastigós el que va dir ahir al míting de Rubi?. No vingui per aquí, no el necessitem i sobretot no el volem. Per cert, no he vist cap corredissa dels seus acòlits per a corregir, desmentir, diluir les seves paraules; què vol dir això, que hi estan d’acord?, seria molt lamentable; o que tenen por de contradir el guia suprem?, encara seria molt més lamentable.

 

10-09-15

CANSAMENT

Cansament, fàstic, veritable repugnància envers aquest estat espanyol tant obtús, tant curt de mires. Estelades?, fora; vot per correu? literalment boicotejat; transmissió de la manifestació de demà?, si però amb obligació de compensar en temps els partits contraris; vot des de l’estranger?, pràcticament impossible si no ets militar; arguments dels seus líders?, menyspreus i insults cap a Catalunya i els catalans. Jo no vull formar part d’aquest estat, vull marxar, vull la independència del meu país, vull la independència de Catalunya. Per això demà aniré a la Meridiana, per això el 9N vaig votar i vaig ser voluntari, per això l’any passat vaig anar a la “V” i l’anterior a la Via Catalana, i per això faré tot el que calgui i mentre calgui fins a aconseguir l’objectiu final.

 

12-09-15

SCC

Només hi poso les sigles perquè el seu nom sencer és una mentida ja que ells no són pas ni representen, la societat civil d’aquest país. I avui, dia 12 de Setembre, l’endemà d’una altra Diada històrica, surt un dels seus caps visibles dient que al cap i a la fi no n’hi ha per tant, que a la Meridiana, segons ells, “només” hi havia 670.000 persones. Home!, que això ho digués algú que en el darrer sarau que hagués muntat hagués reunit un parell de milions de persones podria tenir alguna lògica, però que ho digui qui quan més gent ha reunit ha estat uns pocs centenars de persones portades fins i tot de fora del país, amb trens subvencionats, autocars gratis i vés a saber si els “bocates” i les “birres” també anaven al “pack” (per cert, qui ho paga això?), es necessiten penques, manca de sentit del ridícul i manca de coherència. Calli home, calli.

 

12-09-15

SENYORA SÁENZ

Ho personalitzo en vostè, senyora vicepresidenta del “gobierno de la nación” com li agrada dir a vostè precisament, però sense cap mena de dubte ho podríem fer extensiu a qualsevol dels seus companys de gabinet. Em refereixo a aquesta actitud entre sorpresa, irada, de menysteniment, de no entendre que està passant i fins i tot de ràbia poc continguda davant les demostracions, una rere l’altra de la voluntat del poble català. Ahir ho vam tornar a fer, vam tornar a omplir els carrers pacíficament, alegrement, cívicament. Jo entenc que el 2010 cregués que era una febrada passatgera, que el 2012 pensés que érem una mica pesats però que ja ens passaria, però el 2013 va i omplim les carreteres de punta a punta de país, l’any passat fem la “V” i el 9N (aquell que no va existir), i ahir la Meridiana. Què necessita més perquè vulgui creure’s que això de de debò?; què necessita més per deixar de banda la cançoneta ridícula de la “majoria silenciosa”?; s’ha aturat un momentet a reflexionar en que potser sí que passa alguna cosa?; de fet ara ja gairebé tant li fa perquè van tard, molt tard. A més senyora Sáenz, vostè va dir ahir una cosa que és digna de reflexió; en efecte va dir que fa anys la Diada era de tots, referint-se als primers anys desprès de la transició on anaven al monument de Casanovas mig de mala gana les autoritats i al Fossar de les Moreres poc més d’uns centenars d’irredempts; i ara que sortim milions al carrer, segons vostè  la Diada només és “de unos pocos”, marededéu, quants “pocos” hi ha al país!; dona, que diuen de vostè que és intel·ligent (o només és allò que vostès en diuen “empollona” i que és molt diferent?), doncs no faci el ridícul d’aquesta manera!. Unes petites reflexions: s’ha aturat a pensar que els darrers quatre anys hem fet les manifestacions més grans en nombre d’assistents mai fetes a Europa i gairebé al món?; s’ha aturat a calcular la ràtio manifestants/cens del país?, perquè  llavors ja no som els primers d’Europa ni del món, sinó de l’espai sideral tant estimat per un company de govern de vostè; s’ha fixat que en totes aquestes manifestacions no hi ha mai una mala cara, un gest irat, una mala paraula cap a ningú i que tot son somriures, amabilitat, crits a favor del país, alegria i mirades esperançades?; sap que en totes aquestes milionàries manifestacions no s’ha trencat mai un vidre, no s’ha tocat un contenidor, no s’ha llençat cap pedra?; s’ha pres la molèstia de comparar les cares de la gent de les “nostres” manifestacions amb les cares de la gent de les “seves”?. Vol que li digui una cosa?, estic segur que tot el que li acabo de dir vostè ho ha fet i hi ha reflexionat, i per això fa la cara que fa quan hi ha Catalunya damunt la taula.

 

13-09-15

TV3
Resulta que els unionistes no accepten el que els oferia TV3 i ara la cadena està transmetent “El Patriota”, genial!!!; casualitat?, programada prèviament?, digueu-me ben-pensat, però no ho crec: em sembla que algú els ha colat un gol fantàstic per tota l’esquadra als españoleros!!!. Visca CATALUNYA INDEPENDENT!!!!.

 

13-09-15

INTOXICACIÓ
Menyspreu, amenaces, insults i ara toca la fase d’intoxicació: avui es veu que corria per les xarxes una carta falsa de la Júlia Otero i també un article suposadament favorable a Catalunya signat per l’il·lustre español José Maria Carrascal titulat “Catalanizar España”; dic suposadament favorable, perquè si un se’l llegeix detingudament veu que és la clàssica passada de mà pel llom perquè al súbdit se li estarrufi el pèl i es senti orgullós mentre l’amo l’escura. Per cert, l’he buscat i l’article del Carrascal és del 1.978!!!!.

 

13-09-15

I MÉS IGLESIAS ENCARA

Aquest home acabarà estressat aquesta campanya, es veu que no para d’anar i venir entre Brusel·les / Estrasburg i Barcelona. No cal que rumieu massa per saber la raó d’aquest desfici perquè no és altre que la nòmina: va allà, fitxa, i torna. Per cert, els viatges van a càrrec del pressupost del Parlament europeu?, no és per res, però pot ser que ho aclarís no?.

 

13-09-15

PASTOR

Ahir a la nit vaig veure l’entrevista que li va fer la tal Ana Pastor al President Mas. Si aquesta dona ja no em va agradar l’altra vegada que va entrevistar el President, ahir em va desagradar profundament: mal educada, impertinent, buscant una resposta-titular al seu gust, tallant contínuament, burxant en el perquè no es fa un referèndum quan és abastament sabut per tothom que si no es fa és per la negativa absoluta de l’Estat, burxant en la família Pujol i en els suposats “3%”. De tota manera, per a mi el moment de glòria de la presentadora va ser quan li va dir al President que li digués tres possibles inconvenients de la independència i quan el President li va respondre que també li hauria de poder assenyalar algun avantatge li va dir que “propaganda no” i es va quedar tant ample i tant encantada d’haver-se conegut. Nivell, si senyor.

 

14-09-15

CLAVEGUERAM

Preparem-nos, sembla ser que el clavegueram de l’estat, o sigui els esbirros del ministre de l’interior, treballa a tot vapor preparant-se per llençar alguna palada de merda ben pudenta (evidentment falsa, però això a ells no els importa pas, al cap i a la fi és la seva especialitat!), sobre algun dels capdavanters del moviment sobiranista, especialment sobre el President Mas, de cara a rebentar el 27S. Encara que qualsevol persona amb dos dits de front havia de tenir clar des de fa temps que això es produiria, més val que ho fem córrer perquè com més gent ho tingui clar millor i n’estigui previnguda. També tots sabem que si a aquestes alçades de la història el President Mas no estigués absolutament impol·lut ja tindria al damunt no dossiers falsos, si no denúncies i querelles per parar un tren. D’aquí fins el dia 27 en veurem de tots els colors.

 

15-09-15

CAPS DE LLISTA

Aquests dies molts mitjans de comunicació fan anàlisi de les figures que encapçalen les diferents llistes que concorren a les eleccions del dia 27. Evidentment les anàlisis es limiten als caps de llista per Barcelona que són els més coneguts i mediàtics. Em permeto fer també les meves modestes anàlisis. Junts pel Si-Raül Romeva: té bona presència, és culte, no és demagògic, parla una colla d’idiomes, té experiència a Europa i a més és d’aquestes persones que cauen bé a pràcticament tothom. CUP-Antonio Baños: també és un home amb bona formació i culte, sembla dialogant, malgrat que és fill d’immigrants és independentista, encara que sigui un punt més radical que en Romeva tampoc és un “trabucaire” ni molt menys i també és un home que cau bé a tothom. PP-Mariano Rajoy, home a aquestes alçades no l’hem pas de descobrir: nacionalista espanyol radical, no precisament fort en cultura ni en idiomes, incomplidor compulsiu de promeses electorals, només cau bé al seus incondicionals, la resta no el suporta. PSOE-Pedro Sánchez: tant o més nacionalista espanyol que en Rajoy encara que amb una cara pretesament més amable, no sé a l’altra gent però a mi sempre em sona a “buit”, a fals vaja, no li compraria pas un cotxe usat. CSEP-Pablo Iglesias: poc a dir d’un personatge populista com ell sol, quin credo programàtic demostra cada dia que només consisteix en atacar al President Mas, que no té cap proposta, que el seu objectiu real son les generals del Desembre i que es comporta més com un tertulià incendiari que com un líder solvent. C’s-Albert Rivera: el campió de la demagògia, el populisme i sobretot de l’anticatalanisme, intenta exhibir una façana amable però a l’hora d’anar contra el nostre país treu els ullals com una fera. Ostres quin lapsus, dels quatre darrers partits he fet l’anàlisi dels “jefes” de Madrid, suposo que deu ser perquè els “delegats” a la colònia sempre estan en segon pla; vaja que ara em fa peresa re-escriure-ho, ho deixo així, au.

 

15-09-15

PERQUÈ VULL UNA CATALUNYA INDEPENDENT? (6)

Per no haver de suportar els insults que qualsevol polític o periodista espanyol es veu i es creu amb dret d’etizbar-nos i que això no tingui la més mínima consequència ni a nivell polític ni judicial; ja n’estic tip. Per no haver de suportar que hi hagi gent que es riguin literalment de nosaltres com la tal Esperanza Garcia ahir a l’Illa de Robinson, on es vantava de que espanya ens pagava les farmàcies i les residències d’avis, amb una rialla foteta als llavis; o com la senyora Sáenz que als passadissos del congreso de los diputados exigia acatament al TC per part de la Generalitat quan l’estat té una colla de sentències fermes favorables a Catalunya i que ella es passa pel seu “ch….to de oro”; per no haver de suportar que un ministre, comerciant de bombes de raïm per més detalls, ens amenaci amb l’exèrcit si no ens portem bé; per no haver de suportar una vegada més que tot i omplint la Meridiana surti el Rajoy dient la imbecil·litat de que van ser molts més els catalans que es van quedar a casa; per no haver de sentir un ex alt càrrec judicial amenaçant-nos amb que això acabaria com el 1.934, amb violència i no sé quantes desgràcies més; per no haver de suportar que un paio amb nom i cognoms nazis (fill d’un nazi acollit pel règim de Franco) ens amenaci directament amb sang i morts, i no passi res!. N’estic tip. Per això vull Catalunya independent, per dignitat.

 

16-09-15

OBAMA I EL REY

L’Obama li diu al rey d’espanya: a mi em va elegir el poble dels Estats Units, després del primer mandat em van tornar a elegir per quatre anys més i ara ja no puc tornar-me a presentar perquè les nostres Lleis no ho permeten; i el rey d’espanya li contesta a l’Obama: doncs jo soc rey perquè soc fill del meu pare, el meu pare va ser designat per Franco (un dictador força sanguinari per si no ho sabia) i el meu càrrec és vitalici i sense cap mena de responsabilitat faci el que faci; i l’Obama li diu: OLE TU!!.

 

16-09-15

DEMÒCRATES DE TOTA LA VIDA

Avui llegeixo unes declaracions del cap de llista del PP a Barcelona dient que si guanya la llista de Junts pel Si, ell traurà la gent del NO als carrers. Aquest senyor Garcia té molta llargada física però força curtesa intel·lectual a part d’un sentit de la democràcia absolutament absent. Si tingués gaires llums intel·lectuals hauria de tenir clar, perquè ja l’ha comprovat en ocasions recents, la capacitat de convocatòria d’allò que ell representa, uns pocs centenars, milers? de persones, moltes d’elles portades amb transport gratuït o subvencionat o sigui que ridícul assegurat. Pel que fa al sentit de la democràcia què és això que diu senyor Garcia?, que no acceptarà el resultat de les urnes?, vaja vostè demòcrata de tota la vida pel que veig!. Com deia aquell: “si Franco levantara la cabeza”… a vostè el condecoraria, segur.

16-09-15

ÉXITS DIPLOMÀTICS

Els representants de l’estat español exulten amb les paraules d’Obama d’ahir a la nit, que ells sumen a les de la Sra. Merkel i a les d’en Cameron. Home mira, suposo que per a ells més val el que va dir Obama que res i no deixa de ser un petit èxit de la seva diplomàcia, però si ho analitzem veurem que potser no n’hi ha per tant: el senyor Obama va fer una petita al·locució d’una mica més de deu minuts (temps de traducció inclosos) on no va dir gaire cosa més que tòpics de manual diplomàtic i no va ser fins al final, tot i acomiadant-se que va dir la gloriosa frase de que “desitjaven continuar mantenint relacions amb una espanya forta i unificada (que no unida)” a la que ells mateixos no devien donar massa importància quan la traductora fins i tot la va obviar. Si ho ajuntem a les paraules de la Sra. Merkel que no són si no un altre reguitzell d’obvietats sense mullar-se gens ni mica i a les d’en Cameron que sens dubte va ser el més explícit però hem de tenir en compte que el Regne Unit funciona amb la seva “pound” de sempre i que està a punt de convocar un referèndum per veure si es queden o no a la Unió Europea…. de coets, més aviat pocs, no us sembla?.

 

17-09-15

ARRIMADAS

Un dia més l’escoltar l’entrevista de Catalunya Ràdio de bon matí m’aclareix coses. Avui era el torn de la candidata de Ciudadanos, la Inés Arrimadas. Sota el seu to monocord i suau, el contingut és demolidor…. per Catalunya. Té un discurs idèntic al seu cap de files l’Albert Rivera i té també l’habilitat que té aquest de respondre només el que vol i tirar descaradíssimament pilotes fora quan li convé fer-ho. Una de les conclusions que he tret una vegada més de les seves paraules és de que per a ells tot el que no sigui estat espanyol els molesta i és una despesa supèrflua; gairebé tota l’administració catalana per a ells és duplicitat i tot el que és català no cal, per tant el camí és suprimir-ho: no a la hisenda pròpia, no al diplocat, no al mitjans públics de comunicació, no als Consells Comarcals, ensenyament amb tres! llengües vehiculars (català, castellà i anglès), una llei Wert amb aires de modernitat vaja amb l’objectiu inconfés d’arribar a fer el català prescindible. Pel que fa a la CCMA vinga repetir que eren els mitjans més cars de l’estat, però quan la Terribas li ha volgut comparar el cost per ciutadà, ho ha defugit olímpicament, el dèficit monstruós de TVE, “no comment” ja que com que és un mitjà estatal i en castellà ho deuen considerar normal. En fi, un PP amb aires de “modernet” o fins i tot més dur.

 

17-09-15

ARRIMADAS (2)

Algun detall més de l’entrevista de l’Arrimadas al Matí de Catalunya Ràdio: En un moment en que la Mònica Terribas la collava fort rebatent-li les seves respostes li ha dit que “allò era una entrevista i no pas un debat”, o sigui que l’entrevistadora li preguntés el que volgués que ella ja li contestaria el que li donés la gana. Una constant de les respostes d’aquesta dona: a la més mínima esquerda que li ho permeti, ella “cola” la idea de Catalunya fora d’Europa i fora de l’Euro, com el PP. D’altra banda també la Terribas li ha preguntat a veure què li semblava la possible suspensió de l’autonomia en cas de que guanyessin els partits favorables a la independència i ella s’ha limitat a dir que “ella treballava perquè aquest supòsit –el de que guanyessin els de la independència- no es produís”, però no ha dit pas (i la Terribas li ha insistit en la pregunta) que no volgués la suspensió si es produís; o sigui que massa no crec que li disgustés de veure entrar els tancs per la Diagonal o de veure la G. Civil detenint al President de la Generalitat o el senyor Mas que diu ella, com els del PP.

 

18-09-15

MÉS ÈXITS DIPLOMÀTICS

Ahir un altre gran èxit diplomàtic de l’estat espanyol, si aquell estat que diu que el dia 27 les eleccions que farem aquí son autonòmiques i res més que autonòmiques però que no para de córrer amunt i avall intentant recollir recolzaments internacionals contra la independència del nostre país; aclarit això, ahir tornaven a exultar per un altre gran èxit ja que el portaveu de la Comissió Europea va dir que un país que s’escindis de l’Unió quedaria de moment fora i que hauria de demanar l’ingrès; dit això anem a veure el rerefons: el tema estava preparat perquè en el moment de la compareixença aquesta va ser la primera pregunta que va rebre el portaveu, pregunta feta per un periodista español i la resposta va ser llegida íntegrament, o sigui ja la portava escrita, per tant molt espontani el tema, precisament no; a més resulta que aquest senyor està casat amb una senyora asturiana, destacada membre del PP, també funcionària a la UE, i com que les coses sempre porten més cua de la que els protagonistes voldrien, resulta que aquesta senyora és cosina de Rodrigo Rato, i un germà d’ella sembla ser que va avalar a aquest darrer quan va haver de prestar fiances milionàries darrerament. Doncs au, cercle tancat. I per presumir-ne, vaja. Però que no saben a quin món vivim?, que tot és absolutament transparent i tot se sap?. Al damunt els haurem de dir rucs!.

 

18-09-15

EL PREU DELS ÈXITS DIPLOMÀTICS

Ara resulta que la frase que el President Obama va deixar anar així com de passada mentre tancava el petit parlament davant el rey dels espanyols, sembla ser que tenia un preu: la cessió fins al 100% de la sobirania sobre la base aèria de Morón de la Frontera, que ara passa a ser territori americà a tots els efectes. Home Sr. García Margallo, pagant també n’obtindria jo d’èxits així, no li sembla?. Ah! i pagar per obtenir aquest suposat recolzament per ajudar-los a combatre una cosa que segons vostès “no puede ser y además és imposible” que diria el castís, no sé si és per vantar-se’n gaire, no?. Un altre detall, la cessió va ser feta prèviament fa unes setmanes, exactament el 16 de Juliol: potser que l’Oncle Sam no se’n fia i va voler cobrar per endavant?. Marededéu.

 

18-09-15

REPASSEM ELS ÈXITS DIPLOMÀTICS

Setmanes grans per a la diplomàcia del regne d’espanya: com que a Catalunya tenim convocades unes eleccions autonòmiques d’allò més normals, el senyor Garcia Margallo i cia. perden allò que tenim al capdavall de l’esquena corrent amunt i avall demanant adhesions a la seva idea d’espanya i els èxits no s’han fet esperar; au va, repassem-los: La Merkel va dir un parell de frases amb tots els tòpics de la diplomàcia per acabar no dient res (Catalunya ni nomenar-la). En Cameron va ser un puntet més explícit, tampoc massa prudència anglesa obliga, però hem de considerar que és el primer ministre d’un país que no utilitza l’euro i que en el programa que li va fer guanyar les darreres eleccions hi portava un referèndum per decidir continuar o no a l’Unió Europea; compte, allà normalment els programes electorals es compleixen. El senyor Obama, va dir tot i acomiadant el petit parlament que va fer al costat del rei espanyol allò de que esperava continuar tenir bones relacions amb una espanya forta i unificada (Catalunya ni nomenar-la); per cert, ara s’ha sabut que la frase tenia un preu que ja fa dos mesos que els espanyols van pagar als americans amb la cessió al 100% de la sobirania sobre la base de Morón de la Frontera. Un portaveu de l’UE, a pregunta d’un periodista espanyol, llegeix una resposta preparada dient tots els tòpics al respecte d’un país escindit que hauria de trucar altre cop a la porta, etc.; poc ha durat el tema quan avui, un Vicepresident de l’UE ha dit que “el tema és a mans dels votants” i que “la Comissió està preparada per treballar amb les autoritats escollides democràticament”. Senyor Garcia Margallo, comprem els coets ja, o ens esperem una estoneta?.

 

18-09-15

LA JEC, TV3 I CATRÀDIO

Qui m’ho havia de dir que jo arribés a fer aquesta crida: DIUMENGE A LA TARDA, QUE NINGÚ VEGI TV3 NI ESCOLTI CATALUNYA RÀDIO!!!!. Que se’n vagin a fer punyetes els partís que ho han demanat el que han demanat i la JEC que ho ha atorgat. Televisors apagats!.

 

18-09-15

BUENAFUENTE

En Buenafuente ha fet el pregó de la Mercé. Aquest home treballa bàsicament per espanya i suposo que tenia por de perdre algun contracte sucós perquè a veure d’on treu que aquí “fem cara d’emprenyats, deu ser pel procés”. Els que fan cara d’emprenyats son els contraris al procés, no se n’ha assabentat que precisament el nostre moviment es coneix com “la revolució dels somriures?”. Ho he trobat lamentable, en la línia de tant pseudointel·lectual modernet per als qui primer és la butxaca i, si s’ha de defensar alguna causa més o menys perduda, que sigui a algun lloc ben exòtic i llunyà. Trist.

 

18-09-15

BANCS

D’entrada l’actitud dels bancs és la demostració més palmària que a l’estat espanyol estan espantats, molt espantats amb la possibilitat, cada dia més gran, de la independència del nostre país. De fet només és bramar per espantar la gent, sobretot la més feble, i és una tàctica de miserables com la de C’s i el PP amb el tema de les pensions: miserables. D’altra banda els voldria fer una pregunta: si se’n van, deixaran els crèdits aquí?, sense cobrar-los vull dir, això seria una actitud coherent, no?. Els deixo la idea aquí, i a més gratis. De res.

19-09-15

CANVI D’ENFOCAMENT
Tota la pre-campanya pel 27 S i la mitja campanya ja consumida, s’ha centrat el debat bàsicament en el tema econòmic: que no podrem utilitzar l’euro, que no ens pagaran les pensions, que ens arruïnarem, que ens faran fora de l’UE, que no podrem exportar, que no podrem importar, etc. Jo vull canviar l’enfocament cap a un altre aspecte que per a mi és, com a mínim, tant important per no dir més: La immensa majoria de productes als supermercats estan etiquetats en español (o en swahili), no en català; si anem al notari, per defecte ens faran el document en español i si el demanem en català i ho aconseguim no haurà estat sense reticències i fins i tot mala cara; comprem un cotxe?, manual en español (i multitud de llengües més); un electrodomèstic? el mateix; un smartphone o un ordinador? doncs idèntic cas; el cinema?, a hores intempestives a llocs impossibles (i pocs); llibres?, menys títols i més cars; si hem d’anar al jutjat, probablement el nostre advocat ens avisi de que millor que deixem de banda la nostra llengua i parlem en castellà no sigui que jutges i fiscals s’emprenyin i ens costi cara la “broma”; no cal dir la situació si per la raó que sigui hem de parlar amb la G. Civil o amb la PN; si anem al CAP o a l’Hospital tenim moltes possibilitats de que ens atengui un metge estranger –no en poso en dubte la competència- que ens parlarà quasi sempre en castellà; els medicaments tenen les instruccions en espanyol; aquests dos darrers temes son especialment greus per a la gent gran i per als infants; mitjans de comunicació?, sort en tenim de les emissores de la CCMA, perquè si no el panorama (i la qualitat) és desolador; premsa?, només cal donar un cop d’ull als quioscs. Podria estendre’m molt més però crec que és suficient. Jo personalment prefereixo ser una mica més pobre, ja no ve d’aquí, i poder-me sentir realment al meu país.

 

19-09-15

XANTATGES

Fer xantatge és delicte?. Em faig aquesta pregunta davant les actituds d’aquests darrers dies de certes institucions tals com les grans patronals, empresaris com el de Freixenet i Almirall que “recomanen el vot convenient” als seus empleats, ahir la gran banca amenaçant directament famílies i Pimes. Com sempre i seguin el manual del xantatgista, el que rep l’amenaça sempre és el més feble, el que està més predisposat a tenir por, por per el seu petit negoci, por pel seu lloc de treball –ai si el cap s’assabenta que no he votat “convenient” i m’acomiada-, per la seva pensió, pels seus pocs estalvis –els que en tenen molts no en tenen cap de por-. Aquesta gent que fa això pot tenir molt poder i molts diners però no deixen de ser una pobre gent i uns miserables i crec que tots els ho hauríem de dir pels mitjans que tinguem a l’abast, la nostra veu, les xarxes socials, els diaris, el que sigui: sou una pobre gent i sou uns miserables. El que no és o no hauria de ser delicte, és dir la veritat.

 

19-09-15

MÉS BANCS

Espantem als bancs?; ells es creuen totpoderosos i a la immensa majoria de la gent, pobres de nosaltres, que ens els mirem des de la nostra modèstia ens ho semblen i a més pensem que com que som petitons a ells se’ls en refum el que podem fer amb els nostres comptes. Doncs si ho pensem bé no és així, i jo crec que podem no tant sols espantar-los si no vèncer-los. Davant els grans clients els bancs perden l’oremus, els van al darrera, els fan tractes especials, no els cobren comissions, els remuneren més els dipòsits, no els cobren quotes per les targetes, etc; els grans clients son molts pocs, quants clients grans pot tenir una sucursal?, un?, dos?, cinc?. En canvi de mitjans, petits i molt petits segurament que qualsevol sucursal en té milers, i som als qui cusen a comissions i petits càrrecs dels que moltes vegades ni ens donem compte i si més no, no gosem a reclamar i no ens paguen gairebé res pels dipòsits. Si demà va un gran client i li diu al director de la seva sucursal que marxa, aquest tindrà un ensurt de mort, però si sense dir res marxem tots els petits, aquests a qui el director ni tant sols coneix, la sucursal és morta i haurà de tancar. Provem-ho?, és qüestió d’agafar la llista dels que han signat aquest manifest vergonyant i miserable, i anar-nos-en a qualsevol dels que no hi sigui.

 

21-09-15

ME’N FAIG CREUS

Com més hi penso més em costa de creure, entre altres coses perquè, i valgui la repetició, em costa de creure que siguin tant obtusos. El ministre d’exteriors corrent per aquests mons de déu arrencant declaracions vagues que no volen dir res i que d’una o altra manera segur que acabaran pagant; el mateix ministre dient-nos que vagarem pels espais siderals in eternum; no tindrem moneda; ens faran fora de tot arreu; serem pobres, sense pensions, ni sanitat, ni res de res; ens boicotejaran en tot i per tot; els banquers s’apressen a dir que marxaran –quin descans!-; els grans empresaris més o menys el mateix; ara surt també el president de la federación española de fútbol dient que el Barça no podrà jugar a la lliga espanyola –no diu res de l’Espanyol-. A veure, passem llista, quina amenaça falta?, no podrem jugar a la rifa de Nadal?, ni a les quinieles, ni als “cecs”?; ens prohibiran fer gaspatxo a l’estiu?; no podrem menjar pernil “ibérico de bellota”?; per bons que haguem estat, no podrem anar al cel on es veu que manen les santes i les verges amigues del ministro del interior?. A veure, hi ha algú a l’altra costat que pensi una mica?, perquè francament el nivell és desolador.

 

21-09-15

TRES PER CENT

Aquest matí he entès l’obsessió que té la candidata de Ciudadanos amb el percentatge del 3% lligant-lo sempre a Catalunya; sembla ser que la seva expressió o frase favorita sigui: “la Catalunya del 3%” que en el debat d’ahir va repetir infinitat de vegades. Es veu que aquest percentatge el té entre cella i cella perquè és el rècord que va obtenir TV3 quan va emetre els espais obligatoris per “compensar” la transmissió de la Via de l’11 de Setembre; si senyors, el 3% va ser la punta d’audiència, ja que la mitjana va ser amb prou feines del 2%. Vet aquí explicada l’obsessió d’aquesta noia!.

 

21-09-15

SINDICATS

Fantàstica la resposta dels sindicats al xantatge de la patronal de la Banca i d’altres patronals en contra de la voluntat democràtica del poble de Catalunya: s’hi apunten sense manies. I un es pregunta, però aquests no son part de la colla dels que sempre s’apunten a defensar les llibertats a més de causes més o menys perdudes a llocs com més exòtics millor?; què passa doncs, que Catalunya és massa a prop?; o podria ser també que les seves estructures elefantiàsiques i cada dia més inútils s’aguanten a base de crèdits impossibles de tornar que les entitats bancàries els aguanten amb la condició de que siguin dòcils i no molestin gaire?; o que l’estat els deixa fer la viu-viu i els subvenciona amb unes intencions similars a les de la gran banca?; o més aviat tot alhora?, jo m’apunto a aquest darrer supòsit, i així veiem com compareixen els secretaris generals dels dos grans sindicats españols dient exactament el mateix que els oligarques de torn, això si, ho fan sense corbata, que encara hi ha classes.

 

21-09-15

TANT MALAMENT S’HO VEUEN?

El degoteig de predicadors de mals averanys és continu, i les declaracions de molts d’aquests personatges van entre el ridícul i lo delictiu; avui s’hi ha afegit d’una banda el “Gobernador” del “Banco de España”, entitat que en una àpoca es deia que tenia molt prestigi però que des de l’època del Mariano Rubio l’ha anat perdent i que va  enterrar definitivament a l’època de la bombolla immobiliària inflada a base de crèdits esbojarrats de la banca mentre l’”órgano regulador” com també se’l coneix mirava cap a un altre costat, per acabar-ho de rematar amb l’escàndol de les preferents; i avui també ha comparegut la ministra d’ocupació i seguretat social dient que les pensions dels catalans es paguen gràcies a la solidaritat dels españols, dona miri, gràcies, però si jo li prenc primer mil euros i desprès en pago cinc-cents per compte de vostè amb els seus diners em donarà les gràcies o em reclamarà els altres cinc-cents?. I això no s’ha acabat encara, qui serà el proper?.

 

21-09-15

EQUITAT I JUSTÍCIA

En veure que TV3 va batre ahir el seu rècord històric d’audiència (per baix però el va batre), i pensant en com d’amoïnats deuen estar aquella colla de gent tant s’ocupen de l’equitat i la justícia en els mitjans de comunicació catalans i que es reuneixen sota les sigles JEC (junta electoral central, llegeixi’s amb accent castellà), veient aquest dos per cent d’audiència aconseguit i tenint en compte que la transmissió de la Via de la Diada en va tenir entre un vint-i-tres i un vint-i-quatre per cent, jo humilment els suggereixo obligar TV3 a fer deu o onze emissions més amb els continguts que els partits “damnificats” vulguin, i així en total l’audiència acumulada correspondria a la de la via. Eh senyors JEC que és bona idea?, els sembla bé?, doncs tota seva, i gratis. De res.

 

22-09-15

JA HI SON TOTS, O GAIREBÉ

Com que encara hi faltava algú per dir-hi la seva, en les darreres hores a més de tota la corrua de gent que anat predint-nos calamitats de tota mena perquè volem marxar de la càlida abraçada de “la madre patria” -que més aviat sembla l’abraçada de l’os-, s’hi ha afegit el cap de l’empresa “Pronovias” (ves per on, sembla que estirant el fil d’aquesta persona s’arriba a Almirall i al consell d’administració de Caixabank, que petit és el món, no?), el cap de Movistar, vaja de Telefònica, i per acabar-ho d’arrodonir també el cardenal de València que, seguint l’exemple del pietós ministro del interior, intenta fer treballar la cort celestial en contra del tema català demanant als seus feligresos que preguin “por la unidad de españa”. A veure, ja han passat tots o falta algú?, més que res perquè s’acaba el temps i si algú fa tard, després no podrà exhibir aquest mèrit al seu currículum, marededéusenyor!.

 

23-09-15

RAJOY I LA CONSTITUCIÓ, LA DECEPCIÓ

A part d’agafar-me un atac de riure que encara em dura, decebudíssim vaig quedar ahir en sentir i veure el senyor Rajoy en la demostració que va fer en directe de no saber el que diu la sagrada, intocable, incorrupte i inviolable constitució del seu país. I jo que estava convençut que l’home se la sabia de memòria i que la recitava mentalment tres vegades cada dia al anar a dormir com feien aquelles beates d’abans amb el rosari!, i ara resulta que no se la sap, vaja, que no en té ni idea; la cara que li va quedar al personatge va ser antològica i molt més eloqüent que qualsevol paraula que hagués dit.

 

23-09-15

ES DISCULPARAN?

Després de l’esperpèntic episodi d’ahir protagonitzat pel senyor Rajoy, es disculparan tots els que han utilitzat l’argument de la pèrdua de la condició d’europeus que patiríem com a resultat de la independència?. No parlo només de l’ínclit Rajoy, perquè està clar que quan un no dona més de si com és el cas, la disculpa ja se li suposa; parlo de tantíssima gent del seu propi partit com la sempre enfadada i renyaire Soraya Sáenz, el Ministro d’Exteriors Sr. Garcia, el de l’Interior Sr. Fernández, l’Alicia Sánchez, el Javier Garcia, que em costa de creure que tots estiguin en la mateixa precarietat intel·lectual que el seu cap. Però i tots els altres que també han utilitzat sense parar aquest argument?, em venen al cap el tàndem de Ciudadanos, l’Albert Rivera i la Inés Arrimadas, a aquest parell que van de saberuts i amb cara de primers de la classe, seria fer-los una ofensa pensar que no coneixien a fons la tant venerada constitució no?, per tant la conclusió és que mentien, mentien deliberadament i descaradament; també el Pedro Sánchez, l’Espadaler, i què dir de l’estrella política, o no tant, del moment el Pablo Iglesias?. Algú de tots aquests, i tants d’altres, tindrà la mínima decència per reconèixer que ha mentit, o com a mínim que s’ha equivocat, que així no queda tant malament?. Ho dubto.

 

23-09-15

BANCO DE ESPAÑA

Ara el banco de españa rectifica i diu que de “corralito” res de res. A quina hora diu que anunciarà la dimissió el senyor Linde?; ah, clar que a españa no dimiteix ningú. Així els va. Ja s’ho faran.

 

23-09-15

SINDICALISTES

Els caps dels dos grans sindicats espanyols han fet costat a les posicions de la patronal de la gran banca española. Molt coherent. Però per una vegada deixem de banda les consideracions polítiques. Jo no se si us passa com a mi, però jo cada vegada que veig aquest parell de personatges només puc pensar en la cara del propietari d’una empresa en la que treballessin en veure’ls entrar per la porta: quin esglai!, perquè amb la cara de pencaires que fan tant l’un com l’altre a qualsevol empresari li pot agafar un cobriment!.

 

23-09-15

CACIQS

Recordo que de jovenet em feia creus de les històries del caciquisme, l’abús brutal de la gent que aquesta mala gent feia dels que tenien per sota seu, normalment empleats que ho havien de suportar tot, humiliacions, treballs inhumans, abusos personals, etc. Això va degenerar, sobretot a principis del segle XX, fins i tot en el pistolerisme pagat pels “amos” de les indústries per sufocar els incipients moviments obreristes que hi havia, per controlar eleccions, etc.

24-09-15

TRETS AL PEU

Tots coneixem la dita aquella de qui fa una espifiada tal que sembla que s’hagi engegat un tret al peu. No sé si per admiració a la família borbònica o què, però aquesta setmana el PP s’ho ha agafat seriosament això: en Rajoy fent palesa la seva total ignorància del que diu la seva venerada constitució; en Linde dient no-sé-què d’un “corralito” i desdient-se’n a les poques hores; en Garcia Margallo comparant-nos amb ex-colònies, ras i curt, tractant-nos de colònia; el mateix brandant un text de l’UE manipulat; en Rajoy reconeixent que l’estat pagarà les pensions passi el que passi, després d’haver amenaçat miserablement els pensionistes durant mesos. Aquesta gent ja deu tenir els peus com paelles de torrar castanyes!.

 

24-09-15

JUNQUERAS VS GARCIA

Ahir hi va haver l’anunciat i esperat acarament entre l’Oriol Junqueras i el ministro de asuntos exteriores del gobierno de españa senyor Garcia Margallo. No parlaré de qui va ser o no va ser el guanyador de l’acarament, jo tinc les meves conclusions molt clares i cadascú suposo que va treure les seves. Jo vull parlar de l’actitud que van tenir durant el programa ambdós personatges. D’una banda l’Oriol Junqueras: en tot moment se’l va veure distès, bonhomiós, fins i tot somrient mentre escoltava el seu opositor, esgrimint abundants dades i informació sense ajut de documentació (només en un moment, per mencionar textualment un article legal va llegir un petit document escrit). I d’altra banda el senyor García-Margallo, amb una cara que anava des de la displicència a la supèrbia, menyspreu?, tensió i a mi em va semblar que una empipada força considerable; a més esgrimint documents un darrera l’altre que, un dels quals era la famosa traducció amb afegitó de la declaració de l’UE, cosa que fa dubtar de la solidesa del contingut de qualsevol dels altres. Així els vaig veure.

 

24-09-15

ELS CONSIDEREN INCAPAÇOS

I ells mateixos també s’hi consideren?. Ho dic perquè pràcticament no fan un míting sense la presència entre estellar i vigilant del corresponent cap que ha vingut des de Madrid. Que consti que això val pel senyor Iceta (Pedro Sánchez), la senyora Arrimadas (Albert Rivera), el senyor García (Rajoy i tutti quanti ministres), el senyor Rabell (Pablo Iglesias). De fet i ben mirat suposo que aquests acompanyaments deuen ser més aviat imposats per la jerarquia madrilenya perquè la major part de vegades els fan un flac favor als caps de llista locals, eh senyor Iceta?, vostè anant predicant referèndums pactats, no-sigui-que, i el Sánchez negant-ho tot, per no dir l’avi Felipe fent comparacions monstruoses: nazisme, Stalin, marededéu!; el Javier Garcia anant intentant fer por amb les expulsions i plagues vàries i va el tòtila del seu cap i resulta que ni sap el que diu la “costituciom” que diu ell; el Rabell fent la trista figura al costat de l’”estrella” Iglesias mentre aquest intenta sollevar el personal apel·lant els seus orígens; l’Arrimadas pot ser un cas a banda perquè està tant ben sincronitzada amb el “jefe” que no diu res diferent del Ribera, de tota manera també queda sempre coberta per l’ombra d’ell. Està clar que per aquesta gent Catalunya no és més que la colònia –Margallo dixit- on vénen a vendre lluentons pensant en el seu país de més enllà de l’Ebre.

 

24-09-15

SILENCIS CLAMOROSOS

Parlo del silenci de tota la progressia “guai”  d’espanya que sempre fa sentir la seva veu en favor de causes més o menys perdudes, però es veu que han de ser ben lluny per merèixer la seva atenció, nosaltres som massa a prop. De tota manera aquest silenci al menys jo personalment ja me l’esperava perquè com diuen ells -con las cosas de comer no se juega- i, bé veuràs, no sigui que després les subvencions no arribin. També hi ha un altre silenci absolut que és molt i molt audible, i que és ni més ni menys que el dels nostres “amics” bascos; algú ha sentit alguna veu d’algun polític basc mínimament significat defensant el nostre procés?; no vull anar de saberut, però jo també me l’esperava aquest. Els bascos, per qui els nostres polítics i molta gent sempre han tingut una certa debilitat, a nosaltres ni ens veuen ni ens han vist mai: ells tenen el que tenen que és molt, els espanyols els “estimen” molt més a ells que a nosaltres malgrat el desgraciat historial de violència, i en el fons suposo que amb tota la nostra moguda el que temen és que si nosaltres marxem, de retruc no acabin rebent ells per tant muts i a la gàbia i els catalans ja s’ho faran; ara bé, com hi hagi la més mínima moguda allà, sortiran de seguida els bones ànimes d’aquí recolzant-los incondicionalment. Es veu que som així, què hi farem!.

 

25-09-15

NO HI HA NINGÚ QUE PENSI?

El que em faltava per veure, la plana major del PP inclòs en Rajoy dient-nos que ens estimen…. i en català!. Home, fins aquí podíem arribar, que no tenen vergonya?, no tenen sentit del ridícul?, han perdut la memòria aquesta gent?, tant perdut s’ho veuen i tant desesperats estan?. Un partit que persegueix la nostra llengua en tots els àmbits començant per l’ensenyament, que vol eliminar mitjans de comunicació en català, un partit que és directament hereu dels que fa tres-cents anys que treballen per anorrear-nos ara ens venen parlant malament en català?. Em costa però al final arribo a la conclusió que allí no hi ha ningú que pensi; de debò es poden arribar a creure que algú es pot empassar això?. Dono gràcies al seu cap de campanya perquè ni l’independentista català més abrandat hauria pogut idear un enfilall de despropòsits més gran que els que han fet aquesta gent els darrers dies, i aquest vídeo en pot ser el resum perfecte.

 

25-09-15

UNA MÉS

I Margallo dixit: “No estic disposat que m’expropiïn la part de Catalunya a què tinc dret”, suposo que no va acabar la frase quin final lògic venint de qui ve hauria de ser “… a què tinc dret per dret de conquesta”, eh senyor Margallo que això era el que li passava pel cap en aquell moment?.

 

25-09-15

VERGONYA

Si, vergonya aliena em fa veure els caps de llista dels partits catalans? d’obediència espanyola anant de guardaespatlles dels “jefes” que han vingut des de Madrid; l’Iceta a l’ombra del tal Pedro Sánchez, el Garcia a remolc del Rajoy, el Rabell d’escuder de l’Iglesias, i la Arrimadas de clon femení del Rivera. Hi pot haver algú amb dos dits de front que pugui creure que algú d’aquests defensarà res de Catalunya que pugui entrar en conflicte amb els interessos d’espanya?, doncs si algú s’ho creu, amb tot el respecte li dic: il·lús.

26-09-15

IMPOL·LUTS

És una constatació incontrovertible: els polítics que formen les llistes favorables a la independència de Catalunya, tants els de Junts pel Sí com els de les CUP, estan absolutament nets de qualsevol ombra. Efectivament, algú s’imagina una petita taca en l’historial de’n Mas, Romeva, Llach, Baños, Casals, Forcadell, Bel, etc. etc.?, doncs jo no me la puc imaginar, i sabeu perquè?, perquè a aquestes alçades de la història apassionant que estem vivint, les clavegueres de l’estat a tota aquesta gent els han investigat, radiografiat, escanejat, i si haguessin trobat la més mínima cosa irregular ja n’haurien anat plens diaris, ràdios, TV’s i jutjats, o no?; doncs això és un punt més a favor de Catalunya i del procés en el que estem immersos i que portarem a bon port!.

 

26-09-15

DOCUMENT MANIPULAT

Esperpèntic i gravíssim l’episodi del document sotmès a “traducció creativa” per part d’algú i esgrimit pel ministre Garcia Margallo davant Oriol Junqueras; com volen aquesta gent ser considerats un país seriós quan en els que tenen aquesta consideració per una petita mentida un mandatari ha de dimitir o és cessat de manera fulminant?. Ho sento pels espanyols de bona fe, que n’hi ha, però l’estat espanyol és el més semblant que hi ha al que es coneix com a república bananera. D’altra banda, cada minut que passa sense que alguna veu autoritzada de la Comissió Europea digui què és el que realment ha passat, rebaixa dramàticament la seva credibilitat. La resposta que va donar la portaveu l’altra dia excusant-se en que era una organització amb 35.000 funcionaris és d’unes penques que déu-n’hi-dó, perquè dels 35.000 que va dir aquesta barruda, quants n’hi ha que hagin pogut tenir accés al document i amb capacitat d’alterar-lo?, m’hi jugo un pèsol que no son pas més de mitja dotzena. Tot plegat fa fàstic, molt fàstic.

 

26-09-15

MÉS MANIPULACIONS

Un ciutadà amb dret a vot resident a la circumscripció consular de Roma penja la foto del sobre que va rebre des de la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral de la Província de Barcelona per enviar el vot amb una adreça “fantasma” ja escrita, com que així els devien rebre tots els que resideixen allà, conclusió: vots directament llençats. El fàstic que em fa aquesta gentussa i aquest estat és immens i insuportable. Algú s’hauria de preocupar de fer-ho arribar i denunciar-ho a tots el mitjans de comunicació internacionals i a totes les instàncies judicials possibles. Si algú tenia encara algun dubte, ja sap amb qui ens les havem: gent miserable, corrupte, immoral i sense el més mínim sentit de la decència.

 

28-09-15

RENUNCIA I GENEROSITAT

És el que demano als nostres polítics, comptant que els nostres són l’Oriol Junqueras, el Raül Romeva, l’Antonio Baños, l’Artur Mas, el David Fernàndez, el Quim Arrufat, la Muriel Casals, la Carme Forcadell, en fi, tots els que composen les llistes de Junts pel Si i les CUP. No els demano res més que el que la gent d’aquest país ha tingut aquests darrers anys i que en el fons és el que ens va portar a la diada d’ahir i al bon resultat que es va obtenir però que malauradament no és tant rotund com a tots ens hauria agradat. Que pensin els nostres polítics que aquests anys la gent ha renunciat a hores de lleure, a hores amb la família, ha estat molt generosa en el seu esforç corrent amunt i avall, assistint a actes i a reunions, trucant a portes, fins i tot aguantant algun “moc”, preparant i repartint material, organitzant actes, fins i tot ha estat generosa amb els seus diners perquè anar amunt i avall no és de franc, ha fet dotzenes de trucades, i ha comprat materials i mil andròmines per fer cartells, per penjar senyeres, pel que sigui i encara que siguin petites quantitats, en els temps que corren a tothom li representa molt. La gent s’ha esforçat molt, la gent ha renunciat a molt, la gent ha estat molt generosa. Polítics nostres: no feu res més que el que ha fet la gent, només amb això en tindrem prou per acabar el camí que hem emprés. Estic segur que ho fareu. Gràcies.

 

28-09-15

DISTORSIÓ

És el que té l’estat espanyol en el seu enfocament del que ells diuen “el problema català”, una distorsió de proporcions immenses. Avui ha comparegut el seu president per dir que això de que hagin guanyat les forces independentistes res de res, que al cap i a la fi “només” han tret un 47,86% de vots i per tant: “menos de cinco de cada diez catalanes quiere la independéncia”; aquest senyor no recorda que fa gairebé quatre anys que està trinxant tot el que pot i més emparat en una majoria absoluta obtinguda només amb un 44,62% de vots, o sigui més de tres punts per sota la de Junts pel Si més la CUP?. De fet no sé perquè faig aquesta pregunta perquè és clar que ho sap i que ho recorda però “menteix que alguna cosa queda” i si això és el que la seva parròquia vol sentir, doncs ho engega i au.

 

28-09-15

FELICITATS

Felicito als tàndems Herrera-Camats i Duran-Espadaler perquè amb les seves incomprensibles maniobres han aconseguit treure pràcticament del mapa polític dos partits antagònics en els seus plantejaments, però dos partits que sempre havien mantingut una línia de coherència i seriositat, dues forces, potser les més antigues i amb més prestigi del nostre país com  ICV (hereva del PSUC que era qui tenia realment el prestigi) i Unió Democràtica de Catalunya. I els felicito perquè suposo que aquest era el seu objectiu, aconseguit amb escreix. Perquè ho han volgut així?, no ho sé i em costa d’entendre, però sembla clar que en ambdós casos era un objectiu volgut ja que aquestes dues parelles de dirigents tenen prou intel·ligència política per saber cap on anaven. Doncs ja hi son. Felicitats.

 

28-09-15

MANCANCES DEMOCRÀTIQUES

Les del estat espanyol son clamoroses i s’han posat en evidència durant aquesta campanya electoral closa ahir: resolucions exprés de la JEC per obligar TV3 i Catalunya Ràdio a emetre els absurds espais compensatoris i resolucions a càmera lenta obligant a la “SCC” a retirar la seva propaganda ahir dia de les eleccions!, ah i sense cap condició punitiva, o sigui que… Tota mena de personatges i alts càrrecs institucionals de l’estat espanyol engegant-les de l’alçada d’un campanar per espantar la gent; tant grosses eren les mentides i tant inversemblants que ells mateixos han hagut en molts casos de desmentir-les. Traduccions “creatives” de documents oficials. Declaracions de mandataris estrangers extretes amb fòrceps. Ara per a mi el capítol més escandalós és el del literal boicot a la gent que volia votar des de l’estranger i que en una grandíssima proporció no ho ha pas pogut fer. Gairebé ningú no marxa per gust; marxar per guanyar-se la vida no és fàcil; i al damunt l’estat que els hauria de protegir i ajudar els boicoteja amb tota la barra. Quants vots no emesos ha representat aquesta maniobra?, ningú no ho podrem saber però molts milers, segur. Però clar, i a ells què?; qui ho investigarà?, qui els picarà la cresta?, ningú evidentment. Hem de marxar com més aviat millor.

 

29-09-15

MÉS MISÈRIA (MENTAL)

El President Mas, l’ex Vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau han estat citats a declarar com a imputats per la querella que pesa sobre ells pel tema del 9-N. Hi ha hagut reaccions nobles i lloables com la del David Fernàndez manifestant “solidaritat sencera” amb ells, i reaccions absolutament miserables com la de la Camats que ha evacuat: “La imputació és un despropòsit més de l’Estat que li va bé a Mas”, la misèria mental d’aquesta dona és incommensurable, i la seva dolenteria; crec sincerament i així ho dic que és realment una miserable i una mala persona.

 

29-09-15

QUÈ HA FET EL PRESIDENT MAS?

Encara no s’havia acabat el recompte de vots que ja estaven els de la CUP dient que ells no votarien pas a favor de la re-elecció del President Mas. Algun dia algú hauria d’explicar d’on ve aquesta aversió i fins i tot odi cap a la figura d’en Mas perquè jo no la puc entendre. Que ha fet retallades?, i no n’hauria hagut de fer qualsevol en el seu lloc amb l’ofec a que ens sotmet l’estat espanyol?; els diners primer van a Madrid i desprès ens els tornen com i quan volen, no?; els pagaments a les farmàcies i proveïdors s’han fet amb retards i parafernàlies vàries des de Madrid, perquè s’ha fet així si al cap i a la fi són els nostres diners?, doncs per fer visible que eren “ells” qui pagaven les nostres factures, evidentment sense dir que era amb els “nostres” diners. Des d’un punt de vista d’honorabilitat econòmica i fiscal, home, si a aquestes alçades no li han pogut carregar res des d’Hisendes i fiscalies vàries deu ser que està net com una patena, o no?, perquè en cas contrari ja hauria estat imputat per tots costats. Imatge, en té; és una persona formada i amb cultura, que parla idiomes, i que es pot presentar davant qui sigui amb tota garantia. Potser el problema és no ser un polític d’esquerres?, d’acord, però tampoc és ni molt menys d’una dreta cavernària tipus PP o C’s; no deurien pas preferir que fos  d’una esquerra trepa i aprofitada com part de la que corre per Madrid i perquè no dir-ho també per casa nostra?. A més ha donat la cara pel procés cap a la independència, ha posat les urnes amb querella inclosa, etc. Repeteixo, com no hi hagi alguna cosa personal, que amb tanta gent a la vegada no ho crec, no ho entenc.

 

29-09-15

MINISTRE DE JUSTICIA(?)

Avui ha sortit a fer declaracions aquest ministre del gobierno de espanya, i enlloc d’anunciar accions immediates contra els presumptes culpables d’un delicte electoral com son tots els responsables d’impedir a molts milers de ciutadans residents a l’estranger que votessin el passat diumenge, es mostra tot ufà de que les citacions per a declarar com imputats trameses al President Mas, a la Consellera Rigau i a la ex-Vicepresidenta Ortega no ho han estat fins avui per així no “contaminar” em sembla que ha dit la campanya electoral. Quines penques!: d’una banda reconeix que la fiscalia actua sota les seves ordres, i d’altra banda què vol dir no “contaminar” la campanya electoral en boca seva?, en boca d’un govern que començant pel que deia al principi d’aquest escrit ha fet tota mena de marranades, sí ho dic així perquè son això, marranades, durant la campanya: Banco de España i “corralito”, pensions, Euro, UE, tancs (veladament, això si), empreses, empresaris, bancs, i paro aquí. Això no és contaminar senyor ministre de justícia(?). Au va, calli home, calli.

 

30-09-15

GENT AMB IDEOLOGIA

En menys de dotze hores he vist l’entrevista que li va fer ahir a la nit  a l’Anna Gabriel de la CUP el Cuní i aquest matí he sentit gairebé tota l’entrevista que li ha fet la Mònica Terribas. He tret dues conclusions: la primera és agradable i és que la noia aquesta és realment molt intel·ligent i se la veu preparada, ja em va agradar quan va participar en un debat, em sembla que a 8 TV. La segona per a mi és molt preocupant, i és la mala sensació que sempre tinc quan veig gent com ara l’Anna Gabriel, portadors  d’un bagatge molt positiu, però que també se’ls veu encotillats en el seu esquema ideològic i son incapaços de sortir del seu dogma i això no m’agrada i en el fons m’inquieta, perquè tots tenim  les nostres idees i és bo, però també hem de ser permeables als raonaments dels interlocutors i si cal, entrar al joc de l’altra, no podem creure que nosaltres tenim la veritat absoluta i aquesta gent s’ho creuen i és per això que em fan una mica de por, perquè amb el seu capteniment ens poden engegar a rodar tot el que portem fet fins ara, que no és poc. A més aquest matí hi ha hagut un moment, quan la Terribas li preguntava pel tema Mas, ha començat a engegar que si seus embargades, que si CAP’s tancats, que si canalla que no pot menjar tres àpats al dia; amb la mà al cor, m’ha caigut als peus per no dir més avall, ha fet un discurs de demagògia i populisme de manual perfectament assumible per l’Arrimadas que no és poc; de debò pensen aquesta gent que tot això és només culpa del President Mas? no creuen que espanya i Europa hi tinguin res a veure?, francament, els feia més seriosos en els seus anàlisis.

 

30-09-15

ARGUMENTS

Demà no ho sé perquè com diu la dita: “ningú no l’ha vist”, però fins avui els arguments de la CUP en contra de la investidura de Mas son absolutament idèntics als del PP, C’s, PSC(PSOE), CSQEP. En fi….

 

02-10-15

QUÈ VA PASSAR?

Què va passar diumenge passat?. Potser que pagui la pena que ho aclarim d’una vegada no?. Perquè un llegeix o sent mitjans de comunicació “d’allende el Ebro” i arriba a la conclusió de que els unionistes ens van passar pel damunt, ja no cal dir si sentim polítics tant brillants com en Rajoy o Sánchez i no ens deixem en Rivera!; si escoltem els partits unionistes d’aquí, segons ells se’ns van menjar amb patates (l’omnipresent Arrimadas, l’Iceta, el García, la colla de l’Iglesias, fins i tot l’Espadaler fa aquesta anàlisi). Jo, com que no soc tant espavilat com tota aquesta gent, em quedo parat perquè el resultat de la meva anàlisi és totalment diferent. Us explico el meu raonament: Hem tingut totes les forces de l’estat en contra, govern, exèrcit, banc central, patronal bancària, gran patronal, grans empreses, tota la premsa estatal, grans mitjans de comunicació, les juntes electorals des de la central fins les provincials, cos diplomàtic, serveis d’intel·ligència, i encara segur que i me’n deixo alguna (per exemple les “amables ajudes” que els van arribar de Madrid el mateix diumenge). Qui i què hem tingut nosaltres a favor nostre?, doncs dos o tres diaris, els mitjans de la CCMA i encara, algunes TV’s petites més i parem de comptar; bé no, nosaltres mateixos, la gent d’aquest país que s’ha fet un fart de córrer amunt i avall, de preparar i fer actes, de parlar amb tothom, d’exhibir la seva catalanitat a tort i a dret. I resulta que les opcions independentistes han guanyat per majoria absoluta d’escons i fregant la majoria absoluta de vots, que s’hauria obtingut sense cap mena de dubte sense la vergonyosa actuació de la diplomàcia espanyola impedint el vot des de l’estranger. Per tant, per una vegada deixem-nos anar i celebrem una victòria que ningú ens pot negar i si els cou, que llepin. Hem guanyat, ha guanyat la voluntat d’independència i no ens aturaran.

 

02-10-15

ES RETRATEN RÀPID

Diuen que el temps acaba sempre posant a tothom al seu lloc i a més  quan un hi col·labora el temps encara passa més ràpid. Avui hi ha hagut un episodi molt significatiu a l’Ajuntament de Barcelona i és que s’ha votat una moció amb una declaració institucional exigint l’anul·lació del judici al President Companys. L’han signat tots els grups del consistori menys… C’s i PP que s’hi han negat; es veu que per a ells això d’afusellar Presidents elegits democràticament entra dintre del que és normal. Dels del PP no cal dir-ne gaire cosa perquè a aquestes alçades ja els coneix tothom i suposo que els que voten per ells ja saben el que fan, però espero que en prenguin nota la gent que el diumenge, de bona fe, va votar aquella noieta tant “mona” i amb aquella carona d’innocent que sortia als cartells de C’s, doncs només amb cinc dies ja poden haver vist quin peu calça.

 

05-10-15

ADVERSARIS I ENEMICS

En política, com en tantes altres coses tenim adversaris però també tenim enemics. Els adversaris són els que discrepen de la nostra manera de veure les coses però ho fan des d’un respecte i movent-se dintre del que els britànics dirien “fair play” deixant ben clar que això no vol dir manca de rigor ni, fins i tot, duresa en la contesa. Els enemics són una altra categoría, els enemics són aquells que no tant sols discrepen en la manera de veure les coses si no que el que volen és la destrucció de la nostra personalitat, de la nostra cultura, de la nostra manera de ser, en definitiva, volen la destrucció del nostre país. Arrel de les darreres eleccions m’he anat fixant en la manera de fer dels diferents partits que hi concorrien i els he classificat des del meu punt de vista independentista; llavors, al meu entendre, com a adversaris podríem considerar-hi Unió, el PSC (al menys el d’abans), i potser algun sector de CSQEP. Com a enemics incontestables hi ha el PP, i C’s. Son dues formacions que el que volen és destruir Catalunya, integrar-la en el seu país que és espanya, els molesta profundament la nostra llengua i la volen fer desaparèixer, com també la nostra cultura, la nostra idiosincràsia, en fi ens volen conquerits i súbdits. I no ho aconseguiran.

 

06-10-15

FELICITATS (2)

Fa uns dies felicitava als tàndems Herrera-Camats i Duran-Espadaler per haver tret del mapa dos partits històrics. Avui aixeco encara més el grau de felicitació cap al primer dels dos tàndems perquè acaben d’acordar amb els de Podemos que aquestes sigles han de ser més visibles en la propera campanya per a les generals. Què els dirien els Gregorio López RaimundoAntoni Gutiérrez DíazCipriano García SánchezPaco Candel, Jordi Solé Tura i tants d’altres històrics del PSUC?; amb aquesta gent jo no compartia pas la major part de les seves idees, però sempre els vaig veure amb respecte perquè eren gent d’una peça i disposats a lluitar i a patir per tirar endavant el que pensaven. Ben diferents d’aquest parell que amb aquesta darrera maniobra ja han enfonsat definitivament la seva organització. D’altra banda, potser que donessin explicacions de la milionada que deuen, no? (per a més Inri sembla que la major part a La Caixa que van anar a encerclar la Diada de 2012, coherència sobre tot, si senyor!).

 

06-10-15

SINGULARITAT

“Hi ha altres paraules per reconèixer la singularitat de Catalunya, com ara comunitat nacional”; aquestes assenyades(?) paraules les ha pronunciat Esther Niubó, portaveu del PSC (o hem de dir directament de la delegació del PSOE a Catalunya?). Jo no sé si us passa a vosaltres, però quan sento la paraula “singularitat” referida al nostre país se m’ericen els pels perquè ja veig la proposta que faria aquesta gent: comunitat nacional on mengen botifarra amb seques, pa amb tomaca, maltracten la canalla fent-los pujar a dalt d’unes fràgils torres humanes, i com que són molt porcs fan cagar un “tio” al menjador per Nadal; ah! i que continuen entestats en parlar aquella llengua tant estranya que no serveix per a res. I au, tots contents, no?. I un altre partit català desmuntat!. De debò que a aquesta gent no els fa vergonya fer aquests paperots?.

 

08-10-15

MÉS IMPUGNACIONS

Aquesta setmana no ha calgut ni tant sols esperar el divendres: ahir vam saber que el govern d’espanya ha portat al TC diferents disposicions i lleis de la Generalitat referents a la protecció dels ciutadans enfront els desnonaments bancaris i als talls de subministraments, apart d’altres mesures sobre la implantació de grans superfícies. Ara quan hi hagi el primer desnonament o es talli la llum a algú en situació de precarietat absoluta suposo que no faltaran els Herrera, Camats, Albiol, Rivera, Arrimadas (els extrems es toquen!), i pot ser que també s’hi apunti l’Iceta i, perquè no, els de Podemos, dient que això és culpa… d’en Mas, si senyor!!.

 

12-10-15

NO CAL

Al menys a mi m’ho sembla, que no cal que facin tota la pantomima de fer declarar el President Mas i de fer un judici amb tota la parafernàlia i tot el cost que té si la decisió ja està presa: el President Mas serà inhabilitat si no empresonat. Només cal llegir les declaracions del ministro d’això tant independent que a espanya en diuen justícia; que no sabeu qui és?, doncs si, és aquell que es vantava de que no l’havien citat a declarar (al President) abans del 27 de Setembre per no “contaminar” les eleccions. Justícia independent?.

 

12-10-15

DIFERÈNCIES

Portem no-se-quants anys omplint per la nostra festa nacional els carrers, carreteres i avingudes del país amb milions de persones; cada vegada sense el més mínim incident, festivament, il·lusionadament, sense anar contra ningú, sense cap crit ofensiu, cap vidre trencat, cap contenidor encès, cap paper per terra. Avui a espanya han celebrat la seva festa nacional, i a Barcelona s’han pogut veure les diferències entre els dos països: uns pocs milers de persones, pocs o molts portats   de vés a saber d’on. Però la diferència més gran, com si no ho fos prou la que hi ha entre cinc mil persones i un milió i mig, és la de l’actitud: aquests cridaven “contra”, mantenien una actitud irada i ofensiva, no sé si aquest any han trencat vidres però no m’estranyaria, no sé que cremaven, però he vist foc. Gent diferent, països diferents.

 

13-10-15

SORPRESA?

Aquesta darrera setmana hi ha hagut el que s’ha qualificat i probablement sigui un sabotatge a la línia del TAV a l’alçada del Penedés si no m’equivoco. Arrel d’això hi ha hagut una desfermada general d’opinions tant de polítics com d’“opinadors” espanyols on sense cap mena de vergonya apunten a mala vigilància per part dels Mossos d’Esquadra, o fins i tot n’hi ha que tiren sense manies a l’”independentisme extrem”, o bé ho atribueixen directament al President Mas. Com que vivim en una època on més aviat d’hora que tard s’acaba sabent tot, pot ser que el dia que se sàpiga qui ho ha fet hi hagi sorpreses. A mi em sembla que jo no en tindré cap de sorpresa.

 

13-10-15

ACTUACIONS D’OFICI

Ahir hi va haver a Barcelona manifestacions que podríem qualificar d’espanyolistes. Fins aquí res a dir, cadascú és lliure de manifestar i manifestar-se a favor del que vulgui. Ara bé, durant aquestes manifestacions hi va haver amenaces directes a persones molt concretes; estan gravades i corren per les xarxes, per tant ningú ho pot ni ho podrà negar. Hi haurà actuacions d’ofici per perseguir-ne els autors, d’altra banda perfectament identificables i identificats?.

 

15-10-15

15 D’OCTUBRE

Aquesta data malauradament ja figura als calendaris per l’assassinat del President Companys. Després del que hem vist aquest matí, probablement també hi figuri per la compareixença davant el TSJC del President Mas i sobretot per les circumstàncies que l’han envoltat, començant per la esperpèntica imputació a instàncies de la no menys esperpèntica entitat “Manos Limpias”; però hi figurarà especialment per l’acompanyament que ha tingut el President de centenars d’alcaldes i milers de persones que eren al davant de la seu del Tribunal des de primeríssima hora del matí, que l’han aclamat a l’entrada i a la sortida aguantant el fred. També pot ser que passi a la història per les reaccions dels partits polítics i mitjans de comunicació españols que una vegada més no han fet altra cosa que convèncer-nos que aquest que hem emprés, és l’únic camí possible.

 

16-10-15

NO HO SUPORTEN

Parlen de pressions, de coaccions, parlen de no sé quantes coses més i estan molt, molt irritats; però d’irritats no n’estan pas per aquestes suposades pressions, coaccions o el que siguin que d’això ells en saben fer i en fan molt més del que podem fer nosaltres, no, ells estan tant irritats perquè a més i sobre tot, aquestes accions siguin les que siguin sempre son reivindicatives però festives, educades, i sobretot i aquí és on més els “pica”, pacífiques: mai un vidre trencat, mai una pedra llençada, mai un contenidor cremat, mai un cotxe tombat, per no haver-hi no hi ha ni insults; no hi ha manera, mira que en som de tossuts. I això és el que els treu de polleguera, el que no suporten. No és difícil d’imaginar quan feliços serien amb uns bons aldarulls que els donessin peu a intervenir, poder-nos titllar de violents i carregar-se de raons per emprendre tota mena d’accions. Doncs no, no tindran aquest gust, no pararem i arribarem al destí que ens hem marcat. I ho saben.

 

16-10-15

ES CREUEN QUE ENS FAN POR?

Per enèsima vegada (quantes en van?), totes les forces i ministres varis del gobierno de españa ens amenacen amb mil mals i sobretot amb el que ells deuen considerar el que més ens pot espantar: el famós article 155 de la seva constitució que preveu la suspensió de l’autonomia.

No veuen que a aquestes alçades ja no ens fan por?, no ho veuen que literalment ens en fotem a les seves cares?, què vam fer el 9 de Novembre de l’any passat?, doncs ni més ni menys que vam passar d’ells; què vam fer ahir dia 15 després de les amenaces i comunicats després de les concentracions per les declaracions de la Consellera Rigau i l’ex Vicepresidenta Ortega?, doncs que n’hi vam anar molts més. Després d’això ahir la fiscal general de l’estat va tenir la barra d’amenaçar de prendre les “medidas legales oportunas” o alguna cosa així contra qui hi va anar; vol saber aquesta senyora la por que ens fa?: doncs que ens doni peu a tornar-ho a fer, i encara n’hi serem molts més!.

Ah!, i el tema de suspendre l’autonomia no espanta ni a la canalla de pit perquè de fet la tenim suspesa fa temps i ho sabem, que no ens mamem el dit: ens ofeguen econòmicament de manera sistemàtica i premeditada, pressuposten inversions ridícules a Catalunya i, de tota manera tampoc les compleixen, recorren sistemàticament qualsevol llei o disposició sortida del Govern o del Parlament que pugui representar alguna millora pels catalans: dipòsits bancaris, pobresa energètica, llei de comerç, impost de telecomunicacions, etc. O sigui que ja no ens fa por res, pitjor no podem estar llevat de que parem que llavors literalment ens trinxaran, per tant, nosaltres endavant fins a la fi del camí que no és altra que la independència!.

 

17-10-15

EL PRESIDENT MAS NO SUMA

Això ho va dir en Benet Salellas, diputat electe per la CUP; home senyor Salellas, jo no sé si el President Mas suma, resta, divideix o multiplica, però el que si que tinc clar és que fins avui, tot el que ha dit que faria per tirar el procés endavant ho ha fet, malgrat tots els impediments que ha trobat i les pressions que ha rebut,  que m’imagino que no son tant sols els que la gent del carrer hem vist, si no que deuen haver estat molts més i de proporcions que, a mi al menys, se’m fan difícils d’imaginar (trucades/amenaces/cants de sirena del govern de l’estat, altre tant de grans empreses, altre tant de bancs, etc.), fins arribar a la querella que està afrontant.

Què li retreuen, que com que és més aviat de dretes no és tant “pur” com ells?, home, de gent suposadament d’esquerres corrupte fins el moll de l’os, els verals polítics n’estan plens, o no?; que ha fet retallades?, i que hauria hagut de fer un govern de la CUP tenint en compte les destralades salvatges que Madrid ha etzibat als números de la Generalitat?, no és massa difícil d’imaginar.

I per acabar els demano un punt de congruència: el programa de la CUP està basat en iniciar immediatament un procés constituent a Catalunya i de ruptura amb l’estat espanyol, doncs potser que no tingui tanta importància qui presideixi el Govern català durant aquest període que jo soc el primer en somiar i desitjar transitori i molt curt, és o no és?.

 

20-10-15

VICEPRESIDENTA

Arrel de l’anunci que la Carme Forcadell serà proposada i probablement nomenada Presidenta del Parlament de Catalunya, a la Vicepresidenta del gobierno de españa li ha faltat temps per comparèixer amb aquella cara que gasta darrerament i que cada vegada s’assembla més a la seva caricatura per dir que l’ex-Presidenta de l’ANC no està legitimada per exercir aquesta Presidència perquè “no representa a la majoria de catalans”. Però que s’ha cregut aquesta dona?, s’ha de tenir barra i penques per sortir amb això; i ella?, és vicepresidenta d’un govern que actua amb majoria absoluta amb, si no recordo malament, un 43% dels vots d’aquelles eleccions que, tenint en compte el % de participació, deu representar al voltant d’un 30% del total dels ciutadans del seu país. Què senyora Sáenz, vostè i la seva penya sí que estan legitimats per haver fet durant quatre anys el que literalment els ha rotat?. Au a pastar!!!.

 

21-10-15

FORCADELL NO

És curiós que els rebuigs més frontals i virulents contra el possible nomenament de la Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament de Catalunya, a més amb una argumentació gairebé calcada i basada segons ells en la possible manca d’equanimitat que pugui tenir aquesta senyora en l’exercici de les funcions que li correspondran suposant-li un decantament cap a posicions independentistes, vingui de dos partits que, apart de germans d’idees, no són precisament un model a l’hora de respectar les opcions contràries a les que a ells eefensen com són el PP i C’s. Sempre ha estat igual: diga’m de que presumeixes i sabré el que no tens!.

 

21-10-15

REGISTRES CASUALS

Avui, dia que el President Mas signa la convocatòria per a constituir el Parlament, “casualment” es desencadena una altra operació d’aquestes tant espectaculars que saben muntar els fiscals i els “números” de la guàrdia civil. Evidentment el senyor ministro de la cosa de la justícia ha dit que ell no en sabia res, etc. A aquesta gent els voldria dir unes coses amb les que crec a més que molta gent del país pot estar-hi d’acord:

-De casualitat res de res, ja en portem masses de casualitats lligades amb aquestes situacions, perquè encara ens ho mirem mamant-nos el dit.

-Estic segur que no trobaran res que pagui la pena, i per descomptat, res que pugui tenir la més mínima relació proporcional amb l’espectacle muntat (al cap i a la fi era això el que es buscava, no?).

-I la darrera que suposo que és la que més els picarà, i no és altra que en el fons se me’n refum el que puguin trobar, encara que podessin demostrar que del primer al darrer dels polítics de CDC i tota la resta de partits estiguessin fins les celles de corrupció, res em farà canviar la convicció de que la única solució i l’únic camí per al meu país és el que hem emprès i no pensem aturar i que no és altra que la INDEPENDÈNCIA.

Per tant, vagint fent els seus xous “casuals” que nosaltres no deixarem de fer via.

 

21-10-15

REGISTRES I MAS

Quan encara deuen durar els registres iniciats aquest matí (fins que no acabin de gravar les televisions és de suposar que no plegaran) vull dir alguna cosa: deixant per descomptat que res de casualitat, constato una cosa, i és que contra el President Mas no tenen res de res perquè si fan aquests xous cada dos per tres, algú raonablement intel·ligent pot dubtar que si tinguessin la més mínima cosa contra aquest home que per a ells és l’encarnació de tots els mals, no l’haurien ja “empaperat” amb tota la contundència judicial i mediàtica possibles?. Aquest és el meu ferm convenciment i em vull creure que també el de moltíssima gent d’aquest país.

 

22-10-15

CIUTADANS

Van aparèixer volent semblar una alenada d’aire fresc. Després de passar-nos tota la vida veient polítics encorbatats, va i surt el Rivera en pilota picada. De tota manera aviat es va veure per on anaven els seus trets: contra el país, contra Catalunya vull dir, perquè en aquest aspecte han estat sempre fins i tot més bel·licosos que el propi PP que ja és dir, sobretot en l’estil: més agressiu, fins i tot insultant. Tot el que sigui anar contra Catalunya i especialment contra la llengua és la seva motivació bàsica. L’ensenyament, els mitjans de comunicació, parlar en castellà al Parlament, en això a més tenen la “virtut” de fer-ho com si ens ho escopissin, no us hi heu fixat?. En els temes econòmic-socials intenten mantenir una línia d’ambigüitat però que se’ls trenca quan toca definir-se: dreta pura i dura, per no parlar de la posició política de fons i per mostra un sol botó: franquisme…. “touchez pas” que diria un francès. I diuen d’ells mateixos que son la nova política!. Jutgeu.

 

22-10-15

CIUTADANA

Havent vist durant anys al Parlament el Rivera amb el seu estil característic secundat per personatges tant desagradables com el Carrizosa, el Cañas i la Mejías que sempre parlen com si tinguessin la fel sobreeixida, ara es van treure de la màniga aquesta noia que potser algú es va fer la il·lusió que amb la seva cara de bona xiqueta amorosiria una mica les intervencions d’aquesta gent. Malauradament no ha estat així, la ciutadana Arrimadas, apart de que políticament és una clonació en femení del seu cap de files, pel que fa a l’estil és tant ofenosa i prepotent com ell malgrat de que parli sempre o gairebé en un to baix i amb una veu més aviat suau, però de fel també en va més aviat sobrada. I com que deu ser condició “sine qua non” per entrar a les files d’aquesta gent, el seu anticatalanisme és fins i tot més visceral que el dels seus companys. És el que hi ha, i després es fan els ofesos dient que la Carme Forcadell no els considera catalans!, doncs mirin, jo tampoc.

 

24-10-15

TOTS CONTRA MAS

Una vegada més es va escenificar ahir l’estratègia ratllant en l’obsessió de tots els partits unionistes presents al Parlament de Catalunya en demanar/exigir que plegui el President Mas; tots, amb més o menys “acritú” que va dir un famós i trist personatge quan encara tenia alguna credibilitat, entonen la cançoneta del “plegui senyor Mas”.

Jo em pregunto: perquè aquesta unanimitat en el seu objectiu?. Doncs la meva opinió és de que el President Mas és a qui més temen encapçalant Catalunya en el procés que tenim endegat. Si el consideressin una persona vulnerable, tacada, fàcil de tombar, el deixarien estar per allò del: no paga la pena esforçar-nos, ja caurà sol; però jo m’ensumo que tota aquesta gent de PP, Ciudadanos, PSOE, ICV, quin objectiu irrenunciable és intentar avortar per tots els mitjans la més mínima possibilitat de que Catalunya esdevingui independent tenen clar que, a títol personal, Mas és l’objectiu i dediquen tots els seus esforços en intentar-lo destruir.

A veure si en el bàndol independentista ho comença tothom a tenir tant clar com ells i actua tothom en conseqüència.

 

26-10-15

UNA ALTRE DELS CIUDADANOS

Aquesta gent tenen com una de les seves bases d’actuació l’eliminació de tota llengua que no sigui la seva, o sigui la castellana, també coneguda com a española. Aquí malauradament ja som coneixedors dels seus atacs constants contra la nostra llengua tant al Parlament amb les seves continuades intervencions en castellà, com pretenent desmuntar la immersió lingüística a l’escola, dient que CatRàdio i TV3 haurien d’emetre també en castellà quan no proposant directament el seu tancament, etc. Ara també han començat el seu atac al gallec proposant que aquesta llengua deixi de ser oficial a l’Ajuntament de El Ferrol (suposo que per a ells encara hauria de portar l’afegitó “del Caudillo”). Ciudadanos?, per a mi és un nou PP amb una mitjana d’edat més baixa i més mala bava si cap.

 

26-10-15

INICI DE LEGISLATURA

Aquest matí, solemne sessió de inici de Legislatura al Parlament de Catalunya. S’han complert tots els rituals: Mesa d’edat, discurs del President d’aquesta Mesa, votacions amb urna per cadascun dels càrrecs de la Mesa, discurs de la Presidenta electa i tancament de l’acte amb el cant dels Segadors. Aquesta sessió ha servit a més per constatar diferents coses, les més cridaneres probablement siguin les actituds, al meu entendre, maleducades i de profund menyspreu per part dels components dels grups del PP i de Ciudadanos. Veure com aquests dos grups no aplaudien la nominació de la Presidenta passant-se per l’arc del triomf allò que hom nomena “cortesia parlamentària” i, sobretot, la cara de la senyora Arrimadas durant el cant d’”Els Segadors”, potser que m’equivoqui però a mi m’ha fet l’efecte de barreja d’irritació, desafiament, fàstic, odi, menyspreu. No l’han informat que aquest és l’himne del país del que diu formar part, i que si no el vol o no el sap cantar, el menys que pot fer és mantenir una actitud de respecte?, i no parlo de posar-se dreta o no, que suposo de mala gana però ho ha fet, parlo de la cara: qui no l’hagi vist que busqui les imatges, paga la pena, de debò.

 

27-10-15

SANT TORNEM-HI

Si ahir es va constituir el nou Parlament…. avui tocava numeret policial-judicial, i no ha fallat pas, ja tenim la policia escorcollant el domicili del President Pujol, els d’alguns dels seus fills, i tutti quanti. Hem arribat un punt en que fa vergonya aliena i veritable fàstic.

Crec interpretar el sentiment de bona part dels meus compatriotes catalans quan dic que estic absolutament a favor de que qui la fa, que la pagui; ara, d’això a aquest degoteig de contra-programacions dels actes rellevants que es fan en l’àmbit polític català a base d’operacions filtrades als mitjans etc., hi va un món.

A més, quina credibilitat tenen aquestes operacions?, quines conclusions certes se n’han tret fins ara?, quantes no han tingut el seu origen en informes apòcrifs mai validats per ningú i quina autoria no s’ha pogut mai aclarir?.

I la pregunta del milió: per quan estan previstes actuacions similars a persones rellevants de la política española i que al meu modestíssim criteri haurien d’incloure per esborrar qualsevol ombra de dubte és clar, des dels primers nivells de la política fins a les més altres instàncies estatals i prohoms de grans empreses?. Que a aquests no se’ls toca?, ja, entesos.

 

27-10-15

I ARRIMADAS VA DIR..

“És un cop a la democràcia. Els polítics no poden estar per sobre de la llei”. Ja ho sap aquesta senyora què és “la llei”?. Com tantes altres coses, les lleis son fruit d’un moment, d’unes circumstàncies històriques, d’unes necessitats, però el món roda i els moments, les circumstàncies, les necessitats canvien, i les lleis s’hi han d’adaptar, precisament per això serveix la democràcia.

Hi ha lleis justes, hi ha lleis injustes i fins i tot lleis aberrants, o hem de recordar que les majors barbaritats comeses en aquest món han estat legals, a l’empara de lleis ad hoc que els botxins de torn s’havien fet?. Fa poc, crec que era un ministre de justícia espanyol, va tenir les penques de dir que no hi havia raó per sotmetre a judici cap alt comandament franquista perquè tot el que havien fet era legal.

En una cosa estaríem  d’acord i és en que les lleis, mentre siguin vigents, han de ser respectades per tothom, polítics inclosos. En el que ja no estaríem tant d’acord és en aquesta mena de sacralització que es fa de les lleis quan convé a segons qui.

Doncs senyora Arrimadas, si el poble català per majoria democràtica decideix derogar, canviar, adaptar o fer lleis, doncs seran les que resultin d’aquestes accions les que haurem tots, vostè inclosa, de respectar.

 

27-10-15

BANCS

Avui he sentit una notícia que m’ha costat de creure, però sembla que anava de veres. Hi ha una sentència europea que obliga als bancs a tornar als clients els interessos cobrats indegudament per l’aplicació de les il·legals “clàusules sòl”, però com que això representa una colla de milers de milions d’euros, sembla ser que el govern espanyol els eximirà de fer-ho perquè a moltes entitats els representaria gairebé anar a la fallida. Directament és com eximir el lladre de culpa perquè clar, pobret, si torna el que ha robat quedarà arruïnat, GENIAL!!.

 

28-10-15

L’ENEMIC A CASA, PERQUÈ?

És el pitjor que pot passar, tenir l’enemic a casa, i no em refereixo als que tant s’han queixat de que la Sra. Forcadell no els considerés catalans, o sigui PP i C’s, perquè jo també considero no en son pas de catalans, son gent que viu aquí, n’hi ha que fins i tot han nascut aquí, però consideren que el seu país és un altre, hi tenen tot el dret, i com que el seu país és un altre i ells volen viure al seu, de país, l’objectiu que tenen és convertir Catalunya en una extensió del que ells volen, que Catalunya perdi els seus trets identitaris, especialment la llengua (per això els seus atacs constants a la normalització, a la immersió, als mitjans de comunicació catalans, etc.), i a més mantenir-la ofegada econòmicament per així poder-la controlar; fins aquí res d’estrany,  fins i tot normal.

El que ja em costa més d’entendre és que gent d’aquí, que sempre havia lluitat pel país, ara té comportaments amb contradiccions clamoroses amb postures seves anteriors. Parlo de PSC que el poc que en queda cada vegada és més PSOE; parlo d’Unió, mare meva qui els ha vist i qui els veu,  que per cert, també en queda ben poca cosa; i també parlo d’ICV, les declaracions fetes darrerament pels Herrera, Camats, i sobretot Coscubiela no tenen res a envejar a les que hagin pogut fer PP i C’s per to, per contingut i per bilis excretada, i francament m’estranya i em desconcerta. Perquè aquests canvis d’actitud?. Els monumentals deutes bancaris que arrosseguen hi podrien tenir alguna cosa a veure?. Què voleu, és que soc molt mal pensat.

 

28-10-15

AGENDA
Com que veig que darrerament en el furor escorcollador que els ha agafat a la policia/justícia espanyoles incorren en una sèrie de repeticions que segur que representen una pèrdua de temps, de diners i d’eficàcia de les accions, em permetria suggerir-los afegir a la seva agenda una llista amb la que segur que traurien molt més rendiment del seu esforç:

-Despatxos i domicilis particulars, que sempre és més cridaner, de càrrecs polítics que porten anys governant a tots els nivells a l’estat espanyol bàsicament del PP i PSOE, a partir de nivell municipal cap amunt.
-Seus locals, provincials i estatals d’aquests partits.

-Despatxos i domicilis particulars dels caps de les grans empreses constructores i concessionàries de l’estat ocupants habituals de la llotja del Bernabéu, començant per l’amfitrió.

-Parlant de Bernabéu, i vist que el tema dels futbolistes també el toquen, podrien donar un cop d’ull a tots els contractes de les grans estrelles que treballen pel senyor Florentino.

-Ja posats a fer net, perquè no visitar els domicili del titular emèrit del que es nomena “la més alta magistratura de l’estat”; ho dic perquè amb el pressupost de que disposava és difícil haver aconseguit la fortuna personal que li atribueixen mitjans internacionals de reconeguda solvència.

Ah!, i no cal que avisin prèviament els mitjans de comunicació, al final tot se sap, no?.

De res.

 

29-10-15

REFERENDUM LEGAL I PACTAT

El senyor Rabell continua amb la cançó del “referèndum legal i pactat amb l’estat espanyol”; a qui vol enganyar aquest home?. Tant poc nivell intel·lectual li suposa al seu possible votant?, tant mesell el considera?.

Perquè de la mateixa manera que el senyor Rabell ho sap, també ho  sap qualsevol persona que visqui a aquest país: demanant votar hem omplert places, carrers, avingudes i carreteres amb milions de persones ja no sé quantes vegades; el Govern de la Generalitat ho ha demanat al govern de Madrid; una delegació de diputats del Parlament de Catalunya va anar al Congreso de los Diputados, i el resultat li pot explicar el senyor Herrera correligionari seu, que era un dels delegats que va haver d’entomar la plantofada dels diputats espanyols; què vol, tornar a començar?; qui hauria de manar a espanya i amb quina majoria perquè acceptés només que fos plantejar-se el tema?.

Miri senyor Rabell, el respectaria molt més si fes com els del PP o els de C’s que diuen a boca plena que no, que no volen ni independències ni referèndums ni res que s’hi pugui assemblar, però ara vostè, cap visible de bona part de l’esquerra d’aquest país, es veu que ha descobert allò tant de català de dretes i tant gastat de “la puta i la ramoneta”. Respecti als seus votants, home.

 

31-10-15

ARRIMADAS I LES MATES

Aquesta senyora es veu de ben lluny que és de lletres, perquè que un mes després del 27 S, encara no hagi entès que 62 és un nombre més gran que 25, i que per tant, qui va treure 62 escons va guanyar per sobre de qui en va treure 25 (la proporció és de 2,48 a 1), comença a ser preocupant. Que algú del seu partit li ho expliqui i així li eviti fer els paperots que fa, sempre amb cara d’emmurriada i deixant anar, crec que ho vaig sentir ahir, perles com: “després del rotund fracàs de JxS en les passades eleccions”. A mi m’agradaria (bé, evidentment que no m’agradaria) preguntar-li a ella en un hipotètic cas de que els nombres fossin inversos, qui consideraria que havia guanyat. A veure si endevineu què diria!.

 

02-11-15

LA PERVERSIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

Vagi per davant que en principi i per principi la CUP i la seva gent em cauen bé, conec força militants i son gent vàlida, trempada, i amb moltes qualitats. Tinc també clar que el que estan fent entra dintre del joc habitual de la política i que tots els partits ho fan, ho han fet i probablement en algun moment ho faran. També tinc clar que no sé quina és la solució. Però el que tinc més clar de tot és que situacions com la que estem vivint en aquest moment a Catalunya, al menys per a mi, son l’expressió de la perversió de la democràcia. La formació política més petita d’un parlament acaba imposant la seva voluntat a la formació més gran perquè per aritmètica parlamentària es necessiten els vots dels seus diputats; aquesta és una situació per la que al nostre país ja hi hem passat –tots recordem la clau d’ERC-, i  els nomenats “partits” frontissa acaben obtenint un pes absolutament desproporcionat al nombre d’electors que representen.

 

02-11-15

IL·LÚS

M’ho podeu dir, ho accepto, però soc tant i tant il·lús que estic convençut de que Junts pel Sí i la CUP es posaran d’acord; investiran President Mas o no (jo crec que moltíssim millor que el President fos ell), amb presidència “coral” o no, amb flors i sense violes o al revés, però hi haurà acord. Jo crec que tots plegats fan el que fan perquè creuen que les seves respectives posicions son les millors i ho han de fer però que en el fons els guanyarà el sentit de país i la responsabilitat que han adquirit envers els ciutadans que els han votat i es posaran d’acord i la legislatura començarà a caminar. N’estic convençut.

 

03-11-15

CIUDADANO

El “ciudadano” Rivera està en plena croada per Espanya intentant fer creure a tots els espanyols que el vulguin escoltar que ell la té més llarga que ningú (l’espanyolitat); sembla ser que avui ha engegat davant uns empresaris de la “Villa y Corte” que l’estelada no és més que un drap amb el que es tapa la corrupció immesurable que hi ha a Catalunya.

No m’agrada “l’i tu més”, però aquest xicot ja sap quin pa s’hi dona amb això de la corrupció a les terres on va a predicar?.

El PP probablement sigui el partit polític amb més casos de corrupció del món, repeteixo: del món, i suposo que no cal que fem la llista perquè per exhaustiva que la intentem fer, segur que ens deixaríem molta cosa al tinter; i el PSOE?, podem començar pel cas Flick (ni flic ni floc, que va dir en Gonzàlez amb aquell “gracejo” tant seu), podem continuar pel negociat que tenia establert l’hermanísimo Guerra a Sevilla i podríem acabar pels ERES o EROS, andalusos; posats que hi estem podríem preguntar com han fet les fortunes els Aznar, González, i tants d’altres que fa quatre dies eren uns pobrets de solemnitat, com ara el rey emèrit que en uns quants anys va passar de ser un pelat a tenir una fortuna de milers de milions…. d’euros.

Per tant, posat a embolicar-se amb algun drap per fer calés, n’hi ha que en trien de més rendibles que l’estelada, no?.

I que consti que tinc molt clar que qui l’hagi fet que la pagui, però a costat i altre de l’Ebre, si no, no val.

 

05-11-15

UEFA I ESTELADES

Vam veure ahir que tot el que passava al camp del Barça ho observaven i enregistraven diligentment dos aplicats senyors que es veu que eren els inspectors de l’UEFA.

Després del partit es veu que havien de redactar un informe per fer-lo arribar a les altes instàncies de la institució. És de suposar que l’informe dirà el que va passar a l’estadi: un mar d’estelades, una xiulada a l’himne (de l’UEFA o de la Champions, no ho sé), crits d’independència i somriures, molts somriures. No hi va haver actituds ni crits racistes ni xenòfobs, no hi va haver manifestacions d’odi, no hi va haver exhibició ni llançament d’objectes contundents o perillosos, no hi van haver petards ni bengales, tampoc hi van haver baralles ni agressions de cap mena; en fi, no hi va haver res del que es considera comportament incívic o perillós en un recinte esportiu. Si l’informe d’aquelles dues persones reflecteix això, com no pot ser d’altra manera, l’UEFA hauria de felicitar el club i també als seus socis i aficionats pel seu magnífic comportament i no pas aplicar cap sanció. A veure què fan.

05-11-15

UNA PREGUNTA A LA CUP

Potser és prematur perquè encara esteu immersos en les negociacions de programes i, sobretot, de la figura del futur President de la Generalitat que vosaltres continueu a dir que baix cap concepte acceptareu que sigui el President Mas.

Jo fa dies que tinc al cap una pregunta per fer-vos, però abans he de plantejar un supòsit: suposem doncs que Junts pel Si accepta una altra figura per ocupar la Presidència de la Generalitat, accepta a més esborrar de la llista de futurs consellers els que vosaltres d’alguna manera heu vetat, i suposem finalment que el programa de govern, és clar, s’avé als vostres plantejaments/preferències/exigències.

Una vegada el supòsit fet ara ve la pregunta: entrareu al Govern?; perquè si després de tots aquests estira-i-arronses, de totes aquestes exigències i fins i tot imposicions, llavors defugiu la responsabilitat directe de governar, potser no seria massa coherent, no?. Quina és la vostra resposta?.

 

06-11-15

NO NACIONALISTES

Ahir a la nit vaig veure l’enganxada de la Pilar Rahola amb l’Arrimadas. El punt culminant va ser quan la Rahola, amb la seva proverbial vehemència, va dir que sí, que reconeixia ser nacionalista catalana, però que ella, l’Arrimadas, era nacionalista española, i renoi com es va posar la noia aquesta, ella no n’és pas de nacionalista va dir, i ara!. El que no va arribar a dir però se li va entendre perfectament va ser que ella “era normal” que els “anormals” som els altres. Finalment com que la Rahola és molta Rahola, la va acabar d’encendre quan va corregir i li va dir que en realitat no la considerava nacionalista sinó ultranacionalista espanyola. Ja fa molt temps que no sé qui va dir que el nacionalisme era quelcom que només afectava als que no tenien un estat, doncs mira, si és això ja sabem quin camí hem d’acabar de recórrer per curar-nos-ho i llavors podrem presumir com la senyora Arrimadas de no ser pas nacionalistes.

 

08-11-15

EL TREN A CAMBRILS

Avui hi ha un article al El Punt Avui dedicat als 150 anys de l’arribada del tren a Cambrils. No jutjo l’article en si, però considero que hi ha una omissió important, que té encara més rellevància si tenim en compte el moment polític que estem vivint; l’omissió no és altra que el fet de que tren continua passant per Cambrils i tota la Costa Daurada central i sud, o sigui des de Tarragona fins a l’Ebre, pel mateix traçat i per la mateixa via única que fa precisament 150 anys, travessant nuclis urbans, càmpings i urbanitzacions sense la més mínima protecció, causant, a part de les òbvies molèsties, accidents mortals any rere any. Mentrestant durant els darrers trenta anys els successius governs de Madrid, no tant sols els del PP, han anat estenent per tot l’estat espanyol milers de kilòmetres de caríssimes i insostenibles línies d’alta velocitat moltes de les quals van d’enlloc a cap banda i fins i tot s’han de tancar per infrautilitzades. Només perquè quedi clar quina és la situació i el tracte que rebem de l’estat.

 

08-11-15

ALS DE LA CUP

Em sembla que ja els he trobat el desllorigador del cul de sac en el que ens trobem amb el tema de la sessió d’investidura: un SI crític; la fórmula, a més, no és nova i és seva, ja la van utilitzar a l’inici de  l’anterior legislatura. Doncs ja està: que votin “críticament” els diputats justos i necessaris per poder fer la investidura del candidat Mas, els demés que s’abstinguin o que votin que no, però problema resolt, eh companys?. En fi, en el fons se me’n refum com ho feu, però com deia ahir el senyor Rigol, us imagineu com cauria el nomenament d’Artur Mas a Madrid el proper dimarts?: la inefable vice-presidenta del govern de l’inefable senyor Rajoy s’hauria de gastar el sou d’una colla de mesos en fortasec!!!.

 

09-11-15

CIUDADANA ARRIMADAS

Aquest matí s’ha lluït en la seva intervenció al Parlament; segons ella la resolució aprovada literalment és “un menyspreu a la sang, suor i llàgrimes” dels que van recuperar la democràcia a l’Estat i a més ha dit que és “el major desafiament a l’ordre constitucional i democràtic” que ha viscut el país. Començant per la segona de les seves expressions, algú li pot recordar a aquesta dona el 23-F, o és que considera que aquells “eran los buenos” i per tant malgrat tricornis, pistoles i metralletes, res, una anècdota?. I pel que fa a la primera expressió, la sang, suor, llàgrimes, corredisses, cops de porra, presó, tortures i afusellaments els van patir els que ara han impulsat aquesta resolució, no “los suyos”. Per cert, aquests “suyos” van combatre la seva sagradíssima constitució i hi van votar en contra perquè el que hi havia ja els anava bé, en canvi molts dels que ara no la volem ni en pintura hi vam votar a favor perquè venim d’on veníem, encara que petit, era un pas endavant. Si és problema de joventut i inexperiència, abans de parlar informi’s i si és mala fe i aversió insuperable cap a Catalunya i tot el que representa, doncs faci-s’ho mirar.

I per acabar, abans d’acusar CDC i el President Mas de defensar la independència per escapar dels tribunals espanyols perquè els empaiten per temes de corrupció (a demostrar), tingui en compte que la força amb la que vostès sens dubte pactaran després de les eleccions del 20 de Desembre, de corrupció n’hi podran fer un màster, per no parlar del titular emèrit de “la más alta magistratura del estado” que també pot ser que els pugui explicar com es multipliquen els pans i els peixos sense intervenció divina.

 

10-11-15

INDEPENDÈNCIA, PERQUÈ?

Doncs entre altres coses per no haver de suportar que una noieta creguda, engallada, prepotent i mal educada es planti al faristol del Parlament del meu país parlant-nos en una llengua estrangera.

 

10-11-15

MAS

Porto tot el matí veient a bocins el debat d’investidura. A mi m’agradaria que algú em donés algun element sòlid i raonat per aquest no a Mas. Corrupció?, algú pot dubtar que si tingués la més mínima taca ja l’haurien penjat al mig de la plaça?. Retallades?, què hauria fet qualsevol dels que li retreuen això si hagués hagut de gestionar uns pressupostos delmats per l’Estat?. Polítiques socials?, doncs el mateix que en el punt anterior. Donar la cara pel país?, a la seva situació personal i política em remeto.

I ara deixeu-me parlar d’un altre aspecte que, en el moment que viu el país té moltíssima importància: la talla política. En tot el que he vist i sentit d’aquest debat, la capacitat política d’aquest home, la fermesa i contundència dels seus raonaments (sempre raonats), la imatge que dona, són un bagatge que a mi em sembla que no ens podem deixar perdre. Ah!, i qui li tingui alguna aversió més personal sempre es pot consolar en que, per paraules d’ell, que fins ara sempre ha complert, una vegada acabat el procés, plegarà.

No m’estranya que l’ataquin i no el vulguin PP i C’s, al cap i a la fi per ells és, i ho saben molt bé, qui més capacitat està per liderar un procés que ells volen rebentar com sigui; el que no puc és entendre aquesta mateixa actitud que en el fons no fa res més que seguir el joc dels que acabo de mencionar, en partits com la CUP, en CSQEP, i en el PSC (encara hi és o ja podem dir directament PSOE?). Es pot imaginar la CUP el fart de riure que es faran els enemics declarats de Catalunya si descarrilem?; o a sensu contrari, poden intentar visualitzar la cara que els quedaria si dijous queda investit President el Sr. Mas i comencem a caminar?.

 

11-11-15

CATALANS… O NO

Sempre m’ha semblat inacabada la frase del President Pujol que deia que “és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya”, que al meu entendre hauria de continuar dient “… i ho vol ser”. I ho dic després de veure i escoltar la sessió d’investidura al Parlament. La senyora Arrimadas, per més que ella digui cada vegada que pot “nosotros los catalanes”, NO és catalana; una persona que puja al faristol del Parlament d’un país on hi ha una llengua pròpia i malgrat que ella si vol, quan vol la parla, fa tota una intervenció llarguíssima en la llengua “oficial del estado” i a més amb el to i l’actitud en que ho fa, aquesta persona NO és catalana. De la mateixa manera que no ho és la dona aquesta del PP, Levy em sembla que es diu, que es va passar la sessió mastegant ostensiblement xiclet i fent tota mena de ganyotes i gestos, tant que fins i tot semblava que no anés prou “fina” per dir-ho suaument; jo li faig una pregunta: al Congreso de los Diputados també ho hauria fet, o allí no perquè “es el parlamento de verdad?”,  qui no té el més mínim respecte per la cambra on hi ha els representants que tots hem triat, no és ni vol ser d’aquest país. N’hi podríem posar encara molts altres, sobretot d’aquestes dues formacions C’s i PP. No son catalans.

 

11-11-15

FER-SE PERDONAR

No és altra cosa el que fa el líder de Ciudadanos fent campanya per espanya: fer-se perdonar del seu pecat original que és haver nascut a Catalunya. Tant clar té que això és un veritable llast per a ell que sembla que jugui a dir-la cada dia més grossa. Ahir va dir a Extremadura que “Com a català, us demano perdó per la insolidaritat dels separatistes”; insolidaritat de Catalunya quan el govern extremeny es permet el luxe d’abaixar l’IRPF, de posar ordinadors per tots els escolars, de subvencionar tot el subvencionable, de tenir un percentatge de funcionaris per habitant que triplica el que tenim nosaltres….. pagant Catalunya?. S’ha de ser molt ambiciós, dit en el pitjor sentit de la paraula per dir això del que hauria de ser la teva terra però que està clar que per interès, per auto-odi o qui sap si per algun complex amagat dintre del seu cap, la terra d’aquest home és una altra. Ja s’ho trobarà, perquè el seu “pecat original” no és fàcil que els espanyols el passin per alt.

 

12-11-15

NO HO ASSUMEIXEN
Els espanyols, en general, no ens estimen. Com totes les generalitzacions aquesta no és ni certa ni justa, però tampoc és falsa. El que vull és saber el perquè d’aquest diguem-ne desamor tant estès. Els tòpics no serveixen, perquè a qui ens vulgui encasellar com a poc simpàtics, molt treballadors i força garrepes li puc presentar catalans que són més trempats que un gínjol, de més dropos que el jeure i de més esplèndids que un rajà; de la mateixa manera que no tots els aragonesos son tossuts, ni tots els madrilenys son “xulos”, ni tots els andalusos dropos ni molt menys. No, la meva conclusió és que el que no ens perdonen és que nosaltres parlem diferent; a una immensa majoria no els entra al cap, no ho suporten, no ho assumeixen.
Per raó de la feina que he fet tota la vida, he tingut clients i amics de tota Europa, Espanya inclosa, i els espanyols son els únics que troben una raresa el fet de que “funcionem” en una altra llengua. Fa pocs dies, estava parlant amb un amic de la Rioja i em van trucar per telèfon i quan vaig penjar el riojà em va comentar: “habeis hablado en catalán no?, que curioso”, una persona que em coneix des de fa més de trenta anys, que ve a Cambrils des de fa més de trenta anys, va trobar “curioso” de que jo, per telèfon, parlés amb l’altra persona… en català!. I aquest rai, que és molt trempat i som amics, perquè segons qui hagués estat probablement s’hauria cabrejat com una mona. No els entra al cap. I aquest és el problema més gran que tenim amb espanya, i com que, o deixem de parlar en català cosa que no farem –no serà perquè ells no ho hagin intentat- o continuaran sense estimar-nos, val més que marxem. Som-hi doncs!.

 

12-11-15

DOGMÀTICS
Els dogmàtics no m’han agradat mai, més que no agradar-me la veritat és que sempre m’han fet una mica (o força) por, i això és vàlid per a tots els dogmàtics de tots els dogmatismes. El dogmàtic o també il·luminat, es creu es possessió de la veritat absoluta, de tota la veritat i tota la raó; els altres no tenen raó, gens de raó, van totalment errats. Això porta a que el dogmàtic no cedeixi mai davant altres argumentacions perquè per a ell son, per definició, errònies o falses. Hi ha dogmatismes de tots els colors polítics encara que sobretot i com és lògic, es concentrin en els extrems. I també hi ha dogmatismes religiosos, a totes les religions n’hi ha i tots son dolents. Passar dels dogmatismes als fanatismes només es fer un petit pas. No m’agraden, ni els dogmatismes ni la gent dogmàtica, ho sento.

 

12-11-15

CALIA?

En la votació d’avui, senzillament amb l’abstenció, la CUP ja aconseguia que no sortís elegit President el Sr. Mas. Calia votar no?,  calia posar-se així en la mateixa línia de C’s i PP?; no veuen que amb aquesta actuació els estan donant ales a totes les forces de l’estat espanyol contràries al nostre objectiu?; no veuen que el President Mas, a més de no sortir elegit, amb aquest resultat és fins i tot humiliat?; o és això el que volen realment?; aquest és el seu objectiu?, anorrear-lo, destruir-lo?. Segur que no soc pas tant espavilat com ells, però confesso que no ho entenc.

 

12-11-15

LEVY

Al Parlament hi ha un Reglament, no sé si té algun article que reguli l’actitud dels diputats, però l’actitud de la tal Andrea Levy del PP durant les dues sessions del debat d’investidura hauria de merèixer la reconvenció de la Mesa o directament l’expulsió de la sala. Què s’ha cregut aquesta dona?, abans d’ahir mastegant fastigosament xiclet i gestuant d’una manera que semblava realment que no hi fos tota, i avui s’ha passat la sessió mig ajaguda a l’escó embolicada amb un xal o una manta amb cara de menyspreu absolut. No crec que l’hagi obligat ningú a ser diputada i encara que fos així aquest seria el seu problema, però mentre és al recinte ha de mantenir les formes. Què farà la propera sessió, es portarà la carmanyola i esmorzarà?, farà les seves necessitats a l’escó?; perdó per ser groller però el que ha fet aquesta dona és intolerable i totalment demostratiu del respecte que tenen els partits espanyols per les institucions del nostre país.

 

12-11-15

HO VEIG NEGRE

No tant sols la investidura. Veient l’actitud de la CUP, anem a suposar que demà arriben a un acord per investir President (ni tants sols dic qui), i comencem a moure’ns. Els de la CUP ja han rebutjat ser a la Mesa del Parlament i tampoc volen entrar al Govern. Doncs això és el que em fa que ho vegi negre perquè ells es queden fora de tot, sense mullar-se ni assumir cap responsabilitat, però suposo que guardant-se el dret a torpedinar tot el que no els entri en els seus puríssims plantejaments i disposats a votar al costat de les forces més cavernàries sense cap rubor cada vegada que els sembli. Ho veig negre.

 

13-11-15

DEMOCRÀCIA

A les democràcies guanyen les majories no?. Després les majories haurien de respectar les minories, no hauria de valdre “passar el corró” com darrerament s’ha fet a l’estat espanyol. Doncs a Catalunya el 27 de Setembre hi va haver 1.630.000 persones que van votar JxS, tenen 62 diputats i entre altres coses, volien Artur Mas de President; n’hi va haver 330.000 que van votar CUP, tenen 10 diputats i no volien Mas de President.

Guanya JxS, els seus votants han de respectar la CUP i no passar cap corró, però  com que som un país peculiar en moltes coses, resulta que qui pretén “passar el corró” és la CUP per damunt de JxS tot i ser molt minoritaris; diuen que ells són coherents amb els seus programes i que no poden renunciar a les seves propostes, fins aquí d’acord, però i els altres?, han de renunciar a les seves de propostes?, és lògic?, no seria més lògic aplicar el que deia el genial Joan Capri, que “quan un estira l’altra arronsa”?, i que no sempre sigui el mateix que estiri i el mateix qui arronsi?, i que si a ambdós els interessa arribar a un acord, l’esforç per arribar-hi sigui diguem-ne inversament proporcional a la força obtinguda a les eleccions?. Doncs per segons qui es veu que no sempre ha de ser així si no justament al revés. Mala peça al teler.

 

14-11-15

GERMANOR?
El dia 27 de Setembre vaig fer d’apoderat de JxS; al col·legi on vaig passar pràcticament tot el dia, des de primera hora del matí es van formar dos grups d’apoderats/interventors: el que formaven els de C’s, PP, PSOE i fins i tot els d’Unió s’hi afegien a estones, i el que formàvem la gent de JxS i de la CUP. L’ambient entre nosaltres va ser absolutament cordial durant tot el dia i ens rellevàvem en la vigilància dels plecs de paperetes perquè no hi hagués cap manipulació per part dels “especialistes” en fer-ho; tant cordial era que ens alegràvem indistintament i ens felicitàvem mútuament quan veiem com anaven minvant els plecs de les paperetes de JxS o les de la CUP, entre altres coses perquè teníem clar que érem al mateix bàndol, el de la independència. No vull culpabilitzar ni criminalitzar ningú, però mai m’hauria cregut al llarg d’aquella jornada il·lusionada convençuts de treballar per una causa comú que avui podéssim estar com estem. No ho entenc i algú haurà de fer alguna cosa molt ràpidament per evitar que el que hem aconseguit després de molts anys de lluites i mobilitzacions se’n vagi en orris.

 

16-11-15

SILENCI
Estic emprenyat i desconcertat com suposo que esteu la majoria, i a fi i efecte de no contribuir a incrementar aquest estat d’ànim, m’he proposat fermament no dir ni escriure res al respecte dels possibles/impossibles pactes/no pactes JxS – CUP durant aquesta setmana. Ja sé que no servirà de res, però…

 

16-11-15

UNIONISTES

Els castellans tenen una dita que els ho justifica gairebé tot, que és aquella de “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid…”. I a això juguen darrerament les llumeneres de l’espanyolisme i l’unionisme més rancis, com el ministro que resa damunt les mòmies del Franco i del Primo de Rivera, que arrel dels atemptats de París diu que Catalunya té més risc de gihadisme que la resta d’espanya però sense dir massa bé per què, així és fàcil que molta de la seva audiència s’apunti a allò darrerament tant suat de que admetem salafistes a canvi de que facin onejar l’estelada; també, faltaria més, s’hi ha apuntat aquella clon del Rivera que fa de líder de C’s aquí a Catalunya que també arrel d’aquests atemptats ha reclamat la unió d’espanya i d’Europa… ergo, aquestes coses son culpa dels independentistes. Així està el pati.

 

16-11-15

CIUDADANO RIVERA

I com que érem pocs, doncs va i enlloc de l’àvia, és el Rivera que pareix  aquesta brillant frase:  Em fa tant de mal el que passa a París com el que passa a Barcelona”, o sigui que per a aquest personatge és el mateix que entrin uns assassins embogits a una sala de festes, a un restaurant o a un camp de futbol i comencin a disparar contra la gent, que per exemple, dos milions de catalans al carrer festivament sense ni tirar un paper a terra, sense un mal gest ni un insult a ningú?; de debò que li és el mateix?. Després d’aquesta frase només puc dir dues coses d’aquest tipus: o és un mentider compulsiu i diu conscientment el que no pensa, o és una mala persona que diu això per crear mal ambient contra el que hauria de ser el seu país; va, posat, en dic una tercera, que és les dues coses, o sigui un mentider compulsiu i a més una mala persona.

 

17-11-15

NOVA POLÍTICA

M’encanten els partits que diuen que fan “nova política”, i és que això de la nova política és tant diferent de l’antiga que paga la pena fixar-s’hi i fins i tot deixar-se’n enlluernar, vegem: tenim els inventors d’això de la política nova, els de Podemos, i com a prova de que son com son col·loquen parents, amics, coneguts i saludats a les administracions que controlen i ara ja fins i tot a les llistes electorals a bons llocs (la darrera és dona del Dante Fachín anirà de segona a la llista de Barcelona); podem anar a continuació a aquests tant “nous” com son els Ciudadanos que quan un es llegeix els seus programes i aconsegueix treure’n alguna cosa en clar arriba a la conclusió que tant a nivell econòmic, social i també polític, el que diuen ho podia haver dit qualsevol gairebé en temps de la dictadura franquista que, per cert, ells sempre s’han oposat a censurar o condemnar, nova política, si senyor!. I si ens deixem de nous partits i nova política i anem a PP i a PSOE, la renovació, de la que també presumeixen sense la més mínima vergonya tomba d’esquena amb totes les velles glòries al capdavant de les llistes.

 

18-11-15

BOMBARDEIGS

L’Ajuntament de Barcelona diu que vol iniciar procediments judicials contra els crims de guerra comesos a casa nostra entre 1.936 i 1.939, entre ells els bombardeigs sobre Barcelona; és una iniciativa lloable i que espero que progressi.

Arrel d’això, he de dir, encara que potser que no sigui massa políticament correcte,  que hi ha coses que em costa d’entendre i una d’elles és la iconització del terrible bombardeig de Gernika immortalitzat a més per Picasso en un dels seus quadres més famosos com a imatge de la barbàrie nazi-feixista sobre la població civil indefensa, en contra de la indiferència o gairebé davant les dotzenes de bombardeigs que va patir la població civil a Catalunya, especialment a Barcelona, però també a altres ciutats i fins i tot a poblets petits i que van ocasionar milers de morts. Perquè aquesta diferència en el tractament històric?.

 

18-11-15

MÉS CIUDADANO RIVERA

Aquest home ja no sap què fer per convèncer la gent de que és més de dretes que ningú: ara es despenja dient que quan hi hagi un estat d’excepció es puguin tancar les xarxes socials o limitar-ne l’ús. A priori aquesta mena de mesures tots estem una mica disposats a acceptar-les per allò de la reacció en calent, però hem de pensar que aquest tipus de disposicions, apart de nefastes des del primer moment, fins i tot quan a qui més qui menys li podrien semblar raonables, acostumen a venir… per quedar-se, una mica com aquells impostos excepcionals que després ningú es recorda de retirar i al cap de anys i panys continuen sagnant-nos les butxaques.

 

19-11-15

LA CASA I EL SOLAR     Publicada a l’Ara de 20-11-15

Avui em ve de gust escriure una petita faula: Hi havia una vegada un home (o dona) que volia tenir la millor casa del món. Com que era el que tothom diria molt  “manetes”, va decidir que la casa se la faria amb les pròpies mans i amb aquesta intenció va començar a comprar tots els materials: fusta, pedra, ciment, teules, rajoles, canonades, etc., i tot de la millor qualitat que va poder trobar. Quan ja ho va tenir tot i s’anava a posar en la tasca de fer la casa es va donar compte d’una cosa que li desmuntava tots els plans, i que no era d’altra que el fet de que no tenia un terreny, un solar vaja, damunt del que plantar la casa; com és natural tot el projecte se’n va anar en orris.

Doncs això és el que estan fent diferents partits polítics a Catalunya: que estan donant prioritat als materials (en aquest cas declaracions, polítiques socials, energètiques, sanitàries, d’ensenyament, europees, etc.) tots molt bons i necessaris, els millors possibles, però es descuiden del país, del solar on plantar la casa, per entendre’ns. Si no tenim país, si no tenim independència, no ens serviran de res les declaracions que fem ni podrem desenvolupar ni aplicar cap política per bona que sigui.

 

20-11-15

JA ATAQUEN

Com va dir la ex-ministra de la cosa de la guerra senyora Chacón, s’ha d’atacar el procés independentista “por tierra mar y aire”, doncs mira, ja li han començat a fer (més) cas. Amb poques hores han anunciat la pràctica intervenció econòmica de la Generalitat per part del gobierno de españa, i també la imposició de multes molt importants a l’ANC i a Òmnium Cultural.

La primera mesura, junt amb tot el que l’acompanya, no és més que una aplicació dissimulada del famós article 155 de la SCE (Sagrada Constitució Española) conduent a controlar la Generalitat per la via del FLA tot i intentant no fer massa soroll. Lo del FLA és vergonyós: jo em quedo els teus diners i com que els necessites, te’ls presto si vull i quan vull, ah, i no et descuidis de donar-me les gràcies!, i a més fiscalitzant com, quant i en què te’ls gastes, intolerable. Per contrarestar el seu desig de no fer soroll, el soroll l’hem de fer nosaltres escampant-ho tant com puguem per tot arreu, si pot ser a l’estranger.

Pel que fa a l’ANC i a Òmnium, ja m’estranyava que triguessin tant a atacar-les, per tot el que signifiquen. De moment també intenten l’ofec econòmic; per quan les querelles contra els seus dirigents?, segur que no triguen tampoc massa.

 

22-11-15

MÉS CIUDADANA ARRIMADAS

Aquest matí la cap de Ciudadanos a Catalunya Ràdio. Primer, mal educada, ja que no és la primera vegada que es rebota quan les preguntes no li agraden. Aquesta dona amb el seu to de veu forçadament suau i monocord és una piconadora contra tot el que no sigui la sagrada (per a ella) unitat del seu país, que no és el nostre. No sé quantes vegades ha repetit la paraula “duplicitat” o “duplicat” referint-se a l’administració, clar que per a ella la duplicitat sempre és del costat català i està clar que el seu ideal és la centralització màxima. Se li ha de reconèixer la seva aplicació en haver-se après un guió, cosa que es fa més palesa encara precisament quan cau alguna pregunta que ella no té prevista perquè llavors perd tota la seva aparent seguretat i comença a dubtar i a tirar pilotes fora. L’altra obsessió son els mitjans de comunicació de la Generalitat; es veu que no ha vist que TVE, a part de transmetre toros també fa entrevistes on els familiars de Franco poden parlar tendrament de l’abuelito. Si aquesta gent arriben a tenir alguna quota de poder real i encara som a españa, ja podem tremolar!

 

22-11-15

HUMILIACIONS

És normal que un país amb la història, amb la potència econòmica, amb la cultura, i amb tot el que representa Catalunya hagi de patir les humiliacions que li imposa un govern com el de l’estat español?. Un govern presidit per algú que tots els indicis diuen que va cobrar sobresous en diner negre; d’un partit que va reconstruir la seva seu central amb diner negre; que el seu ministro de hacienda, flagell de contribuents i de Catalunya en especial cobra 1.800 € cada mes per estar “desplaçat” a Madrid quan hi té una colla de pisos en propietat i segons noticies publicades i no desmentides va comprar juntament amb els seus fills mil, si, si MIL pisos a la SAREB (banco malo per entendre’ns) operació en la que segur que no(?) va utilitzar informació privilegiada; que té dotzenes de càrrecs o excàrrecs imputats i condemnats per tota mena de corrupteles; etc. Doncs sí aquesta gent humilia el nostre país, el meu país. I el que és més greu, sembla ser que amb la complaença no ja dels seus militants, si no també de formacions com Podemos (twit del Franco Rabell), d’Unió Democràtica (declaracions de l’Espadaler), del PSOE, i d’altres que com a mínim no saben o no responen, o sigui que ja els està bé. Això no pot ser, hem de reaccionar d’una vegada, perquè mentre aquesta gent fa això amb el nostre país, nosaltres ens l’agafem amb paper de fumar (que si tu no m’agrades, que si jo no t’ajunto, que…), com la canalla, vaja, i així anem passant dies i setmanes i la situació va empitjorant; què esperem?, què esperen els nostres polítics?.

 

24-11-15

PRESIDENT MAS

Nova compareixença del President Mas davant els mitjans de comunicació. Exposició dura però respectuosa, clara, raonada, ferma i sense eufemismes de la situació que ha creat l’estat espanyol amb la intervenció dels comptes de la Generalitat. Com diu la dita: qui tingui orelles que escolti. Ben al contrari del ministre fatxenda Montoro que cada vegada que obre la boca ofèn. Però qui és aquest personatge per dir-li això al President del nostre país?, què s’ha cregut?, perquè ho hem d’aguantar?, dic més, perquè ho aguantem?. L’estat espanyol menteix amb aquests tant remenats 1.300 MM€, menteix descaradament perquè això els dona vots, malauradament fins i tot aquí; jo he sentit comentaris de gent a qui no se’ls podria pas encasellar com unionistes que son de vergonya aliena perquè a aquestes alçades encara se les empassen sense mastegar.

Tornant a la figura del President Mas: pot ser que després de les seves darreres actuacions i també de les intervencions tant de cara als mitjans de comunicació com al Parlament hi hagi gent que encara dubti de la seva idoneïtat per pilotar aquest procés en el que estem immersos?. Se l’ha jugat i se la juga com ningú tant a nivell polític com també a nivell personal. Sento justificacions de tota mena: que no era independentista, que no és d’esquerres, que les seves relacions amb l’antiga CDC i també amb Pujol el desacrediten, que la seva trajectòria de govern amb tantes retallades… Home, d’entrada sort dels nouvinguts a l’independentisme si no quants vots s’haurien recollit el 27S?; d’esquerres, n’hi ha molts (en som molts) que en el sentit estricte de la paraula no en som però empenyem i empenyarem com el que més fins la independència, no té res a veure; ha desmuntat CiU desfent-se de la nefasta Unió d’en Duran i ja està programat el desmantellament de CDC; i pel que fa a les retallades, ja m’agradaria a mi veure què haurien fet el que tant critiquen si haguessin tingut davant les xifres amb les que s’ha hagut de barallar aquest home i els seus governs. A més, estem parlant de construir una nova democràcia, no pas una dictadura dinàstica, doncs on és el problema si a les següents eleccions el poble el pot treure si vol?. No ho acabo d’entendre per més que m’hi esforci.

 

26-11-15

A UN AMIC MEU

Darrerament m’has dit en dues ocasions que no hi ha més cec que el que no hi vol veure; gran veritat, com gairebé totes les que es desprenen de les dites populars.

Aquestes dites tenen de bo que normalment son “reversibles”, o sigui que es poden aplicar a qui van adreçades, però també a qui les diu.

En el meu cas, com a destinatari de la frase, segur que no veig moltes coses, encara que no crec que sigui per manca de ganes de veure-hi, al menys conscient.

Ara capgirem-ho i posem com a destinatari de la frase al que me l’adreça a mi, o sigui a tu.

-Ets una persona que fa molt temps que viu a Catalunya i ara des de fa anys a Cambrils, per tant hi ha moltes coses que et seran fàcils de veure:

-No massa lluny de casa teva hi passa la línia del tren.  Segur que saps que és la mateixa via única que es va posar allà pel 18.., i travessa La Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami Platja, l’Hospitalet, fins crec, prop de l’Ebre. D’altra banda l’estat fa milers de Kmts. de línies d’alta velocitat caríssimes i ruïnoses, i sense cap perspectiva de ser-ho mai.

-Ens travessa l’AP7, una autopista de peatge que, com que l’A7 no té continuïtat ni cap al Nord ni cap al Sud, estem obligats a agafar si volem desplaçar-nos més enllà de l’estricta comarca. I més val no parlar de si hem d’anar cap a Montblanc, o cap a Lleida, Zaragoza, etc. perquè passar per Picamoixons i La Riba recorda temps pretèrits. L’any passat vaig anar a Andalusia amb cotxe i a partir de València vaig veure que desapareixien les cabines de peatge, em va fer enveja.

-Tenim el port de Tarragona que acaba de perdre un contracte milionari amb Daimler-Benz per no disposar d’enllaç ferroviari d’ample europeu. El port de Barcelona també està tenint moltes dificultats amb la mega-plataforma logística de Hutchinson per la manca de la mateixa infraestructura. I (em sembla) que encara cueja la intenció del Ministerio de fer que el 50% dels beneficis dels ports que en tinguessin, com ara el de Barcelona, servissin per finançar els que tenen pèrdues.

-Ja ho saps que perquè Aena autoritzés l’obertura d’unes noves rutes directes amb Japó i un parell de països més d’aquella zona que no recordo, s’ha hagut d’acceptar que els vols ni acabin ni comencin a Barcelona si no que hauran d’anar fins a Barajas?.

Per cert, això no perjudica només als independentistes, perjudica a tots i cadascun dels que vivim a Catalunya, pensin com pensin.

 

Anem al tema de la corrupció:

-A Catalunya n’hi ha hagut molta, i segur que encara n’hi ha. De la que hi ha hagut podem parlar del Cas Palau, del tema Pujol, de les històries d’en Bustos, del cas Innova, del 3% de CDC, vaja, que per fer-ne una relació exhaustiva tindríem feina força hores. I està clar que qui l’hagi fet, que la pagui, sigui qui sigui. Aquesta és una cosa que volem eliminar amb un nou estat; ens en sortirem?, no ho sé, però la ferma voluntat, hi és.

-D’altra banda, si saltem 600 Kmts. veurem que tot el que s’ha fet (i probablement es faci encara) aquí, és un joc de nens comparat amb el que passa allà: Podem començar per dalt de tot i demanar-li explicacions al rey emèrit per la seva fortuna personal, com l’ha fet?; passem pel PSOE?, des del clan Guerra fins al cas Flick, passant pel Roldán, el Pepiño Blanco i qui volem, els ERES i les peonás d’Andalusia, i “suma y sigue”; i el PP?, Gurtel, sobres, Palmarena, seu central del partit…., bé la porqueria arriba des del cap d’amunt fins a baix de tot i amb xifres estratosfèriques.

-I què son les nomenades “portes giratòries” si no corrupció, hi ha desenes o centenars d’ex ministres i ex alts càrrecs de governs de tots els colors que son en aquests moments als consells d’administració de grans empreses cobrant emoluments indecents, empreses a moltes de les quals van afavorir clarament durant els seus respectius mandats.

 

Anem al tema “identitari”.

-Com he dit al principi, tu portes molts anys vivint aquí i malgrat que parles català, saps perfectament que podries no parlar-lo i no tindries cap dificultat; en canvi jo, que soc del país, si vull viure un dia, un sol dia! només utilitzant la meva llengua, m’hauré de posar la gorra de militant acèrrim i feina rai,  aquesta és la realitat; i compte! si faig això i no canvio de llengua encara que sigui amb algú que sé que porta anys i panys vivint aquí em jugo emportar-me un bon moc. Parlem del cinema?, de les TV’s?, dels diaris?, dels llibres, normalment més cars en català que en castellà?, de la premsa esportiva?, de la premsa general?, de la premsa rosa?, parlem de la retolació?, parlem dels fulls d’instruccions de cotxes, electrodomèstics, etc.?, dels fullets explicatius dels medicaments?. Hi ha gent que té dificultats, moltes dificultats, i segons en quins temes pot ser greu. No tenim dret a tenir totes aquestes informacions en la nostra llengua?.

 

Passem al tema polític.

-Suposo que com a persona informada que ets, saps on “empezó todo” com va dir el Piqué; tots sabem que tot això va començar amb el nou estatut, amb la recollida de signatures encapçalada per l’inefable Sr. Rajoy i finalment el trinxat que en va fer el TC passant-se pel folre la votació del Parlament de Catalunya, la del Parlament español després del “cepillado” del que es vantava el nefast Alfonso Guerra i després d’un referèndum amb un si indiscutible de la població de Catalunya. Algún dia, potser tu i jo ja no ho veurem, en algun llibre d’història es dirà que l’actual situació acabi com acabi, haurà estat culpa de la ceguesa i l’obcecació del govern español, perquè si en aquell moment l’estatut hagués estat aprovat en aquest moment no seriem on som. Jo personalment els ho agraeixo.

-Curiosament, tothom a España, des de la dreta més cavernària a l’esquerra més suposadament progre, personalitza aquest moviment (o procés com s’ha donat per nomenar-lo) en el President Mas i això no és si no un altre error monumental d’apreciació: aquest moviment només es pot personalitzar en plural, en tota la gent que any rere any hem omplert carrers, carreteres, avingudes i el que hagi calgut, i que el 29 de Novembre de 2014 vam, a més, omplir les urnes de cartró de la “ocurrència del Sr. Mas” que deia la Sra. Sáenz i que no devia ser tal “ocurrència” quan li han posat una querella. El President Mas l’únic que ha fet és tenir la responsabilitat, l’ull polític, el do de l’oportunitat o prou barra per fer-ho, m’és igual, per encapçalar aquest moviment, i fins avui ho ha fet assumint moltes més coses de les que probablement comptava haver d’assumir, perquè s’ha convertit en la “bèstia parda” de mig món i part de l’altre mig i tothom va a per ell, però que ningú no s’equivoqui, encara que aconseguissin carregar-se’l, això ja no es pararà, hi ha moltíssima gent anònima que porta anys corrent amunt i avall, organitzant actes, trucant a portes, repartint fulletons, fent trucades i aquesta gent ja no es pararà. Un petit incís com a testimoni de primera mà: aquí tothom es paga les despeses, es mou amb el seu vehicle, truca amb el seu telèfon, s’endú els entrepans, es compra la beguda i es paga els tickets dels autobusos o els bitllets dels trens; no tothom que organitza mobilitzacions ho pot dir.

-L’objectiu del moviment és la independència, però des del primer moment es va demanar fer un referèndum perquè la ciutadania del país, de Catalunya, podés expressar el seu parer; aquesta possibilitat s’ha negat en rodó també des del primer moment i per gairebé totes les forces polítiques de l’estat español. Aquest és també un grandíssim error per part seva perquè en el moment que es va demanar, la major part de gent, fins i tot els mateixos polítics catalans que ho demanaven, tenien clar que gairebé segur hauria guanyat el no i quedava tancat el tema per anys i panys (ningú té cap dubte que fins els independentistes més abrandats haurien acceptat el resultat), però no, el seu orgull malentès els va impedir acceptar que es fes aquesta consulta. Doncs aquí estem, gràcies de tot cor. I eixamplant la base social de l’independentisme dia a dia perquè malgrat que nosaltres només tenim uns pocs mitjans de comunicació que estiguin més o menys a favor del procés i l’estat en té entre públics i privats deu vegades més, la gent dia a dia va veient la situació i es va passant al bàndol independentista.

 

Mal tracte fiscal.

-Com saps, aquest és un dels cavalls de batalla d’ambdós costats de la barrera, els uns brandant-lo i els altres negant-lo. Durant molt de temps, la Generalitat va dir que el dèficit fiscal català envers España era de 18.000 MM € anuals; per desmentir-ho el govern d’España va posar-hi a treballar al prestigiós catedràtic Angel De la Fuente qui, després de mesos i mesos de “cuinar” les dades, va arribar a la conclusió de que no n’hi havia per tant, que no eren pas divuit mil els milions d’€ si no que només eren entre catorze i setze mil, home mira, tampoc és una xifra per gastar-se-la cada dia en “xuxes” no?; per cert, aquest home, d’ençà que va arribar a aquestes conclusions i les va fer públiques ha pràcticament desaparegut del mapa, suposo que no és més que una casualitat.

Tal i com deia referent al tema d’infraestructures, aquest ofegament econòmic no només em perjudica a mi o a qualsevol independentista convençut, perjudica igualment a qualsevol que visqui aquí.

 

Ja per acabar: estil.

-És de suposar que els catalans tenim piles de defectes tant individuals com col·lectius, vaja, com tots els grups. Però una cosa no se’ns pot negar en el desenvolupament d’aquest moviment o procés: la correcció. D’ençà que això es va iniciar hem demanat i demanat,  i en algun moment fins i tot hem exigit, però sempre, o gairebé, que sempre hi deu haver hagut alguna excepció que confirmi la regla, amb bones maneres, amb el somriure a la boca, alegrement, festivament; que jo sàpiga no hem menystingut i sobretot no hem insultat. De l’altra costat ha estat ben diferent: se’ns ha ridiculitzat, se’ns ha menystingut, se’ns ha dit de tot, des de totalitaris fins a nazis; des d’intolerants fins a potencials assassins (“no matan… de momento” va dir una llumenera fa pocs dies).

En fi, després de la pallissa que t’he engegat, i com que fa força temps que no es veiem, envia’m un missatge per privat i quedem per esmorzar un dia d’aquests i la fem petar: no crec que ens posem d’acord però serà agradable. Una abraçada.

 

27-11-15

MALA CONSCIÈNCIA

Arrel dels terribles atemptats a París i de tot el que se n’ha derivat, ja han començat a sortir, una vegada més, les veus dels purs d’esperit que ens volen convèncer que, en el fons, tot això és culpa nostra, o sigui bàsicament dels europeus.

Segons aquestes veus, els occidentals som culpables de la situació com a resultat de l’època colonial i hem de tenir mala consciència per això.

Doncs mirin, no, jo no tinc cap mala consciència ni penso tenir-la. A aquelles èpoques jo no hi era ni crec que per més endarrere que tiri en la meva genealogia trobaré ningú que hi hagués participat o se n’hagués beneficiat ni remotament; era gent que vivia aquí en unes condicions duríssimes i misèrrimes i si cada generació ha anat millorant una mica ha estat a base d’esforços i sacrificis molt grans. També aquí cada generació ha anat incorporant coneixements i valors humans i de reconeixement de drets, al contrari que moltes d’aquestes societats d’on surten les persones que perpetren aquests actes que en molts aspectes han quedat ancorades força segles endarrere. Per tant disculpa cap a ells o sentiment de culpa nostre, res de res.

 

30-11-15

CUP

Ja hi ha hagut l’Assemblea/aquelarre de la CUP. Conclusions: ja les hem sentit i dubto que podessin ser gaire pitjors. Aquest matí la Gabriel a l’entrevista que li ha fet la Mònica Terribas s’ha fet un fart de dir incoherències per una banda i rucades per l’altre; una de les coses que ha dit reuneix aquestes dues condicions, i ha estat la del tema de fer President de la Generalitat el Sr. Carles Viver i Pi-Sunyer perquè aquesta persona, a la que per cert respecto i em sembla molt vàlida, ha estat Vice-President del Tribunal Constitucional, on és la coherència Sra. Gabriel?, vostès que volen partir de bases (per a vostès) immaculades farien President de Catalunya un il·lustre ex membre del TC?, i a més, per ser President s’ha de ser Diputat al Parlament i el Sr. Viver i Pi-Sunyer anava a més de mitja llista de Junts pel Si o sigui que perquè podés fer-se això hauríem d’esborrar, per alguna via, dotzenes de persones de la llista, una rucada, vaja. Com tantes i tantes coses que proposa aquesta gent, absolutament fora de lloc i inviable. Ah, i una altra perla: si no sé quantes coses es complissin, ells… s’abstindrien, o sigui que molt guais, molt imposar què volen, però responsabilitat cap, no?. Au va!.

 

30-11-15

EIXAMPLAR LA BASE SOCIAL

És una de les principals raons(?) esgrimides per la CUP per justificar el seu no a la investidura del President Mas. Segons ells hi ha gent que s’afegirien a l’independentisme si no hi hagués en Mas; en això fins i tot els dono la raó, segur que si en Mas desapareix algú s’afegirà a la causa independentista, però em sembla que hi ha una petita omissió en aquest plantejament i és la de que: i quants se’n desdirien si el President Mas no hi fos al davant?, estem parlant d’un gruix electoral de més d’1,6 milions de votants, i guanyaríem o hi perdríem amb aquesta maniobra?. Si tenim en compte aquest volum de votants contra els 300 i escaig milers que va tenir la CUP, potser no sigui arriscat suposar que seria un mal negoci. Ep, perdó, que la Gabriel ha dit aquest matí que no s’han de confrontar masses electorals! (òndia, ara que hi penso, això és la base de la democràcia, no?).

 

30-11-15

SRA. SÁENZ

Entre divendres i avui, la senyora Sáenz, Vicepresidenta del Gobierno de España, s’ha quedat ben descansada fotent-se descaradament de Catalunya i dels catalans. Divendres, dient amb aquella mitja rialla que se li escapava que “como la comunidad autònoma ha empezado a cumplir…..”, ells serien generosos i començarien a pagar; avui ha reincidit, avui sense rialla, fent-se la seriosa, dient que “Catalunya conserva su nivel de bienestar gracias a la solidaridad de España”. Hi pot haver algú a qui no se li recargolin els budells en sentir-ho?; això no és suficient perquè s’arribi d’una vegada per totes a l’acord que permeti formar Govern i començar a navegar a tot drap cap a la independència?; que necessitem més que ens facin (pixar-se’ns a sobre i dir-nos que està plovent ja ho fan); estem llençant la millor oportunitat dels darrers tres-cents anys!; i els de la CUP dient que no hi ha pressa, que s’han d’anar reunint. El país no es mereix això!.

 

30-11-15

IMATGE

La gent que viu exposada a la llum pública depèn força de la seva imatge. Passa sovint que el personatge crea la imatge de la persona. Així entre les dones polítiques d’aquest país podem veure per exemple la Marta Rovira que podríem dir que representa la persona a la que el personatge no l’ha influït, és una persona “normal” i va vestida i es comporta dignament i correcte per fer la seva feina. En una altra tessitura veiem a la Inés Arrimadas que sempre té aspecte de just treta de la seva capsa de “Barbie” i francament, a mi sempre em dona imatge de falsa i de que “sobreactúa”, i em pregunto: cal?. A l’extrem oposat d’aquesta hi tenim l’Anna Gabriel amb una altra sobreactuació com a mínim tant gran com la de l’Arrimadas encara que evidentment en sentit contrari: tot el que en aquesta és suposat glamour i sofisticació, en la Gabriel és lletjor forçada, i també em pregunto: cal?. Resoltament em quedo amb la persona normal, a la que el personatge no se l’ha menjat.

 

01-12-15

PACTE I FUTUR

Amb tot el serial de pacte si o pacte no entre JxS i la CUP pot ser que se’ns hagi anat la vista de la perspectiva de la situació, sobretot pel que fa al futur. Suposem que avui, demà o el darrer minut del darrer dia de termini s’arriba a un pacte, perfecte!, però quin serà el futur?, permetrà el pacte governar el país amb eficiència?. A mi al menys, l’actitud de la CUP em fa veure moltes ombres i molts interrogants. Aquesta gent no es vol involucrar en el govern, no volen assumir cap responsabilitat, només volen controlar-ho tot segons els seus paràmetres i tenir permanentment la paella pel mànec per blocar, impedir, imposar. No sé, ho veig molt, però molt complicat.

 

01-12-15

COHERÈNCIA

Dret a ser coherents. En tenen els de la CUP?, i tant que si!. En tenen els de JxS?, i tant que si!. Els primers van dir que no investirien Mas i els segons que el seu únic candidat era Mas. A partir d’aquí què passa?, estripem la baralla?; home, si fos així, políticament no es resoldria mai res. El votant de JxS hauria, haurà(!), d’acceptar que la seva formació es desviï poc o molt de les línies mestres del seu programa; i el votant de CUP hauria, haurà(?), d’acceptar alguna desviació. Pel pes dels vots de cada formació, la desviació de JxS hauria de ser cinc vegades menor que la de la CUP; tots sabem però que en situacions així moltes vegades pesa més el petit necessari que no pas el gran necessitat. Doncs ja som al cap del carrer o de cara a la paret, com vulgueu. Solució?: JxS i CUP si us plau poseu-vos d’acord d’una vegada, que la bona gent d’aquest país que porta anys fent tot el que se li ha demanat serà molt difícil que entengui que no us hi poseu, ah!, i si no ho feu no us ho perdonarà. Ara bé, sigui quin sigui l’acord ha de ser ferm i estable, perquè si per cada decisió, cada llei, cada decret, hem de muntar un “sarau” com aquest, llavors val més que llencem la gorra al foc, d’acord?, doncs som-hi!.

 

03-12-15

TOP TOP

Quan algú truca a la porta de l’Audiencia Nacional no se sent TOC, TOC, se sent TOP, TOP; no en va aquesta audiència dita “nacional” és l’hereva directa d’aquell sinistre “Tribunal de Orden Público” del franquisme, ja que la seva creació es va fer amb tant poca dissimulació que fins i tot va coincidir el mateix dia de la desaparició del TOP. Per això no ha d’estranyar a ningú que ara es dediqui a empaperar els càrrecs electes dels ajuntaments que han votat a favor de la declaració del Parlament, o a empaitar qualsevol altra causa que pugui, ni que sigui remotament, alterar el seu estimadíssim “orden público”.

 

05-12-15

MÉS DELS CIUDADANOS

Diu un dels fundadors d’aquest partit, el senyor Arcadio Espada (de seguida veureu perquè li he traduït el nom) que “tenemos la obligación moral de reducir el número de lenguas” (sic), per tant que comenci per ell mateix i es faci nomenar com jo he escrit, de la mateixa manera que el seu cap de files hauria de fer un pensament i passar ja a dir-se Alberto. Aquesta és la gent que aquesta mateixa setmana ha votat en contra d’una resolució en favor de l’euskera al país basc, que tampoc deu ser tant terrible quan el PSOE, i el mateix PP!, hi han votat favorablement. Aquesta gent van de modernets i fins i tot de progres quan en el fons no són més que un partit neo-falangista pur i dur, i si no només cal llegir una mica les seves propostes econòmiques, d’estructura de “gobierno” (tot super-centralitzat), i “culturals” on, per començar apunten la reducció de llengües. Per cert, com ho farien això?, que jo sàpiga només es pot fer tal i com ja van intentar el Franco i el “Primo de..”. Enrotllats els xicots aquests, si.

 

06-12-15

GENOCIDES

Reduir el nombre de llengües, diuen els de ciudadanos, és la seva obligació. Què és una llengua, a més d’una sèrie de sons articulats d’una determinada manera que els fan intel·ligibles per un determinat grup de gent?: una llengua és una identitat, és una cultura, és una història, una manera de relacionar-se, una manera de pensar, una manera de veure el món, fins i tot és una filosofia de vida i defineix les arrels i el sentit de pertinença de les persones a un país. Eliminar una llengua és eliminar una identitat del món, eliminar-ne una cultura, és una manera incruenta d’eliminar un grup de ciutadans i esborrar del mapa el seu país. En fi, és genocidi, cultural, però genocidi al cap i a la fi, i que el practiqui o en proposi la pràctica no és més que un genocida. Aquesta és la gent de ciudadanos, que vol governar españa per, entre altres coses, practicar això amb nosaltres i el nostre país.

 

08-12-15

RAJOY-RIVERA (O VICEVERSA)

Ahir hi havia una portada que encarava i d’alguna manera comparava els senyors Rajoy i Rivera. Jo també els comparo, ho faig estrictament en clau catalana, o sigui en el sentit del que poden representar l’un o l’altre per al meu país i començo a tenir-ho molt clar:

-En Rajoy és un personatge arnat, funcionari de mentalitat i de fets, que encapçala el govern ranci d’un partit encara més ranci, que no té altre perspectiva que la que es veu des de l’altiplà central hispànic, i que, com que no ha cregut mai en les autonomies i les perspectives del seu partit, podrit fins la medul·la per tants anys de poder nepòtic (+/- 75) va pel pedregar, aprofita per anar especialment contra Catalunya i tot el que és català per convenciment, però i sobretot perquè li dona, o espera que li doni, rèdits electorals.

-En Rivera és la cara oposada: modernet, guapet, amb fila de repel·lent-primer-de-la-classe / gendre-ideal, impol·lut o casi, entre altres coses perquè com vulgarment es diu, fins ara no ha tocat calent, finançat déu (o el dimoni) sabrà per qui, i que té un objectiu únic que no és altre que el d’anorrear Catalunya. Ell, que es proclama català entre altres coses suposo que per fer veure que també hi pot haver “catalans bons”, odia el nostre país, la seva llengua, els seus trets diferencials, el seu tarannà; per què?, algun psiquiatre potser ens ho podria aclarir. Aquest home té com a gran objectiu vital esborrar tot el que detallava més amunt i si a més això li serveix per assolir encapçalar el govern d’espanya, millor que millor. El que és curiós del personatge i del seu partit és que, amb la seva indefinició, igual atrau votants de la dreta més dretana (els seus naturals), com de l’esquerra (Nou Barris de Barcelona sembla que va ser clau per al seus bons resultats del 27S!). El personatge és un compendi d’ambició freda i sense límits, odi cap a Catalunya i estratègia cada vegada més indissimulada, i per confirmar això darrer només cal veure les recents declaracions del Girauta, cap de llista per Barcelona, dient que “han de reduir el nombre de llengües” o que “el nacionalisme és una malaltia”, i el fitxatge d’un element tant poc equívoc com Alejo Vidal-Quadras. Aquí tenim el veritable enemic de Catalunya de cara a les properes eleccions.

 

08-12-15

VIDAL-QUADRAS / CIUDADANOS

Una de les maniobres més definitòries de la ideologia de Ciudadanos és la del fitxatge de l’Alejo Vidal-Quadras; aquest personatge, ultra dreta pura i dura, va abandonar el PP per considerar que no era prou contundent contra Catalunya; es va passar a VOX o sigui més a la dreta, i ara demana el vot per al Rivera, conclusió: el Rivera està més a la dreta i és més anti català encara que VOX, més clar l’aigua!.

 

09-12-15

IDEES

El poc que he vist/sentit d’aquesta campanya electoral a les corts espanyoles, m’ha fet donar compte de l’absoluta manca d’idees dels respectius caps de cartell, de manera que es podrien intercanviar cares i declaracions més o menys altisonants i qualsevol combinació quedaria bé. Només tenen un objectiu (que no dic que no sigui lícit): esgarrapar vots, i després quatre anys pel davant!!.

De tant en tant però surt algú que aconsegueix animar una mica el panorama, i ahir va i surt la senyora Chacón (capitán mande firmes) i no se li acut altre cosa que proposar portar el “senado” a Barcelona, més concretament al barri de La Sagrera. Fixa’t tu, d’un sol tret solucionats els problemes de Catalunya, espanya convertida en federal, i Catalunya perfectament encaixada i sense dèries independentistes; això és filar fi, sí senyora, marededéu!.

 

09-12-15

EL LLAUTÓ DE CIUDADANOS

El ciudadano Rivera va estar a Palma el segon dia de campanya i, obert i liberal ell, va manifestar la seva voluntat de que els escolars illencs estudiïn en llengua “balear”. Aquest home és el cap de files d’aquell que diu que tenen “la obligación moral de reducir el número de lenguas”, i per demostrar coherència va i se n’inventa una de nova, el “balear”. I aquí és on se li veu el llautó: la seva dèria, el seu objectiu, el molí de vent contra el que combat sense treva, el destí del seu odi no és més que el català i Catalunya, no ja independent, si no només com és ara; el seu objectiu és una Catalunya totalment sotmesa als poders centrals de l’estat i castellanoparlant, això si, amb algun iaio a alguna masia perduda que parlés quatre mots d’aquella llengua tant curiosa per poder-lo treure a la televisió (estatal evidentment) per demostrar que encara queda algun bàrbar irredempt a qui es permet aquella aberració. Si hi ha algú que no veu això és que és cec o que no hi vol veure.

 

10-12-15

LA FELICITACIÓ DEL REY

El rey d’espanya ha enviat la seva felicitació de Nadal i Any Nou. Sembla ser (no ho he vist de primera mà, jo no formo part del selecte grup de gent que la rep) que la tal missiva està redactada en castellà i en anglès. Molt modern i molt internacional si senyor, i també i sobretot, molt definitori del tarannà d’aquesta gent que tria posar abans la llengua del Regne que segons ells els ocupa una part del seu “territorio nacional”, em refereixo a Gibraltar, que les llengües d’uns quants milions de ciutadans (súbdits?) del seu propi regne com son el Gallec, el Català i l’Euskera!.

 

10-12-15

MARCELO

El ministro del interior, si, el que controla i mana les forces d’ordre públic de l’estat espanyol, a part de parlar de Santa Teresa com si esmorzés amb ella tot sovint, de condecorar maresdedéu i d’anar a reflexionar damunt les tombes de José Antonio i de Franco, ara es despenja en una entrevista a La Vanguardia dient que té un àngel de la guarda (ho diu en el sentit literal) que es diu Marcelo i que, entre altres coses, l’ajuda a aparcar!.

Francament, que la seguretat d’un estat estigui en mans d’un personatge així, no sé si es massa recomanable; i jo diria més: segur que en qualsevol estat normal, l’homònim d’aquest senyor es despenja amb una història com aquesta i dura pocs minuts més en el càrrec, ja ho deia en Fraga: “Spain is diferent”!.

 

11-12-15

CUNÍ

Trucada del Cuní a l’amo en acabar l’entrevista al President Mas: “Lo siento señor conde, no he podido con el”.

 

12-12-15

PP i CIUDADANOS

Diumenge tornem a tenir eleccions, o sigui, estem en campanya. Tornem a sentir disbarats. Tornem a sentir mentides. Tornem a sentir amenaces. Mentides i amenaces miserables si tenim en compte que van adreçades als sectors més febles i vulnerables de la societat. Quines mentides?, doncs la mentida recurrent que una i altra vegada diuen els representants d’aquests dos partits referent a les pensions, perquè si a algun lloc les pensions no estan garantides és a l’estat español que, entre altres coses, en els darrers anys ha malbaratat la meitat llarga de la guardiola que les havia de garantir. Quines amenaces?, doncs les que també aquests dos partits deixen anar contínuament contra els funcionaris de l’administració pública catalana que en algun moment puguin arribar a col·laborar en el que ells en diuen el “delirio independentista”.

Tant se val una com altra acció son miserables perquè el pensionista no té altre recurs que la seva pensió i té por, té molta por, de no poder cobrar-la i mentir a la gent que està en aquesta situació és ras i curt de miserables. Com també ho és voler espantar al funcionari que depèn del seu sou i a qui amenacen amb suspensions o expulsions si “col·labora”; això, a part de demostrar, i perdó per la insistència, quan miserables són, també demostra la manca d’arguments que tenen davant el tema de la possible independència de Catalunya, que els empeny a això, a intentar espantar els més febles. I suposo que no treuen cap “papu” per a la canalla perquè fins als 18 no voten, si no…

 

13-12-15

MÉS MENTIDES

Es pot mentir indefinidament i a més impunement?; en el cas de fer-ho contra Catalunya la resposta és si. Sense anar més lluny, ahir el senyor Mariano Rajoy, president del govern español va dir a una TV d’abast estatal que “a Catalunya tothom pot parlar català, però als col·legis catalans no es pot parlar espanyol”. Això és mentida i aquest home ho sap; ho sap perquè és president d’un govern i té l’obligació i sobretot els mitjans, per saber què passa, i sap perfectament que malgrat la immersió, llevat del moment estricte de la classe que si és en català és lògic que es faci en català (i m’agradaria veure quants alumnes si contesten o intervenen en castellà son tallats o castigats), la resta del temps ningú té cap problema per expressar-se en la llengua que vulgui, vaja, que si algú té algun problema probablement sigui el catalanoparlant. Però tal i com deia al principi mentir contra Catalunya té impunitat total i, a més, dona rèdits electorals. I així anem.

 

13-12-15

TOSSUTS

Mira que n’arribem a ser!, i ho dic en el bon sentit de la paraula: fa pocs dies vam recollir gairebé cinc mil tones d’aliments en el “Gran Recapte”; avui està en marxa La Marató de TV3 i CatRàdio que batrà o no el propi rècord però és l’esdeveniment d’aquesta mena que més recapta per cap a l’estat espanyol, a Europa i probablement al món. També fem voluntariats de tota mena i manera. Som així. I què voleu que us digui, em sento orgullós de formar part d’aquest país.

 

14-12-15

DEBAT

Aquesta nit sembla ser que està previst un debat televisat entre el suposat líder del PP senyor Rajoy, i el Secretari General del PSOE senyor Iglesias. Quin panorama tenen pel davant els que ho vegin!, cosa que jo no penso pas fer.

Tindran d’una banda un personatge passat, arnat, ranci, que fa anys que xipolleja en el bassal de corrupció en que està immers el seu partit, bassal d’unes dimensions tals que poques vegades, o mai, es deu haver vist en un partit d’un país occidental; un home que ni tants sols coneix aquesta constitució que tant defensa (i la europea?), que té una por atàvica a donar la cara, potser és conscient de les seves limitacions(?), i que no té cap credibilitat des del moment en què ha incomplert pràcticament tots els punts del  programa que el va portar al lloc que ocupa.

I d’altra banda un polític que jo no sé a l’altra gent, però a mi sempre que el veig em fa l’efecte que és de cartró-pedra, que té so de buit, de fals. I a més que dona la impressió que no té ni idea d’on vol anar. Aquest home proclama renovació i s’envolta de Chacon, Iceta, Diaz, Patxi López, Borrell, que també treu el sancristogros altrament conegut per Felipe, el Guerra…; vaja, que si amb l’altra candidat parlàvem de rancior i arnes, aquí ja no sé de que hem de parlar.

Si un pensa que molt probablement algun d’aquests dos serà qui presideixi el govern del país veí durant els propers quatre anys li agafen ganes de riure, si no perquè realment és per plorar.

I la cosa ja es posa negre com la nit si ens ho mirem des d’una òptica catalana: la única cosa que saben fer o proposar pel que ells nomenen “el desafio” o “la deriva” independentista, és dir no i no, i ben guarnit amb tribunals i amenaces de tota mena. Ja s’ho faran, no penso perdre temps ni gastar electricitat veient aquesta gent; com deia en Raimon “nosaltres no som d’eixe món”.

 

14-12-15

CIUDADANO RIVERA, ENCARA

Jo no sé si us hi heu fixat, però aquest home cada vegada més fa cara d’estar encantadíssim d’haver-se conegut, de que cada matí quan es veu al mirall pensa allò de “que guapo que soy, que bueno que estoy; no me beso porque no llego” (com és natural les reflexions aquestes se les deu fer en castellà). És la imatge de la fatuïtat absoluta, de la persona que es creu estar per damunt dels altres, de ser més llest, més maco i més tot. Fixeu-vos que quan compareix amb altres candidats, és l’únic realment obsessionat per la imatge.

Això podria ser anecdòtic si darrera hi hagués una càrrega ideològica o intel·lectual i unes idees clares de què fer i com governar en l’hipotètic cas de que guanyés les eleccions, però pel que jo veig aquest home no té cap programa creïble, no té cap ideologia llevat d’una que el guia des del primer moment que va entrar a la política: el seu odi visceral cap a Catalunya i cap a la seva llengua, és l’única cosa consistent del seu pensament, a part, és clar, d’una ambició i una manca d’escrúpols sense límit. Déu ens guardi de que en algun moment podés realment tenir poder contra nosaltres, ho arrasaria tot.

 

15-12-15

MARXA

Posem-hi una miqueta de marxa: i si tot l’estira i arronsa de les negociacions JxS / CUP es resolgués de cop i volta, no sé, per exemple el dissabte a la tarda?, us imagineu la cara que els quedaria als Rivera, Rajoy, Sánchez, Chacón i “tutti quanti”?. No sé si és massa maco per ser veritat, però el darrer a perdre ha de ser l’esperança, no?.

 

16-12-15

IGLESIAS – REVILLA

Ara el Pablo Iglesias es veu que s’ha fet amic i s’abraça amb el tal Revilla de Cantàbria. L’Iglesias és aquell al qui li va faltar temps per blasmar de l’abraçada que li va fer el David Fernández al President Mas el 9 de Novembre de l’any passat. Home, senyor Iglesias, no crec que sigui comparable el tarannà i l’esperit democràtic del senyor Mas amb el del senyor Revilla, llevat de que el fet de que aquell sigui català, catalanista i independentista sigui quelcom que per a vostè comporti molt demèrit per a una persona. En fi senyor Iglesias, ja s’ho farà, però com és que els polítics espanyols estan tant entestats a demostrar un dia si i un altre també la certesa d’aquella frase que diu que “no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”?.

 

16-12-15

CUP

Pobre gent de la CUP. He de reconèixer que, malgrat les ganes que tinc de que s’arribi a un acord de govern i de la ràbia i impotència que a estones em fan sentir, en el fons em fan llàstima. Perquè em fan llàstima?, doncs perquè els fats els van jugar una mala passada el 27 de Setembre; us imagineu el feliços que haurien estat ells si JxS hagués tret un parell o tres més de diputats?; això els hauria permès veure com es tirava la legislatura endavant immediatament, amb ells donant de tant en tant algun “si crític” o algun “no tranquil” d’aquests que tant els agraden, a més i sobretot sense mullar-se, i exercint d’ànimes pures i incontaminades i de consciència del país i de consciència del país que és un rol que els encanta. S’ha d’acceptar que la ruleta de les urnes els va fer una putada (amb perdó).

 

16-12-15

AGRESSIÓ

Lamentable l’agressió que ha rebut el senyor Rajoy aquest vespre a Pontevedra. La rebutjo i la condemno totalment. No sé quina repercussió mediàtica i política tindrà, però és fàcil imaginar la que hauria tingut si l’epissodi hagués passat a Catalunya. Marededéu la que s’hauria organitzat: que si inculquem l’odi, que això ja es veia a venir, que a les escoles fanatitzem, que els nacionalismes son llavor de nazismes i feixismes, i podríem seguir tanta estona com volguéssim. Gràcies a Déu que no ha estat aquí i espero que acabi la campanya electoral sense cap incident més sigui on sigui però sobretot no a Catalunya. Voleu que us digui una cosa?, ja que ha passat, a molts, moltíssims, els deu saber molt greu que hagi estat a Pontevedra i no a Sant Vicenç dels Horts o a Cambrils, per dir alguna cosa, si senyor, quin greu!.

 

16-12-15

MALA GENT

No poden merèixer altre qualificatiu la ministra de Fomento i el ministro del Interior del govern espanyol per les declaracions que han fet arrel de l’enèsim robatori de coure a la xarxa de rodalies catalana, mentint descaradament i premeditadament intentant penjar-los la responsabilitat als Mossos d’Esquadra per, de passada, desprestigiar-los. I aquest fet, si és greu en la ministra, ho és més encara en el senyor aquest que a més de ser el responsable de la seguretat de l’estat espanyol i per aquest fet hauria de ser molt curós i respectuós, es dona la circumstància que aquest home és membre de l’Opus, és de missa diària, parla de santes i marededéus i les condecora, té, segons ell, un àngel de la guarda personal amb nom i tot (si menciono totes aquestes coses que haurien de formar part de la seva intimitat és perquè ell en fa impúdica exhibició contínuament) i el fet de mentir d’aquesta manera entra en contradicció amb el que hauria de ser el seu codi de comportament, vaja, que és pecat. Què fa, es confessa diàriament perquè la cort celestial li perdoni o és que com que tot això ho fa per preservar la “sagrada unidad de la patria (seva)” no considera que sigui pecat?. Repeteixo, crec que son mala gent.

 

17-12-15

MÉS MALA GENT

Aquesta vegada va pel Ribera, que ahir es veu que després del lamentable incident del cop de puny a en Rajoy va quedar ben descansat evacuant aquesta frase: “A Catalunya estem sempre submergits en un ambient de violència com aquest. No sabeu el que hem d’aguantar!”. Com es pot mentir així?. Com es pot ser tant mala persona?; l’ambició personal, per desmesurada que sigui justifica això senyor Rivera?; vol dir?; no té altres arguments per intentar esgarrapar quatre vots més?. Doncs si és així a part de fàstic profund també fa vostè pena, perquè al llarg d’aquesta campanya (i de les altres) ha quedat ben palès que vostè no té cap argument polític vàlid i que només l’alimenta per dintre l’odi contra el país que l’acull i tot el que representa, especialment la seva llengua. Mala gent. Ah!, i al final tot això li petarà literalment als morros, que la gent, al fons no és tant imbècil com vostè es creu.

 

19-12-15

CANVI DE REGISTRE

Ui, ui, què els deuen dir les enquestes internes de C’s perquè ahir el Ciudadano major, el falangito (primo de) Rivera, al tancar la campanya digués que votaria per investir al cap de la llista més votada?; “lo que sea por un ministerio”?, que els anuncien una bufa històrica després de les eufòries que han venut tota la campanya?.

 

21-12-15

DIA DESPRÉS (1)

La CUP va promulgar l’abstenció a les eleccions d’ahir perquè eren eleccions espanyoles i no hi teníem res a fer. No sé si la seva crida va tenir poc o molt seguiment. Ahir mateix, a la matinada, van emetre un comunicat dient que com que DiLL havia quedat com a quarta força política no tenia perquè imposar el seu candidat a la investidura com a President de Catalunya; a veure, no havíem quedat que eren eleccions espanyoles i que no significaven res per a nosaltres?. Em deixeu ser un puntet pervers?, doncs au, suposem que DiLL ahir queda com a primera força política de Catalunya, què hauria fet la CUP?, córrer a proclamar Mas President, o dir que com que eren espanyoles (les eleccions) el resultat no tenia cap transcendència?; m’ensumo la resposta, i vosaltres?.

 

21-12-15

DIA DESPRÉS (2)

El gran fiasco de les eleccions del 20 de Desembre ha estat Ciudadanos. Ells ho presenten com a èxit dient que partint de zero entren de cop amb 40 diputats, però la realitat és que ells tenien unes expectatives que no tenen res a veure amb aquests 40 escons: estaven convençuts que podien guanyar o, com a mínim, tenir la clau de la governabilitat. El senyor Rivera s’ha passejat per mítings i platós de TV’s inflat i fatu com un paó creient-se el futur amo de l’estat espanyol i somniant en ser el botxí de Catalunya, el català, la immersió lingüística, TV3 i Catràdio, etc., perquè al cap i a la fi per això va ser creat aquest sinistre partit muntat només sobre l’odi i el ressentiment. Doncs miri senyor Rivera, de moment ni el seu partit ni vostè no son res ni ningú. I miri, em permeto transmetre-li les meves expectatives per a Ciudadanos vostè inclòs: han tocat sostre, per decebedor que els pugui semblar el resultat, estic segur que és el millor que mai aconseguiran.

 

22-12-15

DIA DESPRÉS (3)

Podemos, amb totes les seves derivades ha estat el gran guanyador de diumenge, i de manera especial a Catalunya. S’ha endut molt vot de gent que son catalans, catalanistes i independentistes que creuen que és millor arribar a la independència com a resultat d’un referèndum pactat amb l’estat espanyol. Aquí és on hi ha el parany i l’engany del senyor Iglesias i els seus acòlits: primer, això s’havien “descuidat” de posar-ho al seu programa i no va ser fins que es va aixecar una bona polseguera aquí que li van posar; segon, aquesta promesa és fàcil de fer perquè ells saben que no hi ha la més mínima possibilitat de complir-la, per tant, risc zero; tercer, es podria fins i tot arribar a la convocació d’un referèndum, però amb quina pregunta?, políticament es diu que qui convoca un referèndum ho fa per guanyar-lo, i si arribés a ser l’estat espanyol que el convoqués, no s’ho muntaria de manera de fer una(es) pregunta(es) encaminada(es) a facilitar una resposta contrària a la independència?, és evident. Total, al meu entendre, i mentre no em demostrin el contrari, fum i res més que fum.

 

22-12-15

DIA DESPRÉS (4)

Soc català. El meu país és Catalunya. Estimo Catalunya. Vull el millor per al meu país, per Catalunya. Crec sense cap mena de dubte que el millor per al meu país és la independència. I Catalunya només podrà ser un país independent si és com qualsevol altra país independent i està formada per gent de tota mena i color, des de la dreta fins a l’esquerra passant per tota l’amplíssima franja central que és l’espina dorsal de qualsevol país. No podem excloure ningú.

Considero enemigues del meu país totes les formacions polítiques que treballen contra la independència i més ben bé igual el seu color polític: són l’enemic; de la mateixa manera que m’és ben bé igual el color polític del que treballa a favor: és del bàndol dels bons. Quan tinguem la independència ja triarem el gra de la palla. El que no podem fer ara és allò tant espanyol del “antes roja que rota”, que traduït a la situació actual podria ser “abans sotmesa que burgesa”; senyors polítics, primer siguem independents i després ja farem revolucions, garantirem drets socials i purgarem els corruptes.

 

22-12-15

DIA DESPRÉS (5)

El Referèndum, la seva inclusió en el programa electoral de Podemos, els ha donat una gran rendibilitat. Potser lícit, però sense dubtes enganyós. Referèndum pactat?; com?; amb qui?; amb l’estat espanyol?; que no l’hem demanat manta vegades?; ho hem fet fins i tot en una sessió solemne del Congreso de los Diputados a la que van acudir en representació del nostre Parlament els diputats Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera i el sorollós cop de porta obtingut encara ressona!.

Qualsevol proposta honesta ha de ser viable, cosa que aquesta no n’és pas, encara que molta gent, bona gent probablement poc informada o mal informada, se l’hagi cregut i l’hagi fet seva, per tant no és pas honesta.

Per cert, això de que no és viable, a part del senyor Iglesias ho haurien de saber els Colau, Domènech i companyia; perquè ho diuen doncs?, vol dir que no son honestos?.

 

22-12-15

PRIMER EL PRIMER

Soc català. El meu país és Catalunya. Estimo Catalunya. Vull el millor per al meu país. Crec fermament que el millor per al meu país és la independència. I Catalunya només podrà ser un país independent si és com qualsevol altra país independent i està formada per gent de tota mena i color, des de la dreta fins a l’esquerra passant per tota l’amplíssima franja central que és l’espina dorsal de qualsevol país. No podem excloure ningú.

Considero enemigues del meu país totes les formacions polítiques que treballen contra la independència i més ben bé igual el seu color polític: són l’enemic; de la mateixa manera que m’és ben bé igual el color polític del que treballa a favor: és del bàndol dels bons. Quan tinguem la independència ja triarem el gra de la palla. El que no podem fer ara és allò tant espanyol del “antes roja que rota”, que traduït a la situació actual podria ser “abans sotmesa que burgesa”; senyors polítics, primer siguem independents i després ja farem revolucions, garantirem drets socials i purgarem els corruptes.

 

23-15-12

SE’NS PIXEN AL DAMUNT…

I ens diuen que plou, els de la CUP. S’estan pixant damunt d’un país sencer aquests il·luminats. I el programa se’l poden pintar a l’oli, o és que els altres no en tenien de programa?. I les assemblees, sistema democràtic?, au va que ja soc grandet, i tinc molt clar que no hi ha res més manipulable que una assemblea d’aquestes: s’escalfa l’ambient prèviament, es van deixant caure opinions en el sentit que interessa als convocants, i després abans de les votacions s’engeguen quatre soflames una mica inflamades, i au, a votar. Doncs si ells es pixen damunt nostre, jo els dic: au a cagar!!!!.

 

25-12-15

EL DISCURS DEL REY

Ahir a la nit el rey d’espanya va fer el seu discurs de Nadal. Avui tots els mitjans de comunicació, tots els comentaristes, tots els analistes i fins i tot molta gent normal i corrent intenta analitzar no tant sols el que deia el discurs si no el que se suposa que “volia dir”. Siguem seriosos, a qui li hauria d’importar el que deia o el que volia dir aquest senyor?; qui és aquest senyor?, doncs ni més ni menys que el fill de qui va ser nomenat “sucesor a título de rey” per un dictador assassí i sanguinari; el fill de qui va haver de dimitir (abdicar en diuen en el cas dels reys) per una conducta dissoluta i mancada d’honestetat i que es va enriquir fins extrems obscens de manera gens explicable, enriquiment que és de suposar que heretarà el rey actual (o hi renunciarà?). Un país remotament seriós hauria d’estar mínimament interessat/preocupat pel que diu algú amb aquests antecedents?. Jo diria que no.

 

25-12-15

EL DECORAT

Torno al discurs del rey. D’aquell rey tant “preparao” i tant modern que diuen que tenen els espanyols. I per demostrar quan “preparao” i modern és, i quan proper és al “seu” poble, va i fa el discurs des del palacio real, un ambient ranci, tronat, arnat i sobretot, ostentós. Ideal per impressionar els súbditos i demostrar-los que encara hi ha classes i que qui mana, mana?. Marededéusenyor quina gent!.

 

26-12-15

DEMÀ ASSEMBLEA

De la CUP. Tot un país pendent de la decisió d’aquesta gent. Anys sortint als carrers, manifestant-nos, fent actes, posant paradetes, trucant a les portes, repartint fulletons, penjant senyeres i estelades, ….i ara tot pendent de la decisió d’aquesta gent, d’unes quantes persones que  tenen el futur del país a les seves mans. I dic “unes quantes” conscientment, perquè diuen que hi haurà prop de quatre-mil assistents però la voluntat que s’expressarà, sigui la que sigui, serà la d’uns pocs membres de l’organització, dels que tenen prou ascendent com per fer arribar prèviament als altres la seva opinió i decantar-los cap a una o altra opció. La democràcia “assembleària” en el fons és això, o és que algú pot imaginar que cadascun de tota aquesta gentada podrà expressar el seu parer?; és evident que no hi ha ni temps material; qui parlarà?, doncs el que més pes tingui; a qui faran més cas?, doncs al qui llenci el discurs més inflamat; com votaran?, a ma alçada com sembla manar la seva tradició?, això és una manera com una altra de coacció; com es comptaran els vots?. Massa ombres sobre un acte que sens dubte pot marcar i marcarà el futur de tot un país.

 

26-12-15

NOU ARQUEBISBE

Avui ha pres possessió de l’arquebisbat de Barcelona el nou titular; no es pot jutjar encara el seu tarannà, però per a mi no ha començat massa bé i m’explico: calia que una persona que se suposa que és catalano-parlant fes el seu primer sermó/discurs a Barcelona en català i en castellà?; ho havia fet mai el seu predecessor?; ho havia fet mai el Cardenal Carles, no precisament  independentista?, per no parlar del Cardenal Jubany. Espero equivocar-me però no hem començat bé.

27-12-15

AL PRESIDENT

Em deixeu parafrasejar a l’actual i probablement efímera Presidenta del Parlament de Catalunya?, doncs això: “President, convoqui les eleccions” d’una vegada, el nostre país no pot fer el ridícul d’aquesta manera!!.

 

27-12-15

NO ALS DESPATXOS

Després de l’al·lucinant resultat de la seva Assemblea d’avui, els de la CUP han fet una suposada roda de premsa tipus “Rajoy”, o sigui sense preguntes, la propera pot ser que ja sigui directament en plasma. Una de les frases que més m’ha cridat l’atenció és de d’en Baños dient que a la república que es construirà (malament anem, però…) tot es decidirà de cara a la gent, res es farà “en despatxos tancats”. Home miri senyor Baños, el sistema assembleari sobre el paper és mot “guai”, però jo diria que no seria pas capaç vostè ni tota la seva penya de fer funcionar un país, vaja, ni una comarca amb aquest sistema de presa de decisions. Sap senyor Baños?, el sistema de representació parlamentària fa molts anys que està inventat, probablement no sigui el millor però segur que és el menys dolent. Jo el 27S vaig votar i li vaig donar la confiança a una gent perquè em representi i decideixi per mi i si no m’agrada com ho fan, les properes eleccions canviaré el meu vot i punt. Li dic més, li va anar de poc de no votar-los a vostès perquè miri, em queien bé i em semblava que podria ser bo per recolzar el procés; sort de no haver-ho fet, ara em sentiria estafat si em preguntessin què havien de fer, son vostès que han de decidir, ja son grandets i fins i tot els paguen per fer-ho, ah!, i mullin-se, també els paguen per això.

 

27-12-15

SE SENTEN IMPORTANTS

A TV3 han fet una sèrie d’entrevistes a assistents a l’Assemblea de la CUP i un dels entrevistats ha donat la clau del perquè de tot plegat quan, a la pregunta de l’entrevistador i amb una rialla de satisfacció que li sortia de l’ànima, ha respost que després de tant de temps sense tenir cap pes en el país, ara tothom estava pendent d’ells. Traducció: per fi poden tenir el seu minut de glòria tal i com deia l’Andy Warhol. Llastimós, però és així.

27-12-15

SE’NS HA TORNAT A GIRAR FEINA

Bé, després del previsible(?) resultat de l’assemblea de la CUP, tornem a tenir feina!. Hi tornarà a haver eleccions, hem de fer que els que s’hagin desanimat es tornin a animar, hem de convèncer més gent que voti JxS o el partit que es presenti en el seu lloc, i hem també de convèncer molta gent que, de bona fe, aquestes darreres eleccions estatals han votat opcions que no porten enlloc, especialment les que representa Podemos i totes les seves derivades. Som-hi doncs!!!.

 

28-12-15

ALS DESPATXOS NO

Va dir ahir en Baños, presentant d’aquesta manera els despatxos com a antres tètrics on es prenen decisions perverses per part de gent malèfica. Bé, i ara, on es reuniran per desfer el nyap d’ahir?, per les cantonades?, als bars?, al mig de les places?. Senyors de les CUP, ja som grandets i les frases demagògiques i populistes, a molts, enlloc d’engrescar-nos el que ens fan és pena i angunia.

 

29-12-15

INTERPRETACIONS

Hi va haver una època en que va prosperar una espècie d’especialistes: Kremlinòlegs en deien, eren els experts en desxifrar els gestos hermètics dels antics dirigents de l’URSS; també hi havia, o hi ha encara, els Vaticanòlegs, especialistes en el mateix però aplicat al Vaticà; aviat s’haurà de crear una nova especialització, els CUPòlegs, o sigui els especialistes desxifrar la gestualitat de la CUP i la seva gent. M’ha vingut això al cap veient ahir l’Assemblea i fixant-me que entre els més de tres mil assistents ningú havia pensat en portar una estelada, vaja ni tant sols una senyera, al menys jo no en vaig veure, què pot voler dir això?; he tornat a tenir aquest pensament aquest vespre veient les cares gairebé radiants dels membres de l’executiva de la CUP entrant a una reunió a la seva seu, que podia voler dir això?. No he sabut interpretar cap de les dues coses. CUPòlegs ràpidament, si us plau!.

 

29-12-15

CANTS DE SIRENA

És la especialitat de les esquerres espanyoles, sobretot quan apunten cap a Catalunya. Fins i tot sembla que el senyor Iglesias, suposant que sigui d’esquerres, s’hi hagi apuntat i ara pretén entabanar a la gent de bona fe (o mal informada) d’aquest país amb el tema del famós referèndum pactat amb l’estat espanyol. Home senyor Iglesias, que no llegeix els diaris?; que no sap que per aquesta “pantalla” ja hi hem passat amb el resultat que ja coneixem?; que no sap que no tindrà mai la majoria necessària a les corts espanyoles?. I jo hi afegeixo més: vostè mateix se’n farà endarrere quan vegi que si va per aquest camí es quedarà sense vots a la resta d’espanya. Per tant, deixi de mentir que vostè sap millor que jo que per aquest camí no arribarem enlloc.

 

30-12-15

HO SABEN?

Els esforços, els passos fets, les angúnies passades, les il·lusions dipositades en tot el que hem nomenat “el procés”, perquè ara ho estiguin engegant tot en orris?. Gent que ha fet coses que mai havia  fet i potser no hauria fet per a ella mateixa, perdent el seu temps repartint fulletons pel carrer; trucant a les portes per fer la gigaenquesta; ajudant a omplir el país de samarretes grogues, verdes, o del color que sigui; penjant estelades; fent innombrables trucades de telèfon (amb el seu); fent kilòmetres i kilòmetres amb el seu vehicle; fent de voluntari en el que li han dit; que el 9N va fer el que va convenir perquè fos un èxit. Jo vaig estar de President de Mesa i encara se’m fa un nus a la gola quan penso en algunes de les escenes que vam viure, la il·lusió de gent gran, molt gran, dipositant la papereta amb llàgrimes als ulls i de gent molt jove als que la il·lusió els traspuava per tot arreu; ho saben els (qui siguin) que ara ho estan malmeten tot?.

 

30-12-15

UN DIA MÉS

Com que només fa tres mesos que tot el país està amb l’ai al cor, ara els de la CUP s’agafen un dia més, fins diumenge. I què en traurem?, un altre empat?. Per cert i parlant d’empats, al llarg de la meva vida professional em va tocar gestionar com a secretari al voltant de tres mil (si, tres mil) reunions/assemblees a les que, evidentment, hi va haver milers de votacions, mai, repeteixo, mai he viscut una situació d’empat. No dic que no em cregui l’empat de diumenge, però francament m’ho posen difícil aquesta gent, molt difícil.

 

30-12-15

ODI

Viure i actuar només mogut per l’odi, la rancúnia i el ressentiment ha de ser trist, ben trist. Potser que m’equivoqui i espero equivocar-me, però arrel del que hem estat vivint els darrers tres mesos, em fa la impressió que és aquest el sentiment que mou molta de la gent de la CUP, especialment les seves figures capdavanteres, sentir-les (i veure-les) parlar hi ha moments que, al menys a mi, em fa basarda.

 

31-12-15

L’ESTAT NO PARA

Ofec econòmic, setge judicial, bloqueig polític, guerra mediàtica, negació de la més mínima possibilitat de negociació, i ara…. l’opa de Podemos i les seves marques assimilades cap als partits petits o residuals a Catalunya, a la vista de la possibilitat d’eleccions el proper mes de Març. Els seus objectius son el que queda del PSC, la CUP i fins i tot sembla que en algun moment intentin tirar la canya a ERC. I quin esquer utilitzen?, doncs la del fantasmagòric referèndum autoritzat i pactat amb l’estat español. Com ja deia dies endarrere: referèndum pactat?; com?; amb qui?; amb l’estat espanyol?; que no l’hem demanat manta vegades?; ho hem fet fins i tot en una sessió solemne del Congreso de los Diputados i el sorollós cop de porta que en vam treure encara ressona!. Conclusió, l’estat, aquesta vegada a través de Podemos intenta tornar a enganyar la gent d’aquest país nostre amb l’únic objectiu, una vegada més, de intentar avortar el procés cap a la independència, aquest cop a base de diluir-lo en un magma de formacions que no tenen precisament aquest objectiu si no el contrari: mantenir Catalunya dintre de l’estat espanyol.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2016

 

01-01-16

DISCURSOS

El vespre del 31 de Desembre és dia de discursos de Presidents “autonòmics”. Vaig veure el del President Mas, va fer la seva anàlisi de la situació i va expressar les seves idees sobre les possibles solucions a l’atzucac en què està Catalunya; cap referència a cap altra “comunitat autònoma” de l’estat espanyol. Vaig veure resums de discursos de diferents altres Presidents, i tots i cadascun van parlar de nosaltres, de Catalunya vull dir. Ho va fer negant la possibilitat d’independència i fins i tot de la possibilitat de parlar-ne. Perquè?, doncs per la senzilla raó de que tots saben perfectament que sense Catalunya l’estat espanyol és inviable i també ho son les seves respectives comunitats. Però també ho van fer per una altra raó que és tant o més important: així com per al President Mas és claríssim que el seu país és Catalunya, per tots aquests altres senyors està clar que el seu país és espanya. Aquesta és la diferència.

 

 

01-01-16

PERFUMS

Jo no sé si us passa a vosaltres, però jo n’estic tip d’anuncis de colònies i perfums amb locucions en anglès que sembla, a més, que els hagin posat un drap dins la boca. De passada voldria fer una pregunta a qui me la pugui respondre: als països anglòfons fans els anuncis equivalents en català?, en swahili?, en rus?, perquè amb aquesta mentalitat a ells no els deuen fer pas en la seva llengua, o és que només ens prenen per tanoques a nosaltres?.

 

03-01-16

Suposo que a hores d’ara les bústies de Whatsapp, Twitter, Mail, dels membres de la CUP deuen estar rebentant de missatges de felicitació del Rajoy, l’Aznar, la Cospe, la Soraya, l’Iceta, el Borrell, el rey, i tutti quanti. I ells encantats de sentir-se tant important per rebre missatges de gent important de debò com aquesta, no?.

 

03-01-16

CUP: NO

Anna Gabriel, Antonio Baños, Gabriela Serra, David Fernàndez, Quim Arrufat, etc. etc.; la setmana que ve, el mes que ve, l’any que ve, d’aqui a dos o tres anys, quan rebeu queixes o sol·licituds sobre causes o temes socials o fins i tot feministes que tant us agrada repetir i no puguin ser atesos perquè l’ínclit Montoro o qui el substitueixi li digui a la Generalitat que no li envia diners, què li direu?, que esteu esperant el vist-i-plau de l’estat espanyol per fer un referèndum?, que és culpa del Mas?.

 

03-01-16

CONTRA DIRECCIÓ

Una vegada un anglès va venir al continent amb el seu cotxe i es va posar a circular per on ell estava acostumat, o sigui per l’esquerra; com que va veure que tothom anava diferent d’ell la seva reacció “lògica” va ser el convenciment que tota aquella gentada anava malament i que l’únic que anava bé era ell. Us sona això?. A Catalunya una petita colla de gent de la CUP, sembla que uns seixanta o setanta, acaba de decidir que un milió sis-cents mil votants de JxS van pel costat equivocat de la carretera.

 

03-01-16

PER QUE?

Entrevista a la Gabriela Serra de la Cup; independentment del que està dient, una cosa per a mi molt significativa: està exultant.

 

03-01-16

PROGREBARBIE

Heu vist les imatges de la roda de premsa dels de la CUP?; heu vist una noia rosseta que no cabia a la pell de contenta?; resulta que fins ara amb l’Arrimadas de Ciudadanos teníem una pijobarbie, i ara amb aquesta de la CUP tenim a més una progrebarbie.

 

03-01-16

ELS MILITANTS DE LA CUP

Com que vaig fent zàping per veure opinions i reaccions al respecte de la decisió de la CUP, ara a 8TV hi ha una dona cupaire que diu que aquests han donat una lliçó de democràcia perquè han donat veu a la seva militància. Això és mentida, perquè després dels dos “paripés” fets a Manresa i a Sabadell amb resultats impossibles, la decisió l’ha pres un grup molt reduït de gent que està controlat per un grup més reduït encara; com els partits de tota la vida vaja, o pitjor, perquè aquests al menys ho reconeixen.

 

04-01-16

RAHOLA

Gran intervenció de la Pilar Rahola a 8TV. Si no l’heu vist recupereu-la, paga la pena.

 

 

 

 

05-01-16

SI, I SE’LS EN FOT

Em preguntava fa uns dies si els polítics del nostre país sabien tot el que la gent anònima, la bona gent del carrer havia fet per portar el procés fins al punt on es troba (es trobava?), i les darreres hores he arribat a la conclusió de que si, que ho saben, però que literalment se’ls en fot. Se’ls en foten les llàgrimes dels avis dipositant el vot el 9N, els esforços de la gent robant hores a la família o al lleure, de la gent movent-se pel país per col·laborar en la moguda que fos (pagant-se ells les despeses, cosa que els polítics no fan), se’ls en fot la il·lusió dels joves i evidentment se’ls en refot el país. Ells només tenen un objectiu que no és altre que l’interès dels seus partits, assegurar la cadira i la quota de poder a les properes eleccions i continuar tenint un modus vivendi al marge de l’esforç diari i de les angúnies que ha de patir tothom que ha de llevar-se cada dia per procurar-se la subsistència. En el cas de Catalunya crec que falla estrepitosament la dita aquella que diu que tot país té els polítics que es mereix, perquè el nostre país, la nostra societat, han donat mostres de ser magnífics en molts aspectes, però els polítics en major o menor mesura, no n’estan l’alçada.

 

05-01-16

CONGRUÈNCIA

Alguna altra vegada he fet referència a la suposada congruència de la CUP. Sacrosanta congruència segons ells, i avui, enmig del daltabaix en el que estem immersos m’he assabentat que, pel que sembla, el famós NO A MAS no anava pas al seu programa electoral, si no que va ser una “escalfada de boca” d’algú i que a la vista de l’èxit que tenia entre algunes audiències va ser adoptat com a doctrina. Això em fa pensar que molts votants de la CUP es poden sentir legítimament enganyats per adoptar posicions no contemplades al programa.

D’altra banda, la senyora Gabriel, la més abrandada defensora del sistema assembleari, després de la reunió de diumenge passat de la que en va sortir el document que ens ha portat a l’atzucac actual, ha dit a Catalunya Ràdio que en el cas de que JxS proposés Oriol Junqueras com a presidenciable, tindria la unanimitat dels 10 diputats, on hi diu això en aquest document?, no s’haurien de fer assemblees locals, territorials, generals i universals abans de decidir quelcom tant important?, o és que la senyora Gabriel decideix per ella tota soleta?. Congruència si senyora!. Au va que ja som grandets perquè ens vulguin fer beure al galet d’aquesta manera!!.

06-01-16

CLASSES MITJANES

Catalunya, mal que pesi a algú en possessió de la “veritat absoluta”, és un país de classes mitjanes; son les tant blasmades classes mitjanes, i si m’apureu fins i tot la burgesia, les que en bona part han fet el nostre país com és. Les classes mitjanes i la burgesia que van fer la revolució industrial al mateix temps que es feia a Europa, mentre a espanya continuaven amb un règim quasi feudal. Les classes mitjanes i la burgesia que no seré jo qui digui que no van explotar els avantpassats, molts d’ells immigrants, de molta gent i de líders polítics que encara avui els tenen una animadversió per no dir un odi viscerals; però també haurien de pensar que els descendents dels contemporanis dels avantpassats que no es van moure dels seus llocs d’origen, en una gran majoria encara estan sota el jou de les mateixes oligarquies que els continuen explotant mentre que aquí la societat s’ha anat eixamplant i igualant. I si dic tot això és perquè em sembla que és obvi que si el procés que em emprés no podrà fer-se sense les dites esquerres, probablement encara es podrà menys sense la contribució de les que algú nomena “dretes” d’una manera quasi pejorativa, però que en el fons son gent que cada dia s’ha d’aixecar de bon matí per intentar tirar endavant les seves activitats professionals, negocis o petites empreses. Per tant, menys dogmatisme i anem al que realment importa que no és ni menys ni menys que la independència de Catalunya. Ah! i que consti que no soc pas un burgès si no un antic pagès descendent de moltes generacions pagesos de secà.

 

08-01-16

TORNEM-HI

Això ho escric el divendres a la tarda, quan, al menys jo, no sé que hi hagi cap desenllaç oficial a l’enèsima i probablement darrera reunió JxS / CUP. Com a país hem fet el ridícul i hem malbaratat bona part de l’immens capital que el nostre “procés” havia anat acumulant al llarg d’aquests darrers anys. Com que no crec que hi hagi cap acord (i no sé si al fons, fins i tot desitjo que no hi sigui), estic pensant ja en les properes eleccions i evidentment en tota la feina que tenim pel davant. De cara a aquestes properes eleccions, si volem salvar el procés no hem de tornar a caure en els errors en que vam caure en les passades on uns per posar crosses als procés i “assegurar-se” que ningú no es fes endarrere van votar qui semblava que hi havia d’afegir el punt d’abrandament que alguns semblaven no tenir, i d’altres que, ves i si votéssim a aquests que no sabem massa bé ni qui son ni com es diuen però que mira, diuen que faran un referèndum i a més no retallaran res (que fàcil és prometre), es van perdre molts milers de vots que, sumats als altres milers dels residents a l’estranger que es van perdre pels “bons oficis” del Ministerio corresponent, ho haurien deixat tot definitivament i correctament encarrilat.

La nostra feina ara serà doble: convèncer a més dubtosos i a més no independentistes, i també intentar fer que els vots vagin on hagin d’anar, o sigui al(s) partit(s) que ens garanteixi(n) que els seus diputats treballaran inequívocament per la independència de Catalunya; i pensem que si més no, aquest període tant nefast ens haurà servit per destriar el gra de la palla i tenir les coses més clares.

Com diuen els pagesos quan es tornen a posar a la feina després d’un descans: tornem-hi que no hem fet res (i mai millor dit!), doncs som-hi que tenim molta feina pel davant.

 

09-01-16

Estem en un moment molt complicat i llastimós per Catalunya. Jo, com tothom, tinc les meves idees i preferències, però el que vull és que a nivell de país ens n’acabem sortint. Tinc clar que aquí l’ha espifiada tothom i molt, en quin grau exacte no ho sé i probablement només ho podria esbrinar algú que vingués de fora (però de fora, fora) i podés acabar emetent un parer el més imparcial possible. De tota manera ara el passat ja ha passat i hem d’intentar (ja sé que és molt difícil) arrencar de zero. No vull mencionar ningú ni cap partit ni organització  per intentar precisament això, partir de zero i no furgar en cap nafra i em sembla modestíssimament que això ho hauríem d’intentar fer tots. A mi personalment m’importa un rave la CUP, però també m’importen un rave CDC, l’ANC, ERC, Òmnium, el Mas, la Gabriel, el Junqueras i qui els va matricular a tots plegats; el que m’importa realment és el meu país, és Catalunya i si no adoptem una actitud positiva i sense fixacions apriorístiques no ens en sortirem. I sí, estic emprenyat com una mona per tot el que ha passat i per la imatge que hem donat, però no estic desanimat, perquè si som on som és gràcies a la gent i probablement malgrat els polítics (tots), i crec de debò que si continuem i esbandim de davant nostre totes les ombres i prejudicis al final ho aconseguirem i per això he dit el que he dit abans: som-hi que tenim molta feina pel davant.

 

 

 

09-01-16

ACORD I SENTIMENTS

Estic sentint la compareixença del President Mas comunicant l’acord assolit i, suposo com molts més, tinc una barreja de sentiments: d’una banda la pena de veure que un polític, probablement el més vàlid i preparat del país, hagi de fer un pas al costat per desbloquejar una negociació impossible; també agraïment a la seva figura perquè ha demostrat la grandesa necessària posant el país per davant per permetre que el procés tiri endavant. A més deu ser un dels pocs per no dir l’únic polític de primera fila de tot el país i també de l’estat espanyol que està personalment net de tota màcula de corrupció perquè durant els darrers temps segur que ha estat passat per tota mena de filtres per part dels poderosíssims serveis d’intel·ligència de l’estat espanyol sense que aconseguissin trobar res per carregar-li. Pensem que per l’únic que l’han acabat portant als tribunals és per la consulta del 9N.

Pensem a més en la imatge que ha donat, una vegada més, de la institució que representa dignificant-la al màxim: explicació detallada, roda de premsa oberta a tothom fins i tot a periodistes estrangers i contestant qualsevol tipus de pregunta. Estic segur que això, a l’altra banda de l’Ebre, a més d’un li fa tenir enveja sana.

També estic content, molt content, perquè després de tot el que hem patit aquests tres mesos tots els que volem la independència de Catalunya, la Presidència serà assumida pel Carles Puigdemont, una persona molt capaç i a més independentista de pedra picada. Estic també content perquè una vegada més, quan ja cantaven victòria els enemics declarats del país, tant de fora com de dintre, el President Mas els ha tornat a clavar una plantofada als morros, em descollono (perdoneu) només pensant en la cara que els deu haver quedat als Rajoy, Sáenz, Cospedal, Sánchez, Iglesias, Arrimadas, Colau, etc. etc.

Per tant, barreja agredolça, però alegria en el fons perquè el President Mas surt com a guanyador virtual de tot aquest embolic, i a més el procés tira endavant.

 

09-01-16

RABELL

Entrevista de TV3 a Lluís Rabell i només em passa pel cap una qualificació: lamentable (el personatge, no l’entrevista).

 

09-01-16

8TV

Com que aquesta nit vaig fent zàping ara m’he aturat un moment a una tertúlia que estan fent a can Cuní. Entre altres hi ha un personatge que cada dia que el veig em remou més els budells i que és l’antic director de La Vanguardia (española) i llepaculs oficial del señor conde, també conegut per Lluís Foix. Un personatge absolutament patètic i lamentable, tergiversador, unionista i anticatalà irreductible; sempre que veig gent així em faig la mateixa pregunta: per quines raons o interessos una persona que té una formació i coneix molt de món pot tenir un autoodi tal contra el seu propi país?.

 

10-01-16

REACCIONS

Us heu fixat que aquí a Catalunya les reaccions de partits que han estat potser les més virulentes i menystenidores han estat les dels que en teoria haurien de ser més propers a JxS i CUP, o sigui les del Sr. Franco (Rabell) i les de la seva “jefa” Colau?. Aquests ja es veien en el panorama de noves eleccions, obtenint vots a base de referèndums fantasmes i alguna frase populista més i au, cap a l’altra costat de la Pça. de Sant Jaume. I ara estan que rabien. Que els duri (la ràbia vull dir).

 

10-01-16

ARRIMADAS

Estic veient el debat d’investidura i està parlant la senyora(?) Arrimadas utilitzant el seu torn de rèplica. Aquesta dona, després de dir quatre paraules al principi en català, està fent tot el seu discurs carregat de bilis, ràbia i mentides, en castellà, l’idioma dels conqueridors, perquè ella aquí, com a conqueridora que s’hi sent, si li surt dels nassos, pot parlar-nos en una llengua que no és la nostra. Miri senyora Arrimadas, ja fa més de tres-cents anys que aquí aguantem, i ho fem amb molta paciència i amb molta educació, que gent forana ens parlin en llengua forana, però d’això a que haguem d’aguantar que a la seu de la sobirania del nostre país ens vingui una noieta mal educada i ens ho refregui per la cara, hi va un món.

 

 

10-01-16

ICETA

Ha començat tirant la canya, no veig qui hi vingués a tomb, a la gent de l’Ebre, suposo que per l’aprovació del “Plan Hidrológico” per part del gobierno de espanya. Després està fent un discurs amb la seva “fina ironia” i florentinisme als que ja ens té acostumats. M’ha sorprès quan s’ha permès amenaçar el futur President dient-li que més val que no s’oblidi de complir les lleis de l’estat com a representant que n’és. I vinga donar tombs a la legalitat espanyola. Senyor Iceta, no sap que precisament volem deixar de banda la legalitat espanyola per establir la nostra pròpia legalitat?. Al final, com que li ha donat una sèrie de consells, jo també em permeto de donar-ni algun: preocupis pel seu propi partit que prou feina té perquè no sigui definitivament absorbit pel PSOE si és que ja no ho ha estat.

 

10-01-16

(FRANCO) RABELL

Al meu entendre està fent un discurs des de la frustració que ja va manifestar ahir a la nit a cop calent perquè ja tenien gola avall que hi hauria eleccions i confiaven, en base a la seva boirosa proposta de referèndum (que un correligionari seu ja s’ha encarregat de començar a dil·luir), d’esgarrapar força vots de la gent de bona fe que qui sap si els portarien a guanyar les eleccions i poder tenir la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Discurs demagògic i populista.

 

10-01-16

GARCIA (ALBIOL)

Per fer honor al seu caràcter i al seu estil ha començat, mirant-lo als ulls això si, amb una amenaça al senyor Puigdemont dient-li que no permetria que ningú separi Catalunya d’espanya. Ha tingut la barra de recriminar als governs de la Generalitat la pobresa i la precarietat de la ciutadania quan qualsevol sap que en grandíssima part això ve de l’ofec que l’estat espanyol sotmet Catalunya de manera conscient i deliberada. Evidentment també ha parlat en castellà, encara que a estones, suposo que era quan considerava que les frases que anava a dir eren vàlides per ser transmeses a les TV’s estatals. N’estic tip de que ens parlin com a conqueridors des de la seu de la sobirania del poble català. I vinga “desafiament” independentista, tirant-los fins i tot la canya als socialistes perquè s’uneixin a ells per defensar la sagrada unitat de la pàtria “la seva”. L’únic discurs que pot fer i que és capaç de fer.

 

10-01-16

ANNA GABRIEL

Llevat d’un moment al principi en que ha recordat una mica el seu discurs agre i agressiu, la seva intervenció ha estat encara que fent gala d’alguns dels seus tòpics indefugibles, molt bona i conciliadora. Vull creure que realment anem pel bon camí.

 

10-01-16

PRESIDENT PUIGDEMONT

El seu discurs inicial ha sigut, perquè probablement no podia ser d’altra manera, aburridot, però en les rèpliques ha estat genial!. Cordialment, amb humor, que és un signe d’intel·ligència, n’ha repartit per a tothom a l’Arrimadas li ha quedat una cara que era un poema, a l’Iceta, al Garcia, al Franco Rabell els ha deixat ben repassats. Comencem bé!!. Ah!, i mentrestant els españols han tret de l’armari el president-plasma per fer una al·locució per amenaçar una vegada més a tots els catalans; evidentment una al·locució llegida i sense preguntes, no fos cas!.

 

11-01-16

MAJORIES

D’ençà el 27 de Setembre ens hem atipat de sentir que tot i tenir més del 48% dels vots de la gent, l’opció independentista no havia guanyat les eleccions; això es va repetir ahir durant el debat d’investidura del President Puigdemont. A veure, potser que ja n’hi ha prou d’aquest color no?. En termes plebiscitaris és evident i aquí no ho ha negat ningú, no es va guanyar (d’altre manera podia haver anat sense la col·laboració -interessada- del ministerio corresponent encarregat de que la gent de l’estranger no podés votar), però la majoria del parlament és indiscutible.

El senyor Garcia (Albiol) forma part del partit que ha (des)governat espanya els darrers quatre anys amb una majoria absoluta parlamentària que ningú els ha discutit; aquesta majoria la van obtenir amb menys del 45% dels vots escrutats que tenint en compte el percentatge de participació no arriba al 34% del cens. Algú li hauria de dir a aquest home que no digui més rucades; i aquest algú també de passada li podria dir el mateix a la senyora Arrimadas que tampoc sembla que se n’hagi assabentat…. i a l’Iceta i al Franco i les seves respectives colles tampoc estaria de més que els ho recordessin.

 

11-01-16

TENEN MAL PERDRE

Els espanyols, pot ser per la seva tradició “imperial”, perden molt malament, i en el cas de Catalunya és absolutament clamorós. D’ençà de l’inici del que aquí nomenem procés i ells nomenen “desafio”, a cada pas que avancem nosaltres pacíficament i democràticament ells responen amb querelles, denúncies, escorcolls, recursos davant tota mena de tribunals amb preferència pel seu estimat TC, mentides que no per burdes deixen de fer mal, amenaces de tota mena -només cal recordar l’amenaça gens dissimulada del cap del PP a Catalunya ahir en l’inici del seu discurs a la sessió d’investidura-, etc.; avui ho ha culminat el rey Felipe VI amb l’esperpent de negar-se a rebre la Presidenta del Parlament de Catalunya senyora Carme Forcadell als efectes protocol·laris de comunicar-li el nomenament del nou President de la Generalitat. Jo li diria a aquest home que no pateixi, que nosaltres hi anàvem només per educació, cosa que qui sap si a ell li’n fa falta una mica; de tota manera no cal que pateixi que nosaltres no en volem de rey, que nosaltres anem per republicans. Ara, quan tingui un moment, hauria de pensar que tant la persona que li anava a fer la notificació, com la persona nomenada President de Catalunya han estat elegides democràticament per tot un poble, cosa que ell precisament no podrà mai dir. Ho sento senyor Felipe, però les coses son com son.

 

14-01-16

POSTUREO

Amb aquesta paraulota tant lletja bategen molta gent amb la que no coincideixo precisament gens en la major part de coses però en aquest cas si, el fet que la diputada de Podemos anés al ple de congrés amb el seu fill i diuen que no és més que buscar la fotografia, i a fe de Déu que ho va aconseguir, però no deixa de ser una més de les habituals actuacions demagògiques i populistes d’aquesta formació, o és que la Sra. Bescansa va fer la campanya electoral i va assistir als mítings amb el seu fill?; si aquesta senyora, que jo trobo molt bé que no es vulgui allunyar del seu fill, fos policia, bombera, paleta, muntadora en una cadena d’una fàbrica o caixera en un súper, hauria pogut fer el mateix per més que hagués volgut i per més dret que hi tingui?. Doncs el que deia abans, volien la foto i ja la tenen, però la realitat va per un altra camí; ah! i el nen, el proper dia segur que agafarà el camí de la llar d’infants que sembla ser que hi ha al congrés (que no a tot arreu hi és, per si no ho sap la Sra. Bescansa).

 

14-01-16

AFORAMENT

Un dels arguments dels que han estat aquests darrers temps atacant de manera furibunda el President Mas era el que es volia aferrar a la cadira per conservar l’status d’aforat per defugir la justícia. Doncs mirin, no tant sols ha fet el pas al costat o cap endarrere si no que a més ha renunciat a l’Acta de Diputat convertint-se així, a efectes legals, en un ciutadà més. I ara què diran?. Perquè no miren dintre dels seus propis partits?, i posats a parlar d’aforaments si tant els preocupa aquesta figura legal: perquè no intenten que es “desafori” al rey emèrit dels espanyols?, jo fins i tot estaria disposat a entendre i a acceptar que continués sota aquest status per tot el que fos actes derivats de decisions dels respectius governs que hi ha hagut -al cap i a la fi és de suposar que aquest és l’esperit de la mesura-, però que aquest aforament li pugui cobrir les espatlles per reclamacions de suposades paternitats, suposades comissions, suposats enriquiments foscos i estratosfèrics, suposats “puterios” variats i d’alt stànding…. home no, no és acceptable. Ep!, que tot el que deia abans només és suposat, no emboliquem la troca, eh?.

 

15-01-16

ARRIMADAS

Es veu que la senyora Arrimadas està tota enfadada amb TV3 pel “Polònia” i amb RAC1 per “La segona hora”, perquè segons ella es pot fer sàtira de la política però no de les dones que tenen responsabilitats polítiques. El sentit de l’humor aquesta dona es veu que el té en un lloc que el decòrum m’impedeix citar. D’altra banda, si veges el programa, cosa que ella mateixa diu que no fa, veuria que al Polònia “palma” tothom des del President Pujol al President Mas, passant per la seva (quasi) correligionària Alicia Sánchez o qualsevol altra personatge més o menys rellevant de la política catalana i espanyola. Es veu que aquesta dona voldria ser com quan érem petits i jugàvem de manera força salvatge que sempre hi havia algú més feble o desvalgut i perquè no prengués mal dèiem que era “de sucre” i ningú no el podia tocar; doncs au, ja tenim la nena “de sucre” de la política catalana, no perquè no prengui mal, si no perquè no s’enfadi, pobreta. Per cert, suposo que ja deu tenir pensada la solució per si mai podés manar al nostre país (espero que no sigui mai): tancar fulminantment TV3, i suprimir “La segona hora” a RAC1 perquè aquesta suposo que no la tancaria, que és del seu amic “conde”.

 

15-01-16

FÓRMULES I FÓRMULES

Rebombori polític i mediàtic màxim per la fórmula de prometença del càrrec emprada pel President Puigdemont. Home, potser que no s’hi han fixat gaire tota aquesta gent, perquè deixant de banda la multitud de fórmules i discursos utilitzats en els juraments dels diputats i senadors a las “cortes” espanyoles que n’hi havia de ben curiosos i de legalitat probablement dubtosa, els presidents bascos sempre juren sota el seu “árbol de Guernika” amb una fórmula que no menciona ni el rey, ni la constitució, ni qui els va matricular. I doncs?, ningú d’aquests tant primmirats no s’hi ha fixat mai?; o és que consideren que els bascos estan per damunt d’aquestes minúcies?; o és que aquests simpàtics “chicarrones del Norte” tenen males puces i més val no tocar-los gaire allò que no sona?. Estan sempre a la que salta amb nosaltres tota aquesta gent (se me’n ben refot) però és que com a mínim fossin una miqueta coherents no?.

 

16-01-16

CONSTATACIONS

S’han pogut constatar aquests darrers dies una vegada més una  sèrie de fets molt significatius tant en el tarannà i de manera de fer entre una banda i l’altra de l’Ebre, com en el que s’ha vingut a dir la “desconnexió”. Per començar la gran bandera exhibida durant hores a la Plaça de Sant Jaume el dia de la presa de possessió del President Puigdemont sense que passés res; algú es pot imaginar la situació invertida amb una bandera catalana durant hores enmig de moltes banderes espanyoles davant el Congreso o la Moncloa, per exemple?, algú gosaria a ser-ne el portador de tal senyera?, jo no. En la constitució del Congreso de los Diputados, els Diputats d’ERC es van trobar sense seients, no és més que una anècdota i no passa res; però algú s’imagina la que es podia haver organitzat si el dia de la constitució del Parlament els del PP o els de C’s no haguessin tingut seient?. D’altra banda el rey d’españa no accepta rebre la Presidenta del Parlament. El rey d’españa no li diu ni ase ni bèstia al President de Catalunya. El President del govern espanyol no li diu ni ase ni bèstia al President de Catalunya. Qui desconnecta “de facto”?. Adéu espanya.

 

17-01-16

CONTRADICCIONS

Suposo que, apart del moment polític convuls (i apassionant) que estem vivint, deu ser virtut o culpa, depèn de com ho mirem, d’aquesta tirada que tenen els polítics de buscar sinònims i eufemismes de tota mena per no dir les coses pel seu nom. Van començar, em sembla que va ser el President Mas, parlant de dret a “decidir” per no dir “autodeterminació” i esvalotar massa el galliner, i a partir d’això han anat trobant un eufemisme a mida per cada situació. Ara darrerament estic sentint gent més o menys significada políticament parlant de “sobiranisme no independentista”. Dec ser curt, ho reconec, però aquesta expressió per a mi és tant contradictòria com la d’aquella que diu que està mig embarassada: com puc ser sobiranista sense ser independentista?; què en faig de la sobirania si no soc independent?; emmarcar-me-la?; soc sobirà de què?, de portar la barretina vermella o morada?, de comprar o no tortell els diumenges?, de fer o no fer castells?. Siguem seriosos d’una vegada que ja comença a ser-ne hora. Jo soc independentista i ho dic on sigui, quan sigui i davant de qui sigui; doncs qui no en sigui que ho digui sense cap embut i ja està, que no passa res. I parlant clar: amb aquests recaragolaments el que volen és enganyar certs sectors de possibles votants. Lo dolent és que sempre hi ha qui s’ho creu.

 

17-01-16

POLÍTICA?, NO CAL.

El President Mas va fer un pas al costat. Ja no hi ha al capdavant del Govern de Catalunya la seva bèstia negra. La persona en la que ells, erròniament tot sigui dit, havien focalitzat tots els mals del món. Ha pres possessió del càrrec el President Puigdemont. I ara què fan?, intentar dialogar amb ell i veure de desllorigar la situació?; doncs no, el rei dels espanyols es veu que “passa” d’ell, també el seu president i moltes patums polítiques espanyoles, i ara es dediquen a furgar en el seu passat… i en dels seus avantpassats -jo he llegit un article que arriba fins al seu besavi!-, intentant trobar i treure algun drap brut per refregar-li per la cara; ah!, i si no troben res, cap problema, ja ho inventaran que en això hi tenen la mà trencada, o no, senyor ministro?. És per això que la política no els cal pas, amb el TC, el BOE, la caverna mediàtica, l’exèrcit, la G. Civil i la Policia es veu que ells consideren que ja en tenen prou.

 

18-01-16

ESFORÇOS

Els que ha de fer el senyor Rivera de Ciudadanos per demostrar que malgrat haver nascut a Catalunya (mira que li en deu saber de greu!), ell és més espanyol i li té més mania (odi?) que ningú a la llengua del país on va néixer i és qui fa més esforços per anorrear-la i bandejar-la de tot arreu on pot. A més dels ímprobes esforços que ha fet, fa, i és de suposar que continuarà fent aquí per anar contra el català, ara ha dit que votaran contra una moció a les “Cortes” que permetria que el  català hi fos emprat, no sé si en festius o entre setmana, perquè diu, allí s’hi va per entendre’s i per tant tothom ha de parlar la “lengua común” -suposo que ha hagut de fer esforços per no posar la “lengua del imperio”-, no sigui que aquella sacrosanta casa quedi contaminada per llengües no prou dignes i “pueblerinas”; per cert, suposo que deu ser amb aquest esperit d’entesa universal que la seva delegada a Catalunya, la senyoreta Arrimadas, parla al nostre Parlament en castellà, i no ho fa pas per refregar-nos que ells aquí parlen com els dona la gana i nosaltres allà hem de parlar com els dona la gana a ells, no?. Al fons l’hem de compadir, pobre home, perquè amb tants esforços acabarà esgotat!.

 

19-01-16

EL MUNDO

Aquest diari està especialitzat en difondre informacions calumnioses i falses sobre persones i entitats catalanes. Ja sabem què van publicar del President Mas i també de l’Alcalde Trias, que tot va ser mentida, i avui publiquen una informació de la que el titular és: “El 3% sirvió para financiar a los grupos independentistas”, i el primer paràgraf: “La Guardia Civil detecta pagos por 2,2 millones a Òmnium Cultural y otras tres fundaciones afines a Convergència”. Després, quan un es pren la molèstia de continuar llegint queda clar que Òmnium Cultural d’un total de gairebé 2.200.000€, va rebre dues donacions de 20.000 € cadascuna els anys 2008 i 2009, donacions que Òmnium té correctament comptabilitzades i declarades.

Aquesta gent és perversa i juga molt bé les seves cartes: sap que una gran majoria de lectors com es diu col·loquialment, “tira” de titular, o com a màxim llegeix el tipus de lletra mitjà que hi ha just a sota, però que son pocs els que entren a llegir la notícia sencera on, ja es cuiden prou bé de donar la notícia, si no correctament, al menys de manera que no hi hagi res on els perjudicats es puguin agafar judicialment. Així ells fan el mal que volen fer quedant però a cobert de qualsevol acció que els podés representar una reclamació judicial ni tant sols obligar a rectificar perquè sempre poden dir que si un no s’ha llegit la notícia sencera és problema seu.

 

20-01-16

CENSURA

Impressionant el reportatge de TV3 sobre la censura, els censurats i els censors!. Esgarrifosos els informes posteriors als concerts, el to, el  llenguatge emprat que semblava tret de la Inquisició…, però als anys setantes, o sigui  fa literalment quatre dies!!.

I tota aquella gent, els ex-censors que van aparèixer al reportatge, que quan exercien la seva feina havien de ser molt joves; segur que alguns ho feien com a única sortida per guanyar-se la vida, com aquell pobre infeliç de la fantàstica “El verdugo” de Berlanga, però per la manera de parlar també n’hi havia més d’un que ho devia fer ben convençut, i d’una o altra manera, cap d’ells demostrava que li sabés gaire greu haver desenvolupat aquell paper, suposo que deu ser igual pels que empresonaven, torturaven i fins i tot executaven gent.

Ara, la imatge més descoratjadora va ser, per a mi, l’aparició de Rodolfo Martín Villa ex-de-tot, però encara avui vivint dels pressupostos de l’estat a base de portes giratòries i que amb una mitja rialleta, literalment se’n fotia de totes les misèries que ell i els seus van fer passar als que no eren dels seus, i a més esgrimint raons segons ell incontrovertibles: “orden público”, “ley”, “renglones torcidos”, “la transición la ganamos todos” (no va dir: però unos más que otros, però la rialleta ho deia tot). Com va dir en Llach, que aquest home, implicat en mil històries tèrboles o negres, es permeti el luxe de campar pels seus respectes, vivint de l’estat i presumint-ne, és un signe evident que la famosa transició, si algú la va guanyar van se ell i els seus. Lamentable.

 

20-01-16

S’HAN DE FER CÒPIES

Del reportatge de TV3 sobre la censura se n’han de fer còpies i enviar-ne al Garcia (Albiol), a l’Arrimadas, al Ribera, a la Colau, a l’Iceta, al Sánchez, a la Sáenz, a la Cospedal, a la major part de caps de Comunidades Autónomas, al rey, etc. etc…. ah!, i també al rey emèrit d’espanya, aquell que va dir que “el castellano nunca fué lengua de imposición” i que va ser adoptat “por voluntad libèrrima”. Bé també posats a fer podríem completar el lot amb un exemplar del “Decreto de Nueva Planta”, a veure si d’una vegada es fan capaços del que va passar i de com han anat aquí les coses durant tres-cents anys. Com que de còpies se n’hauran de fer moltes, si convé que algú organitzi un “verkami” em sembla que se’n diu, per fer una recollida de fons popular per cobrir-ne el cost, no us sembla?.

 

21-01-16

COLAU I CIA. I REFERENDUM

En marxa l’enèsima operació d’engany de l’esquerra (?) espanyola i els seus socis catalans a la ciutadania del nostre país. A les darreres eleccions generals espanyoles van fer bandera del referèndum pactat amb l’estat espanyol i van arribar a dir que aquest tema era una “línia vermella” que en cap cas es traspassaria si s’havia de negociar algun pacte post electoral; segur que amb aquest plantejament es van endur una bona pila de vots de gent que malgrat voler la independència els fa por el “xoc de trens”. Evidentment, a les primeres de canvi i a l’hora de plantejar els primers possible pactes, el senyor Iglesias i la seva plana major ja s’han apressat a dir que bé, que si no vermella la línia també pot ser groga, verda, ser directament esborrada, o el tema posposat “ad calendas grecas”; això si, ofereixen als seus socis catalans un “ministerio de multinacionalidad” -quasi res!!- o alguna cosa similar perquè se sentin importants i estiguin entretinguts, perquè a la pràctica no servirà per res. Des de Barcelona la senyora Colau, conspícua anti-independentista i especialista en jocs de mans i de paraules, també s’ha apressat a dir que el referèndum (si mai es fes, clar), podria tenir dues o tres preguntes -d’aquí a que es faci sempre n’hi podrem afegir alguna més-, i au, anant embolicant la troca. Senyora Colau i companyia els referèndums de debò han de tenir una sola pregunta nítida i clara i ha de poder ser respost amb un o altra d’aquests monosíl·labs: SI o NO, miri si és senzill, i si no pregunti-ho als escocesos o als quebequesos. No enganyeu la gent, que és molt lleig!!.

 

26-01-16

LA GUINEU VIGILANT EL CORRAL

Això al menys és el que sembla desprendre’s de l’anunci de que la Presidència de la comissió de control de la CCMA va a Ciudadanos. Aquesta gent menysté i no suporta el principal tret d’identitat del nostre país que és la llengua; una de les seves dèries i objectius constants són precisament Catalunya Ràdio i TV3 que ells els voldrien en castellà o directament tancades; què hi faran allà?.

 

27-01-16

CORTESIA O HUMILIACIÓ

 

Un alt mandatari iranià visita oficialment Itàlia, Roma per ser més exactes. Com és normal en aquesta mena de visites, per cortesia diplomàtica, els amfitrions s’adapten als costums dels hostes: imatges tapades, menús sense porc ni alcohol, cap interlocució directe amb dones, pràctica absència del gènere femení als actes, etc. Per lògica, en el cas invers, els amfitrions d’allà s’haurien d’adaptar als costums dels hostes, en aquest cas els mandataris occidentals; però no: allà les nostres dones s’han de tapar, no se’ls serveix alcohol, ni porc ni res que aquí sigui normal, difícilment cap interlocució directe amb dones i pràctica absència del gènere femení als actes. Què ens passa als occidentals?, ens hem tornat mesells o, amb perdó, estem acollonits davant d’aquesta gent?. Sigui el que sigui, fa pena.

 

 

27-01-16

FEMINISTES

Sé que trepitjo terreny relliscós, però si no ho escric rebento. Avui han comparegut les candidates de la CUP de les darreres convocatòries electorals per queixar-se, i amb tota la raó del món, de les desqualificacions vergonyoses i masclistes que veus de segons quins àmbits cavernaris les hi han aplicat darrerament; només cal veure qui les ha emès. Vagi per davant que a mi personalment em fa angúnia veure per exemple la senyora Arrimadas que sembla que l’acabin de treure de la seva capseta i desembolicar-la, o el seu cap de files, sempre tibant-se l’americana no sigui que li faci alguna arruga. Però d’això a segons quins aspectes que presenta segons qui, hi va un món. Em ve al cap una frase que vaig llegir una vegada definint el pentinat que portava l’Steven Spielberg a una entrevista com a “curosament despentinat”, doncs hi ha personatges que l’aspecte que presenten al meu entendre és  realment “curosament descurat”, justament per donar la imatge d’anti sistema o del que sigui que volen donar, com l’altra dia el Pablo Iglesias que va anar a la consulta amb el rei d’espanya en camisa i amb les mànigues arremangades; home, que a Madrid hi feia un fred que pelava!!!. Doncs això.

 

29-01-16

EN MARCELO NO POT APARCAR

Fa unes setmanes hi va haver un robatori més de cables de les línies ferroviàries, i l’inefable ministro del interior va sortir corrent dient que això passava a Catalunya perquè els Mossos no feien bé la seva feina (de fet li va anar d’un pel de no assenyalar-los com còmplices). Resulta que ara fa dos dies, després del que pel que es veu, una llarga i complicada operació els Mossos han detingut la banda que feia aquests robatoris i al menys jo, de moment, no he sentit que el ministro en funcions hagi fet cap declaració felicitant els Mossos i reconeixent-los la feina feta. I és clar, començo a pensar: que si el ministro pugui ser una mala persona, que manegi els tempos de la informació en favor del seu partit, o sigui en contra de Catalunya, que vol perjudicar la imatge dels Mossos, però al final he arribat a la conclusió que en Marcelo, el seu àngel aparca-cotxes particular, no deu trobar lloc davant cap emissora o mitjà de comunicació i que aquesta és la raó del silenci. Vaja, segur que és això.

 

30-01-16

INTENSITAT

Fa uns dies em queixava dels eufemismes que envaeixen el llenguatge polític; avui em vull queixar de l’eufemisme que s’ha ensenyorit de les cròniques de futbol i que no és altre que “intensitat”. Doncs sí, abans hi havia equips que jugaven net i equips que jugaven brut. Aquests darrers s’han convertit avui en dia, gràcies als eufemismes lingüístics en equips “intensos”, dit d’una altra manera: jugar repartint llenya a tort i a dret és jugar amb “intensitat”. En les darreres setmanes el Barça ha hagut de jugar amb tres equips “intensos” com han estat l’Español, l’Athlètic de Bilbao i l’Atlético de Madrid, i si algú dubta de la “intensitat” dels esmentats equips que repassi les cames i els turmells dels jugadors del Barça. Ah!, i això no treu que avui el resultat podia haver caigut de l’altra banda, perquè tot i amb nou, els matalassers sempre han complicat, i molt, la vida als culers.

 

02-02-16

ENS CONVÉ

El rei d’espanya acaba d’encarregar al cap del PSOE que intenti formar govern. Crec de debò que aquesta opció és molt favorable per als nostres interessos de país. No us equivoqueu, no crec pas que el senyor Sànchez sigui gens favorable a cap de les nostres aspiracions nacionals, ni que a ell, ni a cap dels seus possibles socis d’un hipotètic (i probablement impossible) govern els passi ni remotament pel seu magí autoritzar un referèndum ni res semblant. No, si crec que ens convé aquesta situació és perquè ajudarà a fer caure la bena als ulls que porta molta gent de bona fe que encara creu en promeses, línies vermelles i intencions més o menys nebuloses que s’esfumen com si se les endugués el vent quan s’acosta la més mínima possibilitat de que alguna cosa s’hagi de concretar. Anem bé, una vegada més els espanyols ens ajudaran a eixamplar la base de vot independentista.

 

03-02-16

QUINA BARRA

Aquests dies els jubilats de tota Espanya estan rebent un sobre amb dos documents; en un d’ells els notifiquen l’augment de la pensió per aquest any 2016, l’augment és de…. 0,25% cosa que, prenent una pensió d’entre sis i set-cents euros mensuals, que n’hi ha moltes, aplicant-hi aquest augment a les catorze pagues representen entre 21 i 25 € a l’any; en vista de la magnificència d’aquest augment, al sobre hi ha un segon document que és ni més ni menys que una carta de la ministra del ram on els comunica la bona nova.

Es necessita barra i cinisme per no dir-ne de més grosses per aplicar tal augment a les pensions d’aquest nivells i al damunt adreçar la carteta a les persones que en depenen per sobreviure després d’una vida de treball. Aquesta gent si és que l’han tingut mai, que ho dubto, han perdut tota noció de decència i humanitat.

No és el meu tarannà desitjar cap mal a ningú, però a tota aquesta mala gent, des de l’últim responsable polític fins al cap de l’estat, els desitjo de tot cor que haguessin de passar només que fos una temporada (sis mesos, un any?), amb tals ingressos, així sabrien el pa que s’hi dona, si és que els arribés per a pa.

04-02-16

PSOE = PP

“No tenim res a negociar amb aquells que infringeixen la Constitució”, us sona això?, suposo que sí perquè portem una colla d’anys sentint-ho de boca del Sr. Rajoy i tots els seus adlàters; també ho sentim de C’s. Doncs bé, avui ho ha dit el senyor Pedro Sánchez líder del PSOE i designat pel rei d’espanya per què intenti formar govern. Per tant, es confirma una vegada més que no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres (sobretot si pel mig hi ha Catalunya).

 

05-02-16

ARA TOCA L’ANC, L’AMI i L’ACM

Primer van ser el President Mas, la Vice Presidenta Ortega i la Consellera Rigau, fa uns dies van apuntar cap al conseller Francesc Homs i ara és veu que és el torn de les tres entitats citades a l’encapçalament; és de suposar que deuen estar acabant l’expedient d’Òmnium per intentar també “empaperar-lo”. Mentrestant porten també al TC dotzenes d’expedients impugnant qualsevol moviment que faci el Govern de la Generalitat. I perquè no quedi cap flanc descobert, ara la fiscalia considera que pot ser delicte la xiulada de la final de copa.

Jo vull imaginar que pels verals madrilenys hi ha d’haver gent amb dos dits de front i una mica de sentit comú, només el suficient per pensar que darrera de tot això que ells volen parar a cop de llei podria ser que hi hagués alguna raó més fonda que no pas encegament momentani de quatre polítics; no poden veure que son centenars de milers, milions vaja, de persones que ens mobilitzem cada dos per tres?, que això ha d’estar motivat per alguna cosa forta i arrelada?. Per cert, a aquests milions de persones els pensen acusar d’alguna cosa també?, pensen judicialitzar un país sencer?. Ah!, i ho tindrien fàcil perquè estic segur que si volessin saber nom i cognoms de tots i cadascun, nosaltres mateixos els hi facilitaríem per estalviar-los feina.

 

05-02-16

CIUDADANOS COHERENTS?

I tant!: un dels seus arguments recurrents fa anys és la corrupció de la política catalana, de CiU en el seu moment i ara de CDC, amb especial acarnissament en les figures del President Pujol i del President Mas. Hi ha hagut corrupció?, segur; n’hi ha?, sembla ser que no; esquitxa el President Pujol?, pot ser, encara que no hi hagi res sentenciat; esquitxa el President Mas?, sembla molt clar que no. Dit això, cap dubte en que qui l’hagi fet que la pagui, sigui qui sigui. I tornant a la coherència de C’s, ahir el seu líder deia que no es pot prescindir del PP per governar espanya; home senyor Rivera, que no llegeix els diaris?, que no sap el que passa en la seva estimada espanya?, que no sap el que han fet durant dècades (i pel que sembla encara fan) la gent del PP?. Faci un curset intensiu de coherència home, i convidi de pas a la seva delegada a terres catalanes, així l’evitarà dir coses tals com la de l’altra dia a CatRàdio on va trobar perfecte que Andalusia es gasti quasi 50 milions en delegacions a l’estranger i abominable que Catalunya n’inverteixi pel mateix concepte 14. El curset els fa falta, de debò.

 

07-02-16

LO RIU ÉS VIDA

Avui manifestació històrica a Amposta en defensa de l’Ebre i del seu Delta. Diferents constatacions:

-Molta, moltíssima gent; mai a les Terres de l’Ebre s’havia vist tanta gent.

-Com a totes les manifestacions dels darrers anys: reivindicació amb alegria, civisme, cap crit contra ningú, cap acte vandàlic, ni un paper per terra. Això posa dels nervis als que voldrien alguna sortida de la línia correcte per tenir excusa per poder actuar contra nosaltres.

-Recolzament i assistència de primeres figures de de tots els partits polítics…. menys PP i C’s. Legítim, cadascú tria la seva opció.

-Sorpresa per veure-hi segons qui: Franco Rabell, Nuet, Assumpta Escarp; més que res perquè suposo que de bon matí han hagut de trucar a Madrid per demanar permís i sortir corrent cap a Amposta. També hi era n’Espadaler, no he entès què hi feia.

-Fa pocs anys, a aquesta manifestació hi hauria hagut la gent de l’Ebre i qui sap si algun irredempt més vingut de la resta del país. Avui hi havia gent d’arreu de Catalunya. I això segur que a l’estat espanyol no li haurà passat desapercebut.

Resumint: un dia històric més en la lluita en favor dels drets del nostre país.

Per acabar: he llegit la xifra de 50.000 persones. No sé d’on ha sortit, però em sembla molt modesta, la meva impressió i la de molts altres dels que hi hem estat és de que érem moltíssims més (si a la P. Sant Jaume diu que hi havia 3.500 unionistes, per comparació de les superfícies ocupades, és evident que cinquanta mil és molt poc).

I una puntualització no menor: aquí, com sempre en el nostre país, cadascú es paga la festa. Hi hem anat amb cotxes particulars, amb busos pagant-se cadascú el ticket i pagant-nos l’esmorzar, el dinar, les cervesetes i el cafè.

 

08-02-16

DELTA I RIU

En el tema de la regulació dels cabals de l’Ebre, com en tantes altres coses, la solució és delicada. Al meu entendre hi ha una cosa primordial: el Delta és on és i com és per raons naturals, de la mateixa manera que a altres llocs hi ha muntanyes, pedres, boscos o deserts.

El problema sorgeix quan, a part de l’aigua d’ús domèstic que és una quantitat ínfima, es comença a extreure aigua del riu per usos industrials i per regs extensius; és l’ampliació que es pretén fer d’aquest darrer ús que genera el conflicte actual. És molt humà que la gent que té terres que per ser productives només necessiten aigua vulgui obtenir aquesta aigua i fins i tot és just que la puguin tenir… mentre no perjudiqui als que son a aquell lloc que tal i com deia al principi és on és i com és per raons naturals, de la mateixa manera que les terres de secà són on són i com són, també per raons naturals.

El Delta, no per créixer, si no tant sols per mantenir-se, necessita uns cabals mínims anuals i tot el que sigui retallar-los és fer un mal probablement irreversible a una zona tant peculiar i tant fràgil com és aquesta. Per tant s’ha d’aprofitar tota l’aigua que es pugui, sempre que es garanteixi aquest manteniment, i si no es poden fer 52 noves preses(!) i una ampliació de regadius de 450.000 Has. que a mi em semblen projectes estil AVE, doncs que se’n facin menys, o no se’n facin, però no fem allò de “desvestir un sant per vestir-ne un altre”.

 

09-02-16

JA CAUEN CARETES

Al menys, pel que fa al PSOE, no ha calgut ni tant sols que manin perquè se’ls vegi el “talante” que deia l’inefable Rodríguez (Zapatero): des del primer dia no al referèndum, però contra-oferien la seva españa federal, però ahir al presentar un suposat -que ja és suposar- programa de govern per al seu estat, hi posen una menció al seu estimat federalisme encara que matisat per quelcom així: “aunque sea en su mínima expresión”, que no sé si per vergonya o perquè encara la trobaven massa agosarada van esborrar a la poca estona. També es veu que pensen donar per bona la “ley mordaza” del ministre de l’àngel aparca-cotxes; es veu que consideren que encara que no se sap mai, qui sap si els pot ser útil.

Ara, el més patètic és l’Iceta volent justificar lo injustificable, atribuint el tema del federalisme a un error mecanogràfic!!! i dient que clar, que si mai fos (el federalisme) no seria pas en la mínima expressió, i quedant-se tant ample suposo que pagadíssim de si mateix i orgullós de la seva agudesa i enginy. Per cert de la “ley mordaza” no n’hi he sentit res encara, però és de suposar que també hi trobarà alguna justificació “brillant”. Marededéu.

 

10-02-16

FRASE ENCERTADA

Va ser aquella que va engegar un dia el President Pujol i que diu: “se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou”. Em va venir al cap veient i sentint ahir les declaracions de l’impresentable president d’Adif espolsant-se sense cap rubor les puces de qualsevol responsabilitat al respecte de l’incendi que hi va haver a una de tantes estacions abandonades que ara hem descobert que tenen al subsòl de Barcelona i passant-la als Mossos d’Esquadra. Quines penques!. Jo crec que ni tant sols ens prenen per mesells, senzillament se’n riuen directament a la nostra cara perquè qui té la paella pel mànec, o sigui els diners, son ells. I al damunt encara es va permetre escampar una ombra de dubte afegida quan es feia el sorprès de que “un incendi tant petit hagués provocat tant de fum”, o sigui llegit en el sentit que ell pretenia: “vés a saber si aquests perversos catalans independentistes no han aprofitat per escampar més fum i provocar el col·lapse”. Intolerable. Hem de fer camí sense parar i tant ràpid com es pugui cap a l’única sortida: la independència!.

 

 

 

 

12-02-16

MURIEL CASALS

Des del respecte més profund vull demanar a tots els que sigueu creients que pregueu per la Muriel Casals. Sembla ser que degut al malaurat accident del que va ser víctima fa uns dies està en estat crític. Hem de pensar que la Muriel és una dels artífex de que Catalunya estigui en aquest moment més a prop del que mai hagi estat de la seva independència. La seva manera de fer, sense estridències però ferma com una roca, ha contribuït decisivament a que siguem on som.

T’estimem, et necessitem, Catalunya t’estima, Catalunya et necessita. Força Muriel!!.

 

14-02-16

FINS SEMPRE MURIEL

Malauradament, les pitjors previsions s’han complert i, malgrat la força que tota la gent que estimem Catalunya i t’estimàvem a tu t’hem volgut transmetre aquests darrers dies, no te n’has pogut sortir. La nostra força no ha sigut suficient perquè continuessis entre nosaltres, però estic convençut que la força que ens transmetràs a partir d’ara farà que assolim la meta amb la que tu també somiaves: la independència del nostre país. Descansis en pau Muriel. Fins sempre.

 

14-02-16

TRIST I EMPRENYAT

Estic trist per la mort de la Muriel Casals que des de la seva educada discreció, la seva afabilitat, el seu saber estar, la seva aparent fragilitat, ha estat una de les ànimes més fermes del procés del nostre país cap a la independència. Aquest matí el President Mas ha dit que concentrava en ella tot lo positiu que hi ha en el nostre moviment, però sense cap de les misèries que sempre hi ha en la vida institucional i política. Perdre una persona així fa estar trist, tant a nivell de país com personal.

Perdre una persona així de la manera com l’hem perdut i en el moment que l’hem perdut, també em fa estar emprenyat, molt emprenyat, per l’absurditat i la injustícia que a vegades sembla tenir aquest món cap els millors. Quan un veu la ineptitud, la barroeria, la mala educació, l’afany de lucre, la deshonestedat que hi ha en la política, i sense voler cap mal a ningú a títol personal, un no deixa de preguntar-se, i perquè li ha hagut de tocar a ella?.

 

16-02-16

ESTRATEGIES

A espanya no tenen govern; l’aritmètica parlamentària els ha fet una mala jugada. Els moderns oracles, o sigui les estadístiques, pronostiquen que en unes noves eleccions l’únic partit que hi sortiria guanyant seria Podemos. I aquí comença l’estratègia del senyor Iglesias que els posa als del PSOE com a condició ineludible per al pacte el referèndum a Catalunya, sabent que per discurs, per tradició jacobina i perquè els suposaria un definitiu suïcidi polític no entraran en aquest joc; el PP, presoner de la seva pròpia imatge, tampoc; i el mateix els passa als de C’s; per tant… noves eleccions.

Llavors Iglesias, amb el mateix argument -el referèndum- que li serveix perquè li refusin com ell vol, la proposta de pacte, garbellarà aquí el màxim de vots de la gent de bona fe que se’l cregui i pot ser que guanyi les eleccions; evidentment després la política dona molts tombs i en qualsevol revolt pot ser que el paquet del referèndum caigui de la motxilla sense que ningú se’n doni massa compte i au, assumpte resolt, i als catalans ja els anirem donant peixet, que tenen molts coves. Al temps.

 

16-02-16

QUÈ PRETENEN?

Si alguna cosa els hem de reconèixer als del PP (i als de C’s), és que al menys no s’amaguen i ningú no podrà dir que l’hagin enganyat: no a tot el que sigui Catalunya i el català i avall que fa baixada, ah!, i amb mala cara; al menys amb aquests sabem sempre on som.

Però llavors surten els sibil·lins, com els de Podemos, i avui llegeixo que el seu cap de files a Catalunya, el tal Domènech, es queda descansat evacuant aquesta gran proposta: “Plantegem que al Passaport, al DNI i a tot allò que representa simbòlicament la pertinença a l’Estat estigui també reconeguda la pertinença nacional”, déu n’hi do!!. A veure senyor Domènech que pretenen vostès, posar una senyereta a un racó del DNI o del passaport españols que hem de portar (per ara) i que ens acontentem amb això?; a més dedueixo que seran prou generosos per deixar-nos ballar sardanes i fer castells els dies de festa assenyalada i menjar tortell els diumenges, ah! i potser que parlem aquesta llengua nostra en la intimitat però sense cridar gaire, no sigui que es senti del carrer i molestem alguna oïda delicada. Au va home!!.

 

17-02-16

LA PENYA TAURINA TC

No falla mai, sempre compleix les expectatives que s’hi tenen dipositades i així, una vegada més i donant fidel compliment a la voluntat de l’amo (gobierno de españa) ha admès a tràmit la impugnació de la conselleria d’exteriors de la Generalitat de Catalunya. Això d’impugnar un “ens” enlloc d’una llei, un decret o una persona em sembla molt fort, però què no seran capaços d’admetre i fer aquesta penya, no?. De fet quan recordo aquella foto de cares congestionades després d’un suposat pantagruèlic dinar ben “regat” i amb els puros enormes al “burladero de la plaza de toros” veig clar que poden ser capaços de qualsevol cosa “por el bien de la patria” -la seva-. Naltros a lo nostre i endavant.

 

18-02-16

QUARESMA

És quaresma, un període de 40 dies que els cristians dediquen a la penitència, a l’oració i també al dejuni i abstinència com a preparació per a la Setmana Santa i la Pasqua. Ja sabem que avui en dia aquestes pràctiques s’han relaxat moltíssim, però el període és aquí. Perquè dic això?, doncs perquè en els nostres mitjans de comunicació cada any es fa un cas enorme a la celebració del ramadà per part dels musulmans (que tal dia comença, que ja ha començat, que tal dia acabarà, que avui acaba, que quines son les pràctiques que fan els creients, etc.) i desproporcionat (encara que n’hi hagi molts, quin percentatge representen dintre nostre?), i en canvi pràcticament no hi ha el més mínim ressò a l’arribada, durada i significació de la quaresma cristiana. I que consti que dic tot això no des d’una perspectiva religiosa que aquest tema, afortunadament a la nostra societat forma part de la intimitat de cadascú, si no des d’un punt de vista cultural perquè som fruit d’arrels judeo-cristianes i si som on som i com som és degut a aquesta herència. Perquè passa això?, per un progressisme mal entès que menysté lo nostre i venera lo forà?. No ho sé, però jo al menys, ho trobo absurd.

 

18-02-16

ART I LLETJOR

Deu ser cosa de l’edat que ja vaig tenint, però sempre he associat el concepte “art” en qualsevol de les seves manifestacions, a “bellesa”. Però es veu que no va així la cosa, i ens trobem amb algú que es considera artista que envasa els seus propis excrements i els ven amb el rètol inequívoc de “merda d’artista” (i l’hi compren!!) o podem anar fent un llarguíssim periple passant per pintors, músics, escultors, literats i qualsevol altre forma de suposat art, fins acabar espetegant amb la pretesa poetessa que fa un parell de dies va llegir la seva obra (?) a un acte a l’Ajuntament de Barcelona; no entro en consideracions religioses, que també i després en parlaré, però senzillament l’enfilall de paraules que va llegir aquella senyora només era lleig, d’una enorme lletjor. Allò és art?, allò es pot posar al costat, sense moure’ns de les lletres, d’Espriu, de Sagarra, de Martí i Pol, o anant a la prosa de Rodoreda, Caterina Albert,   Joan Sales o Josep Pla?, jo diria que no, ni remotament vaja; perquè aquesta gent va escriure i descriure bellesa, cadascú a la seva manera però bellesa, i el que va llegir la senyora Miquel només era lletjor i mal gust, perquè hi ha prosa i poesia eròtiques, fins i tot marranes, que tenen enginy, gràcia i perquè no, bellesa; lo seu no passa del clàssic “teta, cul, tita” de la canalla però en pretesa versió adulta.

Per cert, anant al tema religiós que deia abans: perquè no fa el mateix amb uns quants versicles de l’Alcorà per exemple?, només per provar-ho sap senyora Miquel?, al cap i a la fi, per l’art tant deu ser capgirar més o menys obscenament i grollerament una oració cristiana que una de qualsevol altre religió, o és que no gosa?. Només li ho dic com a suggeriment, per si un dia li ve bé sap?.

 

21-02-16

EL REPORTATGE QUE NO ES VEURÀ

He vist íntegrament el reportatge dedicat al rei emèrit d’espanya emès a la TV francesa i, o canvien molt les coses, o no crec que s’arribi pas a veure a territori espanyol. Deixem de banda la devoció que tenen els francesos pels reis, que això també és curiós al país que tant va fer treballar la guillotina!. Veiem que el reportatge és un panegíric descarat de l’ex-rei, però per a mi el tret més distintiu del reportatge és el tractament de la figura de Franco que fa l’emèrit monarca i on no fa falta més que s’hi refereixi com “abuelito” per exemple, perquè en tot moment en parla amb un respecte reverencial, sense la més mínima ombra de retret cap al fet de que el seu règim hagués estat fruit d’un aixecament militar amb centenars de milers de morts, que durant quaranta anys es dediqués a exterminar cultures, per exemple la nostra, i fos un dictador sanguinari amb milers de morts per judicis i execucions sumaríssimes a les seves espatlles ja en temps de suposada pau; res de res, com deia abans: reverència, respecte i agraïment (és clar).

Per cert, qui el vulgui veure aquí té l’enllaç amb Vilaweb, el sencer és el que surt a sota (qui no sàpiga francès haurà d’intentar entendre la particular llengua del borbó): http://www.vilaweb.cat/noticies/el-video-de-la-confessio-de-juan-carlos-sobre-el-que-li-va-dir-franco-lultim-dia/

 

21-02-16

RANCÚNIA

Aquest matí escoltant la ràdio al cotxe gairebé he fet una ziga-zaga de l’ensurt al sentir l’Anna Gabriel parlant de rancúnia d’Artur Mas cap a la CUP i que això seria un obstacle en el cas de que el President volgués continuar tenint algun paper actiu en el procés!!. Aquesta dona no té memòria o és més recargolada i/o dolenta del que jo em podia arribar a creure. Com pot dir això qui es va passar tota la campanya electoral del 27 S dient que amb Mas res de res, qui va estar els tres mesos posteriors posant dels nervis un país sencer fent que la figura del President fos el principal obstacle en la negociació associant-lo de manera més o menys barroera i mai no demostrada a tota mena de corrupteles fins aconseguir que fes un pas endarrere; ah!,  i aquesta actitud del seu grup polític, si ha tingut una persona “abanderada” ha estat precisament la senyora Gabriel. Què era això, rancúnia o “carinyu”?. Ara veig més que mai que son una colla d’“il·luminats”: com que estan en possessió de la veritat absoluta (o “son” la veritat absoluta?), ells poden trinxar tothom que vulguin però ep!, que ningú els posi el dit a l’ull que llavors es senten ofesos, pobrets.

 

21-02-16

NOUS POLÍTICS

Tots aquests polítics dels nomenats partits “emergents” hi va haver un moment que presumien del terme “nova política” volent fer empassar a la gent de bona fe que ells eren d’una altra manera, que si eren a la política no era pas per aprofitar-se’n. Malauradament el temps ha començat molt ràpidament a donar la raó als que érem escèptics i veiem com cada dia els de la “nova” política s’assemblen més als de la “vella”. Van modificant les seves organitzacions en partits; aspiren a ocupar càrrecs institucionals; quan els ocupen, els falta temps per endollar parents, amics, coneguts i saludats; entren pels municipis dient que a ells els agrada treballar a la base, i quan te’n dones compte ja s’estan enfilant a càrrecs nacionals o estatals; deien que volien cobrar poc… Hi ha molts exemples d’això però, malauradament pel cap i casal de Catalunya, el paradigma n’és la seva alcaldessa, la senyora Colau; només cal veure la seva trajectòria i tot el que ha ocupat, i mai millor dit, el seu cercle políticament i personalment més proper.

 

22-02-16

BANDA CRIMINAL

Segons quins mitjans de comunicació s’acarnissen amb la família Pujol titllant-los de “clan” o de “banda”. Fins i tot em sembla que des d’alguna font judicial també se’ls ha qualificat així. Bé, jo sobretot pel que fa el pare, els atorgo el benefici del dubte i em remetré en el seu dia al que diguin als tribunals que, de moment, encara no s’han pronunciat.

Sobre qui si que han dit és sobre el PP; aquest partit(?), té centenars o milers d’investigats a tota espanya, dels que un gran nombre ja han estat jutjats, declarats culpables i condemnats. Tota la impressió és de que per on han passat, i no és per pocs llocs de poder precisament, han, en el sentit literal de la paraula, arrasat. Quan serà que algú amb la potestat legal necessària declararà d’ofici el PP “organització” o “banda” criminal i l’il·legalitzarà?

 

22-02-16

EM SEMBLA QUE NO CALIA

Aquest diumenge en Joan Tardà i en David Fernàndez van anar a visitar l’Arnaldo Otegui a la presó. Res a dir pel fet en si mateix. De tota manera vaig sentir les declaracions dels dos polítics catalans al sortir de la visita i veig que cauen en aquella devoció que tota la vida han tingut cap als polítics bascos, devoció per cert no corresposta. Els bascos en general, i els seus polítics en particular no ens han fet mai cap favor, no han mogut mai un dit per Catalunya i probablement no el moguin mai, perquè ells, gràcies a la por que sempre els han tingut els espanyols (si, els tenen por) estan dintre d’espanya molt millor del que mai hi hàgim estat nosaltres. Per tant, els desitjo que els vagi molt bé, però nosaltres fem el nostre camí que els bascos ja faran el seu, i els nostres polítics que s’ocupin dels nostres problemes que prou en tenim, o no?.

 

23-02-16

“GUINYOS” O GANYOTES

El cap de llista d’En Comú Podem ha fet aquest twit: “Dies de guinyos a Madrid. Ara un conductor d’autobús se’m para per treure’s el barret, crits de “visca catalunya” de tant en tant”. Miri senyor Domènech, vol dir que no s’hauria de fer mirar la vista i l’oïda?, vol dir que ha vist i ha sentit el que diu haver vist i sentit?, no ho haurà somiat?; o no serà que treballa pels “amos” del seu partit i ens vol fer creure coses força increïbles per estovar-nos de cara a vés a saber quins pactes pensen fer?. Miri, no tinc res contra els espanyols en general ni contra els madrilenys en particular, considero que l’enemic, que no l’adversari, del nostre país és l’estat espanyol i no pas els seus ciutadans, al menys en una gran majoria. Ara bé, d’això a que els conductors d’autobús el saludin (el coneixen?), i li engeguin “visques” a Catalunya… Ah!, i lo de “guinyos” faci-s’ho mirar una mica que jo gairebé m’he quedat guenyo llegint-ho, sobre tot si penso que ho ha escrit un professor universitari!.

 

23-02-16

CASUALITAT O NO

Suposo que a aquestes alçades tothom està al corrent de que a espanya tenen un ministro de l’interior que parla de segons quines santes com si fossin íntims, que quan té una estoneta lliure condecora verges i que es passeja pel món amb en Marcelo, el seu àngel de la guarda particular. Doncs bé aquest senyor, ahir va i evacua que, pel que fa a l’aparició d’escàndols de corrupció “no creu en les casualitats” i que les coses surten quan hi ha interès polític per part d’algú. Home senyor ministro, benvingut al club!, llavors estarà d’acord que aquells informes apòcrifs que van sortir del seu ministerio intentant embrutar el President Mas pocs dies abans de les penúltimes eleccions catalanes van ser intencionats, no?; i que també ho eren els que pretenien emmerdar el senyor Trias quan les municipals, sortits del mateix lloc?. Això a més de lleig també deu ser pecat!. No sé si demanarà perdó a les seves amistats celestials, però als mortals que correm per aquesta terra catalana, ni que fos per educació, si que ens n’hauria de demanar.

 

24-02-16

ACORD “PARIPÉ”

És el que ha fet el senyor Sánchez amb el senyor Rivera. Perquè un acord d’investidura que no té els diputats necessaris per proclamar-la, i que proposa una sèrie de coses com ara la reforma de la constitució(!!) que son irrealitzables si no hi ha unes majories molt importants que evidentment no tenen, i que el més probable és que no s’arribi a produir mai, no és un acord d’investidura, si no que com diria un castís, és un paripé; perquè ho ha fet?, per fer-se la foto?, per demostrar que fa alguna cosa?; doncs es podia haver buscat algun partenaire més adient perquè per més que ho vulgui justificar el senyor Iceta que sempre li ho troba tot bé, això d’ajuntar-se amb un partit com C’s, hereu natural i avantatjat de la dreta que representa el PP, home, al menys comporta la caiguda de dues de les lletres del nom del seu partit, la “S” de socialista i la “O” d’”obrero”; em sembla a mi, vaja.

 

24-02-16

BOIG PER LA CÀMERA

És com està el senyor Rivera de C’s. Aquest home, per portar a terme la seva ànsia de poder té clar que ha de sortir als mitjans de comunicació com sigui, i aquesta setmana s’ha muntat el xou a les esquenes del PSOE mitjançant aquest acord fantasmagòric que tothom, ell el primer, sap que no es podrà portar mai a terme,  però que li permet sortir a tots els mitjans i a més ho fa portant descaradament l’aigua al seu molí en el sentit de que l’acord és mèrit d’ell i que sobretot serà la salvaguarda de la constitució i de l’unitat d’espanya, només cal veure’l com surt de tibat i engallat per tot arreu. A aquest home li convindria que, com aquell que tenia un criat que sempre li anava al costat recordant-li que era mortal, tingués algú que li anés recordant que només té 40 escons sobre 350, ben poca cosa, i que per poc que se li girin les coses passarà a ser el que realment és: ben poca cosa.

 

25-02-16

COLAU I EL CATALÀ

Ahir la senyora Colau va publicar al seu perfil oficial de Facebook una carta en la que justificava la seva gestió de la vaga de metro d’aquesta setmana; comentari al marge: si tant bé ho hagués fet i tant convençuda n’estès, potser no caldria carta justificativa, no?. Anem al motiu d’aquest escrit: la llengua en la que l’alcaldessa de Barcelona publica la carta, i que és el castellà. L’alcaldessa de la capital de Catalunya publica una carta oberta al seu perfil oficial en castellà, normal?, jo diria que no, i només se m’acudeixen dues raons i totes dues prou peregrines: el menysteniment de la pròpia llengua, o aquell provincianisme acomplexat de que com que probablement ho vegin uns quants o força estrangers, doncs en castellà. Això és com aquells que quan pel carrer se’ls adreça en la seva respectiva llengua un japonès, un xinès, o un subsaharià, li contesten en castellà, com si a la Xina, al Japò o al Senegal, tothom parlés castellà. Van de modernets i són més antics que l’anar a peu.

 

25-02-16

POSAR L’ENEMIC A CASA

Les persones, els països, podem tenir adversaris i podem tenir enemics. Catalunya com a país, té adversaris que traduïts a nom de partits poden ser Podemos, qui sap si PSOE, i algun més; ara bé el PP i C’s son directament i sense cap mena de pal·liatiu enemics del nostre país, de la seva llengua, de la seva cultura, història, de tot el que Catalunya és i representa. Que l’alcalde d’una ciutat com Girona pacti amb aquests dos partits per poder aconseguir uns objectius determinats és inconcebible i directament vergonyós, a part de perillós perquè és literalment posar-se l’enemic a casa, a més en el moment polític que travessa el país on s’hauran de prendre decisions valentes in complicades; com deia abans, inconcebible.

 

25-02-16

BILINGÜISME

Torno a aquest tema tant vell arrel de l’acord que subscrit l’alcalde de Lleida amb la cap de files de C’s, a fi i efecte d’aconseguir que la Paeria lleidatana sigui totalment bilingüe a final d’aquesta legislatura (marededéu quina setmana que porten els socialistes!). És ben curiós: els únics bilingües que hi ha som els catalanoparlants, en canvi els castellanoparlants, enlloc d’anar intentant parlar català el que volen és, sota la capa del suposat bilingüisme imposar el seu monolingüisme recalcitrant, monolingüisme que de tota manera no tenen cap problema en practicar (i practiquen). El problema real és un altre: a ells els molesta que aquesta llengua nostra es continuï parlant encara que només sigui entre els catalans i el que volen es tornar a arraconar-la a l’àmbit privat i fer-la desaparèixer totalment de les administracions, del carrer, de l’ensenyament. Això només ho aconseguiran si gent com l’Alcalde de Lleida col·laboren amb ells, malauradament, per un plat de llenties, una cadira en aquest cas, sembla ser que sempre hi haurà algú disposat a fer-ho.

 

26-02-16

QUE HO DIGUIN CLAR

Si, que ho diguin clar: no suporten el català, aquesta és la realitat, no n’hi ha d’altre. No el volen a l’administració, ni a l’ensenyament, ni  al cinema, els disgusta sentir-lo, sort que som al segle XXI i ara per ara no ens engeguen mastegots si ens senten parlar-lo pel carrer, però en el fons de bona gana que molts ho farien. El seu somni seria tornar aplicar allò del decret de nova planta del “efecto” i el “cuidado”, o com quan posaven multes o feien coses pitjors a qui parlés  per telèfon en català. De la sentència del TSJC de l’altra dia que considera que des de l’administració se’t poden adreçar en la llengua que vulguin a la propera que digui que se t’hagin d’adreçar forçosament en español només hi ha un pas; la única incògnita és quant trigaran a donar-lo, però que el donaran, és segur. Per cert, ja ho sap això aquell que va tindre les penques de dir que “la lengua española no fué jamás lengua de imposición” i que tothom que l’havia adoptada ho havia fer per “voluntat libèrrima”?; pot ser que algú l’informés, no?, més que res perquè no faci tant el ridícul!.

 

28-02-16

LA CLAU ÉS LA LLENGUA

D’ençà de l’agafada d’embranzida del nostre procés cap a la independència s’ha parlat moltíssim de l’economia de la futura Catalunya independent, per part nostre remarcant els avantatges que ens representaria, i els altres pronosticant calamitats bíbliques. Però al meu modest entendre, la clau és una altre: la clau és la llengua. El nostre enemic sap que si esborrés el català, que si ens esborrés la llengua s’acabarien les dèries independentistes i desapareixeria Catalunya com a tal. És així, i és per això que ells no paren, contra l’ensenyament, contra els mitjans públics de comunicació, a Lleida contra la retolació de trànsit i contra l’ús a la Paeria, el TSJC contra l’ús preferencial a les administracions, al cinema fent que les “majors” es neguin a doblar al català, en el món editorial fent que els llibres en català ens acabin costant més cars, en la distribució de qualsevol producte des d’alimentari fins farmacèutic passant per vehicles, electrodomèstics o el que volem veurem retolacions i instruccions en idiomes de lo més exòtic però gairebé mai en català, per no parlar de l’administració de justícia i dels seus polítics al nostre Parlament on contínuament hi intervenen en castellà, per deixar clar que ells poden fer el que els roti. Ells ho tenen clar, més que nosaltres, mira si en fa d’anys del “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” i continuen; afortunadament som tossuts, i la majoria de nosaltres estimem la terra i estimem la nostra llengua i si mai no ens han doblegat, menys ara. Corre per les xarxes una frase que defineix la situació perfectament: “La administración cuyos funcionarios no están obligados a conocer el idioma propio del territorio administrado tiene un nombre: Colonial”. No es pot pas dir més clar. Per a ells en el fons som això: una colònia.

 

02-03-16

PERSONATGE BUIT

Ahir va fer el seu discurs per a la (no) investidura el cap de files del PSOE, el Sr. Pedro Sánchez. Ahir a la nit vaig començar a sentir reaccions i aquest matí a llegir-ne. Per una vegada em permeto posar-me una petita medalleta, i és que he sentit/llegit titllar de buit aquest personatge i mireu, jo ja ho vaig escriure el maig de l’any passat: que cada vegada que el sentia l’únic que entenia era que no deia res i que si alguna treia en clar era que quest home era “buit”.

D’altra banda i tornant al discurs d’ahir: com es pot parlar tanta estona només amb llocs comuns, frases fetes i idees antigues?.

Per no parlar de les (no) propostes per al “problema catalán”. En fi, si és gent d’aquest nivell que ha de salvar espanya i els espanyols, que Déu els agafi confessats.

Ah!, i nosaltres marxem ja si us plau!!.

 

02-03-16

BRAMS D’ASE…

Després de totes les conyetes que hi ha hagut aquestes darreres setmanes amb el fet de que a les targetes del Conseller Romeva, en la versió anglesa hi posés “Minister”, punxeu aquest link i veureu quants “Ministers” hi apareixen, només en qüestió de cultura, a la pàgina oficial del “Ministerio de Educación Cultura y Deporte” de la espanya imperial:

http://en.www.mcu.es/cooperacion/CE/CooperacionCCAA/ConferenciaSectorial/OrganizacionComposicion.html

i el mateix passa en altres departaments; o sigui que com diuen ells: “una cosa es predicar y la otra dar trigo”. Una cosa és la realitat, i l’altra els brams que engeguen perquè surtin per les TV’s i els diaris, que no pugen al cel, però de mal en fan.

 

04-03-16

TRENS

Espanya té molts milers de kilòmetres de moderníssims trens d’alta velocitat. Al mateix temps Catalunya té un servei de rodalies catastròfic. Ara es publica que en els darrers dos anys hi ha hagut 777 incidències en el servei; aquestes incidències han afectat quatre mil persones diàries. Ens podem imaginar el cost econòmic de tot això?. Encara que segur que malament jo l’he fet, i les xifres son aquestes: 4000 persones diàries a una mitjana de, posem mitja hora diària, son dues mil hores diàries; a quin cost?, posem a 20€ l’hora i ens anem a 40.000 € diaris que per 30 dies representen un milió dos-cents mil euros al més, o sigui catorze milions quatre-cents mil euros a l’any. I  això no és més que un càlcul, crec que a la baixa, dels costos materials; a partir d’aquí s’hi haurien d’afegir les enrabiades, corredisses, mals humors, exàmens i classes perduts, el cost de trucades de telèfon per advertir dels retards, enllaços perduts amb altres transports que generen més pèrdues de temps, etc. La situació fa anys i panys que dura i no té aspecte de que hagi de millorar, perquè l’estat espanyol està molt enfeinat instal·lant línies d’alta velocitat des d’enlloc fins al no res. Una raó més per voler marxar d’una vegada per totes.

Com que el nombre de passatgers em semblava molt baix, he mirat altres fonts i sembla ser que diàriament s’acosten als quatre-cents mil. Per tant si suposem que els afectats només en son el 10% (que ja és suposar), les xifres anteriors s’han de multiplicar per DEU.

 

07-03-16

GUANYADORS I PERDEDORS

Aquest matí he sentit una part de l’entrevista que li ha fet la Mònica Terribas a l’Andrea Levy del Partit Popular. En pocs minuts ha dit diferents vegades que el Partit Popular era el guanyador indiscutible de les passades eleccions generals; fins aquí, si per guanyador entenem el partit que ha tret més escons (i més vots) cap problema, la senyora Levy i jo estaríem d’acord, però llavors la periodista li ha fet la pregunta que jo m’estava fent a sobre des que havia començat a dir que ells eren els guanyadors de les generals, i que no és altra que la que diu: llavors igual que Junts pel Si a les catalanes, no?, i llavors canvia sense cap mania el discurs, dient que no, que no és pas el mateix i que si per amunt i per avall. Tota aquesta gent es creuen ells mateixos el que diuen?, es creuen que els demés som mesells?, que ens ho poden fer empassat tot sense mastegar?. Lamentable una vegada més aquest personatge. Per si no us situeu, aquesta és aquella que va anar a la fallida sessió d’investidura del President Mas embolicada en una “batamanta” i amb pinta de no estar molt “fina” per dir-ho suaument.

 

09-03-16

MÉS LEVY

Com que no em vull imaginar que la senyora Levy vagi al Parlament de Catalunya sense estar en plena possessió de les seves facultats intel·lectuals, concloc que anar-hi, per a aquesta senyora és quelcom insuls, avorrit, irrellevant i tediós, i que és aquesta la justificació de la seva cara i actitud quan hi és present. No parlem de les tristament famoses imatges d’ella durant les sessions d’investidura fallides del President Mas, només cal anar tant a prop en el temps com ahir per veure la seva actitud a la reunió de la Comissió sobre el Procés Constituent asseguda al costat del seu company Santiago Rodríguez, fins i tot quan parlava aquest. Lamentable i vergonyós. Aquesta senyora se suposa que és allí per representar uns electors, per voluntat pròpia, que ningú la va obligar, i si la van obligar que ho denuncii on correspongui i plegui. A més aquesta senyora cobra un sou per ser allí; en veure-la amb aquest entusiasme, no vull ni imaginar-me què deu fer quan és fora de càmera al seu despatx; mira la tele?, llegeix el diari?, juga al candy-crush com la seva companya de files a Madrid?. Quina vergonya!!

 

11-03-16

FEMINISME MAL ENTÉS

“Si vas sola, no passis per carrers solitaris i esquiva persones que no t’inspirin confiança. Evita posar-te en risc”. Aquesta frase, amb la que els mossos donen un benintencionat consell a les dones, ha tornat a disparar les alarmes feministes de la CUP i els ha faltat temps per titllar-lo de masclista i discriminador. No fotem senyores de la CUP!, qualsevol “isme” pot ser bo sempre que no es porti al límit, o a sensu contrari, qualsevol “isme” portat al límit pot ser dolent i fins i tot ridícul com és el cas.

Saben?, jo no vull que a cap persona del meu entorn li passi res dolent, però tinc molt clar que tenen molt més possibilitats de ser víctimes d’una agressió de qualsevol mena, sexual inclosa, les dones del meu entorn que no pas els homes, i per això si puc, les adverteixo més a elles que a ells. En el tema de violacions, malauradament, està clar que la pràctica totalitat les víctimes son dones, i a partir d’aquí els robatoris, assalts, etc. també son les que s’enduen la part més dolenta. Potser els agressors discriminen?, o i tant!, el possible objectiu dona, per raons morfològiques gairebé segur que serà més feble físicament, probablement anirà calçada de manera que li serà més difícil córrer per fugir, no tindrà la mateixa capacitat de resposta per refusar l’atac, etc. Apa, ja tenen un nou objectiu en la seva campanya feminitzadora: els agressors-lladres-violadors son una penya d’allò més masclista.

 

14-03-16

EL DRET A DECIDIR NO EXISTEIX

I vinga donar-li voltes al “dret a decidir”; aquests darrers dies ha estat pel tema de la candidatura de Josep Maria Alvarez a la Presidència de la UGT, de si hi estava a favor o en contra. Potser que soni a barbaritat, però el nomenat “Dret a Decidir” no existeix; dit d’una altra manera, sí que existeix, i és inherent a la pròpia vida, tant inherent que l’exercim sense parar: m’aixeco o no m’aixeco?; esmorzo o no?; vaig en cotxe o en metro?; dino a la feina o a casa?; i així “ad infinitum”; per tant, voler-li donar una rellevància política a aquest acte continu de la vida és ridícul. El que Catalunya reclama, el que vol, és el “Dret d’autodeterminació” com a país; aquest Dret està definit legalment als tractats internacionals com a dret polític d’un país i regulada la manera d’exercir-lo, per tant, deixem-nos de collonades i diem les coses pel seu nom d’una vegada, que ja som grandets.

 

14-03-16

QUÈ HI FAN A CATALUNYA RÀDIO?

Gent com un tal José Domingo, o un tal Fuster i Fabra, o el director de El Mundo, i tants altres, què hi fan a Catalunya Ràdio, concretament a la tertúlia dels matins?. Quan el tal Domingo aquest es va incorporar al Setembre ja ho vaig escriure: hi ha vegades que ens perd l’estètica. Perquè si no és per motius estètics, o sigui per allò del què diran, que no sigui que no siguem prou plurals, que no donem veu als “altres”, no s’entén. I tampoc no s’entén amb aquestes raons; en aquestes coses sempre hi ha d’haver reciprocitat i a veure, a quantes tertúlies cavernícoles hi ha representants independentistes catalans fixes?, i d’altra banda els grups, partits, mitjans de comunicació als que aquesta gent pertany continua dient sense cap mania ni rubor que ells no tenen veu als mitjans públics catalans, mitjans que  de tota manera si ells podessin, no existirien faria dies. Doncs no volem ser massa bons, que com deien al meu poble, dues vegades bo fa “bobo”, o sigui ruc.

 

15-03-16

CORRUPCIÓ

Aquesta paraula que malauradament està tant de moda, té una declinació que molt poques vegades s’interpreta com a tal, però que arrel de l’anunci d’ahir d’UDC de que probablement presentaria pre-concurs de creditors m’ha tornat a venir al cap. A veure si algú em pot explicar com es pot nomenar el fet de que els bancs (em refereixo a aquells comerços -son comerços no?- que quan algú va a demanar-los diners, un crèdit vaja, li fan una radiografia tant exhaustiva que queden exposades fins a les seves darreres intimitats, i normalment li ho acaben negant) deixin als partits polítics unes xifres absolutament astronòmiques no tant sols amb poques o nul·les garanties, si no amb la pràctica certesa de que mai els seran retornades. Per què?. Al meu limitat magí només hi cap una explicació: a canvi de possibles futurs favors. Corrupció pura i dura.

Durant anys s’ha aplicat el sistema de la condonació d’aquests crèdits (és públic) i probablement (això ja és especulació meva) més d’un  expedient d’alguna operació important s’hagi extraviat directament. Si això no és corrupció, com diu la dita: “que baixi Déu i ho vegi”.

 

16-03-16

TSJC

Hi ha una dita que diu que “el nom no fa la cosa”, que es podria aplicar a l’organisme que identifiquen les sigles del títol. I perquè el “Tribunal Superior de Justícia de Catalunya” pot ser subjecte de la dita?, doncs perquè és un tribunal que forma part de l’estructura judicial de l’estat espanyol; perquè els seus membres son nomenats dels del CGPJ de l’estat; perquè els seus membres si no tots, al menys una gran majoria començant pel seu President, son castellanoparlants acèrrims; perquè el darrer relleu de President ha estat bàsicament per posar al seu davant una persona menys procliu a tot el que sigui català; perquè funciona en castellà i emet les sentències en castellà (al menys les que jo he vist eren en castellà); perquè en cas de contenciós entre Catalunya i l’estat, el Tribunal ni volent pot ser imparcial com ja es va demostrar quan no semblava gaire procliu a processar el President Mas i les conselleres Rigau i Ortega i hi va ser obligat; com, en aquest mateix cas, i pel que es pot seguir per la premsa, el tribunal està furgant fins la més mínima escletxa per veure de tirar-lo endavant quan juristes de renom diuen que no hi hauria d’haver cas. TSJC?, més aviat un element més de la dominació de l’estat espanyol sobre Catalunya.

 

17-03-16

ARA PUIGDEMONT

L’oficina antifrau demana a l’Ajuntament de Girona tots els contractes i adjudicacions fets durant el període d’Alcalde del President Puigdemont. Jo soc el primer que tinc clar que qui l’hagi fet que la pagui sigui qui sigui, però no els fa vergonya demostrar que la única cosa que saben fer, una vegada vist el tarannà del nou President de la Generalitat, sigui intentar atacar-lo judicialment furgant als armaris de l’Ajuntament gironí?. No ho entenen que passem del tema Pujol, i que si no és Mas és Puigdemont, i que si aquest no hi fos n’hi posarem un altre, i que no pararem fins aconseguir el nostre objectiu?; no ho veuen que no son aquestes figures, ni la Carme Forcadell, ni la malaguanyada Muriel Casals, o qui sigui?; no, els “culpables” som nosaltres, som la gent de Catalunya, som el poble català els que estem tibant d’aquest carro i que, mal que els pesi, el traurem del pedregar per aconseguir lo millor per al nostre país.

 

21-03-16

PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA

He constatat de primera mà això que està tant de moda: els problemes de convivència a Catalunya, sobretot amb la llengua d’aquest país. Ahir al vespre vaig haver d’anar al CAP del meu poble per un petit accident: estava corrent (jo soc dels que corro, no dels que fan “running”), vaig posar un peu malament,  vaig caure i em vaig desllorigar una espatlla. L’estada al CAP em va servir per constatar la magnitud dels problemes de convivència per temes lingüístics que hi ha en aquest país, veient personal sanitari adreçant-se en castellà a pacients catalanoparlants i vice-versa, pacients adreçant-se a personal sanitari en castellà i vice-versa, i hi podeu afegir totes les barreges i variants del dret i del revés que voleu i tot sense cap mala cara, cap mal gest i tothom entenent-se. De tota manera què els haig d’explicar als Srs. Rivera, Arrimadas, Garcia, Sánchez, Montserrat, Millo i demés, perquè ells de saber-ho ho saben tant bé o millor que jo, però lo seu, de cara als seus objectius polítics és escampar com més merda (perdó) millor. És així no?.

 

21-03-16

BARRA

Com qualificar el procedir de l’estat espanyol envers Catalunya amb el tema del finançament?. Sense posar-nos en altres temes que n’hi ha molts, cenyim-nos a una quantitat (1.400 MM€) que correspon a la sobre-recaptació de l’any 2.014 sobre les previsions que s’havien fet. Aquesta xifra està reconeguda pel propi govern espanyol. Aquesta xifra la deu, sense excuses ni matisos, l’estat espanyol a Catalunya. I és aquí on entra el qualificatiu que encapçala aquest escrit, la barra del ministro Montoro, arrebossada amb fatxenderia i prepotència, quan diu que ens farà el favor de pagar-nos aquests diners en còmodes terminis imposats per ell mateix, sense interessos i sempre que ens portem bé, no el fem enfadar gaire i li demostrem ben demostrat que els diners aniran a temes que ell consideri adients. Algú es pot imaginar aquesta actitud traslladada a l’àmbit mercantil o al privat?. Jo no.

 

24-03-16

MÉS CIUDADANOS, I VAN…

Aquesta gent de C’s, que a la que poden s’omplen la boca dient que son catalans… parlant en castellà al Parlament de Catalunya (i a tot arreu), ara van i presenten una proposta de llei que pretén que no es pugui utilitzar el terme “país” per definir Catalunya. Diuen que tant en català com en castellà “país” és sinònim d’estat i Catalunya no n’és.

Aquí va el que diu d’una banda el “Diccionari de la Llengua Catalana” de l’IEC:

“1 m. [LC] [GG] Territori d’una nació, d’un poble. Catalunya és un país muntanyós. Els països estrangers. Són gent d’un altre país. Descobrir nous països. Tractar una província com a país conquistat. 
m. [LC] Contrada 1 . Vins del país.

 [LC] país de cucanya

m. [LC] [AR] En un ventall, el tros de tela o de paper pintat sostingut per les barnilles.”

Més clar l’aigua. Però com que suposo que per a ells les definicions del Diccionari d’una llengua petita i “provinciana” com la nostra no deu voler dir gaire res, transcric a continuació el que diu ni més ni menys que el “Diccionario de la Lengua Española” editat ni més ni menys que per la “Real Academia Española de la Lengua”:

“país

Del fr. pays.

  1. m.Territorio constituido en Estado soberano.
  2. m.Territorio, con características geográficas y culturales propias, que puede constituir una entidad política dentro de un Estado. Sociedad matritense de amigosdel país.
  3. m.Conjunto de los habitantes de un país. Ante la tragedia, todo el país enmudeció.
  4. m.Tira de papel, piel o tela que cubre la parte superior del varillaje del abanico.
  5. m.p. us. paisaje (‖ pintura o dibujo).”

El segon apartat és d’una claredat meridiana, i suposo que si se l’haguessin llegit l’haurien d’haver entès; per tant, o no se l’han llegit o el més probable, que el seu odi contra Catalunya és tant gran que, més que la vista els enterboleix fins i tot l’enteniment.

Senyors Rivera, Arrimadas, i companyia, vostès que sempre van lluint aquest aire de primers de la classe, no deixin que l’odi els encegui i així no faran tant el ridícul.

 

27-03-16

QUE NO ENS ENREDIN

No sé perquè, però em sembla que s’està coent un intent d’enredada (una més) cap a nosaltres, cap a Catalunya. Ja fa molts dies que sento parlar del referèndum pactat amb l’estat espanyol; això, a priori, no tindria perquè ser dolent, al cap i a la fi nosaltres els ho hem demanat manta vegades amb els resultats que ja sabem, no?. Però ara sembla que es comenci a sentir alguna veu a les profunditats cavernàries que no és totalment i frontalment contrària a aquest referèndum i això m’inquieta. Perquè?, doncs m’inquieta primer perquè si els espanyols estan, ni que sigui remotament, disposats a acceptar-ho és que veuen molt perdut el torcebraç que ara hi estem mantenint, i que un referèndum que podessin controlar i manegar ells podria ser la manera de girar la truita, o no?. Si ells estan (o estiguessin) d’acord amb fer un referèndum seria per guanyar-lo, però amb quines armes?. Aquí és on comencen les meves pors perquè he sentit parlar de referèndum “consultiu”, de referèndum amb no-sé-quantes preguntes, i no sé quantes idees més, al meu entendre encarrilades a aigualir el tema, embolicar la troca, i fer que el resultat sigui fàcilment interpretable de manera favorable als seus interessos. I les pors continuen quan penso en les possibles reaccions dels nostres polítics, perquè amb la millor bona voluntat del món podrien estar temptats d’acceptar qualsevol proposta que els vingui de l’altra costat.

Només podem acceptar un referèndum vinculant, que tingui una única pregunta sense possibilitat d’”interpretacions” i que la resposta només pugui ser SI o NO. Per tant, que vagin en compte els nostres polítics i no sucumbeixin als cants de sirena que segur que vindran de la meseta. Nosaltres, el poble de Catalunya, que al cap i a la fi som qui hem empès el procés fins on és, no acceptarem altre cosa.

 

30-03-16

ARA VA DE VERES

Ara que la cosa ja va de veres el senyor Iglesias està disposat a deixar de banda el referèndum a Catalunya -ho recorden?, és allò  que per les darreres eleccions van afegir corre-cuita al programa perquè se n’havien “oblidat”-. Em pregunto, quantes befes més ens han de fer els españols perquè comencem a, al menys en tot el que concerneix Catalunya, deixar de creure’ns el que diuen?; està clar que quan diuen tals coses, ras i curt, menteixen. Per a ells Catalunya no deixa de ser una colònia, una “propietat”, i després de les paraules més o menys grandiloqüents, només queda allò dels trets diferencials (barretina, tortell i castells a les festes grosses; ah!, i el català millor en la intimitat, no sigui que molesti). I mentre van fent, que en Domènech i l’Iceta busquin una “proposta de consens” per oferir a Catalunya i que això seria “molt ben rebut per la societat catalana”; marededéu: collarets i lluentons per als indígenes a veure i es queden tranquils i contents; i tot amb el vist i plau de C’s. Gràcies senyor Iglesias.

 

31-03-16

COM DEIEM AHIR…

Avui han entrevistat al Xavier Domènech al Matí de Catalunya Ràdio, i l’home s’ha dedicat amb voluntat digne de millor causa a allò que és l’especialitat del seu partit i de passada d’ell mateix: marejar la perdiu. I aquí va el seu repertori: que si referèndum “a la canadenca” en dues fases; vincular el referèndum amb l’estat federal (allò que ningú no vol però que uns quants estan entestats a vendre-ho a algú); que si preguntar per diverses opcions a la vegada -això és el que més els agrada, per què deu ser?-; preguntar sobre l’encaix dins d’una Espanya federal, tornem-hi!!; ah! i també ha dit que és molt prematur, ergo: d’aquí a tres-cents anys més senyor Domènech?. Au va.

 

01-04-16

MONTORO

He tractat Cristóbal Montoro de barrut moltes vegades i no crec pas que m’hagi equivocat perquè s’ha de ser molt barrut per cobrar 1.800 € mensuals en concepte d’habitatge quan tens una colla de pisos en propietat a Madrid; s’ha de ser molt barrut per, formant part del govern de l’estat, comprar a través d’una societat familiar mil pisos, si he dit mil, a la SAREB -suposo que esteu tant segurs com jo que en l’operació no es va fer servir cap mena d’informació privilegiada-. A més amb el seu parlar xulesc i foteta té la rara virtut de fer amics cada vegada que obre la boca. Ara, a la compareixença d’ahir pel tema dels dèficits carregant barroerament les culpes especialment contra Catalunya, va batre tots els rècords, i per a mi, més que en la franja de la barra, ja es va situar directament en la del patetisme i la misèria mental. Aquest és el “ministro de hacienda” d’espanya.

 

01-04-16

AY CARME(N)A

No crec en allò de: “tots els ______ son iguals”, no m’agrada i no és cert. Però de tant en tant veig, sento, llegeixo, alguna cosa que em fa trontollar i ja no sé què pensar. Avui he vist una nota i després he buscat l’article on hi ha l’entrevista sencera amb Manuela Carmena on diu “todos estamos de acuerdo en que es un lugar que debe mantenerse” (el Valle de los Caidos), parla d’incorporar-li nous valors (en té algun?) i de rebatejar-lo com a “Valle de la Paz”. No diu res de les tombes de Franco i José Antonio, ni de la simbologia feixista omnipresent, ni de que fos construït amb la sang de milers de presoners del vençut exèrcit republicà, ni dels milers de soldats, molts d’ells dels mateixos que hi van treballar i morir, que hi son enterrats contra la seva voluntat i la de les seves famílies. Lapsus?, m’agradaria que ho hagués estat i poder continuar pensant que no tots els “______” son iguals.

 

03-04-16

EM FARIA VERGONYA

Que el meu retrat, el meu bust, la meva imatge vaja, hagués d’estar als llocs “per imperatiu legal” em faria vergonya. A mi em faria il·lusió, molta, i orgull, que la meva imatge fos posada arreu per la voluntat de la gent, com a demostració de la seva estimació cap a mi i al que jo representés, però, “per imperatiu legal”?, per damunt la voluntat majoritària i fins i tot unànime de consistoris i corporacions sortits de les urnes?, quina vergonya que em faria!. Està clar que aquesta manera de veure la situació deu venir donada pel fet de que jo, com és evident, no soc pas “rey”. El ser “rey” deu portar incorporada una percepció diferent de les coses i un sentiment de propietat i superioritat envers els altres (els súbdits), a més de la convicció de que aquests han d’estar encantats de veure’m i retre’m homenatge. Quina manera més antiga i trista de veure el món.

 

07-04-16

MÉS MONTORO

I ara la carta que ha enviat el ministro aquest al Vicepresident Junqueras. Com tot el que fa aquest home: prepotent, fatxenda i mal educat -l’acaba sense el més mínim comiat protocol·lari-. Ho hem d’aguantar més?; un personatge com aquest que no amenaça i es riu del Vicepresident del nostre Govern, amenaça i es riu de tot el país: ell ens fixa arbitràriament un límit de dèficit que sap que és absolutament asfixiant, després ell no ens paga el que ens ha de pagar per malgrat tot poder intentar complir-lo, i al final ens renya (se’n fot) i ens amenaça. Això, només que sigui per dignitat col·lectiva no podem ni ho hem d’aguantar més. I em permeto de dir-li una cosa: vostè és un ministre corrupte -cobra emoluments que no li corresponen i fa negocis fent ús de la seva posició-, d’un govern corrupte -obres sense cap justificació, indemnitzacions als amics, etc.-, d’un partit corrupte -posant PP ja queda prou clar, no?-.

 

09-04-16

ABJECCIÓ

És el qualificatiu que no m’he pogut treure del cap després de sentir l’entrevista a la diputada al Congreso pel PP Dolors Montserrat a CatRàdio aquest matí. La quantitat de tergiversacions, mentides, i expressions de veritable odi contra el país que l’ha vist néixer que ha dit aquesta dona és esborronadora. I això jo ho puc més o menys entendre de gent com la Sánchez Camacho, una persona que no sembla gaire llesta i que personalment ve d’on ve (amb tots els respectes, és filla de guàrdia civil i criada a una “casa-cuartel”); ho puc entendre d’un Garcia Albiol, de llargada intel·lectual més aviat escassa; ho puc entendre de molta altra gent d’aquesta mena de perfils, però la senyora Montserrat és catalana de soca-rel i sembla ser que intel·lectualment força brillant, llavors què és el que pot portar una persona així a fer i dir el que fa i diu?. L’únic qualificatiu que per mi li escau és el que titula aquest escrit.

 

16-04-16

VERGONYA ALIENA

És el que em va agafar veient la intervenció, al Congreso de los Diputados, de Gabriel Rufián adreçant-se a la dita “Defensora del Pueblo”, arrel de que aquesta presentés el seu informe corresponent a l’any passat.

El senyor Rufián, amb el seu característic to pausat i monocord, però de manera implacable, li va anar etzibant una bateria de preguntes mentre que la senyora Becerril, per les imatges que es veien, anava aguantant el xàfec amb cara molt seriosa.

Llavors he donat un cop d’ull al Google i he vist per enèsima vegada, que aquell país no ha estat, no és i no pot ser mai el nostre. La senyora Defensora del Pueblo és una senyora que des del 1.977 viu dels Pressupostos de l’Estat, o al menys jo no li he sabut trobar pas trobar cap feina “civil”. Apart això, ve de família de “rancio abolengo”, per entendre’ns: d’aquelles que tenen molts cognoms amb “de” intercalats i el seu marit entre altres coses és marquès o sigui més “rancio abolengo” amb més cognoms i més “de” intercalats. Amb tots els respectes, aquesta gent són i viuen en un altre món.

Què saben ells que és un desnonament o un tall d’aigua o electricitat; què saben ells de les angoixes de la gent que ha hagut de marxar del país a fer feines mal pagades malgrat tenir gràcies als sacrificis dels pares una bona formació, mentre que a ells no se’ls ocorre altre animalada que titllar-ho de “mobilitat exterior”; ah!, i dels temes directament polítics com els de la memòria històrica, dels antics botxins franquistes, dels constants insults cap nosaltres, de subvencions a la Fundación Francisco Franco, etc., ja més val que no en parlem no?. Senyora Becerril, si vol fer alguna cosa digne en la seva vida, faci cas al senyor Rufián i plegui.

 

19-04-16

XERRADA I INFORME

Ahir organitzada per l’ANC a Cambrils, hi va haver una xerrada molt interessant al respecte de les possibles conseqüències i repercussions sobre els funcionaris segons l’actitud que adoptin en els propers temps davant els possibles conflictes d’autoritat que es poden produir i que segurament es produïran. La xerrada va estar protagonitzada per Pere Grau, advocat i membre del secretariat de l’ANC i per Joan Antón Font, secretari de l’Ajuntament de Tarragona i coordinador de la sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l’ANC. Amb un llenguatge planer i entenedor van explicar els supòsits més importants i també els que poden ser més preocupants per a les persones afectades.

A l’enllaç següent es pot trobar l’informe jurídic que han elaborat, sempre basant-se en la doctrina del Tribunal Suprem espanyol, i el que s’aclareixen tots aquests conceptes:

http://admin.elpunt.cat/elements/documents/politica/2015/embargat%2018.00%20informe_sital_funcionaris_febrer2016%202.pdf

Paga la pena, i si un és funcionari, molt més.

 

20-04-16

VISITANT LA COLÒNIA

Aquest dissabte passat la ministra de Fomento, va visitar el meu poble, Cambrils, per “passar revista” a les obres de la nova línia ferroviària. Vistes les obres va anunciar molt ufana que d’aquí a un any la línia podria ser posada en servei. Unes quantes preguntes a aquesta senyora: Sap que l’actual línia (de via única) és la mateixa que es va instal·lar a finals del segle XIX?; que travessa pobles, urbanitzacions i càmpings d’una de les zones turístiques més importants de l’estat amb totes les molèsties que representa?; que la línia està pràcticament desprotegida en tot el recorregut sent un perill permanent que costa morts cada any?; que el servei és pèssim baix qualsevol concepte?; que en la futura línia, que ara ens fia a un any més -ja en parlarem-, ja fa més de 20 anys que d’una o altra manera s’hi està treballant?; i posats en allò dels greuges: mentrestant, quants milers de kilòmetres de línies d’alta velocitat ruïnoses s’han fet per terres espanyoles?. Gràcies per la visita senyora ministra, però aquí ja no se la creu ningú.

 

20-04-16

POLÍTICS I LÈXIC

Els sona “empoderament”, “confluència”, “relat”, “recorregut”, “dret a decidir”, “línia vermella”, “passar pantalla”, i altres expressions o definicions que probablement un il·lustre escriptor molt nostrat titllaria directament de “collonades”?. Darrerament sembla que els polítics dediquin una bona part del seu temps i energies a inventar noves definicions per diluir el sentit de les paraules i de pas, tractar-nos com  a curts de gambals incapaços d’entendre les coses amb les expressions que realment els corresponen, o, qui sap, pot ser que siguin ells els curts de gambals que no saben expressar-se d’altra manera, utilitzant com seria normal, la riquesa de la nostra llengua?.

 

27-04-16

POLÍTICS I MORAL

Tots hem vist la gravació de la còpula al metro. Reaccions intentant encolomar-li la responsabilitat a l’alcaldessa Colau que ja em direu què hi pot tenir a veure, o les reaccions que més m’han cridat l’atenció, i que han fet dues diputades de la CUP: la senyora Mireia Boya dient que no hi havia perquè fer escarafalls, que al cap i a la fi això és natural i clar, i té tota la raó: tots els que som al món som fruit d’aquest acte, però d’aquí a que ens hi posem on ens apressi el tema hi ha un món, o trobaria bé que uns convidats se li animessin en ple dinar al menjador?, no sé perquè però em sembla que no. Després ve l’Anna Gabriel i diu que això d’escandalitzar-se perquè una parella cardi a la vista de tothom és fruit de la moral catòlica!; així que segons ella, si no fos per la moral catòlica aniríem follant pels carrers a plena llum del dia, ens cagaríem i ens pixaríem on ens vingués, engegaríem rots i pets pels descosits, i tots tant contents!, au va, aquest comentari pot cabre sota aquella dita tant espanyola de “y aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid…”, però no és seriós.

 

27-04-16

SOCIONEOFALANGISTES

Sé que m’ha sortit una paraulota molt lletja, però és el que em passava pel cap aquest migdia veient l’ínclit Pedro Sánchez del PSOE recriminant a no sé quin partit o partits que no havien volgut recolzar “el cambio”; a quin canvi es refereix aquest home?, a un possible govern format per ells amb els grans i proto-juràssics gurus González, Guerra, Bono, etc. al darrera dictant-los el guió a seguir junt amb els de Ciudadanos per qui, dintre de la dificultat que comporta l’exercici de definir-los, la paraula que més m’hi acomoda és la de neofalangistes?. Això és un canvi?. No cal, gràcies. Espero pel bé de la bona gent del país veí, que n’hi ha i molta, que facin net de tot això -sense oblidar el PP- el més aviat millor i ja ens ho explicaran, perquè nosaltres “anem passant”.

 

29-04-16

PORTES GIRATÒRIES

Avui divendres, per variar, el gobierno de españa ha portat al TC lleis sortides del Parlament de Catalunya, en aquest cas les que fan referència als pisos desocupats propietat de la banca, i també a la pobresa energètica i a la possibilitat de que les Cies. subministradores tallin el servei als usuaris que no poden pagar. Evidentment que darrera d’això hi ha raons polítiques relacionades amb el procés cap a la independència en que està immersa Catalunya, segur. Però com que un ja comença a tenir una edat i fa anys que no es mama el dit, els (mals)pensaments li van també cap a altres possibles raons, que qui sap, pot ser que fins i tot siguin de més pes i que no son altres que les nomenades portes giratòries: algú es vol jugar un pèsol intentant endevinar la destinació dels components del consejo de ministros una vegada deixin tant alta responsabilitat?, qui sap si a consells d’administració de bancs i elèctriques?, m’equivoco de gaire?. S’admeten juguesques.

 

 

 

03-05-16

SEMIFINALS

Aquest vespre es decidirà el primer dels finalistes per la Champions d’aquest any. No amago pas que el meu desig és que passi el Bayern,  no tant sols pel Guardiola que també, si no perquè em disgustaria que passés l’Atlético de Madrid; i no perquè en la fase anterior eliminés al Barça (per la seva culpa), si no perquè el futbol, com tot esport de masses avui en dia no deixa de ser un espectacle, i un espectacle per a mi ha de ser una cosa bonica i el que fa l’Atlético de Madrid es pot definir de mil maneres menys com a “bonic”. Aquesta gent juguen sempre al límit del reglament (o del Codi Penal), perden temps, empren tota mena de trucs -el que ha fet el seu entrenador més d’una vegada de fer llençar una segona pilota al camp per tallar jugades és de vergonya aliena-, sempre ho protesten tot. En fi, no m’agraden, considero que fan l’antítesi del que hauria de ser el futbol i us asseguro que si el Barça jugués així ni me’l miraria.

 

08-05-16

“SEÑORIO”

El que ha demostrat una vegada més aquesta institució tant “real” com és el “Real Madrid” prohibint al seu jugador Kiko Casilla fill d’Alcover, respondre a TV3 en la seva llengua materna que no és altra que el català. Per cert en la roda de premsa el seu entrenador ha respost una colla de preguntes en francès sense cap problema. Es veu que són tant cosmopolites que el francès el tenen per la mà (?) i en canvi no poden admetre que el seu porter parli en un idioma tant “pueblerino” com és el català. Senyorio, si senyor.

 

09-05-16

CIUDADANOS, I VAN…

La tal Carina Mejias, regidora de l’Ajuntament de Barcelona per Ciudadanos, s’ha tret la careta i la del seu partit, fent conyeta amb uns twits que proposaven degollar i penjar de fanals els diputats d’ERC Rufián i Tardà, molt il·lustratiu i molt definitori del tarannà del personatge i del partit que representa. De moment no he sentit cap veu del seu partit demanant-li o exigint-li la dimissió, ni cap proposta de la direcció del partit proposant-ne la destitució. Ah!, i diria que no m’equivoco de gaire si penso que tampoc no sentirem cap veu de cap autoritat ni política, ni policial, ni judicial d’aquestes que tenen la pell tant fina per segons què. Marededéu quin país espanya!. Sort que hi ha hagut les reaccions radicalment en contra del PP, del PSOE, del PSC(?), de Podemos, d’UPyD, i de IU!!; ep!, perdoneu, que estic de conya.

 

11-05-16

PERQUÈ

Perquè totes les forces polítiques estatals sense excepció, estan contra Catalunya?. La invenció del nomenat “estado de las autonomies” no va ser més que un intent de l’espanya de sempre de diluir les aspiracions de llibertat catalanes dintre d’un “totum revolutum” estatal. Quan es van començar a descentralitzar competències, Catalunya és la que més en va voler i agafar malgrat que fossin complicades i desagraïdes (p.e. cap altre no va voler les presons). La posada en marxa de les administracions autonòmiques, per la major part va significar només una gran possibilitat de col·locar gent i crear xarxes de clientelisme perquè no es creien el fet en si: la “seva” administració continuava sent la de Madrid. En canvi aquí, col·locacions i clientelisme a banda que no dic pas que no se’n fes, la gent ens ho crèiem i ens ho creiem, i la “nostra” administració és la Generalitat. I per aquí és per on plora la criatura: les altres autonomies no els han molestat mai, la nostra si. Que consti que això només és una anàlisi de la situació i de com hi hem arribat, no soc pas autonomista, jo vull la independència del meu país.

 

12-05-16

ADIF GENIAL

Aquests deuen haver llegit totes les trapelleries del “Lazarillo de Tormes”, de “Rinconete y Cortadillo” i de la resta de la dita novel·la “picaresca” espanyola. Altra cosa no em passa pel cap quan sento que per solucionar el sembla que insoluble problema dels continuats retards dels trens de rodalies a Catalunya, enlloc de veure de modernitzar les instal·lacions, canviar el moltes vegades obsolets trens i altres coses semblants, van i tiren pel dret i proposen modificar els horaris. Que un tren que ha d’arribar posem per cas a les 12, per una o altre raó arriba sistemàticament a les 12:20, doncs es modifica l’horari posant com a hora d’arribada les 12:20 i au, com diuen per allà “muerto el perro, muerta la rabia”!. Com pot ser que la resta de la humanitat no s’hagi donat compte de que el problema era tant fàcilment resoluble?, el que deia: són genials (o molt barruts, trieu).

15-05-16

ESTAT

L’estat espanyol està immers en el desconcert, després de quatre anys catastròfics en tots els aspectes sota la majoria absoluta del PP, han passat quatre mesos de (suposades) negociacions i s’encara a unes noves eleccions que probablement ho deixaran tot igual. N’hi ha que fins i tot diuen que l’estat espanyol està en fallida i no seré jo qui ho contradigui. De tota manera si alguna cosa tenen de sobres a espanya és allò que en diuen “sentido de estado”: si no mireu que de cara a preservar la seva sagrada constitución i la més sagrada encara “unidad de la patria”, és igual que siguin, blaus, vermells, taronja, morats o verds, tots van a una “como Fuenteovejuna” que diria un castís. Els uns directament negant la més mínima possibilitat de res, i els altres, com el mai prou ponderat Rodríguez (Zapatero) amb el seu “apoyaré”, doncs això, a veure si ens enreden i ens encolomen algun sopar de duro que els permeti anar tirant de la rifeta catalana… mentre nosaltres estem embrancats en discussions inacabables sobre el sexe dels àngels!!.

 

17-05-16

BATET

Sento l’entrevista que li fa la Mònica Terribas a la Meritxell Batet; conclusions: una espanyola nascuda a Barcelona, que parla català, que és militant del PSC, però que PERTANY al PSOE.

 

17-05-16

RENOVACIONS

Comencem pel PSOE?, doncs si, el partit liderat(?) per aquell senyor que segons l’exacta i genial definició d’en Sebastià Alzamora “parla com un personatge secundari de La Venganza de Don Mendo”, diu que renovarà el govern i la política d’espanya si guanya aquestes properes eleccions, i en conseqüència proposa ministeris per la Sra. Margarita Robles, el Sr. Jordi Sevilla, el Sr. Josep Borrell i el Sr. Angel Gabilondo, i només estan en pre-campanya!!. Suposo que quan arrenqui la campanya de veritat i la cosa s’escalfi, per demostrar encara més que van de veres, es trauran de la màniga ministeris o càrrecs per gent tant nova com Felipe González, Alfonso Guerra i J.L. Corcuera. Renovació… si, de la naftalina dels armaris perquè les arnes no els facin malbé aquestes peces dignes d’un parc juràssic de la política!!.

17-05-16

OTEGUI

El personatge no em cau bé; té aquell punt de “xulería” de sempre i que no ha perdut malgrat la seva ja llarga i complicada trajectòria personal i política i també perquè durant molt de temps ha representat la vessant més lletja del poble basc; vaja que és algú que  difícilment convidaria a sopar a casa. Dit això, estic admirat per les reaccions que hi ha hagut per la seva visita a Catalunya, la seva entrevista demà a Catalunya Ràdio i la seva recepció per part de la Presidenta del Parlament; el més admirable de tot és veure d’on venen les crítiques: PSC(PSOE?), què poden tenir a dir els que van organitzar els GAL, que van “inventar” la guerra bruta, personificada en els senyors Vera i Corcuera, i el senyor “X” mai identificat però que tothom té al cap?; el PP, hereu directe del llegat del “Caudillo”, del que no ha renegat ni ha condemnat mai i a les files del que hi ha molts  descendents de tot lo més granadet del “régimen”, gent que actúa sense cap pudor ni cap mostra del més mínim penediment; i C’s, on encara que sigui per qüestió generacional no hi deu haver la quantitat de gent “afecta” com té dintre el PP, però en tot el que toca el franquisme han seguit fil per randa les actuacions del germà gran. Per tot això els recomanaria a tots plegats que deixessin de criticar i es miressin al mirall, que potser el que vegin no els agradi massa, o potser si?.

 

18-05-16

OTEGUI A CATRÀDIO

Aquest matí he sentit l’entrevista que li ha fet a l’Arnaldo Otegui la Mònica Terribas. He dit força vegades que el senyor Otegui no ha estat mai sant de la meva devoció. Avui he quedat molt gratament sorprès sentint un líder polític ferm, sòlid, fins i tot humil, amb les idees molt clares i sense el més mínim pèl a la llengua; dintre d’una absoluta prudència i correcció formal n’ha dit de molt grosses, tant, que algunes haurien de fer envermellir de vergonya, si en tinguessin, a molts responsables de diferents governs de l’estat espanyol, començant pels de l’actual. Al meu entendre, ja podrien estar contents tots els partits espanyols si podessin tenir al seu capdavant algú amb la talla política d’aquest home i no els “floreros” que tots plegats tenen.

 

 

 

18-05-16

ESTELADES I ALTRES

El mateix dia que la “Delegación del Gobierno en Madrid” anuncia que no permetrà les estelades a la final de la copa del rey Borbó (es veu que és material molt perillós), fa pública l’autorització d’una manifestació que dissabte farà una organització neonazi per Madrid. Suposo que aquesta gent exhibirà impunement banderes pre-constitucionals, banderes nazis, cridarà proclames no precisament pacifistes, no crec que sigui gaire arriscat suposar que portaran porres, cadenes, i altres estris contundents…. Ole tu, “señora delegada del gobierno”.

 

23-05-16

NOMÉS ELS DEL BARÇA?

Ja s’ha acabat la lliga, ja s’ha acabat la copa i només queda la final de la Lliga de Campions que el Barça no juga i com que Catalunya no té selecció nacional, això de l’Eurocopa d’aquest estiu a mi no em diu pas res. És per això que penso una vegada més en el tema dels suposats fraus fiscals que han esquitxat Mascherano, Neymar i Messi. Tinc molt clar que aquesta gent, que en un mes guanya xifres que els comuns mortals no les guanyarem, ni de lluny, en tota una vida, ha de pagar el que correspongui sense cap indulgència o condonació. Ara bé, hi ha una cosa que no deixa de sorprendre’m i és que en una lliga com l’espanyola, plena de gent de la que deia abans, només siguin tres jugadors, i tots tres del Barça, que aparentment tenen problemes amb el fisc; tots, repeteixo, tots els demés -i aquí cadascú hi pot posar els noms que més gràcia li facin- ho fan impecablement bé?. Home, si més no, és ben estrany, no?.

 

23-05-16

TORNEM-HI AMB LA CUP

Ara es despengen els de la CUP dient que es volen “deslliurar” de l’acord amb Junts pel Si. No voldria caure en allò que al llarg de les diferents etapes del procés que estem vivint, uns o altres hem nomenat com “equivocar-nos d’enemic”, però, i sense ganes d’ofendre ningú, no puc evitar de pensar que amb amics com la CUP, potser no ens en calen gaires d’enemics, no?.

 

24-05-16

MENYS SOROLL

Si, menys soroll mediàtic és el que ens convé; ens convé a nosaltres, ciutadans normals i anònims que som els que hem empentat i empentarem tant com faci falta per tirar el procés endavant i que estem tips de picabaralles sense massa sentit entre els polítics “nostres”, però també convé i molt al procés en si mateix, perquè vagi endavant, perquè ens sigui creïble a nosaltres i ho sigui pels nostres adversaris (enemics?). Ens vam fixar un termini temporal que molts van dir que era massa curt però que a molts se’ns està fent llarg precisament per tot aquest soroll que ens fa viure amb l’ai al cor permanent. Tant difícil els és als polítics deixar de banda legítims credos, dogmes, idees o ànsies de poder i per una temporada pensar  només en el país?. Els que conformem la majoria ciutadana no passarem mai a la història, els polítics si que hi passaran i jo els pregunto com hi volen passar, com els que van fer possible el pas definitiu d’aquest país cap a la independència o com els que van rebentar el procés per les seves mesquineses i ambicions?. Potser que s’ho pensin, no?.

 

27-05-16

EIXAMPLAR

Eixamplar la base electoral és un dels objectius que tenim per la independència de Catalunya. Per on?. N’hi ha que diuen que per l’esquerra i jo en discrepo: a veure, no tenim la CUP al nostre bàndol?, no són ells els més esquerrans de tots?, doncs qui hem d’arreplegar per aquell costat?. Crec que és més realista plantejar-se que Catalunya té una gran massa social de classe mitjana, fins i tot petit burgesa, de la que una part important sembla no estar encara massa decantada cap a la independència i jo diria que és per aquí per on, en bona lògica, hi ha més possibilitats de creixement. Que algú voldria que la futura Catalunya independent fos un feu de comunisme, ecologisme, feminisme, acratisme, animalisme, i tots els “ismes” que volem?, segur i ho respecto, però el país ha de ser independent amb la seva gent a dintre, i la gent de Catalunya és la que és i com és, i el que s’ha d’aconseguir és que es posicioni a favor de la independència. Quan la tinguem ja tornarem a parlar d’estereotips polítics.

 

 

28-05-16

PER QUINA RAÓ?

Amb poques hores de diferència la Mònica Terribas ha entrevistat al senyor Costas, President del Círculo de Economía, i al senyor Barrientos President del TSJC. En els dos casos em vaig donar compte d’una cosa que em va desagradar profundament i que no és altra que tant l’un com l’altre van dir una o dues frases en català al principi de la respectiva entrevista (per condescendència?) i després la van fer tota en castellà. Em desagrada i no ho puc entendre. Estem parlant de dues persones altament qualificades i preparades a les que es pot suposar un nivell intel·lectual superior a la mitjana i que porten entre 30 i 40 anys vivint a Catalunya. Si la Mònica Terribas pot parlar la seva llengua, la d’ells vull dir -de fet com ho fem  qualsevol de nosaltres-, per quina raó ells no poden parlar la nostra, de llengua?; si pels motius que deia abans descartem el tema de capacitat intel·lectual, només ens en queda una altre i la diré sense embuts: perquè no els dona la gana.

 

31-05-16

GARGANTÉ

Aquest home és centre de moltes de les informacions que corren pels mitjans i les xarxes, sobretot arrel de l’episodi amb els Mossos d’Esquadra. He vist una colla de vegades la gravació i n’he tret la impressió de que l’home buscava la foto, que la va aconseguir i que n’està traient rendiment. També he vist la suposada foto de la conseqüència del cop de porra que va rebre, i m’ha fet sorgir dubtes perquè es molta contusió per un cop que per la gravació no sembla una acció gaire contundent; també em fa dubtar la manca de reacció del senyor Garganté que, o és membre distingit d’algun club d’estoics, o té una resistència excepcional, perquè un cop corresponent al blau que exhibeix l’hauria d’haver literalment cargolat de dolor en aquell moment. En fi, algú ho havia de dir.

 

31-05-16

JO M’EMPIPARIA

Atenció Excepte Accés Mercat. Aquestes quatre paraules a un senyal de prohibició de circular  (disc blanc encerclat de vermell) que es veu qui hi ha prop d’un mercat de València han fet dir al Delegat del Gobierno de España al País Valencià que la seva voluntat d’españolitzar-ho és literalment  per “evitar tragèdies, accidents i víctimes mortals”, poca broma! (per cert, amb quins criteris els trien aquesta gent?). Si jo fos castellanoparlant m’empiparia com una mona si em tractessin d’imbècil que és el que aquest home fa; de debò es creu que no ho entenen?. D’entrada ha de suposar que no coneixen el codi de circulació que això és greu, i d’altra banda si qualsevol súbdit seu en aquestes condicions demà va a França i es troba amb el mateix senyal dient “Attention Excepté Accés Marché”, o a Anglaterra “Attention Excepting Market Access”, o a Itàlia “Attenzione Eccetto Accesso Mercato” que suposa aquest home que farà el súbdit en qüestió, que passarà a tota velocitat per allà?. De riure, si no fos perquè és una demostració més de l’odi malaltís d’aquesta gent contra tot el que no sigui la més rància, i mai millor dit, uniformitat “española”.

 

03-06-16

CUP UNA VEGADA MÉS

Ara toca “xou” pressupostos. L’estat, econòmicament parlant,  ens té agafats per on tots sabem. Partint d’aquesta premissa vull imaginar-me que redactar uns pressupostos pel país deu ser més complicat que muntar un trencaclosques d’aquells de molts milers de peces; doncs bé, seguint amb el símil del trencaclosques, una vegada el Vicepresident Junqueras i el seu equip han aconseguit muntar-lo posant amb cura cada peça al seu lloc, arriben la colla aquesta de la CUP i com aquell veí o cosí rebec que tots hem tingut, li engeguen una trompada i au, tot desmanegat; això és ni més ni menys l’esmena a la totalitat que han presentat, i que diuen que mantindran, aquesta gent. Us felicito fills.

 

03-06-16

I MÉS CUP

De tant en tant els resultats electorals donen, a l’hora de formar govern, protagonismes exagerats a formacions de les que en calen els vots. Això es tradueix sovint en una sobre-representació d’aquests partits en el govern de torn.

Aquí els perversos resultats del 27 S van donar una força exagerada a la CUP; i aquests, per fer-ho més pervers encara van negociar a preu d’or el seu recolzament extern (pas al costat de Mas) enlloc d’entrar al Govern, tasca sempre incòmoda, que crema a qui l’exerceix i que sobretot, compromet i clar, és més còmode estar nedant entre dues aigües i malgrat acords signats -dels que ja han dit que es volen “deslliurar”(!)-, votar el que els sembli cada vegada. Ara presenten una esmena a la totalitat als Pressupostos del Govern que és realment un torpede a la seva línia de flotació i de passada a la del procés. Aquesta gent exerceix una veritable “dictadura de la minoria” i tenen un país sencer sempre pendent de les seves paraules i accions. I el que és més perillós: l’absolut convenciment que tenen d’estar en possessió de la més absoluta de les veritats; m’ha fet força angúnia sentir unes declaracions de l’Anna Gabriel a Huesca on diu, entre altres coses, ni més ni menys que: “nosotras hemos venido a cambiar el mundo”. Mama por.

 

03-06-16

JA TÉ LA FOTO

En aquest moment algun il·lustre membre del gremi de “Marcos y Molduras” de Madrid deu estar treballant emmarcant la foto d’en Messi assegut al banc dels acusats per encàrrec de l’omnipotent senyor Pérez (Florentino), com per encàrrec d’ell, probablement no explícit però diligentment portat a terme per qui ha correspost,  ha estat en Messi portat al banc en qüestió. No tinc res en contra que una persona com aquesta (Messi) pagui el que li toqui pagar, al cap i a la fi, amb la centèsima part del que li quedi lliure d’impostos, qualsevol persona normal estaria contenta com un gínjol; el que si que no té cap explicació lògica és que només siguin jugadors del Barça els que facin les coses malament, no m’ho crec; vaja, que no cola. Probablement estiguin pagant les megalomanies de l’amo de la plataforma Castor i també, perquè no?, la part de “procés” que els atribueixin des de Madrid.

 

06-06-16

POSSIBLE RESULTAT

Demà es reuneixen els de la CUP per a decidir què fan amb els pressupostos. Ho decidiran votant, evidentment. Perquè no fem una porra a veure qui encerta el resultat?. Jo dic que quedaran empatats: 573,5 a 573,5. Un pèsol?.

 

07-06-16

Amb els d’aquest matí ja he passat la barrera dels 1.000 Kmts. correguts des de l’1 de Gener!!

 

 

08-06-16

ACLARINT EL PANORAMA

D’ençà el 27 de Setembre hi ha hagut molt soroll i molta indefinició al respecte de la posició de la CUP envers el procés cap a la independència de Catalunya. La mateixa nit electoral, amb els resultats a la ma, es va començar a enterbolir l’horitzó, enterboliment que es va anar accentuant en les setmanes posteriors; després, al llarg de les llarguíssimes i quasi vergonyants negociacions per obtenir el cap d’en Mas per part de la CUP, el panorama s’anava aclarint per veure qui eren, què volien i de quin costat estava aquesta gent; per fi, avui ho tenim totalment clar, ratificant la seva esmena a la totalitat dels pressupostos queda clar que a aquesta gent els importa un rave el país i la seva independència i només estan a les seves dèries totalitàries -no hem d’oblidar que la implantació de les idees d’aquesta gent sempre ha derivat en règims dictatorials- que de rebot afavoreixen i allarguen la submissió de Catalunya a la españa més rància i espoliadora. I que consti que malgrat que tinc fortes temptacions per fer altrament, al menys de moment crec, i vull continuar creient que les motivacions només són ideològiques. Per tant el panorama és, partits unionistes: PP, C’s, PSOE (PSC), Podemos (i derivats), Unió (si encara hi queda algú), i també i de ple dret la CUP; més clar l’aigua. La resta som els que volem un país independent; serem més o serem menys, serem prou o no serem prou, però ara al menys sabem qui som i els que som.

 

10-06-16

SORT D’ESPAÑA

És el que va dir aquest personatge que si no fos perquè és tètric seria ridícul nomenat Montoro. I per provar-ho tenim un exemple ben proper: dilluns passat un petit incendi a l’estació tancada Mont-Roig del Camp va provocar una avaria en el sistema de senyalització de la línia fèrria i que ara s’ha de fer de manera manual; avui, quatre dies després, segueix sense funcionar i ja han anunciat que la reposició del servei no té data. Abans de continuar, un aclariment: aquest tram de la línia ferroviària que uneix Barcelona amb València travessa les principals localitats de la Costa Daurada pel mig dels nuclis urbans amb una via única que és ni més ni menys que la mateixa que va ser posada fa uns cent-trenta anys!. Doncs si senyor Montoro, sort d’España, però sap?, els catalans som tant “rarets” que més ens estimem anar solets pel món, que de la mà de la magnànima España.

 

10-06-16

CUP, I VAN…

La gent de la CUP, si aquests que parlen de trencar amb l’estat espanyol immediatament, que van tombar els pressupostos de la Generalitat perquè no eren prou rupturistes, que volen implantar la república catalana socialista, anticapitalista, feminista -sobretot-, animalista, ecologista i amb tots els “istes” que s’hi puguin afegir, ara que s’ha obert la campanya electoral per al 26 de Juny a la que no es presenten, recomanen als seus votants de fer-ho a favor de Podemos. D’això en dic jo coherència si senyor!; Podemos, una formació de la que tots els seus líders es confessen unionistes, i que, com a màxim i segons d’on bufa el vent, mig diuen amb la boca petita que qui sap si estarien disposats a un referèndum, prèvia la corresponent reforma de la seva sagrada constitució. Una pregunta: que sou monàrquics?, només ho dic perquè al cap de caps de Podemos cada vegada que veu al rey dels espanyols les cames (i la cua) li fan figa!. Gent de la CUP, no sabeu on aneu… o si?.

 

11-06-16

PODEMOS I LA NOVA POLÍTICA

Els de Podemos, o com sigui que es diguin, que són molt moderns i enrotllats, han tret un programa electoral en format “catàleg IKEA” (per cert, com a model del que suposadament preconitza aquesta gent, IKEA més aviat desentona, no?). En fi, tornem a la modernitat de Podemos, i ens trobem que, oh sorpresa!, en la proposta no. 347 del catàleg es decanten sense matisos per l’eix ferroviari que travessaria els Pirineus per l’Aragó oblidant-se totalment de l’eix mediterrani. Per cert, saben aquesta gent el que sobre aquest tema opinen els “vells” partits espanyols?, doncs exactament el mateix!!; nova política i noves idees, si senyor!.

 

11-06-16

ENGALIPAR ELS CATALANS

Malgrat allò força vell de l’espanyol de dretes i l’espanyol d’esquerres, hem de reconèixer que de diferència quan es tracta de Catalunya sí que n’hi ha alguna, bàsicament d’estil; així ens trobem que l’especialitat dels de dreta i extrema dreta (PP, C’s, Vox, UPyD -no sé si existeix encara-, etc.), quan es refereixen a nosaltres ho fan sempre amb cara i amb to de bronca i dient no a tot, l’especialitat dels suposats amics d’esquerra (PSOE, IU, Podemos, etc.), és fer cara de bona gent, emprar tons i paraules mel·liflus per dir-nos que qui-sap-potser si un any d’aquests podrien millorar-nos el finançament; que qui-sap-potser fins i tot reformarien -poquet- la seva sagrada i immodificable constitució per qui-sap-potser deixar-nos fer una mica de referèndum; que qui-sap-potser ens reconeixerien les nostres “singularidades” com diu l’inefable líder(?) dels socialistes. O sigui engalipar, o al menys intentar-ho, els catalans. Amb “amics” així…

 

12-06-16

CREURE EN PODEMOS

Fa un parell de dies parlava del punt 347 del seu programa-catàleg; avui ens podríem fixar en el punt 277 que també va sobre un tema que als catalans ens interessa molt i que no és altre que el mal nomenat “dret a decidir” (mira que en fa d’anys que està inventat el terme “dret d’autodeterminació”), i al respecte diuen: “aseguraremos el derecho de los gobiernos autonómicos a celebrar consultas a la ciudadanía sobre el encaje territorial del país”, això dintre de “el marco del debate sobre el cambio constitucional”, i dintre d’aquest mateix marc “reconoceremos constitucionalmente la naturaleza plurinacional de españa”: Ole tú!; si amb tot això hi ha algú amb aspiracions d’independència cap al nostre país que creu en aquesta gent (o quasevol de les seves “confluències” -quina mania amb inventar definicions-) i els vota, que s’ho faci mirar ben mirat.

 

14-06-16

MOLTA BARRA

És del que fan gala la senyora Colau i el senyor Domènech quan surten als mítings electorals proclamant el seu recolzament al corredor ferroviari mediterrani. I és que es necessita molta barra quan a aquell  programa electoral tant “xupiguai” que han editat, concretament al seu punt 347, diuen amb totes les lletres que la seva opció és fer passar l’enllaç ferroviari amb Europa travessant els Pirineus per l’Aragó. A part de tenir molta barra, això només ho pot fer algú que compta amb que la seva “parròquia” no es llegirà pas el programa en qüestió i així engalipar-los, mentir-los descaradament vaja, és fàcil. Que sigui fàcil no vol dir que sigui honest ni decent senyora Colau (i companyia), son vostès uns barruts.

 

14-06-16

LINIES ESBORRADES

He sentit que el senyor Iglesias va dir al debat d’ahir que en política a l’hora de negociar no hi ha d’haver “línies vermelles”; sembla a més que ho va dir perquè algú li va preguntar pel “tema català”. De tota manera no calia esperar aquesta declaració ja que llegint el seu programa-catàleg, al punt 277 deixen ben clar que dintre de “el marco del debate sobre el cambio constitucional”, asseguraran “el derecho de los gobiernos autonómicos a celebrar consultas a la ciudadanía sobre el encaje territorial del país” i, sempre dintre d’aquest mateix marc “reconoceremos constitucionalmente la naturaleza plurinacional de españa”. Queda clar?; ho dic així perquè els seus barruts turiferaris catalans, llegeixis Colau-Domènech, van per carrers i places omplint-se la boca de “dret a decidir” i de referèndums. Doncs això: línies esborrades i, sobretot, molta barra.

 

15-06-16

UEFA

L’actuació d’aquest organisme regit per una colla de sàtrapes, Blatter i Platini en son exemples, és al·lucinant ja que va i multa la federació russa amb 150.000 € pels fets de Marsella. S’ha de reconèixer la seva coherència i equanimitat(?): el mateix import per veritables batalles campals amb desenes de ferits i fins i tot un mort que per l’exhibició festiva i pacífica d’estelades per part dels seguidors del Barça. Parlant de sàtrapes, el President interí o accidental de l’organisme en qüestió és l’español Villar, no?; només per deixar-ho clar.

 

16-06-16

RENFE – ADIF

Fa gairebé dues setmanes que un petit incendi a l’antiga estació de Mont-Roig del Camp va malmetre el sistema de comunicació i senyalització de la línia fèrria Barcelona-València. El tram entre Tarragona i l’Ebre és de via única (la mateixa que es va instal·lar a finals del segle XIX!!) i que l’estació està tancada com a tal fa molts anys, o sigui que no és cap nus tipus Sant Vicenç de Calders ni molt menys, per tant, l’avaria no és pas d’una gran instal·lació d’alta i complexíssima tecnologia, si no que és de la instal·lació corresponent a una línia secundària i amb poc trànsit. Avui continua sense ser reparat i el servei patint gravíssimes afectacions -voldria suposar que sense cap perill- de retards, trens suspesos, etc. Tenint en compte el que deia abans de l’aparent i lògica poca envergadura de l’avaria, perquè no es repara?, doncs ni més ni menys perquè no els dona la gana als senyors de RENFE, ADIF i ministeri corresponent. Aquesta és l’actitud d’espanya envers nosaltres. Si amb situacions com aquesta la gent no obre els ulls i es dona compte de les coses….

 

18-06-16

ESPORT I POLÍTICA

L’altra dia taules d’alts mandataris del PP mirant el partit de la seva selecció, ahir pantalla gegant al Passeig Lluís Companys de Barcelona amb Rivera, Arrimadas i Girauta entre altres, disfressats de “forofos” de “la roja”. En veure aquestes imatges em venen dubtes de si son aquesta mateixa gent els que s’omplen la boca dient que no s’ha de barrejar política i esport. És normal que cadascú miri el que vulgui i admiri el que li sembli, però aquestes actituds no em semblen pas un exercici de coherència gaire reeixit.

 

18-06-16

SÁNCHEZ

El 15 de Maig de l’any passat, vaig publicar un escrit en el que entre altres coses i parlant dels socialistes deia: “i ja no parlem del líder suprem, l’ínclit Pedro Sánchez que va passejant la seva cara guapa o això sembla que ell es creu, però al meu entendre el que si que té és un greu problema d’imatge perquè sempre que el sento, a part de que no diu res que pagui la pena, em sona a “buit”, a fals vaja. D’altra banda, pel que fa a nosaltres, i mal que li pesi a l’Iceta, només cal escoltar-lo una mica per veure que no es desvia ni un mil·límetre del que preconitza el PP…”, no és per posar-me cap floreta, però ha passat més d’un any i crec que és perfectament descriptiu i vigent. Ah! i per si no ho vau llegir en el seu moment, hi ha una descripció d’aquest home de l’Emili Alzamora que és genial i que diu que: “parla com un personatge secundari de La Venganza de Don Mendo”. En fi, és el que hi ha.

 

 

 

 

19-06-16

MENTIDER I MALA PERSONA

Això és aquest personatget cap d’un partit sortit de no se sap d’on (o si?) i finançat no se sap com (o si?) com és Ciudadanos, del que el tret més sòlid de la seva nebulosa ideològica és l’anti-catalanisme visceral. Aquest personatget és el senyor Rivera que ahir va deixar anar una piulada on diu textualment que “vengo de una tierra donde tienes que partirte la cara literalmente para poder hablar en castellano”. S’ha de ser molt mentider i molt mala persona per deixar anar una frase com aquesta perquè aquest personatget, que ha nascut i viscut a Catalunya -de català no n’és perquè odia profundament el país-, sap perfectament que avui encara qualsevol català ha de fer esforços importants i exercir una militància catalanista de pedra picada si vol viure un dia, només un sol dia sencer, al seu país parlant només la seva llengua; aquest personatget, que en la llengua que ell tant estima se’l podria qualificar de “petimetre” (personaje que cuida demasiadamente de su compostura, segons el diccionario de la RAE), sap que a qui li poden partir la cara o com a mínim engegar-li un bon moc és al català que no canvia automàticament al castellà quan es troba un castellano-parlant que pot ser fins i tot un que porti anys i panys vivint aquí, o un immigrant que només parla castellà i se sent amb dret d’esbaconar-te si no li parles en la llengua del “imperio”. Li repeteixo senyor Rivera, vostè és un mentider i una mala persona, a més d’un “petimetre”, clar.

 

19-06-16

EL COTÓ

Hi havia un anunci en el que un majordom tot estirat passava un cotó fluix per una superfície suposadament neta; en deien “fer la prova del cotó”. Passant-ho a l’àmbit de la política, ja sabem que hi ha partits amb els que no cal fer-ho perquè la crosta que porten damunt és prou evident: PP, C’s, i també PSOE (existeix el PSC?).

Però amb això de la mal nomenada “nova política” que ve a ser allò que l’inefable Rodriguez Zapatero nomenava “talante”, hi ha una formació que s’ha presentat com a moderna, oberta, dialogant, republicana, etc. però que quan un pretén fer-li “la prova del cotó” aquest queda ple de pols, greix i sutge. Em refereixo a Podemos i tot el que penja al seu votant es diguin marees, confluències o el que sigui. El seu cap es defineix com a republicà, però quan veu el rey dels españols per la cueta per afalagar-lo; es diuen molt oberts però li ha faltat temps al senyor Iglesias en dir que “Gibraltar és espanyol” i per tancar aquest cercle m’agradaria saber què opina de Ceuta i Melilla; al seu catàleg-programa electoral hi consta escrit amb totes les lletres que prioritzaran la connexió ferroviària per l’Aragó travessant el Pirineu (senyor Domènech ja pot vostè cantar missa sobre el corredor mediterrani, que qui mana mana); durant el debat televisiu de l’altre dia el senyor Iglesias, d’un cop de goma va esborrar  qualsevol suposada línia vermella que es podés referir a l’autodeterminació del nostre país, ah!, i qui en tingui algun dubte, que consulti el punt 277 del catàleg abans mencionat; la seva sòcia i delegada a València senyora Oltra s’apunta a la tàctica Diaz per clamar contra el suposat favoritisme de Madrid envers Barcelona (Catalunya); desastres de rodalies de Catalunya vs AVE’s per tot arreu: digui senyor Iglesias?, és que no el sento, ah! que no té res a dir-hi?, queda clar doncs. I si un té una mica de paciència i estómac, que per llegir programes electorals se n’ha de tenir força, veurà que la formació podemita, tant moderna i enrotllada ella, és sense cap dubte ni mania, uniformadora i re-centralitzadora com la que més. I per acabar-ho d’arrodonir dedica bona part dels seus esforços literalment a enredar-nos a nosaltres els catalans. O sigui un altre partit espanyol, amb cueta això si, ves quin consol.

 

20-06-16

PATINT PEL DOMÈNECH

Vaig veure el debat ahir al vespre i vaig patir de debò per un dels candidats, concretament pel de Podemos, el senyor Xavier Domènech que va fer mil filigranes i giragonses per evitar donar una resposta clara i directa a les preguntes clares i directes que li adreçava el candidat d’Esquerra, senyor Rufián; no sé si va ser pitjor el remei que la malaltia perquè la sensació que donava el senyor Domènech era molt lamentable. De tota manera és normal i això passa per ser sucursal de partits estatals amb interessos molt diferents als que haurien de ser els d’un partit català i que fins i tot porten escrit i ben escrit en el seu programa el que farien si arribessin a manar a espanya i que son accions contràries al que convé a Catalunya (només cal veure, entre altres, els punts 139, 154 i 277 del programa-catàleg “super-guai” que han editat i que en el fons és més ranci que aquella cansalada que ja s’ha fet groga), i encara passa més si es vol enganyar als conciutadans dient-los el que no és ni està escrit; tingui-ho en compte per properes ocasions, senyor Domènech.

 

 

 

21-06-16

GRÀCIES SENYOR IGLESIAS

Aquest home, paradigma de la nova política, de les noves formes, de polític enrotllat, defensor de mil causes perdudes, darrerament va perdent llençolets com aquella bugadera. Així en pocs dies ha perdut un referèndum, un corredor ferroviari, possibles descentralitzacions de l’estat espanyol, i altres; també ha trobat coses, per exemple ha trobat un rei, ha trobat el penyal de Gibraltar, i pel que fa a Catalunya i els seus ciutadans, avui m’ha semblat que va trobar el que podria ser la pedra filosofal d’aquesta campanya quan es veu que va dir que “Catalunya podria jugar la Eurocopa”!, home senyor Iglesias, això sí que és concloent, vostè ens deixa jugar aquest torneig (gràcies senyor Iglesias) i tots ens tirarem per terra per fer-li de catifa perquè pugui passar sense embrutar-se les sabates. Marededéu quin nivell intel·lectual i polític. Senyor Domènech, que hi és?.

 

21-06-16

ESPAÑA ÉS DIFERENT

Ara surten unes gravacions on es pot sentir el ministro aquell que va pel món amb un àngel-ajudant (en Marcelo) i el director de l’oficina antifrau de Catalunya, conspirant obertament per veure de trobar proves contra gent d’Esquerra Republicana. Pel que sembla no hi ha dubtes en les veus ni en el que diuen. Una pregunta feta amb tota la innocència del món: a quina hora han dimitit aquests dos impresentables personatges?; si faig la pregunta és perquè en qualsevol país mitjanament homologable des d’un punt de vista democràtic la dimissió s’hauria produït amb segons de diferència de l’aparició de la notícia. Ja m’avisareu quan ho hagin fet.

 

22-06-16

PREOCUPAT

M’equivoco de gaire si suposo que el més gran motiu de preocupació del senyor (no perdem l’educació) Rajoy aquest matí de tempesta – escàndol perfecte per les gravacions del seu ministro que per si hi faltava algun al·licient l’impliquen a ell i tot, és el penalti fallat pel tal Ramos i la derrota de “la Roja”?.

 

 

22-06-16

INDECÈNCIA SENSE LÍMITS

És la demostrada pel ministro del Interior del gobierno de españa. No hi ha dubte que conspira per emmerdar polítics independentistes catalans; en cap moment ni ell ni el seu “col·lega” han intentat negar la veracitat de la gravació i enlloc de dimitir immediatament que és el que faria qualsevol persona mitjanament decent a un estat mitjanament decent, va i comença a parlar de que si el persegueixen, de que si ho han tret a quatre dies de les eleccions per perjudicar-lo i que, evidentment, de dimissió res de res, ben al contrari, fins i tot amenaça d’obrir una investigació per trobar i castigar al que ho ha enregistrat i filtrat. Aquest personatge hauria de tenir en compte que el que ha sortit contra ell en un moment deliberadament buscat o no, com a mínim és cert, cosa que no eren els informes que van sortir en dates també molt “oportunes” contra el President Mas, i també contra el Sr. Xavier Trias; ah!, i els que els van difondre deien que venien de organismes depenents del Sr. Fernández. És indecent.

 

22-06-16

UN ÀNGEL POC EFICIENT

I en Marcelo, com és que li deixa fer aquestes coses tant lletges al senyor Fernández?, com a àngel de la guarda no sembla gaire eficient, no?.

 

23-06-16

MALES PERSONES

Deixem de banda la política, s’ha de ser molt mala persona per dir el que va dir aquest personatge que avui encara és el Director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya: “les hemos destrozado el sistema sanitario”; s’ha de ser mala persona per dir-ho i vantar-se’n però encara s’ha de ser més mala persona per fer-ho perquè “destrossant” el sistema sanitari es fa patir als professionals de la sanitat, es fa patir a la societat en general, es fa patir molt als malalts amb retards angoixants; de debò que per aquest home (em costa dir-li senyor) la política passa per damunt de les necessitats i les angoixes de la gent que a més és la més desvalguda de la societat?, tant ell com el seu pietós interlocutor han pensat que “destrossant” el sistema sanitari han pogut provocar, vaja segur que han provocat, morts evitables?, no els importa això?, què son per a ells aquestes morts, “danys col·laterals” per la defensa de la sagrada unitat de la seva sagrada pàtria?. Son males persones, molt males persones.

 

23-06-16

INTOLERABLE

La compareixença d’aquest personatge que dirigeix l’Oficina Antifrau de la Generalitat. Intolerable que un paio com aquest vagi al parlament d’un país (i mira, per aquelles coses de la vida, aquest país és el meu!), i literalment, i perdó per l’expressió, s’hi cagui al mig. No és altra cosa que això el que ha fet aquest home aquest migdia: xulo, prepotent, despectiu, amenaçant, brandant un exemplar de la normativa de l’Oficina, dient que si el treien els Tribunals ja hi dirien la seva, no ha dit allò tant suat del “no sabe Ud. con quién está hablando”, però se li ha entès perfectament. Vergonyós, impresentable i intolerable. Em queda un dubte molt gros: qui el va nomenar?, d’on van treure el seu nom?, no hi havia gent més idònia?. A part de l’emprenyada, he passat vergonya.

 

24-06-16

DE ALFONSO

No em trec del cap la compareixença d’aquest home davant el Parlament de Catalunya. Vergonya aliena. En diferents punts de la seva lamentable intervenció va presumir de jurista, i com a tal, va dir que les gravacions (en cap moment va desmentir res del seu contingut) eren il·legals i que en l’àmbit jurídic del que ell n’és membre (distingit?) una prova il·legal no existeix, per tant, res a fer contra ell ni contra el seu interlocutor. Es necessita tenir penques!. Miri senyor de Alfonso, la gent normal no som juristes però segur que tenim la decència una mica més desenvolupada que vostè; a nosaltres se’ns en refum que pugui ser una prova legal o no, però la conversa és real i s’hi diu el que s’hi diu, i entre altres coses vostè es vanta d’accions com la d’haver “destrossat” el nostre sistema sanitari que ha costat molts sofriments en forma d’esperes i segur que també ha costat força vides degut a retards evitables en atencions o intervencions. A més de jurista vostè també es proclamava creient, en què dimonis creu vostè?. Marededéu quina barra.

 

 

26-06-16

IMATGES D’UN ALTRE TEMPS

Acabo de veure un senyor amb una gorra vermella i un pal vermell a la mà, donant la sortida a dos trens a l’estació de Cambrils. I tenim els resultats electorals que tenim. Es veu que els unionistes no agafen el tren (ni es posen malalts). Marededéusenyor, no ho puc entendre.

 

26-06-16

ESPAÑA ÉS DIFERENT

Que n’era de real i clarivident l’eslògan de Fraga, perquè si, perquè espanya és realment diferent. Un partit com el PP podrit fins la medul·la, corrupte fins a límits inimaginables, amb escàndols a tots els nivells, amb un ministre enganxat in fraganti mentre conspirava i junt amb el seu interlocutor es vantaven d’haver trinxat el sistema sanitari de Catalunya, va i guanya una vegada més les eleccions. El que en qualsevol país homologable democràticament hauria suposat un devessall de dimissions i destitucions amén d’una desfeta electoral, doncs no dimiteix ningú, no es destitueix ningú, i milloren els resultats electorals. Senyors ja s’ho faran, nosaltres hem de marxar, això és insofrible.

 

26-06-16

FILTRACIÓ

Amb l’aparició de les gravacions entre el ministre del Marcelo i aquest fosc personatge que encara dirigeix l’Oficina Antifrau de Catalunya, es va generar la incògnita de qui havia fet la filtració. A la vista dels resultats de les eleccions d’avui em sembla molt clar: van ser ELLS, els del PP. Ho van fer conscientment i en el moment oportú; les gravacions potser que els hagi fet perdre algun vot a Catalunya, pocs de tota manera, però els en ha fet guanyar a Espanya on aquesta gent han passat a ser herois patriòtics combatent els pèrfids separatistes catalans.

 

 

 

 

26-06-16

COLAU & CIA

Ahir a la nit vaig sentir els discursos de la senyora Colau i del senyor Domènech i a part de no dir res, m’han demostrat que el més nou i modern de la seva “nova política” son les morrejades Iglesias / Domènech. Pel demés demagògia i fum.

 

26-06-16

EL PP I LA CORRUPCIÓ

Compareixença del senyor Rajoy a la balconada del seu partit a Madrid rodejat de la plana major del PP i enmig de l’eufòria de la seva gent. La imatge no pot ser més esperpèntica si tenim en compte que, entre altres milers de casos de corrupció, les reformes que s’hi van fer van ser pagades amb diner negre. Això només pot passar a espanya.

 

26-06-16

CENTRE POLÍTIC

Sentir ahir a la nit el discurs de l’Albert Rivera auto-situant-se en el centre polític em va fer al·lucinar; si aquesta gent són el centre, on és la dreta de la dreta?.

 

27-06-16

DIA DESPRÉS

El senyor Domènech, el cap (per delegació de la senyora Colau) de la sucursal de Podemos a Catalunya ja es va esbravar ahir queixant-se d’una campanya agressiva contra ells i aquest matí hi ha tornat carregant especialment contra CDC. No pensa que potser que això sigui conseqüència de la campanya plena de mentides i contradiccions amb els seus caps de Madrid?: corredor (madrid)terrani, línies vermelles esborrades, referèndums posposats sine die, re-centralització programàtica gens encoberta, ensenyament re-centralitzat, etc. El problema dels programes electorals és que sempre hi ha algú, encara que pocs, que se’ls llegeix i clar, passa el que passa. No es pot enganyar impunement la gent senyor Domènech. Vostès s’ho miren tot en clau espanyola i hi tenen tot el dret, faltaria més, i jo ho respecto; al que no tenen cap dret i ni jo ni crec que ningú respecti, és intentar aconseguir vots a base de mentides descarades.

29-06-16

SON LO PITJOR

Els senyors Fernández i De Alfonso, son la imatge de lo pitjor que pot produir la nostra societat. Sempre han tingut poder, sempre han viscut dels pressupostos, son gravats durant hores de converses que sintetitzen lo pitjor que una persona amb responsabilitats polítiques o sense pot arribar a fer i fins i tot es vanten d’haver-nos destrossat la sanitat. Aquest parell enlloc de mostrar-se avergonyits o penedits, es queixen del fet de que s’hagi fet la gravació i s’hagi difós, i sentia ahir el ministre aquest que disposa d’àngel de la guarda particular dient en to foteta que una querella per això “no pot tenir el més mínim recorregut judicial” perquè son proves obtingudes irregularment. Veure i sentir aquesta mena de gent fa por, perquè a un se li envà el pensament i els imagina capaços de fer molt mal en tots els sentits; de fet per culpa de les seves maniobres han mort moltes persones (podrien ser homicidis?). Lo pitjor de lo pitjor. I tots dos devots creients. Mare meva.

 

01-07-16

A MIL EUROS

Doncs si, l’ex-senyor antifrau no es movia de casa a menys de mil euros diaris; això és el que es dedueix de les xifres que publica  “elnacional.cat”. Aquest personatge es va gastar (alguna vegada en companyia d’altres membres de l’Oficina que comandava) més de cent trenta mil euros en viatges a la Índia, la Xina, Argentina, Estats Units, Romania, Russia, etc. Si un s’entreté a multiplicar els dies pel nombre de persones desplaçades i dividir el preu total del viatge per aquesta xifra, doncs el resultat sempre ronda els mil euros per persona i dia; això si, pagant nosaltres. Si senyor, amb dos pebrots, i visca l’austeritat; evidentment ja fiscalitzem a la resta del país perquè estalvii tant com calgui. Quin personatge!.

 

01-07-16

SILENCI EIXORDADOR

Continuo donant voltes a les gravacions d’aquells dos individus que conspiraven al despatx del que fa de ministre, i em ve al cap la manca absoluta de reacció a nivell espanyol a la frase més terrible (per mi homicida i per tant delictiva) que es va dir i que és aquella de “hemos destrozado su sistema sanitario”. Puc entendre que hi hagi gent no reaccioni davant moltes de les altres qüestions, totes escandaloses per si mateixes, però diguem que, al cap i a la fi, son temes polítics; ara bé, la frase aquesta hauria d’haver fet tremolar els fonaments del ministerio del interior, del palau de la Moncloa i de l’estat sencer i en canvi, silenci total: ni el rey dels españols, ni polítics españols, ni “intel·lectuals” o “artistes” defensors de variades causes perdudes, ningú, ni piu, un silenci eixordador. Hem de deduir que ja els està bé que algú es carregui el sistema sanitari dels catalans i de pas en palmin uns quants?. La reacció, o més aviat la no reacció, hauria estat la mateixa si la frase s’hagués referit a la sanitat de qualsevol altre part d’espanya?. Ho dubto molt.

 

02-07-16

SI NO FOS PELS DE DINS…

Tinc costum de sortir a córrer cada dia de bon matí. Per l’hora en que ho faig, sobre tot a l’hivern no acostumo a trobar gairebé ningú, però de cara al bon temps i sobretot els festius i caps de setmana hi ha força concurrència. Avui m’he trobat uns habituals d’aquesta època: una parella d’avis que van caminant i que encara no em clissen (soc fàcil de distingir perquè menys als calçotets -que no es veuen- porto senyeres i estelades per tot arreu) ja alcen els braços perquè em pari a fer-la petar un moment amb ells. Son ja força grans,  independentistes de pedra picada i la seva il·lusió és veure Catalunya independent. Avui el primer que m’han dit ha estat: “què noi (gràcies!!), ens en sortirem, no?; mecagoncony, si no fos pels de dins….”; aquest és el sentiment de molta bona gent, que “els de dins” ens estem fent la punyeta nosaltres mateixos i de pas al país.

 

05-07-16

UN ALTRE ESPECTACLE

Perquè, què és si no un espectacle el que han muntat avui jutges, fiscals i membres de la “benemèrita”?. Un espectacle i una malversació de fons perquè resulta que pel que he sentit, han mobilitzat tres-cents cinquanta efectius (“números” en deien en temps no gaire llunyans) per, entre altres coses, demanar a l’Ajuntament de Girona una sèrie de documents que porten anys penjats al web del consistori. Inútil el desplegament? i ara!, l’objectiu era el que era i aquest ha estat perfectament assolit i no era altre que el rebombori mediàtic que esquitxés el màxim possible CDC i a ser possible també el President Puigdemont. El que ho ha organitzat sap que el fet de que els documents fossin irrellevants, que ja fossin públics al web, etc. no té gaire per no dir gens, d’importància: la immensa majoria de la gent no passa del titular cridaner.

 

06-07-16

GENI

“Hem de construir un espai de l’esquerra nacional i sobiranista no subordinat”, quasi res la frase emesa per en Xavier Domènech; és per això que crec que aquest home hauria de ser immediatament inclòs a la categoria de “geni” perquè mira que té mèrit confegir una tal frase per no dir res!. I embolica que fa fort, a veure si hi continua havent un cert gruix de gent que se’ls continua creient i així ells queden be davant dels “jefes” de Madrid mentre intenten rebentar per dintre el procés català cap a la independència. Quins paperots ha de fer aquest home per intentar ser algun dia “ministro de la plurinacionalidad”!.

 

07-07-16

COLAU I LA RELIGIÓ

La inefable senyora Colau que va de laica, cosa contra la que no tinc res a dir ni molt menys, es veu que s’ha despenjat amb un twit felicitant el final del ramadà als seus conciutadans musulmans, cosa contra la que tampoc tinc res a dir ni molt menys. Ara bé, aquesta actuació em fa trobar en falta la felicitació als cristians pel final de la Quaresma; la felicitació als jueus per la Pasqua; la felicitació als hindús que no n’hi ha pocs a Barcelona i que també deuen tenir alguna festa més assenyalada. O és que per a l’alcaldessa de Barcelona hi ha religions més importants que altres?. Que tingui en compte que això de la multiculturalitat de la que tant li agrada presumir vol dir precisament això: “multi”, o sigui que no n’ha de deixar cap de banda, i menys que cap la que ha determinat la nostra identitat i assaonat tota la nostra cultura.

 

07-07-16

GALDÓN I ELS TRENS

Avui a la línia de tren entre Tarragona i València hi ha hagut l’enèsim incident, aquesta vegada més aparatós ja que els passatgers han hagut de ser evacuats caminant per les vies. Un dels passatgers se n’ha queixat i potser empipat com estava no ha emprat les paraules més adequades però el que ha dit no deixa de ser la veritat. La senyora Gemma Galdón, element destacada de Podemos s’ha quedat descansada titllant el comentari de racista, xenòfob, igualant-lo a la Lliga Nord i a l’extrema dreta i dient a més que era insolidari i contrari a la justícia social!. Primer, m’hauria agradat veure la seva reacció a les 10 del matí caminant pel pedregar de la via sota un sol de justícia. Després, ja ho sap aquesta dona en quina situació està aquest tram, que acumula diàriament des de temps immemorials retards de molts minuts i fins hores en segons quins trens?, o és que té el cap massa decantat cap al corredor dels pirineus com els seus “jefes” madrilenys que fins i tot el van posar al programa electoral?. Ai senyor!.

 

08-07-16

EL REY DELS ESPAÑOLS

Felip VI és el rey dels españols, i com a tal ha decidit que a l’àpat que ha de compartir amb el President dels Estats Units només hi vagin españols i en conseqüència n’hi ha vetat la presència a CDC i ERC, a més del PNB. Li hem d’agrair a aquest home el primer reconeixement oficial i d’alçada (segons diuen, és la primera autoritat de l’estat) de que els catalans no som espanyols. Ja fa temps que dic que allà ho tenen més clar del que ho tenim nosaltres aquí.

 

08-07-16

OBAMA VS FELIPE VI

I diu Obama: a mi les darreres eleccions em van votar uns 66 milions de nord-americans, però com que només puc governar dos mandats, el proper Gener me n’he de anar; i diu el rey dels espanyols: quin rotllo, que complicat ho feu!, en això als americans us queda molt per a aprendre, fixa’t que jo no he de plegar fins que em mori i en vaig tenir prou amb un sol vot emès fa més de quaranta anys, el de Franco a favor del meu pare; mira tu si ho fem fàcil aquí!.

 

12-07-16

MÉS TRENS

Tragèdia ferroviària a Itàlia per un xoc frontal en una línia de via única. El pensament m’ha anat cap a la línia que travessa la Costa Daurada des de Tarragona fins a prop de l’Ebre, que també és de via única, que travessa pobles, urbanitzacions, càmpings i el que calgui per la mateixa via única instal·lada a finals del segle dinou i en la major part de llocs sense cap mena protecció ni separació amb els camins, carrers, jardins, etc.. A més, fa un més llarg que degut a una avaria, aquesta línia és operada manualment (impagable veure sortir un senyor amb gorra vermella i un pal vermell a donar la sortida als trens en ple segle vint-i-ú!). Si això no s’ha reparat en poques hores és perquè no els dona la gana, perquè el sistema per una línia així no deu ser pas d’una gran sofisticació. Adif, RENFE, Ministerio, Ministra, on son?; pensen fer alguna cosa?; si passa alguna desgràcia -el cel no ho vulgui- a qui li engegaran les culpes?. Ah!, que estan vostès molt ocupats fent línies d’AVE des d’enlloc fins al no-res i no es poden ocupar d’aquestes misèries; doncs gràcies, gràcies per l’aclariment.

 

13-07-16

GROUXO RIVERA

Després de passar-se dues campanyes electorals dient que per cap conducte farien ells President del govern d’espanya a Mariano Rajoy, en quant l’han collat només una miqueta, al senyor Rivera li ha faltat temps per aplicar aquella màxima marxista (de Grouxo Marx) de “aquests son els meus principis, però si no li agraden en tinc d’altres” i dir que ells s’abstindrien per facilitar la investidura. Perfecte senyor Rivera,  tot per la cadira!. Això si, vostè a les fotos continuï posant cara de primer-de-la-classe / gendre-ideal i tibant-se bé les mànigues i estirant-se l’americana, no sigui que se li faci alguna arruga, però pensi que hi ha altres arrugues i taques més difícils d’eliminar i que tard o d’hora surten com ara les de fer campanyes electorals basades en mentides o escampar conscientment fems (falsos). Ja s’ho trobarà.

 

15-07-16

PARIN QUE BAIXO

Vull “baixar” de l’estat español, aquest estat personifica totes les tares i lacres que es poden atribuir a un estat o a un sistema polític:  des de la corrupció que comença pel seu rei emèrit enriquit fins a límits obscens sense que ningú el posi en qüestió, passant pel partit hegemònic dels darrers anys amb centenars d’imputats/investigats i amb certeses sobre ell tals com haver pagat les obres de la seva seu amb diner “negre” i amb lligams evidents entre les cúpules polítiques i les elits financeres. Un estat en el que es desconeix què és la separació de poders i on la fiscalia del Tribunal Suprem “no veu indicis de delicte” en les escandaloses  converses gravades entre el ministre de l’interior i el cap de l’oficina antifrau de Catalunya. Tot això, que en qualsevol estat mínimament homologable hauria provocat una allau de dimissions i destitucions, a espanya encara premia al partit en qüestió  amb millors resultats electorals. Doncs entre moltes altres coses és per això que vull baixar, que vull marxar, i vull la independència de Catalunya amb l’esperança de que sigui un país nou, net i just.

 

18-07-16

PODEMOS

Els de Podemos a Catalunya, estan elevant per moments el seu grau de patetisme: ahir es despenja el senyor Domènech oferint càrrecs, llocs a la Mesa del “Congreso de los Diputados”, i com si ja s’hi trobés, dient que permetria que els diputats catalans parlessin en català; i aquest matí els del PP i C’s, sense dir-li ni bon dia, van i pacten la Presidència i la majoria dels llocs de la Mesa de la tal cambra. I ara què senyor Domènech?, i no digui que son les forces de dretes perquè en l’anterior intent de legislatura els del PSOE van pactar amb C’s (la dreta de la dreta) i no els va pas tremolar el pols. Li vaig sentir dir en campanya que vostès tenien poc menys que la pedra filosofal per arribar a acords amb españa i va definir aquest instrument com a “fraternitat”, però es va oblidar que aquesta paraula si no va acompanyada de la “liberté” i la “egalité” no serveix per gaire res. Però vostès, com que son tant “fraternals” volen continuar sent espanyols encara que aquests germans no els considerin iguals ni els atorguin el dret a la llibertat. Vagin fent.

 

19-07-16

DOMÈNECH I PODEMOS

De President del Congreso “in pectore” i ja repartint prebendes i tractes de favor, a la més que probable situació de no tenir ni grup parlamentari propi perquè als “jefes” no els dona la gana. Senyor Domènech, això li passa per ajuntar-se amb màfies, encara que siguin madrilenyes (o precisament perquè ho son).

 

 

 

 

20-07-16

O EM TIRO

Fa uns dies que demanava que paressin l’estat espanyol perquè jo en volia baixar. A la vista d’uns quants esdeveniments molt recents ho tinc més clar encara, tant que, si no paren per baixar… em tiro. M’explico: dilluns passat es van complir 80 anys de l’aixecament en armes de Franco i els seus col·legues; per allò dels aniversaris “rodons” podia haver estat una bona data perquè des de les instàncies del poder espanyol s’hagués aprofitat per entonar alguna mena de “mea culpa”, disculpa, o el que fos, però no, ben al contrari, es van celebrar misses, es va lloar la figura del personatge aquest, TV2 -que es paga amb els diners de tots- va emetre un infumable pamflet propagandístic perpetrat l’any 1.949, i mentrestant al mausoleu del Valle de los Caidos continuen les mòmies de Franco i Primo de Rivera, amb els cossos de milers de soldats republicans contra la voluntat de les seves famílies i altres milers de cossos que continuen, vuitanta anys després, llençats pels camps i pels vorals de les carreteres per voluntat expressa dels que manen a l’estat. O paren per baixar, o em tiro.

 

20-07-16

DESHONESTEDAT

“Avui gràcies a ERC i CDC hi haurà una mesa del Congrés dominada pel PP”; aquestes glorioses paraules les va pronunciar fa 24 hores el cap de llista de Podemos per Barcelona, senyor Domènech. S’ha de ser mentider, tenir mala fe, deshonestedat política, i fins i tot ser mala persona per fer una afirmació tal. Aquesta afirmació és mentida, ell ho sap, però també sap que hi ha molts dels seus votants que només miren els titulars i au, a fer-los passar bou per bèstia grossa!. Perquè no els explica el senyor Domènech a aquests votants quantes vegades ha votat Podemos al costat de PP i C’s al Parlament de Catalunya en el que portem de legislatura, fins i tot tombant els Pressupostos amb tot el que això significa per a les baules més febles de la cadena?; animi’s senyor Domènech, seria un bon exercici que de pas li podria anar bé per treure’s del damunt la imatge d’escolanet fidel dels Iglesias, Errejón, Echenique i demés.

 

 

 

 

21-07-16

PENSIONS GARANTIDES

És gran la barra que tenen els del PP a l’hora d’enganyar el seu electorat. Un tema recurrent durant la darrera campanya va ser que ells “garantien” les pensions, fins i tot que en garantien la seva pujada anual (home, aquest any crec recordar que les van apujar un 0,25%!!), i es van atipar de brandar el fantasma de la por a deixar-les de cobrar de cara als jubilats que son un gruix important del seu electorat. I per corroborar-ho i deixar palesa la seva seriositat i el respecte que tenen cap als electors, poques hores després de tancar les urnes treuen més de VUIT MIL MILIONS  d’€, i ahir MIL més del fons de reserva del sistema de pensions que ja s’ha quedat a un 40% del que era fa poc. Garantia de les pensions?, marededéu quina por!.

 

21-07-16

LA CARAMBOLA(?) DE L’HOMS

Ves per on que aquesta vegada, el fer la “puta i la Ramoneta” potser tindrà els seus rèdits. Em refereixo a la seqüela que estan deixant els ja famosos deu vots de “pares desconeguts” emesos l’altre dia al congreso i a l’actitud adoptada pel senyor Homs. Apart de que per raons evidents els vots no son del PP ni de C’s, l’únic que està clar és que tampoc son d’ERC; a partir d’aquí tot son especulacions: del PDC?, del PNB?, ves a saber!; i perquè no del PSOE o de Podemos amb el legítim ànim d’embolicar la troca?. Si el senyor Homs hagués dit que eren d’ells (qui sap?), o hagués adoptat una posició rotunda com la del senyor Tardà (perquè no?) les coses haurien quedat clares des del primer moment, però l’home, volgudament o no, va donar unes no-explicacions que no van convèncer ningú i que cadascú interpreta com vol i, de rebot, està aconseguint que la incipient aliança de PP i C’s trontolli i amb això també la investidura. Si és volgut, barretada al senyor Homs, i si és casualitat, doncs benvinguda!!.

 

22-07-16

AMBICIÓ, SUPÈRBIA I BARRA

Son les tres paraules que em venen al cap cada vegada que veig l’alcaldessa de Barcelona senyora Colau

 

 

22-07-16

DIFERENTS MESURES

Hi havia una vegada un jutge que en les seves estones lliures durant un temps es va dedicar a escriure un esborrany per una futura constitució per si en un moment donat el seu país arribava a esdevenir independent. Aquest jutge no va mai emprar ni temps ni recursos públics per fer el que va fer, vaja que ho feia com altres juguen al golf o van als toros, dit sigui sense cap ànim pejoratiu.

Hi havia un altre jutge, en excedència, que mentre estava exercint un càrrec depenent del Parlament de Catalunya es dedicava a destrossar sistemes sanitaris i a fabricar proves falses i falsos dossiers per intentar destrossar políticament i personalment gent quin únic pecat era pensar diferent a ell. Tot això ho feia en horari de treball i emprant recursos públics.

La cúpula del poder judicial español a un el va castigar amb una suspensió de tres anys. A l’altre en pocs dies el va reintegrar al seu càrrec anterior.  Endevinen quin és el castigat i quin el premiat?.

 

25-07-16

PODEMOS ES VA DEFININT

Dos personatges sinistres es vanten, en una conversa que creuen privada, d’haver-se carregat el nostre sistema sanitari. Qui més qui menys els ha criticat, llevat de PP i C’s (PSC, que hi ha algú?); la setmana passada l’ANC organitza una espectacular acció de protesta a la Plaça Major de Vic, i oh sorpresa, un partit nomenat Podemos, va i critica furiosament l’acció amb frases del calibre de: “el futur de Catalunya pot ser o no una república independent, però el que mai podem acceptar és que es converteixi en una república d’institucions infiltrades per la corrupció”, ole tu!. La part bona d’aquesta presa de posició és de que de mica en mica aquest partit es va definint i es va col·locant de manera inequívoca al costat dels partits i de la gent que, sanitat inclosa, volen destruir el nostre país; és d’esperar que molts dels seus votants que es creuen de bona fe que el seu tarannà és un altre, vegin quin és realment.

 

 

 

25-07-16

EL PREGÓ

Dieu-me monotemàtic si voleu, però aquesta gent de Podemos està que no para. Ara va la senyora Colau i com a pregoner de la Mercè tria un personatge, que es veu que és escriptor i articulista, castellano-escrivent i castellano-parlant,  que entre altres mèrits té els d’equiparar en un article l’independentisme del nostre país amb el règim dels aiatol·làs, i d’haver-ne  perpetrat un altre ridiculitzant la manifestació del 11 de Setembre de 2014. Que consti que no parlo per referències, m’he llegit els dos pamflets. Home, tots sabem que som un país petit, però realment no hi ha gent amb més mèrits?, no parlo de política, si no simplement literaris o artístics?, o és que tot això va en el mateix pack que està aplicant la senyora Colau i companyia per anar laminant i trinxant el país a veure si es carreguen el moviment vers la independència?. Ho trobo ben lamentable.

 

27-07-16

SENSE GRUP

Doncs així és com s’ha quedat el futur president (in pectore) del Congreso de los Diputados senyor Domènech. Després de que els seus “jefes” de Madrid el fessin servir no sé si d’esquer o de ninot de fira com a aspirant a la dita presidència, i de que ell, que es veu que ja s’ho creia, ja gairebé repartís càrrecs i prebendes, doncs ara no tindrà ni grup propi i s’haurà de veure relegat a ser el diputat no. “X” dintre de la massa del grup de Podemos i parlar quan el deixin, si el deixen. Per cert, i el referèndum senyor Domènech?; ja comença a veure com les gasten els seus fraternals amics mesetaris?; ens intentarà vendre alguna altre “moto” aviat?. I per acabar de reblar la independència de Podemos a Catalunya, els resultats de les primàries que van fer ahir els van anunciar… des de Madrid. Partit independent, si senyor!.

 

27-07-16

CIUDADANOS

Estic veient, a bocins, el debat al Parlament sobre les resolucions de la Comissió pel Procés Constituent, i acabo de veure la intervenció de la tal Arrimadas. El problema d’aquesta dona no és que ens parli en castellà des del faristol del Parlament, és que sentint-la i veient-la tinc totalment la impressió que aquesta dona literalment ens escup (en castellà, això si) des del faristol.

27-06-16

MÉS PREGÓ

Aquest paio que l’alcaldessa de Barcelona ha nomenat per fer el pregó de la Mercè apart d’haver escrit articles infumables en quant a qualitat i miserables en quant a contingut, també he vist que es dedica a enviar tweets més o menys insultants cap als Presidents Mas i Puigdemont, i dieu-me primmirat, llepafils o el que vulgueu però hi ha detalls que per a mi son molt definitoris: el nom de la seva adreça a Twitter és “sanadrianfever” o sigui que com a bon conqueridor ell no viu pas a Sant Adrià, el viu a San Adrian. Per cert, ahir el vaig sentir a Catalunya Ràdio i ni una paraula en català. Aquest és el que ha de fer el pregó de la Festa Major de la capital del nostre país; i ves que no sigui capaç de referir-se a la patrona com a Virgen de las Mercedes…. al temps!!

 

27-07-16

COSCU
Per a mi hi ha hagut dues intervencions molt significades aquest matí al Parlament: la de la ínclita Arrimadas, i la del Coscubiela. Més m’estimo no dir el que m’ha fet sentir la primera, i pel que fa a la del senyor Coscubiela quan ho analitzo una mica a fons, el que he sentit és fins i tot llàstima; ha basat la seva intervenció en lligar-la a la qüestió de confiança a la que s’ha de sotmetre el President Puigdemont al Setembre, i per reblar el clau ha mencionat als diputats del Partit Demòcrata Català com els Convergència “o com es diguin ara”. Home senyor Coscubiela i vostès com es diuen?, els d’Iniciativa vull dir, els de l’antic PSUC (marededéu si segons qui aixequés el cap!), vostès estan diluïts dintre d’això que es diu Podemos amb les seves “mareas”, “confluencias”, “círculos” o jo-què-sé, estan a les ordres del que dictin des de Madrid i treballen per Madrid -si no ho té clar, pregunti-ho al seu company Domènech-, al menys els del PDC no tenen cap comandament a sis-cents kilòmetres i treballen (podem discutir si millor o pitjor) per al nostre país. Senyor Coscubiela repeteixo, en el fons m’ha fet vostè llàstima.

 

29-07-16

COMPAREIXENCES

Avui hi ha hagut tres compareixences, de tres dones cadascuna amb importants responsabilitats en els seus respectius àmbits. La primera ha estat la vicepresidenta del Gobierno de España, tensa, crispada, plena de ràbia anunciant mesures fins i tot penals contra els responsables del greu “desafio” del Parlament de Catalunya d’abans d’ahir enfront la “legalidad del estado español”; no deixem de tenir en compte que aquesta dona probablement sigui la persona amb més poder efectiu a les seves mans de tot l’estat. Les altres dues, la de la Senyora Carme Forcadell en directe i gairebé simultàniament a la de la senyora Sáenz, i la de la Senyora Neus Munté a primera hora de la tarda tranquil·les, al menys en aparença, mesurades, serenes i donant tota mena d’explicacions dels procediments democràtics i legals que es van seguir. Si un es mira aquestes compareixences i les compara, pot veure els tarannàs dels dos països tant diferents com son España i Catalunya.

 

30-07-16

EL PROBLEMA

Trens, autopistes, finançament, catenàries, ports, aeroports, impugnacions, peatges, dèficit fiscal, menysteniment.. la llista per enumerar els greuges de tota mena que deriven de la nostra pertinença a españa pot ser inacabable; però tic molt clar que el problema per a ells només és un i no és altre que la llengua. És una cosa que els desconcerta i els depassa, que després de tants i tants anys (segles) d’esmerçar-hi esforços i repressió sense límits, aquests rebecs catalans continuem sense voler claudicar i parlant la nostra estranyíssima (per a ells) llengua i rebutgem adoptar com a única i exclusiva la seva llengua castellana. No ho suporten i no perden ocasió per demostrar-ho sobre tot quan perden els estreps, com va succeir el dimecres passat al Parlament, on tant el senyor Garcia com la senyora Arrimadas, com un argument més de demostració de la seva ira es van adreçar a la Cambra exclusivament en castellà i especialment la segona amb un to que més que parlar semblava que ens ho escopís, ja que a més hi ha el rerefons aquell de: jo aquí us parlo en castellà i us heu d’aguantar, i vosaltres al Congreso obligatòriament heu de parlar el castellà… i us heu d’aguantar.

 

30-07-16

MÉS COMPAREIXENCES

He tornat a veure les compareixences de les senyores Sáenz, Forcadell i Munté, i encara em semblen més abismals les diferències: la primera entrant a la sala de premsa mudada com si anés de festa major i maquillada com una “star” i amb una cara entre de satisfacció (la ràbia la trauria després) i d’estar encantada d’haver-se conegut. En canvi les “nostres”, o sigui la Carme Forcadell i la Neus Munté, dues persones normals, sense cap estridència de cap mena: ni de vestit, ni d’aspecte, ni d’actitud, ni de veu, ni gestual. Dos països tant propers i tant diferents.

 

31-07-16

COSCU I FACHIN

“Son Pròxims al PP” Fachín dixit, referint-se al PDC al que ell nomena CDC (es va descuidar de mencionar Pujol i les seus embargades però ho corregirà a la propera ocasió que tingui, no patiu). D’altra banda en Coscubiela amolla en un tweet: “Quan arribi el moment de fer pressupostos 2017 algunes declaracions abrandades i resolucions grandiloqüents es desinFLAran”, es pot ser més miserable?; grandiosa la resposta d’en Gabriel Rufián: “Estás a dos tuits de preguntar “qué pone en tu DNI”. Ja fa dies que Podemos es va definint, ho està fent a marxes forçades, i cada dia més com un partit español, unionista i centralista  -res a dir en aquest sentit- que va anar fent la viu-viu i enganyant molta gent amb el tema del “dret a decidir” mentre la cosa estava una mica als llimbs però així com es va concretant, la seva posició pro-españa i anti-independència cada dia està més clara. El que no hauria dit mai és que l’abanderat d’aquesta definició fos precisament en “Coscu”.

 

03-08-16

BUTXAQUES

Quants milions d’euros van a les seves butxaques senyor Rivera?. Li faig aquesta pregunta senzillament seguint el seu miserable raonament en el que deia estar molt content d’haver fet que tres milions d’euros de tots els espanyols no anessin a les butxaques del senyor Mas; seguint aquest mateix argument les seves deuen sobreeixir, perquè entre els parlaments d’españa i de Catalunya, vostè es deu embutxacar una xifra força cridanera, o no?.

 

 

 

 

03-08-16

NOSES (BORN)

A l’equip municipal de Barcelona hi ha coses que li fan nosa. Aquests dies n’hi ha hagut més proves: lo més cridaner és el tema del Born que sabut és fa una gran nosa a partits com PP i C’s que n’han arribat a dir barbaritats tals que els hauria de caure la cara de vergonya, que els provoca poca o molta urticària com és el PSC (PSOE?), i es veu que a la barreja de partit-confluències-círculos-etc. que gira al voltant de la Sra. Colau també els provoca alguna mena de pruïja perquè mai no s’hi ha sentit còmodes, i ara no se’ls acut res millor que anunciar que hi plantaran al davant un parell de monuments franquistes dels que un d’ells és una estàtua eqüestre de Franco, ole tu!, ja posats n’hi podrien posar una del Borbó Felipe V i au, ja hi serien tots; això si, sobretot que estigui ben contextualitzat!. Ah!, i on s’és vist que els de La Coronela pretenguin desfilar l’11 de Setembre, quina barra que tenen aquesta gent, què s’han cregut!. Cosa ben diferent és que pel 12 d’Octubre desfilin els angelets de la Falange i altres, que son gent d’ordre i com cal.

 

06-08-16

DIFERENTS PERÒ IGUALS

Hi ha moltes similituds entre els dos partits emergents de la política española. Els dos han nascut dels mateixos pares: les clavegueres de l’estat. Els dos han nascut amb el mateix objectiu: dinamitar l’independentisme català, des de flancs diferents és clar, l’un des de la dreta i l’altre des de l’esquerra. L’un dient ben alt i clar a la dreta més dretana que ells son més contundents contra Catalunya que no pas el PP; l’altre de manera més sibil·lina, minant les idees i la moral de la gent d’esquerres a base de mentir-los i fent-los promeses impossibles. Fins i tot els líders son contraposadament calcats: l’exageradament sempre ben posat Rivera enfront el “curosament descurat” Iglesias; l’Arrimadas sempre semblant sortir de la capseta enfront dels també suposadament descurats Fachín i Domènech. En quant a actuacions i idees, els uns eviten condemnar Franco i el seu règim i els altres planegen exposar-ne escultures (contextualitzades, això si!). Els uns defensen sense embuts el corredor ferroviari central, i els altres no l’inclouen al seu programa electoral. I pel que fa a declaracions, res tenen a envejar a les de Rivera, Arrimadas i Cia., les del Fachín, Domènech i un Garzón que tampoc es vol quedar endarrerit no sigui que s’oblidin (més) d’ell, o les actuacions de l’Ajuntament del Cap i Casal. Allò del “antes roja -o azul- que rota” està més vigent que mai!.

 

08-08-16

OBJECTIU: EL PROCÉS

L’objectiu ara ja indissimulat de la gent de Podemos és el nostre procés cap a la independència. Orquestrat des de Madrid i executat implacablement des de Barcelona per na Colau i adlàters. Només cal veure com intenten embolicar la troca entre els socis de Junts pel Si, i també entre aquestos i la CUP, sigui conjuntament amb cadascun dels partits o bé per separat PDC i ERC; també el reguitzell de declaracions, actuacions i intencions dels darrers dies: des de la barroera mentida d’en Fachín dient que estava tip de veure que CDC votava al Parlament junt amb el PP quan qui hi vota contínuament son precisament ells, a la anunciada exhibició d’estàtues franquistes davant el Born -això sí, contextualitzades!-, o les declaracions d’una senyora de la seva colla titllant de feixista!! ERC; si a més hi  posem les declaracions i sortides de to dels inefables Coscubiela i Franco (Rabell), ja tenim el quadre complet. Van a per al procés com uns vulgars C’s, PP o PSOE.

 

11-08-16

DESESPERAT

Ara el senyor Rivera intenta desesperadament explicar el seu enèsim canvi de posició referent tema de la hipotètica investidura del senyor Rajoy,  explicació difícil de debò!; això sí, ho vesteix d’èpica nacionalista -espanyola- i de sacrifici màxim per preservar el bé de l’estat i el benestar dels espanyols, i surt al faristol tibat i estirat com sempre intentant que la gent es cregui la història que explica però que en el fons és molt menys èpica i no té altres explicacions que aquestes dues: evitar unes altres eleccions que els acabarien de deixar reduïts a gairebé res, i agafar alguna cadira ministerial, al menys una per a ell, clar. Aquesta és l’èpica i l’interès d’estat que mou el senyor Rivera, també conegut per ser l’home dels principis immutables (o no).

 

12-08-16

PERLES “CIUDADANAS”

Aquest matí l’ANC de Cambrils hem fet davant de l’Ajuntament i en front del CAP la “performance” de la plantada de creus en suport a la Sanitat Catalana i com a protesta per les retallades des del govern de Madrid. També hem muntat una paradeta informativa. Se’ns hi ha presentat una persona que hem vist aviat que era de la corda del Rivera; vagi per davant que, cada cosa al seu lloc, cap incorrecció ni cap sortida de to, però de la conversa en destaco les “perles” següents:

-Que un català hagi de canviar de llengua tot i sent a Catalunya: normal.

-Que a un no català no li calgui canviar de llengua tot i sent a Catalunya: normal.

-Que un català sigui mal vist o esbroncat per exhibir senyeres o estelades fora de Catalunya o fins i tot a Catalunya: normal.

-Que un no català sigui mal vist o esbroncat a Catalunya per lluir simbologia unionista: intolerable.

-Difícil per a ell entendre que a un català el cap li “funcioni” en català; fent-li un símil amb el possible cas d’un francès que parli espanyol: per a ell normal que el francès pensi en francès i sobretot:  “No vais a comparar Francia con Catalunya”.

-Que per un alumne sobre vint-i-cinc s’hagi de fer una classe en català: normal, la situació inversa?: impensable.

-Diu que aquí no es pot retolar en castellà sota risc de ser fortament multat. Invitat a fer un tomb pel poble per fer-ne un recompte ha dit que “no tenia temps”. Sap perfectament que amb molta probabilitat n’hi ha més en castellà que en català i que ningú els diu res ni els multa.

Finalment ho hem deixat córrer.

 

13-08-16

TOT ÉS PER LA LLENGUA

Pensant en la conversa mantinguda ahir amb el simpatitzant/membre de Ciudadanos, arribo a la conclusió que per aquesta gent el problema només és un: la llengua. No ho entenen, bé de fet no ho volen entendre, i no ho volen entendre perquè no ho suporten. No suporten que no abracem a ulls clucs la seva imperial i importantíssima llengua i ens entestem a parlar la nostra tant petiteta com és. I per això no paren i no pararan mentre estem sota el seu jou, en els intents per fer-la desaparèixer, per esborrar-la de la terra. Per això estan disposats a suportar i suporten el desastre dels trens, pagar peatges, tenir cues d’espera i retallades al sistema sanitari i on sigui, perquè tots aquests flagels que ens infereix l’estat español també els afecten a ells i ho saben, perquè seran el que siguin però molts d’ells mesells no (l’interlocutor d’ahir era una persona formada) i els donen per ben emprats per acabar aconseguint que l’español que diuen ells acabi sent únic a la seva “piel de toro”. Parlem en català i marxem com més aviat millor.

 

18-08-16

PER AIXÒ TAMBÉ

Aquest matí m’ha tocat acompanyar un familiar de 85 anys a una visita mèdica a l’Hospital de Reus. L’ha atès, en castellà, una metgessa castellanoparlant; el meu familiar li ha hagut d’explicar com ha pogut en el seu molt precari castellà els seus símptomes i el que la metgessa li ha preguntat. Res a dir pel que fa a la seva actitud professional, llevat -i no és poc- de que en cap moment ha adreçat al pacient ni una paraula en català ni li ha dit que li fes les explicacions en català, ni s’ha esforçat a explicar-li-ho ella en català, en absolut. Quants drets viola una situació com aquesta?; una persona no té dret a rebre assistència mèdica en la seva llengua en el seu país?; doncs entre altres moltíssimes raons és també per aquesta per la que vull la independència del meu país.

 

18-08-16

VESTITS DE BANY

Una de les “serps” informatives d’aquest estiu va de vestits de bany. Hi comença a haver dones musulmanes que es banyen a les platges tapades fins al cap; hi ha a qui li sembla bé, i hi ha qui ho vol prohibir; jo no hi tinc res a dir, el mar és de tots i tothom s’hi posa més o menys com vol. Una altra cosa és el tema de les piscines: si jo no m’hi puc banyar amb pantalons i jersei, em sembla que aquestes dones tampoc ho han de poder fer amb aquests draps que les cobreixen, i no per altres raons que les higièniques. D’altra banda, al mar o a la piscina: una dona occidental podrà lluir un vestit de bany diguem-ne normal o un biquini a l’Aràbia Saudi?, si la resposta és no, la nostra actitud aquí hauria d’anar en conseqüència, si no, estem fent el passarell com en tantes altres coses.

 

 

 

 

19-08-16

VAN A TOT DRAP

Els de Podemos i adlàters varis van a cent. Després de mesos i mesos fent la viu-viu deixant anar perles com aquella de “som sobiranistes però no independentistes” (???), quan ja han anunciat que la Sra. Alcaldessa de Barcelona probablement no assistirà als actes de la Diada, quan el Sr. Franco (Rabell) diu que no hi anirà com tampoc ho faran els de la “penya Coscu”, es publica que l’Ajuntament de Barcelona ha retirat la subvenció (sembla que no arriba als 6.000 €) que venia atorgant a la UCE de Prada de Conflent. Aquesta gent té un país al que son lleials i que inequívocament és españa, amb tot lo bo o dolent que això pugui voler dir, que jo no ho discuteixo, però el que no admeto és que em diguin que ells son catalans i que el seu país és aquest, o sigui Catalunya.

 

19-08-16

ARA LA BPA

Si, la Banca Privada d’Andorra. Els seus propietaris denuncien xantatges descarats perquè l’entitat lliurés dades de possibles comptes de Pujol, Mas, Junqueras, etc. Xantatges fets per alt personal de l’ambaixada espanyola a Andorra i alts comandaments policials. La història aquesta implica dos ministeris de l’estat espanyol: el d’exteriors i el d’interior. Per quan estan previstes les compareixences dels respectius ministres?; i les seves dimissions?. Ah!, que això és españa i les coses no van així!, d’acord, en prenc nota doncs. Marededéusenyor!!.

 

20-08-16

EVOLUCIÓ

Us heu fixat en l’evolució del somriure “profidén-encantat-d’haver-me-conegut” del senyor Rivera?; d’un somriure obert i satisfet que feia fa un temps, ha passat a una mena de rictus encartronat que cada dia fa més angúnia de veure. Aquest home està nerviós, molt nerviós, perquè veu que malgrat els seus canvis de jaqueta (acord amb el PSOE, acord amb el PP) no té ni molt menys assegurada la poltrona ministerial que ambiciona  i també veu que si es va a unes altres eleccions probablement no el necessitaran ni per bidell del “congreso” (amb tots els respectes pels bidells).

22-08-16

NO SE’L CREUEN

Els senyors Rajoy i Rivera han arribat a un suposat gran pacte amb l’excusa de la raó d’estat, però no se’l creuen, ells no es creuen el pacte aquest. Pequè ells no l’han signat; quan en Rivera va fer el pacte anterior amb el PSOE el van signar ell i en Pedro Sánchez amb la corresponent parafernàlia i en canvi ara envien dos subalterns a fer aquesta feina, perquè?, doncs per això, perquè ells mateixos, sobretot en Rajoy (al Rivera de foto no li ve pas d’una), no se’l creuen i només és un: “fem-ho i a veure què passa”, i qui dies passa any empeny i, sobretot per part del Rajoy, ens acostem a unes altres eleccions que pel que diuen les enquestes, fins i tot li seran més favorables. Spain is diferent!!.

 

22-08-16

BANCS I TRAMPES

Avui he hagut de ingressar uns diners a un compte bancari aliè; com que suposo que per fer un ingrés no deuen poder cobrar cap comissió, resulta que la entitat en qüestió -IBERCAJA- no fa un ingrés al compte aquell si no que li fa una “transferència”, i així, comissió a la butxaca!. Evidentment, que la operació sigui una transferència és una mentida ja que els diners no han anat d’un compte a un altre, si no que han anat de la meva butxaca al compte de la persona destinatària. Ells fan el que els raja, nosaltres anem pagant, i els polítics mirant cap a una altra banda, no sigui que se’ls enfadin i els facin tornar els crèdits impossibles que els donen.

 

23-08-16

COLAU I LA DIADA

La senyora Colau deixa entendre que per la Diada qui sap si ens farà el favor d’assistir als actes convocats; l’any passat, no hi va assistir. Benvinguda sigui, ens interessa i li interessa al país que siguem com més millor. Dit això quines son les raons per que hi assisteixi, quan destacats elements de la seva formació tals com Fachín, Coscubiela, Franco, Ribas, Pisarello, etc. hi estan més o menys en contra, entre altres coses perquè diuen que la Diada és massa independentista, a més de que el procés (independentista) ha derivat massa cap a l’independentisme, i no s’hi senten còmodes?, perquè clar ells son sobiranistes però no independentistes, apa!. Les raons només les sap ella, però considerant la seva ambició, segur que veu que en pot treure rèdit i esgarrapar vots de sectors que malgrat ser independentistes, el missatge populista i suposadament social que deixa anar els pot arrossegar; i compte, la senyora Colau és anti-independentista confessa, espanyola convençuda “Madrid pot tornar a ser la nostra capital”, i la seva presència pot acabar fent més mal que bé al procés; ah!, i segons com vagi tot, encara se n’atribuirà el mèrit per no dir la invenció!. No podem badar.

 

24-08-16

ESTARIA MILLOR SENSE DIR RES

El cap del PP a Catalunya, senyor Garcia estaria molt millor sense dir res; perquè mira que es necessita ser inconscient, poca-pena o barrut, o tot alhora?, perquè ell sent del partit del que és i sent qui és dintre d’aquest partit, es despengi dient que els del PDC o CDC estarien millor “calladets” en el tema de la BPA, per la família Pujol, etc. Home senyor Garcia, vostè és peça destacada d’un partit que bat tots els rècords (ara que encara es senten ressons olímpics) en el tema de corrupció, amb centenars d’imputats i el mateix partit com a ens jurídic també imputat; a més està molt orgullós de ser ciutadà de l’estat espanyol, quan, sense anar més lluny, el ciutadà en cap durant quaranta anys d’aquest estat s’ha forjat una fortuneta de més de 2.000 MM€ (Wall Street Journal dixit), que ningú sap d’on ha sortit i pel que es veu, començant per vostè no li preocupa a ningú; pot ser que també sigui per admiració, perquè clar a un país gran (Espanya) les coses es fan bé i “a lo grande”, no com a un país petit (Catalunya) on fins i tot els embolics, si n’hi ha, son petitets.

 

24-08-12

JA SOM AL CAP DEL CARRER

PP i C’s després d’una colla de dies en que els paladins de la nova política, de la transparència i contra la corrupció que son, segons ells aquests darrers, han anat afluixant en les seves suposades pretensions, especialment en els temes de corrupció amb la introducció del concepte de “mala praxi” (genial!!), ja han trobat un punt d’acord que, no podia ser altre, és el de collar més fort encara Catalunya en el tema de la llengua: obligar la Generalitat a complir les sentències contra el català, anul·lar la immersió lingüística i implantar un sistema d’ensenyament trilingüe que no es creu ningú però que per a ells té una virtut cardinal que és reduir d’una sola tacada les hores lectives en català a un terç. Com és natural això ho embolcallen amb una mica de corredor mediterrani i un llacet de finançament perquè faci bonic, però l’essencial és l’essencial, o sigui, atacar la llengua!!. Doncs mirin, no se’n sortiran, treguin-s’ho del cap, si no se’n va sortir Felip V, ni Primo de Rivera, ni Franco tot i empresonar, desterrar i matar a tort i a dret, vostès encara menys, perquè mal que els pesi (els pesa?, qui sap!), vostès avui en dia no ens poden empresonar, no ens poden desterrar i no ens poden matar.

 

26-08-16

EL DIT I LA LLUNA

Com tantes vegades passa que no mirem la lluna si no el dit que l’assenyala, ara fem el mateix amb els vestits de bany d’algunes dones musulmanes. A mi tant em fa que es banyin o prenguin el sol vestides d’una o altra manera, el problema no és aquest, el problema serà quan (al temps) hi hagi un determinat nombre de dones a la platja abillades d’aquesta manera i comencin a dir que és a elles a qui molesta que les altres dones vagin amb vestits de bany diguem-ne occidentals i no parin fins a obtenir alguna restricció o prohibició. Igual que per una minoria de nens musulmans s’adapten els menús escolars. Que exigeixen metgesses per tractar les seves dones. Que si van als seus països les nostres dones s’han de cobrir, però aquí les seves van com volen. Que en els banquets institucionals fets aquí no hi hagi vi ni porc als menús com a cortesia diplomàtica però en els àpats equivalents fets allà… tampoc. Cartells a les autopistes en àrab (no venen d’Europa on és de suposar que entenen els cartells?). Queixes, encara que incipients, per tot el que envolta el Nadal a les escoles però que ja estan començant a obrir forat en segons quins ambients. I paro aquí. Aquest és el problema.

 

28-08-16

UNA MÉS

El senyor Rivera ja té una fotografia més. A quin preu?, doncs al de treballar descaradament i vergonyantment contra la que ell diu que és la seva terra, o sigui Catalunya, perquè el paquet d’acords (ni més ni menys que 150!) que ha signat amb el PP, llevat del referent a carregar-se la immersió lingüística, de veto a qualsevol referèndum i al d’obligar a la Generalitat a complir les sentències de l’inefable TC, tot el demés com la nadala: fum, fum, fum, començat per l’aparcament del gruix dels temes de corrupció posats sota el genial qualificatiu de “mala praxi”, si senyor!!. Ara, o a mi m’ho sembla o el somriure que “es posa” per cada nova foto és més forçat i encartonat. Potser veu que se li acaba la corda d’anar saltant de mentida en mentida i de contradicció en contradicció.

 

28-08-16

CENTRE

“El nuevo centro político”, així defineix en Rivera la seva formació, altrament coneguda com a “Ciudadanos”. Mare meva!, es veu que per alguna estranya i fortíssima sacsada tel·lúrica el centre s’ha desplaçat cap a la dreta, perquè si hi ha quelcom a españa que quadri amb la definició d’extrema dreta son aquesta trepa!. I a més amb un odi visceral a Catalunya i a tot el que representa (menys els diners per a l’estat espanyol, clar).

 

30-08-16

TRILINGÜES

Astorat estic de la capacitat lingüística que tenen molts dels votants, simpatitzants i afins a segons quins partits españols. Pel que jo he anat constatant, la immensa majoria (a tot arreu hi ha honroses excepcions, i ho dic seriosament), parla castellà, español i l’idioma del imperio, o sigui tres llengües. De francès (Que?), d’anglès (Mande?), d’alemany (Diga?), d’italià (Que dice?), ah!, i de català? (Háblame en cristiano!), res de res. És per això que ens volen convertir a tots en trilingües, ni més ni menys perquè siguem igual que ells. És d’agrair.

 

02-09-16

NO ME’N FIO GENS

D’aquesta gent coneguda genèricament com a “comuns” i tot el que s’aplega al seu voltant, no me’n fio gens. Ells no son independentistes, no se sap massa bé què son llevat de que son d’estricta obediència espanyola. Doncs bé, ara es despengen dient que estan a favor d’un RUI, però això si, si es fes al mateix temps que unes eleccions constituents, perquè segons ells, d’aquesta manera podria votar tothom, fins i tot els favorables al no. Reconec que no veig encara el parany de la proposta però estic segur que en té. A veure, senyors “comuns” i altres, han vist algun referèndum en els que els partidaris d’una de les opcions no podés votar?; a la consulta del 9-N bé que podia votar tothom, ningú li preguntava a ningú què anava a votar per deixar-lo anar o no cap a la urna. La meva sensació sobre aquest canvi de postura és que és un intent d’“embolicar la troca”, incorporar un nou element de debat per complicar-ho més tot, i s’organitza una de tantes discussions bizantines i així es va passant temps i, qui sap, potser es refreden els ànims de la gent i al final no cal fer DUI, RUI, eleccions o el que sigui.

 

02-09-16

TARDÀ I RUFIÁN

Dimecres el primer i avui el segon han donat una lliçó del que haurien de ser els discursos parlamentaris. Immensos, educats, directes, contundents, documentats, dient veritats com cases de pagès que si els receptors de les seves paraules en tinguessin només una petita engruna, els cauria la cara de vergonya. Suposo que algun dia aquests discursos s’estudiaran en alguna facultat de ciències polítiques. Orgullós que siguin representants del meu país.

 

02-09-16

ELS MOMENTS DEL DEBAT

Per a mi el debat de no-investidura d’aquest vespre al Congreso de los Diputados ha tingut dos moments estel·lars: la fantàstica intervenció del Gabriel Rufián, clara, contundent, demolidora, inigualable. I d’altra banda he de reconèixer que m’he quedat astorat davant de la intervenció del diputat del PP Rafael Hernando, no pel contingut, si no pel to i l’actitud quan s’ha adreçat a C’s i especialment al seu líder. Superb, desafiant, prepotent, despectiu, aquest era el to a emprar amb un suposat soci?. És lògic?, o és que ha fet el que ha fet conscientment cremant el feble pont que tenia amb el germà petit per allunyar qualsevol possibilitat d’investidura amb crossa i haver de cedir-li alguna cadira i així anar a unes terceres eleccions?.

 

03-09-16

QUÈ BUSCA COLAU?

He llegit la llarga entrevista que li han fet a l’Ara a l’Ada Colau, i continuo fent-me la mateixa pregunta que em faig des de que aquesta senyora va aparèixer a la primera fila de la política: què busca Colau?. En quatre ocasions al llarg de l’entrevista cita les paraules sobirania o sobiranista; ella ha dit alt i clar en altres ocasions que no és independentista i, en l’entrevista que ens ocupa, nega qualsevol possibilitat de fer cap pas unilateral. Ja altres vegades he parlat d’aquesta propensió dels polítics a tergiversar el sentit de les paraules, i en aquest cas la senyora Colau fa un ús totalment tergiversat de les paraules “sobiranista” o “sobirania” perquè qui és sobiranista és de suposar que vol la sobirania, i això segons el diccionari significa: “Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder”, perquè és sobirà, i sobirà és aquell que: “Està per damunt de tots els altres, que té autoritat sobre tot i tothom”. Per tant, i considerant que la senyora Colau coneix perfectament aquestes definicions i que a més deu tenir prou assessors perquè li ho aclareixin perfectament, només puc concloure que la senyora Colau vol aprofitar-se de la bona fe de gent que potser domina menys el diccionari o no té tants assessors i així arreplegar vots independentistes despistats i obrir un altre front contra el nostre procés. Malgrat que és la meva opinió,  m’agradaria molt estar equivocat.

 

06-09-16

NO N’APRENEN

Ni en volen aprendre, ni volen esmenar la seva manera de pensar i fer. I mira que els ha donat mal resultat: aplicant-la han perdut de mala manera totes les colònies que havien tingut, em refereixo a aquell “imperio donde nunca se pone el sol” del que presumien els castellans o españols. Ara els passarà -els passa- el mateix amb Catalunya, van començar “cepillándose” el projecte d’estatut, i continuen denunciant, impugnant, posant querelles, amenaçant (avui mateix la fiscal general de l’estat en presència del President del TC, del President del Suprem i del seu Rey, s’ha esbravat a gust anunciant tota mena d’actuacions contundents i malvestats jurídiques contra el desafiament independentista català), però nosaltres anem fent el nostre camí, potser no tant de pressa com molts voldríem però molt més de pressa del que voldrien i es creien ells. Quan en vulguin aprendre ja hauran fet tard.

 

07-09-16

LA FISCAL I L’ESFINX

La Fiscal General del Estado es va despatxar ben a gust en el seu discurs en l’acte d’obertura de l’any judicial. Va amenaçar sense embuts a tothom que pugui tenir alguna mena de responsabilitat en el desenvolupament del que ells nomenen “el desafio” independentista. A part de les seves paraules i actitud intolerables, jo voldria fer especial menció de la figura hieràtica, gairebé d’esfinx que hi havia dos llocs a la seva esquerra que era ni més ni menys que el rey de, suposadament, tots els espanyols; dic suposadament perquè davant la seva actitud sentint els estirabots diguem-ne jurídics de la fiscal només em cap suposar que o ja no considera españols als catalans (a mi ja m’està bé, jo fa molt temps que no me’n considero pas), o que tant li fa que una alta funcionària pública per criteris polítics i probablement seguint instruccions del govern de torn (ja sabem que la fiscalia és jeràrquica i depèn del ministeri de justícia) amenaci descaradament una part dels ciutadans de l’estat senzillament per la seva tossuderia en voler exercir drets que a altres llocs es consideren absolutament normals. Que el rey segons la constitució no serveix per gairebé res ja ho sabem, però ni pot demanar de llegir prèviament els discursos que es pronunciaran en la seva presència i així estalviar-se paperots com el que va fer?, o ja li està bé?.

 

09-09-16

HO TORNAREM A FER

Diumenge tornarem a omplir carrers, avingudes i places. Aquesta vegada la fotografia haurà de ser múltiple, s’hauran de sumar parcials per arribar a un total que sense cap mena de dubte tornarà a ser espectacular. Hi serem tots, amb el somriure als llavis i la il·lusió als ulls; també amb educació i civisme, segur que hi haurà molts crits a favor del país, però cap en contra de res ni de ningú. No anem en contra de res, anem a favor del nostre país i de la seva gent, fins i tot de la que no pensa com nosaltres, perquè estem convençuts que el que demanem és el que més ens convé a tots, pensem com pensem. Com altres anys, han intentat vendre per endavant la idea del soufflé desinflat, del desànim i el cansament de la gent; i a continuació intentaran minimitzar, ridiculitzar i fins i tot demonitzar la manifestació i els manifestants. Tant li fa, son crits desesperats de perdedors que saben que ho son. Nosaltres tenim el somriure, tenim la il·lusió i tenim la determinació. I ens en sortirem. Guanyarem. Som-hi, endavant les atxes!!.

 

 

 

 

09-09-16

MALEDUCADO

Fa tres o quatre dies em van trucar en nom de Movistar, la trucada venia de Barcelona (un telèfon fix 93….), i em comença a parlar un home en castellà; jo li contesto en català -ell m’entén perquè em contesta seguint el que jo li dic-, i al tercer o quart intercanvi de frases m’engega sense engaltar: “Usted es un maleducado”, i això? li vaig preguntar jo; “porque yo le estoy hablando en español y usted me contesta en catalán”, home, li estic parlant en el meu idioma i soc al meu país, normal, no? li vaig respondre; “país?, que país?, donde està escrito que Catalunya sea un país?”. Vaig penjar.

 

10-09-16

XAVIER GARCIA

És un bocamoll, curt de gambals, i a més, un incult. Ahir es despenja dient que la Presidenta del Parlament, pel fet d’haver decidit assistir a la manifestació de la Diada, era “una tifosi”. Algun dels seus múltiples i ben pagats (amb sobre o sense?) assessors li hauria de dir que cap persona és un o una “tifosi”, en tot cas serà un tifoso o una tifosa, en singular, perquè “tifosi” és el plural. De res senyor Garcia.

 

10-09-16

PENSIONS

He conegut moltes persones d’aquí que han fet part o tota la seva vida laboral a països estrangers i que al jubilar-se han tornat i cobren les seves pensions sense cap problema; de la mateixa manera que molts estrangers al jubilar-se han fixat la seva residència a l’estat español o fins i tot han adoptat la nacionalitat no tenen ni tindran cap problema per rebre la pensió del país on han cotitzat. Doncs què pretenen, a part de jugar perversament i miserablement amb la por de la gent més vulnerable, si saben que a qui hagi cotitzat a la S. Social española aquesta li haurà de pagar mentre visqui la pensió que li correspongui, tant si Catalunya és independent com si no, o com si a aquella persona li dona per anar a viure a l’altra banda de món i a més s’hi nacionalitza, ells han de pagar!!. Una altra cosa seran els pactes entre estats, però que mai podran afectar els drets adquirits per les persones que han (hem) cotitzat al sistema español. Son uns mentiders miserables.

 

11-09-16

HO HEM TORNAT A FER

I hem tornat a omplir carrers, avingudes i places. Ha sigut un èxit total, s’han desbordat totes les previsions. A Tarragona hem estat més de cent mil, i ho puc afirmar de primera mà. La Rambla té quaranta-cinc mil metres quadrats (1.000 x 45) i estava plena de punta a punta i de façana a façana, plena com un ou; com a voluntari he hagut de  circular entre la gent per temes de servei i ha estat molt gratificant, però també fins i tot angoixant perquè literalment no es podia passar per enlloc. Segons els barems de Contrastant en una concentració, sense que la gent circuli, hi ha entre dues i tres persones per m2, doncs 45.000 x 2,5 = 112.500; ho arrodonim a cent mil?, de tota manera és més del triple del que diuen “fonts oficials”. Ah, i tothom amb el somriure als llavis i la il·lusió als ulls; ni un crit contra ningú, i pràcticament ni un paper a terra. Orgullós del meu país i de la seva gent.

 

11-09-16

QUE HI HA ALGÚ?

Hi ha algú a l’altre costat?, vull dir a españa. Una manifestació com la del 2.012 es veu molt rarament al món; una cadena humana com la que el 2.013 va travessar Catalunya és una cosa extraordinària que  mai no s’ha fet enlloc ni en distància ni en nombre de persones assistents; a més hem fet la V, hem omplert la Meridiana i ara hem omplert cinc seus simultàniament. Tots aquests moviments que haurien fet reaccionar qualsevol govern normal de qualsevol país normal només han aconseguit que el gobierno de l’estat español i tots els seus altaveus mediàtics en facin cas omís, ho minimitzin i ho intentin ridiculitzar fins a extrems realment ridículs i valgui la repetició. Jo arribo a la conclusió de que españa no té un govern normal, i si fem cas d’allò que diu que “tots els països tenen els governs que es mereixen”, he de concloure també que españa no és un país normal. Marxem!.

 

13-09-16

DEMÒCRATES DE PEDRA PICADA

Algú pot imaginar el President Puigdemont dient que si el resultat del referèndum que demana Catalunya, o en la seva impossibilitat, el resultat d’unes eleccions constituents no fos el que ell voldria, no l’acceptaria?; a mi és que ni em passa pel cap tal plantejament. Doncs aquest és precisament el que ha fet aquest matí la senyora Arrimadas a preguntes de la Mònica Terribas, reblant-ho amb un “evidentment que no” clar i sonor perquè no hi hagués cap dubte. Com més es va collant a aquesta gent més els va caient la crosteta de vernís pseudo-demòcrata i modernet que s’han posat al damunt i els va sortint la negror totalitarista interior. De tota manera gràcies senyora Arrimadas, potser amb la seva resposta farà que a algun votant seu li agafi vergonya i voti per alguna opció més decent.

 

14-09-16

COLAU COMENÇA LA CAMPANYA

Encara no té partit però ja l’ha començada com “elefante en cacharreria” que dirien els españols. Arrel d’un desnonament que hi ha hagut a Barcelona, ha carregat desbocadament contra els Mossos i contra la Generalitat; ella que era professional d’això (que jo sàpiga cobrava), ja sap que els Mossos han d’obeir els manaments judicials, i que la Generalitat havia aprovat disposicions legals que, al menys de moment, estan suspeses per l’inefable TC español. Sap perfectament que tot això malauradament no depèn de nosaltres, del nostre Govern vull dir, i que si intenta fer qualsevol cosa immediatament és impugnat i suspès (li diu alguna cosa la Llei de Pobresa Energètica senyora Colau?). Perquè ho fa això?, perquè adopta aquesta actitud que és fins i tot ridícula?, doncs perquè ella sap a quin públic s’adreça, un públic que, amb tots els respectes (és ella qui en tot cas no el respecta) probablement no té la informació ni la capacitat d’anàlisi suficients per destriar el gra de la palla d’aquests histrionismes. Ja està en campanya perquè la seva ambició és la Presidència de la Generalitat.

 

17-09-12

ELLS RES, NATURALMENT

Després de la gloriosa reacció de la senyora Colau al desnonament de fa uns dies, ara es despenja el seu no. 2, senyor Pisarello dient que “l’Ajuntament no té cap responsabilitat en el desnonament de Sants”, miri senyor, suposo que té tota la raó perquè em sembla que això és un tema que discorre per verals judicials i no administratius. Però pel mateix motiu, faria vostè, o la seva “jefa” el favor d’explicar per quins set sous hi podria tenir responsabilitat el Govern de la Generalitat o fins i tot els Mossos?; poden donar alguna explicació lògica, vull dir, no demagògica, ni populista, ni directament falsa?. Si poden, donin-la immediatament, i si no, demanin disculpes i no diguin res més sobre aquest tema encara que només sigui per vergonya i decència.

 

17-09-16

INDEPENDÈNCIES I INDEPENDÈNCIES

Ahir l’inefable líder del PP a Catalunya, el senyor Xavier Garcia va assistir a la celebració de l’aniversari de la independència de Mèxic que es va fer al consolat mexicà a Barcelona, i a l’home, probablement emocionat pel cava i els canapès, no se li va ocórrer millor cosa que fer-ho públic a través de Twitter. Potser es creia el senyor Garcia que els mexicans s’havien independitzat dels EEUU?, no sabia que els mexicans es van independitzar de la seva (del senyor Garcia) sagrada pàtria a trets, vaja que parlant en plata van fer fora els españols a escopetades!, no ho sabia això?; ho dic perquè una persona tant bel·ligerant com ell contra la hipotètica independència d’un petit racó com és Catalunya, hauria d’estar molt dolguda per la d’un país immens com és Mèxic, no?.

 

19-09-16

JUGA MASSA BÉ

Amb les darreres exhibicions dels tres davanters del Barça s’ha tornat a desfermar la polèmica, sobretot pel que fa a Neymar i a la seva manera de jugar. Que si va de sobrat, que si no hauria de fer segons quines floritures, que si els rivals es senten ofesos, que si això justifica que el cusin a puntades (fins i tot en Laudrup es va apuntar a aquesta aberració quan ell era un jugador preciosista!!). Ho trobo ridícul i absurd. Aquest home fa aquestes coses perquè li surt de dintre, i ho fa malgrat l’equip guanyi, perdi o empati, a qualsevol minut de joc, en qualsevol situació del marcador i a qualsevol lloc del camp; fins i tot hi ha hagut vegades que han estat accions temeràries que a part d’afeccionats deu haver fet patir a companys i entrenador. És així. Què preferirien, que fingís penaltis, que donés ell puntades sense to ni so i sense pilota, que donés cops de colze?; o el que pretenen és que a partir d’un avantatge de 2 o 3 gols es dediqui a no fer res?. Au va, siguin seriosos; ah!, i gaudeixin del seu joc.

 

 

 

20-09-16

SCC

Ara aquests es despengen dient que les xifres d’assistència a les manifestacions de la Diada son impossibles perquè de ser certes hi hauria hagut una catàstrofe i xifren el global en menys de tres-cents mil. Com que aquesta gent no crec que llegissin el que vaig publicar el darrer dia 12, els faig un resum del que deia: “A Tarragona hem estat més de cent mil. La Rambla té quaranta-cinc mil metres quadrats i estava plena com un ou; he hagut de  circular entre la gent i ha estat molt gratificant, però també angoixant perquè literalment no es podia passar per enlloc. Segons els barems de Contrastant en una concentració sense que la gent circuli, hi ha entre dues i tres persones per m2, doncs 45.000 x 2,5 = 112.500; veuen senyors SCC?, encara que ho arrodonim a la baixa només a Tarragona érem al menys cent mil!. Ah, i tothom amb el somriure als llavis i la il·lusió als ulls, no com vostès que sempre fan cara d’emprenyats. I per cert, aquest nom que tenen vostès, tant fi que fila el senyor Fernández, segur que el poden utilitzar?, perquè, diccionari en mà, “societat civil catalana” defineix tota la gent del país, i vaja que jo sàpiga vostès quantitativament son  literalment allò que els españols defineixen com a: “cuatro y el cabo”.

 

21-09-16

FRANCO

El cap de files al Parlament per En Comú Podem, no m’ha semblat mai un personatge de gaire alçada intel·lectual, ni política, ni, si m’apureu  moral; i si me’n quedava algun dubte amb la seva declaració al diari Libération m’ho ha acabat de deixar clar. Pot ser independentista o no, cadascú pensa com pensa; i això ho podré entendre o no però ho respecto. Però després dels atacs continus i gairebé sempre fora de to contra qualsevol cosa que giri entorn al procés endegat per bona part de la ciutadania d’aquest país, ara es permet el luxe d’amenaçar-nos amb la violència; perquè les seves paraules no son altre cosa que una amenaça a l’alçada de les que ens podrien fer els més ultradretans de l’espanya més profunda. I una cosa més greu: no he vist ni sentit cap desautorització per part de la gent de la seva formació-partit-confluència o el que sigui, ni de Catalunya ni dels seus “jefes” de Madrid, o sigui que ja els està bé. Ja sabem doncs de quin peu calcen.

 

 

22-09-16

MÉS SCC

Ara resulta que s’enfaden perquè a la sèrie Merlí una professora diu que és de l’ANC. A veure, que jo sàpiga la sèrie aquesta entra dintre de la categoria del que els anglosaxons en diuen “sitcom”, i avui per avui que en una sèrie d’aquest tipus que es desenvolupa a Barcelona hi hagi algun personatge de l’ANC és com si en algun pla hi surt l’estàtua de Colom o la Sagrada Família, entre altres coses perquè l’ANC té molts milers d’associats. El que faria que la sèrie s’hagués d’enquadrar en una altra categoria, per exemple en la de ciència ficció, seria si hi sortís algú que digués que és de SCC, perquè clar, també seria surrealista que dels 25 o 30 afiliats que tenen, un aparegués com a personatge de la sèrie. Em sembla a mi, vaja.

 

22-09-16

EL DIVÍ PACIENT

Hi ha una obra infumable d’en Pemán, un dels escriptors del “régimen”, titulada “El Divino Impaciente”; he pensat en aquest títol al llegir les declaracions de l’inefable Iceta al respecte de que, per a la (impossible) reforma de la constitució espanyola que ell preconitza, no s’hi ha de posar data, suposo que deu ser perquè no fos que algú s’estressés, al cap i a la fi, si portem més de tres segles així, no vindrà pas d’un, eh senyor Miquel?. No sé si vostè és “divino” però segur que és “paciente”.

 

23-09-16

ALBANO DANTE FACHÍN

Fa més o menys una hora que ha acabat l’entrevista que la Mònica Terribas li ha fet a aquest personatge i des de llavors només li dono voltes al cap a una qüestió que, d’altra banda és ben simple: ha dit alguna cosa?; i no serà perquè la Terribas no s’hi hagi esforçat, però aquest home és, de lluny, el rei del circumloqui, de la hipèrbole i de la retòrica ampul·losament buida. Total, que arribo a la conclusió de que senzillament no ha dit res; potser és que tampoc tenia res a dir, perquè em sembla que és d’aquesta mena de polítics que viuen dintre de la seva bombolla de teories més o menys utòpiques i irrealitzables -ells ja ho saben-, però això els dona per anar fent la viu-viu a base de càrrecs i sous oficials.

 

23-09-16

PISTOLES DAMUNT LA TAULA

Mira que ho troben a faltar!, ells ja ho proven ja de burxar o com en aquest cas fins i tot d’equiparar-nos, és tanta la il·lusió que els faria que aquí féssim algun disbarat que els servís d’excusa, que no es poden reprimir!. Ells insisteixen en les seves dèries i nosaltres, tossuts que tossuts, omplim any rere any els carrers i places del país amb centenars de milers de persones i no trenquem un vidre, no tombem una paperera, ni tant sols fem un crit fora de to, i clar això els supera; tant bé que vivien ells contra ETA. Dic això arrel de les lamentables declaracions del cap del PP a Galícia, però francament, també trobo a faltar les reaccions de la resta de partits españols, ni en Sánchez, ni Iglesias, ni Rivera, ni, ni…., ah!, i de la intel·lectualitat progressistoide se’n sap alguna cosa?, han sortit tots blasmant de les declaracions?.  Què vol dir aquesta no-reacció, que tots ells consideren que el que va dir el senyor Núñez s’ajusta a la realitat i que nosaltres tenim pistoles damunt la taula?. Marededéu!.

 

24-09-16

EL MÓN AL REVÉS

FIFA, UEFA, federacions i seleccionadors viuen en un món a part. Tenen un negoci fabulós muntat sobre una mà d’obra de luxe… que els paguen els clubs; aquests paguen als jugadors quantitats astronòmiques i les seleccions els utilitzen lliurement i gratuïtament en partits de competició, costellades i “patxangues” vàries; els fan volar a milers de kilòmetres per res; els destaroten els planejaments esportius; desvirtuen els campionats; moltes vegades els forcen a jugar malgrat que no estiguin en les millors condicions i, si es lesionen, els respectius clubs els han de continuar pagant els sous i fitxes, sense comptar els perjudicis esportius. És per això que he pensat que el món s’havia capgirat al sentir el seleccionador argentí que es queixava de que Messi s’hagués lesionat jugant amb el Barça, o sigui treballant per l’empresa que el paga, s’ha de tenir barra!. Després ho ha intentat suavitzar una mica, però tinc la impressió que la primera declaració és la sincera, la que li sortia del cor.

 

 

 

 

25-09-16

QUIN DIA ES COBRA?

Des de feia molts anys tenia clar que les pensions es cobraven el dia 25 del mes. De quan ens tocava controlar aquest tema per als nostres pares, fins ara que ja hi hem arribat nosaltres, el dia 25, a través d’entitats diverses, estaven puntualment abonades les pensions; fins i tot si queia en festiu, l’abonament es veia la vigília. Ara, via absorcions (o regals) hem fet cap com a clients al BBVA, i de moment aquest 25 -diumenge- no hem vist cap abonament.

 

25-09-16

LA MIRADA DELS INFANTS

En tot el temps que fa que dura l’exili de gent que fuig de casa seva abandonant-ho tot per intentar salvar la vida i tenir un futur, hi ha una imatge que em colpeix especialment cada vegada que la veig: les mirades dels infants, mirades tristes i, sobretot, atemorides. Això és terrible i intolerable. Un infant ha de mirar amb els ulls alegres i, sobretot, confiats; hem d’admetre que un infant pugui un dia no estar prou alegre perquè potser estigui malalt, el que no podem admetre és que els ulls d’un infant mostrin temor. Els infants son el més sagrat que hi ha al món, i no hi ha dret de que n’hi hagi un, un sol, que no pugui mirar confiadament, sabent que no té res a témer de ningú. Aquest món no serà un lloc digne mentre no aconseguim això.

 

26-09-16

NO EN SOM PART

No som part d’Espanya, i no ho dic jo, ho diu l’home plasma, ho diu o com a mínim ho demostra amb els seus fets el senyor Rajoy. Ahir al vespre, en el moment que es van conèixer els resultats de les eleccions basques i gallegues va trucar als respectius guanyadors, Urkullu i Núñez com és normal i forma part de la cortesia institucional. Aquesta cortesia va brillar per la seva absència amb el President Mas el dia de les eleccions, i també amb el President Puigdemont el dia de la seva investidura. Gràcies senyor Rajoy per escenificar sense cap mena de dubte la situació de Catalunya dintre d’Espanya.

 

 

28-09-16

NO TENEN DECÈNCIA

Ni sentit del ridícul, ni vergonya. Ho pensava aquest matí sentint les respostes que la Dolors Montserrat diputada del PP donava a les preguntes que li ha fet la Mònica Terribas al respecte del tema del senyor Fernández, ministre de l’interior i les seves converses amb aquell altre sinistre personatge nomenat De Alfonso. Que el ministre digui el que diu quan li pregunten pel tema, pot entrar fins i tot dintre del normal ja que d’un personatge amb el seu nivell de responsabilitat que digui públicament que disposa d’àngel de la guarda particular i altres perles per l’estil, no sé si se’n pot esperar gaire cosa més; ara bé, que la senyora Montserrat que té fama de tenir el que se’n diu “el cap ben moblat” digui que en el cas de les gravacions la víctima és el ministre perquè el van gravar il·legalment, ja és el súmmum de la indecència i la desvergonya política.

 

28-09-16

PODRIEN CANVIAR EL DISCURS

Ara acabo de sentir la intervenció del representant de C’s en roda de premsa posterior al discurs del President Puigdemont. Es podrien evitar de comparèixer i posar un “cassette” amb els seus tòpics més que suats: que si el President és fill polític del President Pujol, que nomenant el partit com a Convergència, que si les seus embargades, que si el 3%, que si…; i a més posant en boca del President Puigdemont una expressió que jo no li he sentit pas: que aniria fent referèndums fins que sortís el resultat que a ell li agradés. Que això últim ho digui algú de qui el cap de files ha dit que “evidentment que no” acceptaria el resultat d’unes eleccions constituents si el resultat no li convenia, ja té nassos!!. Per cert, al final de la seva exposició prèvia gairebé ha implorat que algú li fes alguna pregunta; és demostratiu de la importància que se’ls dona com a partit?.

 

28-09-16

AI, COSCU

A la roda de premsa posterior al discurs del President Puigdemont el senyor Coscubiela ha volgut treure pit i penjar-se la medalla de que el President hagués anat a la seva tesi de “referèndum pactat” que ells preconitzen. Evidentment s’ha deixat la segona part del que ha dit Puigdemont que ha deixat ben clar que, si aquest pacte amb l’estat no és possible, es faria de tota manera el referèndum amb la fórmula que es considerés adient perquè fos reconegut i vinculant. El senyor Coscubiela i els seus sempre han fet trampa sabent com saben que mai serà possible pactar la celebració d’un referèndum amb l’estat espanyol mani qui mani, i que el seu plantejament és un fer volar coloms, un enganya pastors o un qui dia passa referèndum empeny. Ai senyor Coscubiela, qui l’ha vist i qui el veu!. Hi té alguna cosa a veure el que li deuen a La Caixa?.

 

29-09-16

CIUDADANA

Estic sentint la senyora Arrimadas parlant en castellà al faristol del Parlament de Catalunya. Aquesta senyora quan vol parla en català, però les seves intervencions al Parlament les acostuma a fer en la “lengua del imperio”, suposo que per dret de conquesta; a més sempre ho fa amb un posat i un to que sembla dir: “us heu d’aguantar”. Doncs aquesta és una raó més per la que vull la independència del meu país, perquè vull que sigui un país normal, culte i obert, un país  perfectament capaç d’entendre la diversitat i acceptar que algú ens parli en una llengua que no és la nostra, però que entenem, però no haver d’aguantar que ho faci amb to i ànim literalment ofensiu i d’imposició.

 

29-09-16

QUE L’ALLIBERIN

Quan el debat d’investidura ja vaig escriure arrel de la impresentable i intolerable actitud de la diputada del PP Andrea Levy. Si no tant ostentosament i descaradament en les sessions del debat de la qüestió de confiança, aquesta actitud s’ha repetit: actitud desmenjada i despectiva, vestida de qualsevol manera (això té la seva importància ja que forma part d’un partit “d’ordre”(?) com el PP, fent ostentació de no prestar atenció, etc. Aquesta mateixa senyora, quan apareix a actes polítics a Madrid va sempre de vint-i-un botó, se la veu interessada i amatent en el que es diu i es fa; deu ser perquè allò és la “capital del reyno”. Perquè no l’alliberen d’unes obligacions que tant fàstic li fan i tant a disgust desenvolupa?.

 

 

30-09-16

ESTIL TAVERNARI

El senyor Garcia, cap del PP a Catalunya, va exhibir ahir una vegada més el seu estil tavernari quan des del faristol va amenaçar el President Puigdemont amb aquesta frase: “Ni vostè ni ningú convocarà cap referèndum il·legal a Catalunya. M’ha entès?, oi que m’ha entès?”. És vergonyós que aquest personatge sigui parlamentari, encara que de tota manera sigui d’agrair que els seus caps de Madrid el posessin i el mantinguin en el càrrec perquè així la gent pot veure quin és el tarannà d’aquest personal. Per cert, el President havia deixat ben clar que de il·legalitat cap, el referèndum es basarà en la legalitat espanyola si hi ha pacte o en la catalana si no n’hi ha; suposo que una exposició així deu ser ja massa complicada perquè aquest home ho pugui entendre i per això es va fabricar el clixé d’il·legal.

 

30-09-16

SENSE NORMES

“Kbrem skrivnt axi, xro tb sra  nrmtiu”, al cap i a la fi, per poc que ens hi fixem ho entendrem que es veu que és el que compta. Escric això arrel de la notícia de que l’IEC entre altres coses suprimeix la major part dels accents dits diacrítics. I perquè no suprimir els apòstrofs?, “l’home” i “lhome” sona igual, tothom ho entendrà; què fem amb les “h”?; i la conyeta de les “ç”?, tot amb “s” i avall!. Jo, per edat, soc dels que quan feia un examen de qualsevol matèria, si hi havia faltes d’ortografia, em penalitzaven i no poc. De fet això no és d’avui, ja fa anys que a l’escola es va deixar, si no d’ensenyar ortografia, al menys de no tenir-la gaire en compte, i no parlem de les universitats. A mi m’han arribat escrits fets per llicenciats, i no de ciències!, que fan pena; però com que diuen que el que importa és el contingut… Com és que tothom va a la llei del mínim esforç?. No entenen la gent que cada paraula te al darrera una història i unes arrels etimològiques que fan que cada llengua sigui un conjunt únic i meravellós?.

 

01-10-16

LA SAGRADA FAMILIA

El regidor d’Arquitectura i no-sé-què-més (ara si els títols dels càrrecs no son ben llargs i sonors es veu que no valen), un tal Mòdol, ha evacuat que “La Sagrada Família és una gran farsa que arrosseguem de fa temps, és una mena de mona de Pasqua gegant, que fa el seu camí de la mà d’uns privats” i s’ha quedat tant ample. Ja sap que aquesta gran farsa-mona de Pasqua(*) bat rècords de visites?; ja sap que és obra de Gaudí un dels arquitectes més admirats del món?; perquè es refereix despectivament als titulars del temple (jo personalment no sé si és el bisbat, si és la parròquia, si és una fundació) com a “uns privats”?; perquè tenen alguna cosa a veure amb l’esglèsia?, perquè l’edifici és un temple cristià?; s’hi referiria en els mateixos termes si fos una mesquita o un temple d’alguna altra religió més o menys exòtica?; ja sap que aquesta obra monumental no ha costat ni costarà ni cinc a cap erari públic?, i que sempre s’ha finançat mitjançant donacions, almoines i darrerament en bona part amb les entrades que paguen els visitants?; aquests milions de visitants son tots mesells abduïts per ves a saber qui o què per venir a veure aquesta “mona”?. Ah!, i per cert qui és ell?, quantes obres seves paga la pena veure?. Mare meva amb aquests modernets i progres de manual!.

(*) Per cert, ja sap que el mot Pasqua es refereix a una festa cristiana?, ho dic perquè potser ell, perquè no fos dit, l’hauria d’haver nomenat “festa de la primavera” o alguna cosa així, no?.

 

03-10-16

NO HAN GOSAT

Demanen deu anys d’inhabilitació per al President Mas per haver organitzat la “ocurrencia” (Sra. Sáenz de Santamaria dixit) del 9N; perquè li demanen aquesta inhabilitació quan el seu desig inconfés (o no) seria posar-lo a la presó?, doncs perquè no han gosat, una inhabilitació de cara a l’opinió internacional pot passar més o menys desapercebuda i com una cosa menor, un empresonament no, i per més pinxos que vulguin fer veure que són, no han tingut nassos, literalment. També els deu semblar que així la contradicció entre el que van dir llavors i l’encausament i condemna (el condemnaran) no serà tant flagrant: si no té cap valor, perquè pot derivar en un procediment penal?, o dit al revés, si això ha derivat en una causa penal, algun valor devia tenir, no?. Ah!, i vam guanyar per golejada!!.

 

04-10-16

GEST PER A LA GALERIA?

És el que em pregunto veient les més que ostentoses reaccions de les patums del PSC al respecte de la votació per a investir o no Rajoy. I si m’ho pregunto és perquè els seus vots sembla ser que no serien decisius, per tant, es poden permetre el luxe de “marcar paquet” però sabent que no té altra conseqüència que justament aquesta. Dieu-me escèptic però si els seus gestos no tenen altra transcendència que la que estic dient, o sigui cap, em costa molt de creure en la seva sinceritat de fons.

 

04-10-16

UNA PROPOSTA

I la faig seriosament. D’ençà del 9 de Novembre de 2014, que es parla més o menys (més aviat més que menys) pejorativament de “les urnes de cartró”; vaig tenir la sort i l’orgull de fer de President de taula aquell fantàstic dia, i també m’ha tocat fer-ho en altres eleccions i puc preguntar ben alt i clar: què passa amb les urnes de cartró?, son tant vàlides com les de metacrilat i goso a dir que molt més pràctiques i sostenibles. Prou amb aquest tema!!. A més, com a homenatge i record del 9N, proposaria que a la nostra futura República Catalana, les urnes fossin, per llei, de cartró!!.

 

06-10-16

JUTGES I PART

És el que em sembla que seran els membres del TC decidint al respecte de les “corridas de toros” a Catalunya. I si m’ho sembla és perquè encara recordo aquella foto d’uns il·lustres membres del dit alt tribunal amb les cares congestionades i ulls somnolents després d’un suposat pantagruèlic dinar ben “regat” i amb els puros talla XXL a la boca, al “burladero” d’una plaça de toros mirant una “corrida” i veig clar que poden ser capaços de qualsevol cosa “por el bien de la cultura patria y de la fiesta nacional”.

 

06-10-16

CRÍTIC TAURÍ

Aquest matí he sentit un diguem-ne cara a cara al programa del Matí de Catalunya Ràdio per la propera decisió del TC al respecte de la prohibició de les corrides de toros al nostre país. Com a part pro-taurina hi havia un tal Francisco March que es veu que és crític taurí a La Vanguàrdia. A part de ser força mal-educat i impertinent ja que no parava de interrompre a la persona que defensava la posició contrària, el seu nivell argumental era baixíssim, començant per la peregrina teoria de que el toro no sofreix (si l’haguessin punxat una mica més qui sap si fins i tot hauria dit que s’ho passa bé), fins a una actitud foteta tant amb el tema taurí com, així com de passada, amb el tema del procés cap a la independència. L’he trobat un personatge força lamentable.

 

06-10-16

ENS HO HAURIEN D’EXPLICAR

Fa temps que li dono voltes i no ho entenc. M’explico: arrel de la crisi que encara patim hi ha hagut molts milers de famílies que no han pogut pagar les quotes impossibles(1) d’hipoteques impossibles(2) per la compra dels seus habitatges a preus impossibles(3); llavors els bancs, molt seriosos(?) ells, van executar les hipoteques, en la majoria dels casos van desnonar els deutors deixant-los al carrer i endeutats de per vida i van assumir la possessió de les finques.

Fins aquí, per dur que sigui encara arribo a entendre-ho, el que ja no entenc és la continuació: les finques devaluades fins a límits ínfims han passat de mà en mà fins arribar als nomenats fons voltors que les han comprat en “paquets” pràcticament a pes, o sigui a preus ridículs; perquè als brillantíssims executius dels bancs no se’ls va ocórrer que potser suavitzant les condicions als deutors (reajustant terminis, baixant quotes, fent petites reduccions del capital degut, introduint períodes de carència…) aquests haurien pogut afrontar les respectives operacions, continuarien a casa seva i les entitats haurien conservat tot o gairebé tot el valor nominal dels seus crèdits?.

O és que l’operació, la global vull dir, era molt més sofisticada i perversa?; com per exemple omplir el mercat d’hipoteques intornables a la més petita crisi per executar-les amb pèrdues astronòmiques que de tota manera serien absorbides pels estats perquè el sistema bancari no s’esfondrés per després aquests bens a preus rebentats fer-los passar als fons voltors que son d’ells mateixos, dels bancs o dels seus accionistes o executius vull dir, i que encara que a valors molt baixos representen un benefici net perquè les pèrdues els les hem pagat entre tots -els mateixos desnonats inclosos-?.

És que si no, no ho entenc perquè (1) els bancs coneixien les capacitats econòmiques dels deutors i sabien que a la més mínima sotragada no podrien pagar; (2) les hipoteques es concedien per imports de superaven de llarg el valor comercial de la finca -amb taxacions teledirigides per les pròpies entitats bancàries-; (3) els preus havien assolit, impulsats pels propis bancs, propietaris o participants de moltes de les grans promotores, nivells absolutament demencials. Tot això no ho veien?, massa interrogants sense resposta,  per tant ens ho haurien d’explicar molt i molt bé. Ho faran?, ho dubto.

 

10-10-16

DOMENECH

Després d’haver-lo sentit a l’entrevista amb Mònica Terribas podria escriure molta estona, però com que no en tinc ganes només escriuré dues paraules: fals i patètic.

 

10-10-16

EL PP A CAMBRILS

Aquest darrer cap de setmana el PP ha fet una reunió a Cambrils amb l’assistència de pesos pesants a nivell estatal; vull suposar que els seus amfitrions del PP a Cambrils devien tenir algun moment per ensenyar-los la via fèrria que passa a escassos metres de les parets de l’hotel on feien la reunió i que és la mateixa que es va instal·lar cap a finals del segle XIX(!), amb via única i a més amb senyalització manual d’ençà que a principis d’estiu es va avariar una caixa de comunicacions a l’antiga estació de Mont-Roig del Camp i es veu que encara ningú ha tingut pressupost, temps o ganes de reparar!!.

 

10-10-16

SI NO PERQUÈ ÉS CERT…

Seria increïble. Dos macro-judicis en marxa simultàniament, el del cas Gürtel i el de les targetes opaques, entre els dos hi deu haver més de cent imputats del PP la major part alts càrrecs, això a més del que havent arribat o pendent d’arribar a judici hi ha escampat per tots els jutjats d’Espanya i també hi podríem afegir el cas Urdangarin-Infanta que en bona part també penja sobre el PP. Avui surt una informació que demostra com de sistematitzat i interioritzat tenien el tema de posar la mà a la caixa que es veu que, segons el material que ha sortit, feien “cursets” per instruir els seus alcaldes en com manegar el tema del finançament il·legal, amb power-points inclosos, vaja un treball conscienciós i professional!! (per cert, a la “escuela de otoño” que van celebrar aquest darrer cap de setmana al meu poble també s’impartia aquesta matèria?). Doncs el que és increïble és que malgrat tot això no passi res, no dimiteixi ningú, no es destitueixi fulminantment ningú, i ni tant sols hi hagi símptomes de que els hagi de perjudicar electoralment. Decididament Espanya és diferent.

 

11-10-16

UNA IMATGE TERRIBLE

Ahir vaig veure pel carrer, al meu poble, una imatge que al menys a mi, així al natural i aquí, em va deixar esgarrifat. Una parella jove passava pel carrer, un home d’uns 30 anys vestit amb texans i camisa i al seu costat, bé una o dues passes darrera, una figura negra de dalt a baix només amb una petita escletxa per als ulls, empenyent un cotxet amb una criatura a dintre. Repeteixo que em va deixar esgarrifat, perquè veient-ho per la televisió o en fotografies o trobant-t’ho a l’estranger (ja sé que no hauria de ser així) no ho deixes de veure com una cosa exòtica i llunyana; ahir no, era aquí, a casa nostra. Que ningú em digui que és un tema cultural, i que tothom es vesteix com vol, ni res de totes aquestes cantarelles políticament correctes: la imatge era denigrant, de dominació i esclavatge, perquè a més segur que aquella noia ni així de tapada no pot anar sola, no pot conduir, no pot parlar amb ningú, no pot utilitzar el telèfon… ni pot canviar d’indumentària. Portem segles de lluita per treure’ns cadenes del damunt i hem d’acceptar això?; jo no sé quina és la solució, però és intolerable.

 

12-10-16

PREVISIONS METEOROLÒGIQUES

SCC, aquesta multitudinària entitat que aplega dues o tres dotzenes d’afiliats i en conseqüència lògica(?) maneja pressupostos més que milionaris i té veu i espais a tots els mitjans d’informació en mesures gens proporcionals al seu pes real, ha dit que a la vista de les previsions de pluja a Barcelona per avui dia 12 ajornava la seva convocatòria per la seva manifestació pro-espanyola i anti-independentista. A mi, que reconec que soc molt mal pensat, em passa pel cap la possibilitat que les previsions que els hagin fet ajornar -de moment- la manifestació, més que de pluja potser que siguin de sequera (d’assistents). En fi, si l’arriben a fer diumenge ja veurem quants son.

 

 

 

 

16-10-16

JA HAN ACTUAT?

Ja ha comparegut el ministro del Interior?; ja ha anunciat accions la fiscal general de l’estat?. Ho dic per l’amenaça de bomba rebuda pel President Puigdemont via twitter. És de suposar que aquestes persones normalment tant geloses de la legalitat i l’ordre duen estar treballant a tota màquina en aquest tema, localitzar-ne el responsable i fer-li caure al damunt tot el pes de la llei, no?.

 

16-10-16

FALLEN LES PROPORCIONS

Els de SCC, aquells que per por de la pluja van ajornar la concentració del dia 12 del que ells nomenen “la Catalunya real”, avui sense pluja ni cap impediment de cap mena, es veu que han reunit unes quatre-centes persones. En Llach cantava a un “País Petit” però vaja, mai m’hauria cregut que en fos tant de petit el país “real” que diuen aquesta gent. Llavors penso en els pressupostos milionaris que maneja aquesta organització que segons diuen té una quarantena d’afiliats, i sobretot, penso en la quota de presència que tenen a tota mena de mitjans de comunicació, fins i tot als públics. Si pel nombre d’afiliats i la magnitud dels actes que organitzen tenen la presència que tenen, l’ANC hauria de tenir un parell de diaris, un parell d’emissores de ràdio i una tele en exclusiva, no us sembla?.

 

17-10-16

PSC

La senyora Parlón va i diu que és partidària de fer un referèndum amb la pregunta: “Està vostè disposat a conviure en un estat plurinacional?”, ole tu, que diria en Peyu!. D’altra banda surten tant ella com el senyor Iceta dient que d’abstenir-se en la votació de Rajoy res de res, que ells votaran no; independentment de que encara està per veure què acabaran fent els seus diputats a Madrid, saben perfectament que aquesta actitud no té cap valor pràctic perquè de tota manera el líder del PP quedarà investit amb la seva abstenció o amb el seu no. Sempre dintre d’aquest tema, avui l’Iceta, que és molt florentí i molt sinuós, tot i defensant que no s’hauria d’investir Rajoy, ha dit ni més ni menys que seria una opció “intel·ligent” una abstenció parcial (o sigui la justa i necessària per investir-lo); per on ho agafem senyor Iceta, pel tronxo o per les fulles?. També diu el senyor Iceta que votaran que sí a la concessió del suplicatori per jutjar en Francesc Homs. Vaja que pràcticament en tot s’alineen amb les posicions de PP i fins i tot C’s, i ja no diem amb les d’aquest PSOE tant de dretes!. “Cosas veredes…”.

 

20-10-16

LEGALITAT i JUSTÍCIA

Aquests dies han coincidit en el temps dos conceptes que de vegades, potser massa sovint, son antagònics: legalitat i justícia. Tenim d’una banda l’estat espanyol brandant les seves lleis, la seva constitució, la seva legalitat, en virtut de la que està llençant una allau d’accions judicials contra els polítics i institucions catalanes que gosen fer el més mínim pas favorable al procés cap a la  independència. I d’altra banda ahir es va iniciar al Parlament la tramitació de la Llei que permetrà declarar nuls els vint mil “juicios sumarísimos” que es van fer a Catalunya durant el franquisme, macabres pantomimes sense les més mínimes garanties i de les que tothom coneixia les sentències abans de que se celebressin (gairebé quatre mil van ser de mort). Doncs bé, aquelles pantomimes eren perfectament legals; s’atenien estrictament a les lleis que aquell règim s’havia fet a mida per perpetrar-les; de la mateixa manera que van ser legals les atrocitats de Hitler, Stalin, Mao, Pol Pot, Videla, Pinochet i de tants altres. Tots actuaven sota l’empara de la llei, de la seva, feta a mida, però llei al cap i a la fi.

 

21-10-16

FORCADELL I ARRIMADAS

Avui he sentit que la senyora Arrimadas, la cap de Ciudadanos a Catalunya va assistir ahir a l’assemblea de la CECOT que, en el seu inici, va fer un llarg i espontani aplaudiment a la Presidenta del Parlament de Catalunya senyora Carme Forcadell; des de llavors que li dono voltes al cap per esbrinar què en devia pensar d’aquesta reacció la senyora Arrimadas, potser que tant aquells empresaris posats dempeus i aplaudint la senyora Forcadell com el President de l’entitat donant-li explícitament el recolzament en nom de tots son una colla de poca-penes abduïts pels malèfics independentistes?; o més aviat, encara que els budells li diguin el contrari, comença a veure que les coses aquí a Catalunya són com són i que ella i el que representa tenen mala peça al teler?. M’agradaria preguntar-li-ho.

 

22-10-16

TRENS

Ahir al vespre vaig venir en tren des de Barcelona (Estació de França) a Cambrils. El tren sortia a les 19:13 i va arribar a Cambrils a les 21:16, o sigui dues hores i tres minuts. Tot i ser prou greu, per a mi ho és potser més i tot que el tren en qüestió “només” va tenir un retard de deu minuts perquè l’hora oficial d’arribada son les 21:06, o sigui que l’horari preveu un temps d’una hora i cinquanta tres minuts. Si tenim en compte que el recorregut és d’uns 110 Kmts.  ens movem en unes vertiginoses mitjanes d’entre 53 i 58 Kmts/hora. Llavors fa uns dies ve el màxim responsable d’ADIF que construeix milers de kilòmetres d’alta velocitat infrautilitzats i ruïnosos i te les penques de dir que a Catalunya és on més inverteixen en trens!. Que això passi el 2.016 és un insult a la intel·ligència i un insult a tota la gent d’aquest país.

 

22-10-16

200.000

Aquesta és la xifra que el primer tinent d’alcalde de Barcelona diu que ha costat la “boutade” municipal amb les escultures franquistes. Jo m’esgarrifo amb l’alegria -és per no dir barra- amb que els polítics manegen el diner públic. Les escultures son propietat de l’Ajuntament; el local del Born és municipal; pel que es va veure per TV tant la instal·lació com la retirada de les escultures la van fer empleats municipals; l’electricitat, la neteja, el manteniment del local, deuen ser els habituals; per tant tot això cost zero. Pretenen fer-nos creure que aquells quatre panells amb retalls de diari, unes quantes  fotos i unes quantes notes explicatives han costat aquesta bestiesa?, home!, que a les escoles, els alumnes s’atipen de fer-ne de panells així, i no crec pas que surtin a aquests preus.

 

24-10-16

MÉS TRENS

Com si hagués llegit el meu comentari de l’altra dia al respecte del funcionament dels tren al nostre país (ja sé que no ho ha fet), avui la Mònica Terribas ha entrevistat el cap del servei de Rodalies de Renfe a Catalunya. A resultes del que he sentit, el proper dia que agafi un tren m’hi hauré de fixar més perquè segons aquest senyor el panorama és gairebé idíl·lic: noranta i bastant per cent de puntualitat (!), qualificació del servei 6,5 sobre 7(!!), milions a dojo d’inversió (!!!); vaja que ens queixem per vici i no ens donem compte ni sabem apreciar quant bo és el servei amb que tenen a bé delectar-nos. Ah!, i si hi ha algun problema evidentment no és pas culpa d’ells: que si robatoris de cable, que si el temps, que si imponderables… Escoltant-ho no sabia si riure o plorar, perquè ja és prou lamentable que haguem de suportar el que suportem, però que al damunt se’ns en fotin (perdó) literalment a la cara, ja passa de mida!.

 

25-10-16

QUERELLA

S’acaba de saber que la querella contra Carme Forcadell tira endavant (algú ho dubtava?). Tots amb la Carme, si estem tots units no podran amb nosaltres, i ho saben!.

 

26-10-16

JA ELS ESTÀ BÉ

Avui representants institucionals de tots els colors polítics han escenificat el rebuig a l’actual situació dels trens de rodalies i regionals a Catalunya i n’han demanat “per dignitat” el traspàs de les competències. Bé, rectifico, de tots els colors polítics menys els del PP i de C’s. Es veu que els votants d’aquests partits no agafen mai el tren o si l’agafen ja els està bé anar embotits com sardines en llauna, sortir tard, arribar més tard, haver de baixar dels trens i caminar vies enllà sota el sol com aquest estiu ha passat més d’un cop i tota altra mena de malvestats. De fet, ben mirat, això sí que és una manifestació inapel·lable d’amor a la pàtria (la seva).

 

27-10-16

ESCORTES

Pel que he llegit, la senyora Arrimadas ahir va deixar anar a 13TV que ella “porta escorta perquè ja sabem què passa a Catalunya”. S’ha de ser mentidera i mala persona per dir tal cosa. A veure senyora Arrimadas, què passa a Catalunya?, perquè a Catalunya passen moltes coses que a vostè no li agraden, però no passa res del que vostè vol deixar entendre, i que en el fons, tal i com ha dit en la seva immensa intervenció d’avui al Congreso de los Diputados en Joan Tardà els agradaria que passés: que hi hagués aldarulls, que hi hagués agressions, que hi hagués violència, perquè d’aquesta manera vostès tindrien l’excusa perfecta per fer totes o al menys algunes de les animalades que segur que els passen pel cap. Tornant a en Tardà, vostès no suporten que aquest país porti anys posant periòdicament centenars de milers o milions de ciutadans al carrer i ni tant sols es trenqui una trista paperera o es profereixi un insult. És això que no suporten ni vostè senyora Arrimadas ni tanta gent de la seva corda. Doncs miri, nosaltres som així, i precisament perquè som així a més de tossuts, posi’s al cap que arribarem al nostre objectiu. Ah!, i deixi’s d’escortes que ja sap que no cal i estalviaria uns diners al pressupost tant magre que hem d’administrar.

 

28-10-16

CATEGORIA ZERO

És la que ha demostrat tenir la senyora Arrimadas les darreres 48 hores, ah!, i honestedat zero també. Primer dient a pregunta del senyor Marhuenda, que ella “porta escorta perquè ja sabem què passa a Catalunya”, i avui, quan l’ha trucat la Mònica Terribas, volent justificar el que és injustificable i no sabent per on sortir del bassal en el que s’havia, conscientment, ficat. A més, si fos honesta la frase hauria d’haver dit que porta escorta com  tots els caps d’oposició del Parlament des de fa anys i panys i de qualsevol color polític. Però al menys, ja que ho deixes anar, després tingues la valentia de defensar-ho quan et pregunten “què passa a Catalunya”, i no intentis sortir per la tangent matusserament fins i tot recorrent a allò tant suat de que “ho han interpretat malament”, jo i milers com jo hem vist les imatges i només tenen una interpretació: voluntat d’enganyar miserablement l’audiència per afavorir els interessos electorals.

 

28-10-16

VULL UN PAÍS NORMAL

Això va ser slogan a favor de la independència fa un temps i ahir em va venir al cap quan vaig sentir el President del TSJC compareixent al Parlament… en castellà, i permetent-se el luxe i la barra de renyar-nos per la pretensió de que els jutges hagin de saber la nostra llengua, perquè llavors el que ell nomena “la planta judicial” seria un desert, o sigui que no tindríem jutges, que de vuit-centes places només se’n cobririen cent. Vol dir senyor?, i els altres set-cents on treballarien?; el sistema español els absorbiria tots?; tant greu és aprendre un idioma?; no l’aprendrien si els fos necessari per treballar?; si van a treballar a qualsevol altre país no n’aprendran l’idioma?. Ah clar!, que aquí és diferent: vostès son els colons i nosaltres els colonitzats i si hem de comparèixer davant un jutge per defensar quelcom que pot ser vital per nosaltres, ho hem de fer en una llengua aliena. Doncs ja n’estic tip: vull un país normal, vull la independència.

 

03-11-16

MORTS DESIGUALS

Allò de “tots som iguals però n’hi ha uns que son més iguals que altres”,  és una gran veritat. Hi he pensat llegint un article sobre el bombardeig aeri al “Liceu Escolar” de Lleida durant la “Guerra Civil” espanyola; d’aquest  episodi, m’imagino que com molta gent, jo mai n’havia sentit a parlar. I m’ha vingut al cap l’immens ressò mundial que va tenir i té, amb raó, el bombardeig de Guernika, iconitzat per Picasso i imatge de la barbàrie del feixisme de Franco. No pretenc fer competències macabres de nombres de morts, tinc molt clar que una sola víctima ja és massa; però dit això, a Guernika hi va haver cent vint-i-cinc morts i a Lleida tres-cents; a més Catalunya va sofrir dotzenes de bombardejos sobre les poblacions, des de Barcelona (repetits) fins a vil·les mitjanes i petites, que van comptabilitzar milers de morts que a efectes de memòria i reconeixement sembla que amb prou feines van existir mai i ningú sembla donar-los gaire importància. Ara, arrel d’atemptats i altres episodis de violència, es diu sovint que no tots els morts son iguals perquè no a tots se’ls fa el mateix cas. Es veu que no és res nou.

 

03-11-16

DIADA

La senyora Arrimadas, molt preocupada pels problemes reals dels catalans, s’ha arribat fins a Madrid per presentar al Congreso una iniciativa parlamentària per que el dia de Sant Jordi sigui declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Gràcies senyora Arrimadas, però sap?, se li veu el llautó; se li veu perquè el que vostè pretén no és elevar el ressò que ja té el dia de Sant Jordi a tot el món (que com tantes altres coses ens l’hem guanyat a pols els catalans) i que suposo que li rellisca si no fins i tot la molesta, el que volen vostè i la seva fidel tropa és traslladar a Sant Jordi la Diada, que encara la molesta més i de pas convertir-la en el que vostès nomenen “dia de la comunidad autònoma”; doncs miri no, nosaltres som una Nació i celebrem una Diada Nacional, i la celebrem l’11 de Setembre perquè volem i així ho va decidir el nostre Parlament, i si a Madrid se’ls ocorre prendre alguna mesura en contra d’això (ja es prepara l’inefable TC?), s’hi hauran de posar fulles!.

 

04-11-16

TC

Avui aquells senyors que s’acostumen a reunir al “burladero” de la plaça de toros amb les cares congestionades després de, presumiblement, haver endrapat un copiós dinar regat amb selectes “caldos” i fumant un havà de pam i mig, han decidit auto-atorgar-se les facultats sancionadores que es derivin de l’incompliment de sentències seves i poder ordenar la suspensió de funcions de càrrecs electes que s’hagin desencarrilat del recte compliment de la seva sagrada i, de moment, incorrupte constitución. Ah, i s’han preocupat de deixar ben clar que, com tots suposàvem, aquesta actuació no té res a veure amb la situació de Catalunya!. Home, veure els toros des del “burladero” no els autoritza a fotre’s de nosaltres senyors (i senyores)!!.

 

04-11-16

MINISTRA CATALANA

Ja ho tenim tot solucionat!, ja hi ha una ministra catalana(?). L’ínclit Mariano Rajoy ha tingut a bé concedir a la colònia catalana la gràcia del nomenament d’una ministra nascuda en aquestes díscoles contrades. Això em fa pensar en la, al meu entendre equivocada, atribució de filiació de les persones per lloc de naixement; cadascú som el que sentim que som. I tenim exemples prou propers i cridaners: la senyora Alícia Sánchez Camacho va néixer a Banyoles però, és catalana?, amb tot el meu respecte no, ella se sent espanyola, doncs és espanyola; el senyor Manuel Valls, primer Ministre francès va néixer a Gràcia però se sent més francès que la Marianne, per tant és francès; tenim Eduardo Reyes, nascut a Córdoba que se sent català i lluita per les llibertats del nostre país, doncs és català. I la senyora Dolors Montserrat?, doncs pel que jo l’he sentit, i déu-n’hi-do perquè darrerament era gairebé omnipresent als mitjans de comunicació, aquesta senyora se sent profundament espanyola (en té tot el dret), per tant és espanyola. Conclusió, al govern del senyor Rajoy no hi ha cap catalana (ni català).

 

 

06-11-16

ARA VA SERIOSAMENT

I hem d’anar tots a una si no ens trinxaran. El perill que correm s’ha vist perfectament aquests dies arrel de la detenció de l’alcaldessa de Berga per la seva negativa a anar a declarar per l’episodi de l’estelada al balcó de l’Ajuntament. Ha faltat temps als polítics independentistes per que s’emboliquessin en una allau de declaracions i contra-declaracions que han arribat, en algun moment, a qüestionar fins i tot l’absolutament vital propera aprovació dels pressupostos (ep!, i que això no vol pas dir que la CUP hagi d’aprovar qualsevol cosa que els posin al davant). Hem de tenir allò del que habitualment tant presumim que no és res més que seny, calma, tranquil·litat i capacitat d’anàlisi per identificar i saber qui és l’enemic real del nostre país, que no es pas cap partit dels que defensen la independència ni tampoc ho és, ni molt menys, el cos dels Mossos d’Esquadra; i parlo conscientment d’enemic i no d’adversari perquè al menys per a mi, l’adversari és el contrincant que lluita lleialment i noblement i en aquest aspecte l’estat espanyol és qualsevol cosa menys lleial i noble: us diu alguna cosa el nom de Jorge Fernández?, doncs això.

 

06-11-16

SI ENS ELS PAGUÉSSIM…

Pot ser si que hi hauria Jocs del Mediterrani a Tarragona, però si han de dependre de les aportacions del gobierno de Madrid, està clar que no es faran. I això que a Tarragona governa el PSC amb el PP i amb el que queda d’UDC, tots molt amics del poder absolut i venerat (per ells) de Madrid. Però està clar que no enviaran pas ni cinc, ni ara ni l’any que ve. A l’enemic ni aigua diuen, i menys encara diners per a tirar endavant un esdeveniment en el que el més lògic és que aparegui alguna (o moltes) senyeres i estelades a les grades i pels carrers. Es queden setze mil milions anuals que apliquen a les més descabellades destinacions, des dels Aves desocupats i ruïnosos fins, sense cap escarafall, quaranta milions als també Jocs Mediterranis d’Almeria del 2005, però es clar que Almeria és terra addicta i Catalunya és terra díscola. Per tant, si el problema son els 12 MM€, o muntem una campanya de micro-mecenatge per reunir els calerons, o ni el 2017, ni el 2018, si no, al temps!.

 

 

06-11-16

EL PSC, NI A LA CANADENCA

On és el PSC?, o millor dit: hi és el PSC?. Perquè aquell PSC que defensava el dret d’autodeterminació (això del dret a decidir és un eufemisme que no suporto), que maldava per diferenciar-se del totpoderós PSOE està absolutament desaparegut malgrat el seu vot negatiu a la investidura de Rajoy que tanta polseguera mediàtica ha aixecat i que, al menys a mi, sempre m’haurà deixat per sempre el dubte de si hauria estat així si aquesta negativa hagués tingut transcendència real. I ara, després de defensar durant no-sé-quan-temps que per fer un referèndum s’havia de consensuar i pactar amb l’estat, ja s’han tret definitivament la careta i ni així, o sigui que s’adhereixen al President Puigdemont en el seu “referèndum o referèndum”, però a “contrario sensu”. Marededéu; i encara és capaç de sortir el fi estilista dialèctic senyor Iceta i dir-nos que això al cap i a la fi és millor perquè com que a l’altra banda res de res, així no cal perdre temps, gastar saliva ni exacerbar  baixos sentiments. I au, tots contents, sobretot ell.

 

07-11-16

DOMÈNECH O L’ART DE NO DIR RES

La veritat és que aquest home em té admirat, els polítics en general dominen l’art de marejar la perdiu quan parlen, però aquest n’és un mestre consumat. L’altre dia el vaig sentir quan parlava amb la Pilar Rahola al programa del Cuní i avui també l’he sentit a Catalunya Ràdio. Sobreviure a les preguntes d’en Cuní, de la Rahola i de la Terribas sense parar de parlar però sense dir res, té un mèrit que no se li pot pas negar, vaja, que és de traca i mocador!. En tot el cúmul de vaguetats, llocs comuns i expressions buides, el més clar que va dir va ser allò de la “Catalunya-nació en xarxa” i també lo de que “son sobiranistes de totes les sobiranies que hi ha en joc”, apa!, ves per on ho agafem tot això; ha estat hores i hores preparant-s’ho, o li ha sortit així i una vegada llençada l’expressió genial doncs avall que fa baixada i com diuen els castissos “sostenella i no emmendalla”?. M’agradaria que m’ho expliqués, seria interessant.

 

 

 

 

07-11-16

ENS AIXEQUEN LA CAMISA?

Amb l’energia “ecològica” que algunes companyies comercialitzadores ens pretenen vendre em sembla que ens aixequen la camisa. No vaig contra aquestes companyies perquè jo, com tants i tants estic tip dels abusos de tota mena que les subministradores de sempre porten fent des de sempre. Dit això, si jo avui tinc el contracte amb la companyia “X” diguem-ne tradicional i no ecològica i demà passo a ser client de la companyia “Z” nova i verda, el corrent continuarà arribant a casa meva pels mateixos cables, derivada del mateix transformador, que a la seva vegada és alimentat des de la mateixa línia d’alta tensió de tota la vida; llavors, com és que l’energia passa tot d’una a ser ecològica?. Perquè la companyia que em factura ara la compra a una productora ecològica?; la major part de grans productores “clàssiques” son també productores d’energia ecològica, o sigui que estem en les mateixes mans.

 

08-11-16

LA MINISTRA SENSE FEINA

Què farà a partir d’ara la senyora Dolors Montserrat flamant “Ministra de Sanidad” del gobierno de españa?; m’ho pregunto amb preocupació per a ella perquè diferències ideològiques a banda entre ella i jo, sempre l’he vist com una persona molt activa, molt nervi, molt belluguet, i ara que s’ha fet càrrec d’un ministeri sense competències què farà?, deu ser molt avorrit no tenir res a fer!. Jo, modestament, em permeto donar-li una idea: perquè no es dedica a tancar-lo, el ministeri aquest?; tindria feina assegurada per tot el mandat, i a més faria quelcom d’allò pel que els del seu partit diuen estar tant preocupats com és l’estalvi de despeses innecessàries (les delegacions exteriors de la generalitat, les emissores de la CCMA, la hipotètica despesa en estelades i altres signes identitaris, etc.) quan tot junt no té res a veure amb el que deu costar un ministeri sencer, això si que seria un estalvi!. Doncs au senyora Montserrat, ja té una tasca important davant seu i sempre podrà dir que ha fet una cosa històrica: tancar un ministeri inútil. I qui sap si algun company seu li segueix l’exemple i en tanca algun altre!.

 

 

 

09-11-16

PODREM DIR: JO HI VAIG SER

Com tants i tants, hi vaig ser. Vaig tenir el goig i l’honor de presidir una taula; d’altres van fer de vocals; molts van ajudar en el que se’ls va demanar; la immensa majoria va votar. Ens van amenaçar, ens van dir que no obriríem els col·legis, que allò era una costellada, que era un “botifarrèndum”, la ínclita vice-presidenta espanyola va dir que era una “ocurrència del señor Mas”; de bon matí vam anar cap als col·legis amb un pessigolleig a l’estomac perquè no sabíem què ens trobaríem. Va ser fantàstic, força abans de l’hora d’obertura les cues eren enormes malgrat la pluja i el fred; va ser inoblidable veure la gent feliç, tremolosa, plorosa, emocionada fins al moll de l’os, joves molt joves, gent gran molt gran, tots dipositant aquella papereta que legalment no valia res, en unes urnes que pejorativament encara avui ens diuen que “eren de cartró”.

El control dels votants va ser absolut, no es va permetre votar ningú que no s’acredités correctament, aquest aspecte va ser més rigorós que en qualsevol altre votació de les que he estat en les meses, i malgrat que l’altra banda ho vulgui desacreditar, saben que és així perquè rara és la mesa a la que no hi hagués intents de votar irregularment i no es va permetre de cap manera. Una altra cosa que ells també saben i els cou molt: tothom que hi va participar com a voluntari es va pagar “la festa” de la seva butxaca.

I també, com a les Diades tot es va desenvolupar en la més estricta civilitat, sense un crit, sense un problema, net, ben fet, i clar: els budells se’ls remouen. Per això, com que no tenen altra cosa on agafar-se, l’“ocurrència” ha acabat als jutjats; doncs és el reconeixement més ferm de que el que vam fer va tenir importància, i molta.

 

13-11-16

UNA VEGADA MÉS

Doncs si, una vegada més hem sortit al carrer, i hem cantat, i hem aplaudit, i hem recolzat els càrrecs electes del nostre país que estan perseguits per la (in)justícia espanyola. Encara no sé quants érem, però érem molts: des de la Plaça d’Espanya tota l’Avinguda Maria Cristina plena fins la font lluminosa, dit sigui de passada també té conyeta que un acte així es desenvolupi sobre carrers amb aquests noms!. Érem molts tot i que la convocatòria s’ha fet amb pocs dies. Per tranquil·litat dels de sempre i perquè no comencin a mentir descaradament dic el que tothom sap (ells també): que com cada vegada cadascú s’ha pagat la seva despesa, sigui viatge, estelada, menjar, beure, o el que sigui; a nosaltres no ens subvenciona ningú, ens ho fem solets. I ho farem tantes vegades com calgui, que en prenguin nota!!.

 

15-11-16

M’HA FET PENA

Aquest vespre he vist el Miquel Iceta en un acarament amb la Pilar Rahola… i m’ha fet pena. Acostumat a veure el senyor Iceta sempre brandant aquella mitja rialleta sorneguera, aquell punt d’ironia i de (perdó) punyeteria en la mirada, amb aquell estil florit i florentí tant seu, avui he vist un Iceta apagat, trist, abatut i fins i tot humiliat; un Iceta que es veia que intentava defensar el que defensava amb molt més ofici que convenciment. Fins i tot l’he vist desesperat i impacient, a ell, a qui no se li acaben mai els arguments, que sempre té la darrera paraula, desitjant que s’acabés l’entrevista/acarament. Què ha hagut de sentir en la reunió que ha tingut avui a la seu del PSOE?; perquè gent brillant com ell (i que consti que no combrego ni remotament amb els seus plantejaments polítics) s’ha de plegar davant posicions que es veu de lluny que no els convencen?; quina força tenen sobre ells?. Massa preguntes i cap resposta.

 

15-11-16

VERGONYA?, NO GRÀCIES

Ahir hi va haver un malaurat accident a Reus en el que una àvia de més de vuitanta anys que vivia sola va morir en incendiar-se-li el matalàs per la caiguda de l’espelma que utilitzava per fer-se llum perquè tenia l’electricitat tallada. Hem de recordar que si el gobierno de españa no hagués impugnat la Llei de Pobresa Energètica del Parlament de Catalunya i l’inefable TC no l’hagués suspès, aquesta pobre àvia hauria tingut electricitat i no hauria necessitat espelmes per veure-hi. Aquí s’ha produït una mort per una actuació mal intencionada i guiada només per raons polítiques tant de l’un com de l’altre dels dos organismes; no hi ha responsabilitat?, els sortirà de franc?, no actuarà cap fiscal ni cap tribunal?. Repeteixo que sense aquesta actuació aquesta persona probablement seria encara viva; però també hem de pensar en els milers de persones, normalment gent gran i en situació crítica, que hauran de passar l’hivern a les fosques i patint fred. Tant al gobierno com al tribunal en qüestió, no els cau la cara de vergonya?; perdó!, que no me’n recordava que d’això no en gasten.

17-11-16

UN HOME I UN DESTÍ

Dia esperpèntic al Congreso, amb el PP buscant-li un destí ben pagat i vistós al senyor Fernández; després d’intentar-ho amb la Presidència de la Comissió d’Exteriors, càrrec ideal per qui només parla castellà i poc o molt català i té un força relatiu sentit de la diplomàcia; rebutjat, van intentar la del Tribunal de Cuentas, per acabar fent-lo President de la Comissió de Peticions, una de menor que no requereix votació però igual de ben pagada, i amb dret a nomenar adjunts (potser el Marcelo?). Tot això per agrair-li els “servicios prestados” (Operación Catalunya, dossiers falsos, oportunes filtracions rigorosament falses, tanques amb ganivets, conspiracions d’alta volada, etc.), què menys no s’ha de merèixer un senyor que resa tot sovint damunt les tombes de Franco i José Antonio, i condecora maresdedéu?. Si no perquè va passar ahir aquí al costat, ens podríem creure que era cosa de molts anys endarrere i de llunyanes i irredemptes terres.

 

18-11-16

TARANNÀ

Amb pocs mesos de diferència el rei d’espanya s’ha negat a rebre a Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament de Catalunya (elegida diputada pels vots de la ciutadania i Presidenta pels vots dels diputats), i ha donat la mà, ell i la seva dona, en recepció oficial a una persona com Rita Barberà que en aquest moment és senadora per designació, o sigui sense haver estat elegida per ningú si no pel seu partit corrupte, i ella, a més, immersa i investigada per corrupció. No dic res més per no posar-me en cap jardí.

 

20-11-16

QUIN ESCÀNDOL!, QUIN PAÍS!

Aquesta setmana un alt càrrec de la fundació Adolf Hitler amb seu a Berlín ha fet unes declaracions en las que diu que no n’hi ha per tant amb les execucions que hi va haver durant el nazisme i que, al cap i a la fi, tots els que d’una o altra manera van ser represaliats s’ho tenien merescut perquè alguna cosa havien fet i el que tocaria seria que els que van sobreviure demanessin perdó; per acabar-ho d’adobar cap representant polític ni cap gran mitjà de comunicació alemany ho ha condemnat ni n’ha dit res. I mentrestant les restes del criminal ex cap d’estat reposen al mig d’una faraònica basílica aixecada amb presoners de guerra que van treballar en condicions infrahumanes durant els darrers anys del seu mandat. Quin país!, quin escàndol.

Ui, que m’he despistat!; la fundació en qüestió és la Francisco Franco, qui ha fet les declaracions ha estat el seu vice-president, els polítics i mitjans de comunicació que no han dit res han estat els españols, les restes del criminal cap d’estat son al “Valle de los Caídos” i el país on tot això passa és evidentment España. Perdoneu-me per l’error.

 

21-11-16

INCLASSIFICABLE

El senyor Lluís Franco Rabell, que tal i com diu el títol de l’escrit, al menys jo, no sé com classificar-lo, s’ha tornat a lluir perquè sembla que a la manifestació d’aquest diumenge, entre altres, va deixar anar que “una societat empobrida no pot avançar cap a la independència”. Catalunya està empobrida?, potser sí, entre altres coses per l’ofec econòmic a que ens té sotmesos l’administració central; quina és la solució doncs, quedar-nos dintre d’aquesta espanya que a més de no estimar-nos ens empobreix una mica més cada dia?, llavors entrem en el cercle viciós de que com que som pobres no podem assolir la independència i, si no l’assolim, cada dia som més pobres per tant tenim menys possibilitat de ser independents. Ho interpreto bé senyor Franco?.

 

22-11-16

ARA TOCA DIÀLEG

Segons Madrid, per a resoldre el “problema catalán” i tancar definitivament la “carpeta catalana” que la senyora vicepresidenta porta sota el braç, ara toca diàleg. Han canviat la botoximitzada, siliconada i encarcarada Llanos de Luna pel més “dialogant” Enric Millo. I en aquest esperit, el nou virrey ha permès que la Mònica Terribas l’entrevistés a Catalunya Ràdio cosa que la seva predecessora mai havia fet; però al cap de pocs minuts ja s’ha vist que en el fons tot continua igual, probablement amb un estil més suau (sibil·lí?), però igual: llei, constitució i no, no i no (potser amb minúscules, però: no al cap i a la fi).

D’altra banda el senyor Rajoy, es veu que té intenció de celebrar un Consejo de Ministros a Barcelona perquè veiem com ens estimen; gràcies per l’honor, però si no recordo malament això d’anar per les províncies i les colònies a celebrar consejos ja ho feia en Franco (potser pensa que fent-ho com ell aguantarà quaranta anys?); i també que la senyora vice-presidenta tindrà despatx al costat del d’en Millo no se sap si per controlar-lo millor a ell, o a nosaltres.

Ah! i com que, com diuen en castís, “el movimiento se demuestra andando”, aquests dos darrers dies s’ha fet pública la sentència que confirma la inhabilitació del Jutge Santiago Vidal, han emplaçat a declarar la Presidenta Forcadell davant el TSJC i s’haurà concedit el suplicatori per encausar Francesc Homs. Diàleg sobre tot.

 

22-11-16

ON ÉS C’S?

Ells ja ho proven ja, de fer veure que son quelcom i que algú els fa cas, encara no tenen un micròfon al davant s’hi tiren de cap i repeteixen aquella frase que tenen tant ben apresa de que ells van presentar 150 “exigències” al PP per donar-los el seu suport per a la investidura de Rajoy; per premiar-los-hi, aquest en els discursos d’investidura no es va dignar ni a nomenar-los ni a adreçar-se a ells, el paper amb les famoses exigències se’l passen per l’arc del triomf i ara pràcticament ni es parla d’aquesta gent. Senyors Rivera, Girauta, Arrimadas i companyia, em sembla que han arribat vostès a la categoria d’éssers intranscendents absoluts i que, si demà desapareguessin, crec que no els trobaria a faltar ningú.

 

23-11-16

GRÀCIES SENYOR GÓMEZ-POMAR

Aquest senyor, que sembla sortit d’un quadre del Greco amb la seva barba retallada, el seu pentinat tirat endarrere, engominat i amb aquests rínxols al clatell tant característics dels polítics i alts càrrecs del PP, ha dit que ens faran el favor de no traspassar-nos rodalies, perquè el fet de que la seva gestió estigui totalment centralitzada n’augmenta l’eficàcia i que si ens ho passessin a nosaltres el tema es veu que podria ser greu. Home gràcies, perquè la veritat és que si el servei arribés a anar pitjor, el desastre ja tindria proporcions bíbliques; gràcies una vegada més, no li agrairem mai prou la seva atenció. Per cert, aquest senyor és el que fa unes quantes setmanes va dir que la xarxa de rodalies de Catalunya és la que més inversions de l’estat rep!; ole tu, que diria en Peyu!.

 

23-11-16

BASCOS I CATALANS

Quan vaig fer el servei militar, l’any 69, vaig començar a veure que a ulls dels españols, bascos i catalans érem una cosa molt diferent. Llavors, malgrat ser l’època en que ETA començava a matar gent, qualsevol comandament del quarter bavejava només veient aquells “chicarrones del Norte” i en canvi als catalans no ens podien ni veure. Quan la famosa transició, els españols van donar als bascos el que van voler, i als catalans ni aigua. Una discussió conceptual és el reconeixement de Catalunya com a nació; evidentment s’hi nega el PP, C’s i també el PSOE, però aquest, en el pacte de govern signat amb el PNB acaba de reconèixer la possibilitat d’aplicar la qualificació de “nació” al país basc. I doncs?, son més eixerits els bascos?; balla l’Urkullu millor que l’Iceta?, tot podira ser, però per a mi que els trets van per un altre costat. Aquesta és una raó més per reafirmar-me en que la única sortida que tenim és la independència.

 

24-11-16

FUTBOLISTES DEFRAUDADORS

Mascherano, Messi, Neymar, Etóo, per posar només els darrers i més cridaners noms de jugadors o ex-jugadors del Barça que estan sota els focus d’Hisenda i han hagut de passar o estan passant pels jutjats, com també el club mateix. Em sembla perfecte, qualsevol d’aquests xicots guanya en un sol mes el que qualsevol persona normal amb una feina decent pot guanyar amb quatre o cinc vides laborals completes; per tant, que paguin el que la llei diu que han de pagar i prou. Dit això, hi ha coses que no em quadren: només defrauden els futbolistes del Barça?; tots els del Madrid, Atlético, València, Sevilla, Espanyol, etc. (clubs inclosos) son uns sants varons amb uns assessors impecables i ho fan tot perfecte i compleixen amb totes i cadascuna de les seves obligacions fiscals?. Dieu-me malpensat però ho dubto, molt.

 

25-11-16

LA BATALLA DE L’EBRE

Aquesta nit a TV3 fan una pel·lícula sobre la Batalla de l’Ebre i la lleva del biberó. És o pretén ser una producció històrica. Aquests dies TV3 està emetent la corresponent publicitat i hi ha una curta seqüència on una parella veu l’ombra d’un avió per terra al mateix temps que en sent el soroll. Abans que res, l’ombra d’un avió en les proporcions que es veu, jo diria que és impossible que es vegi en la realitat però això encara podria tenir un “passi”, el que no es pot acceptar és que una producció com aquesta que repeteixo pretén ser històrica i deu haver costat un dineral en bona part públic, faci aparèixer l’ombra d’un avió que mai va participar en la guerra ni en la Batalla de l’Ebre; perquè ho dic?, doncs perquè l’ombra és d’un avió quatri-motor i a la guerra no n’hi va participar cap. Els avions que hi van participar van ser tots monomotors, bimotors o trimotors. No hi ha ningú que ho hagi vist?; ningú es va preocupar de documentar-se?, o es va pensar, au, fem passar bou per bèstia grossa i avall que fa baixada i a cobrar les subvencions. Son les nou del vespre i encara no he vist la pel·lícula, però amb aquest antecedent, per a mi començarà amb mal peu i amb olor de producció “alimentícia”. Lamentable.

 

01-12-16

SI AIXÒ ÉS DIÀLEG..

Els del PP continuen entestats a fer-nos creure que la seva voluntat de diàleg amb Catalunya és inequívoca, i per això van fent el que ells en diuen “gestos” perquè nosaltres en quedem ben convençuts. Així en poc més d’una setmana hem acumulat: la sentència que confirma la inhabilitació del Jutge Santiago Vidal, la citació a declarar la Presidenta Forcadell davant el TSJC, la concessió del suplicatori de Francesc Homs, la usurpació (mereix altre qualificatiu?) de l’impost sobre begudes ensucrades per part del maquiavèl·lic Montoro, l’enèsim no a la més remota possibilitat de la celebració d’un referèndum i, sobretot, grans dosis de “cafè per a tothom” a base de conferències de “presidentes de comunidades autónomas” i altres artefactes similars. Algun dubte de que la intenció de diàleg sigui ferma i sincera?, per part meva tots!.

 

02-12-16

QUINA FEINADA SENYORS!

Doncs si, només de pensar-hi m’agafen suors; quan penso la feinada que se li ha girat a aquella fiscalia assot de Messis, Neymars i altres lligats al Barça i fins i tot del club mateix com a entitat ara en saber que Cristiano Ronaldo facturava milionades sembla ser que irregularment no-sé-on, fins i tot m’atabalo en pensar que aquesta fiscalia deu haver ordenat investigar-ho tot: el jugador, les societats del jugador, el representant, el club, els directius del club, vaja tot el que pugui haver girat al voltant d’aquest presumpte frau, i també feina preparant les quantitats de les possibles multes a imposar, les penes de presó a demanar, quina feinada!. O és que no passa res d’això perquè aquesta vegada les coses no aniran així?. Fem una juguesca?.

 

04-12-16

ARA FARAN UN GEST

Doncs si, el diari del senyor Godó, ens anuncia a primera plana que els del PP, estan estudiant “fer un gest”(sic) amb el tema del català. I què vol dir això?, que ens enviaran de tant en tant el seu rey i ens farà la darrera frase del discurs en català?, que quan vingui la senyora Soraya, tant repatània ella amb els díscols catalans i les seves “ocurrencias” ens dirà “bon dia”, “bona tarda” o “bona nit”?. De pas també podrien indicar al seu fidel TC, que si és que ho té previst (no m’estranyaria), que no ens suspengui la botifarra amb seques, el fer castells, ah! i portar barretina i beure ratafia per la Festa Major de cada poble. Gràcies, bwanes, gràcies, fixin-se: ens tirem per terra i deixem que ens trepitgin de pura emoció i agraïment per la seva generositat!!.

 

06-12-16

JO LA VAIG VOTAR

Doncs si, jo la vaig votar la constitució del 78. Jo la vaig votar i no me n’amago pas; llavors era, o així ens ho va semblar a molts, una escletxa per la que poder sortir del règim dintre del que estàvem feia quaranta anys. El que no ens podíem imaginar en aquell moment és que d’aquella constitució se n’apropiarien justament els que en van ser més contraris, els que la van combatre i els que hi van votar en contra i que ara la defensen com si fos una mena de text diví. I és aquest segrest, sacralització i mal ús, que fa que la rebutgem i ens impulsa a buscar definitivament la independència per al nostre país.

Per cert, on aquell text va rebre més suport en el seu moment, és on ara és més rebutjat, no els fa pensar una miqueta això?.

 

06-12-16

COMENÇA EL DIÀLEG

Avui dia 7 de Desembre, es pont per a molts, però no per a l’abnegada vice-presidenta del Gobierno de España, que ve a Barcelona per començar a dialogar amb el país. Políticament ha agafat dues bones mostres: el senyor Iceta i la senyora Arrimadas. El primer com a cap d’un partit que havia estat català i ara ja no sap ningú (ni ells) què és, i que està a les ordres absolutes dels seus caps a Madrid o a Sevilla, que per no ser fidel no ho és ni al seu antic cap Pedro (sálvanos) Sánchez com va demostrar fa pocs dies anant a retre compliments a la baronessa-sultana senyora Díaz i prometent-li neutralitat. I la segona com a cap a Catalunya per delegació del seu “jefe” trasplantat a Madrid, d’un partit que va néixer precisament per anar contra Catalunya i el català, i del que destacadíssims membres de la seva cúpula han arribat a dir que la seva obligació és reduir el nombre de llengües, amb les connotacions genocides que això pot arribar a tenir; i parlant del cap madrileny de la senyora Arrimadas, que no sigui que es posi gelós, perquè tant la senyora Sáenz com el seu superior directíssim senyor Rajoy, passen olímpicament del senyor Rivera que, una vegada els va donar els seus vots per a la investidura ha passat a ser políticament un zero a l’esquerra perquè el PP, amb la vergonyant abstenció del PSOE a qui de tant en tant amenacen amb convocar eleccions, ja fa per anar tirant. També diu que es reunirà amb empresaris i “representants del teixit associatiu”, o sigui Círculo de Economia, Círculo Ecuestre i SCC, i au, cap a dormir a Madrid després d’haver copsat el pols real del país, si senyora, comença bé.

 

08-12-16

IDIOMA UNIVERSAL

Un regidora de l’Ajuntament de C’s del meu poble escriu una bonica història sobre la universalitat del castellà arrel d’un episodi que es veu que li va passar a Viena on es va trobar amb uns quants castellano-parlants; de fet sempre fa il·lusió sentir parlar en la teva llengua quan ets fora del país. Voldria fer-li notar una cosa que ella obvia, i és que aquesta gent que va trobar-se a Viena i que pel que sembla hi viuen, segur que parlen l’alemany perquè si no ho tindrien força cru, en canvi, no sé ella perquè no la conec personalment, però moltíssims dels seus coreligionaris no parlen català malgrat fer anys i panys que viuen a Catalunya (esperit de conquesta?).

Li voldria explicar dues anècdotes que em van passar, la primera també a Viena i l’altre al Japó. Em vaig trobar a Viena, durant una excursió turística, amb una colla d’españols que no entenien les explicacions del guia que eren en alemany i en anglès; sort en van tenir d’un parell de xilens molt trempats i d’un català (jo) que, apart del seu universal idioma, també sabien anglès i una mica d’alemany i els vam anar traduint les explicacions que ens donaven. Quan es van dignar a preguntar-ho, els xilens els van dir d’on eren deixant-los clar que d’espanyols res de res, i jo els vaig dir que era català.. i ja hi vam ser, que si el passaport, que si el carnet d’identitat, que si la nostra obligació era saber el seu idioma; evidentment van haver d’acabar l’excursió sense traducció, perquè ni jo ni els xilens,  que casualment havien viscut a Espanya i a Catalunya, els vam traduir un sol mot més.

Una cosa semblant em va passar un any i mig després a Kyoto (Japó) on també en una excursió, jo anava traduint cordialment a uns espanyols les explicacions del guia (en japonès i en anglès) fins que encara no sé com van sortir el carnet d’identitat, el passaport i la constitució (la seva), el tema es va acabar quan els vaig dir que a dintre del meu cap només hi havia una autoritat que era la meva, i evidentment també se’ls va acabar la cordial traducció.

Aquestes dues anècdotes, apart de demostrar que molts espanyols no poden deixar el seu esperit conqueridor a l’armari en cap circumstància, també demostren que per anar pel món, l’espanyol no és que serveixi per a massa; a mi, en el poc que m’he pogut moure, els idiomes que de debò m’han servit han estat l’anglès, el francès i l’italià, a més del rudimentari alemany que quan em convé puc més o menys utilitzar.

Doncs això, senyora regidora.

 

09-12-16

PP

Per cert, avui deu haver estat festa grossa a can PP no?. Ara m’he assabentat que és el dia mundial de la corrupció!. Alegria i que no falti de res. Us felicito fills!!.

 

11-12-16

GRÀCIES PER DEFINIR-SE

Avui a Cambrils s’ha fet, com cada any, l’acte en honor de les víctimes del Setge de la guerra dels segadors que es va acabar amb una matança de cambrilencs a mans de les tropes del rei espanyol Felip IV després d’haver-se pactat una rendició amb la condició de que no hi hagués represàlies.

A l’acte hi han assistit representants de la societat civil a més de l’alcaldessa de Cambrils i dels regidors de totes les formacions que hi son representades menys PP, C’s i PSC (si hi eren els demano disculpes però jo no els he vist). Què en podem deduir d’aquestes absències?, potser que per a ells el final de l’episodi va ser “normal” o fins i tot “exemplaritzant” per a una situació com aquella?; els fa vergonya assistir a un acte d’homenatge a una gent indefensa assassinada a sang freda?; aquesta gent representen part de la ciutadania del nostre poble?, aquesta gent son cambrilencs i catalans?. Gràcies per definir-se, qui fins ara no tingués clar qui eren, què eren i com eren, els ho agrairà.

 

12-12-16

NO VA SERVIR DE RES

La vicepresidenta del govern d’espanya senyora Sáenz, amb aquell to seriós i alliçonador que utilitza quan està molt cabrejada ha dit, a les envistes de la reunió del Pacte pel Dret a Decidir, que aquesta hauria de servir per “fer un exercici de reflexió de cap a on van” i no repetir “una cosa que no els va servir per res” i ho titlla de “fracàs a escala internacional”. Dona, tant seriosa es posa vostè per una cosa que no va servir per res i que va ser un fracàs?, vol dir?; recorda que vostè ho va titllar d’”ocurrència del señor Mas” i tot seguit ho va portar als jutjats?; vol dir que no va servir de res?, doncs perquè va agafar vostè i tots els seus adlàters una empipada com la que van agafar?. I a continuació, per mostrar que el tema del famós diàleg va seriosament deixa anar que “hi ha instruments de tota mena per impedir que se celebri un referèndum a Catalunya”. Ha quedat claríssim senyora Soraya, se li entén tot. Sobretot diàleg.

 

13-12-16

ESPAÑA: LA SEVA FINCA

Hi ha una sèrie de gent, des del capdamunt de l’estat fins l’alt funcionariat, passant pels “rancios abolengos” que diuen per allà, oligarques variats i algun espavilat que sempre s’hi afegeix, per als que l’estat espanyol és això: la seva finca. Molts en viuen a base de sous, altres a base de canongies vàries, altres de grans negocis cuits a llotges de color impol·lut; tota aquesta gent té l’estat com la gran mamella inexhaurible que, a més, consideren que és de la seva indiscutible propietat. He pensat en tot això arrel de l’enèsima mostra dels sistemes que tenen per fer diners a cabassos. És senzill: et busques una obra faraònica com ara un aeroport, un túnel, una autopista o un dipòsit submarí de gas, l’estat et fa una concessió i la tires endavant amb tot el que pot penjar d’obres de tal envergadura (podeu malpensar, és gratis); si resulta que allò acaba sent negoci doncs perfecte, és el teu negoci i a facturar cada final de mes. La part interessant del tema és que si resulta que allò és ruïnós com ha acabat passant la major part de vegades, l’estat, en virtut d’una petita clàusula amagada en un petit paràgraf en el que, ai las!, ningú no es va fixar, et torna els diners amb els corresponents interessos i fins i tot, pel que sembla, augmentats amb el que nomenen “expectatives de negoci” que no s’han complert; i així au, el pròxim dia que ens trobem a la impol·luta llotja ja veurem quina altra història ens muntem per anar tirant.

 

14-12-16

A TOT DRAP

“Viento en popa y a toda vela” deuen dir ells, que va el vaixell de la cada dia mes famosa “operación dialogo” patronejat per la incansable constitucionalista i martell de separatistes, senyora Soraya Sáenz. I que va així ho demostren les mesures preses des de l’inici de la operación: la confirmació de la inhabilitació del Jutge Vidal, la citació per divendres que ve a la Presidenta Forcadell, la usurpació de l’impost de begudes ensucrades, el seu bidell aquí senyor Millo denuncia a la fiscalia cremes i estripades de fotos del rey, el TC suspèn l’acord del Parlament del 6 d’Octubre referent al referèndum amb amenaces de implicacions penals explícites i comunicades personalment als Presidents Puigdemont i Forcadell, i així van fent i sobre tot dialogant. Ah!, i dissabte aquesta senyora tornarà a fer-nos l’honor de trepitjar la nostra terra amb les seves sabatetes per continuar el “dialogo”. Posem-nos a tremolar que alguna altre en deu preparar!.

 

14-12-16

DRET DE REUNIÓ

Ara el TC suspèn l’acord del 6 d’Octubre pel referèndum i tot el hi tingui a veure, tot i advertint personalment els Presidents Puigdemont i Forcadell d’implicacions penals si es fa qualsevol acció relacionada amb l’acord en qüestió, entre les que hi hauria la reunió convocada pel proper dia 23. A mi, que ja tinc una edat, prohibir reunions em porta a temps un pèl llunyans i molt foscos on per qualsevol reunió a partir d’un nombre mínim de persones, s’havia de disposar del “permiso de la autoridad gubernativa”. Estem arribant a això?; qui pot prohibir que membres d’un govern, parlamentaris, representants de partits polítics i entitats civils es reuneixin per parlar?; tal situació es podria donar a cap altre país homologable democràticament?. Aquesta gent s’empara en la llei (demanar permís per les reunions es feia perquè la llei ho deia) però com hem dit manta vegades, tots els grans disbarats comesos al món s’han fet legalment, o no actuaven legalment, segons les seves respectives lleis fetes ad hoc, Mussolini, Hitler, Franco, Stalin, Mao, i altres monstres de talla similar?. España, en termes democràtics, va pel pedregar.

 

15-12-16

JA N’HI HA PROU, NO?

En vint-i-quatre hores el fidel TC ha suspès els acords del Parlament sobre el referèndum i de qualsevol acció relacionada, fins i tot que els nostres polítics es reuneixin per parlar-ne!; i la Sala Penal del TS no admet a tràmit i arxiva la querella contra Jorge Fernández i Gabriel de Alfonso, “en no existir indicis que haguessin comès tals delictes”, malgrat les converses entre tots dos sinistres personatges i on es vantaven d’haver destrossat el sistema sanitari català i que tothom ha sentit en gravacions inequívoques i que no deixen el més mínim dubte de qui diu què. Això no son “indicis”?. Aquesta gent es riu del mort i del qui el vetlla, però què s’han cregut?. A un país on et poden acusar penalment per cremar la foto d’un alt funcionari vitalici (el rey deu ser això, no?) pots destrossar impunement, i presumir-ne!, un sistema sanitari provocant sofriments i, segur, morts. I llavors ve la dita cap de l’oposició a TV3, que ella voldria tancada o en castellà i ens refrega que ahir hi havia no-sé-quants malalts als passadissos de la Vall d’Hebron esperant ingrés. Prou, no?.

 

15-12-16

TREBALLEN BÉ

Se’ls ha de reconèixer que ho fan bé, com que no ens poden guanyar  amb arguments ni tenen cap proposta a fer-nos, apliquen la tàctica del desgast, desgast emocional real i desgast induït que fa que n’hi hagi que es desmoralitzin. Ho tenen tot a favor: el poder, els tribunals, els diners, els mitjans de comunicació. I amb aquesta tàctica ens poden guanyar. Avui ho he constatat comentant amb una persona molt propera que a les 8 aniríem junt amb la meva dona a la concentració davant l’Ajuntament en suport a la Presidenta Forcadell i m’ha dit que ja n’estava tipa de tanta mobilització i tant anar amunt i avall i tot plegat per res, que els d’aquí no tenen cap intenció de fer la independència, que el referèndum s’havia d’haver fet abans, que el 9N va ser un “paripé”, etc.; aquesta persona és indubtablement independentista però, al menys de moment, han aconseguit desmobilitzar-la. Hem d’anar molt en compte i aquí hi ha molta a feina a fer per nosaltres i pels nostres, des de les organitzacions implicades fins als polítics. Avui m’he preocupat.

 

16-12-16

LLIBERTATS I PROHIBICIONS

El govern del PP té damunt la taula, i segur que prosperarà (amb l’ajuda segura de C’s i la probable del PSOE) una prohibició de les caricatures a les xarxes socials, d’aquí a prohibir programes com Polònia o altres programes o publicacions satíriques hi ha un pas molt curt que jo els veig perfectament capaços de donar; ho faran basant-se en el “derecho al honor” o alguna altre carrinclonada i avall que fa baixada.

Als britànics no els passaria ni remotament pel cap prohibir caricatures o suprimir el genial “Spitting Image” que durant anys va satiritzar de manera hilarant i despietada des de la reina mare fins als polítics de torn, clar que la monarquia española està molt lluny de tenir els índex d’acceptació que té la britànica.

Aquesta gent deu estar molt insegura de la solidesa de la seva posició i va agafant tics antidemocràtics a una velocitat preocupant; això si, sempre apel·lant a la llei que, si no la tenen, se la fan a mida.

 

16-12-16

MILLO

Aquest matí, mentre la Presidenta Forcadell estava a punt d’anar a declarar al TSJ a Catalunya (no em surt posar “de” Catalunya), la Mònica Terribas ha trucat al “virrey” Millo (o millor al bidell del despatx de la mandonguilla diabòlica a Barcelona?), i aquest home ha fet una exhibició de cinisme, mentides i autoodi cap al seu propi país absolutament lamentable. Paga la pena sentir-ho perquè és antològic. Amb la traca final de quan ha proclamat amb to molt seriós(!) la independència de la fiscalia, si senyor, amb dos pebrots!!.

 

17-12-16

PALIGRU

Ei compte, “paligru”!!, que la mandonguilla diabòlica, altrament coneguda també com a “chochito de oro” torna a Barcelona avui, alguna en deu portar de cap. Per cert, el bidell Millo ja deu haver escombrat i posat la catifa de bon matí (marededéu el que han de fer alguns per anar fent bullir l’olla!)

 

18-12-16

SORAYA I EL DIÀLEG

Diu la senyora Soraya que vol dialogar amb els catalans. Després de demostrar ben demostrat què hi ha al fons d’aquest suposat diàleg amb múltiples accions judicials i polítiques, amb el viatge d’avui dissabte a Barcelona, ja son dues les jornades que ha esmerçat en venir a “dialogar”: la primera ho va fer secretament amb uns empresaris se suposa que molt afins que ningú sap qui son, a més amb els caps de C’s i PSC que no és que estiguin precisament a favor de la independència o siguin afins al Govern de la Generalitat. Per acabar-ho de reblar i deixar la seva dialogant voluntat ben demostrada, avui ho ha fet exclusivament amb una nodrida representació de càrrecs del seu partit que, per a més inri, la major part els ha portat amb ella o sigui que encara que siguin dels seus, de Madrid, millor, eh, senyora?. Per cert, sap una cosa?: ja fa molt temps que no ens mamem pas el dit!.

 

18-12-16

PERSONATGE MISERABLE

Aquest paio conegut per Albano Dante Fachín, intentant treure un rèdit polític aplicant al fenomen de La Marató de TV3 la qualificació de “rentat de cara” i de que està patrocinada per empreses que evadeixen impostos. Algú li hauria de dir a aquest miserable, que aquest programa que han intentat emular per totes les españes amb resultats misèrrims és fruit de la participació i la generositat d’un país i d’una gent als que curiosament els espanyols sempre tracten de garrepes; un fenomen tal com deia abans, en el que des de fa vint-i-cinc anys tothom s’hi aboca, grans, petits, de totes condicions socials, famosos i anònims, amb grans donacions i amb donacions potser petites però fetes de cor i amb el cor. D’altra banda si tingués un mínim de decència política i sobretot personal hauria de tenir en compte que aquest és el país que l’acull a ell, i que és el país que lluita contra un estat que impedeix que una digna representant de la judicatura argentina jutgi els criminals de la dictadura feixista franquista; ja li està bé que no es jutgin aquests crims ?. Ho repeteixo, es un miserable.

 

21-12-16

QUI NO TE FEINA…

La Ministra de Sanitat va anunciar ahir amb gran pompa la creació del programa “Cervantes”, una espècie d’Erasmus d’anar per casa (o d’anar per España que és la seva casa), per fer intercanvis d’alumnes entre “comunidades autònomas” amb la sana intenció de que així, l’alumne español que aterri aquí a una classe en català la faci canviar per educació -la nostra clar- al castellà, i tenint ben clar que als catalans que vagin allà evidentment no els passarà pel cap demanar en català ni una salutació. Per cert, el col·lega de la senyora ministra titular d’educació s’ha apressat a dir que bé, que potser un any d’aquests qui sap si fins i tot en podrien parlar; vaja que el més calent és a l’aigüera.

Dit tot això, arribo a l’humil conclusió de què com que aquesta dona realment de feina no en té cap perquè totes les competències de sanitat estan transferides a les autonomies, doncs clar, d’alguna manera s’ha d’entretenir, i ha tingut aquesta brillant pensada. Felicitats dona; per matar les estones perdudes també podria jugar al dòmino o als escacs, o al “mus” que em sembla que és més de la meseta.

 

 

21-12-16

UN CAPÍTOL MÉS

Un més de l’operació diàleg; mira que portem poques setmanes des que es va decretar l’operació aquesta per part de la vicepresidenta espanyola, i ja portem una colla de capítols i a quin més demostratiu de per on van els trets; el darrer de moment, és la notificació aquest matí als membres del Govern de la suspensió per part del TC de les resolucions del debat de política general sobre el referèndum amb advertència d’incórrer en responsabilitats penals si no obeeixen. El diputat del PP senyor Rodríguez ha retret amb la seva mala bava habitual als notificats que mostressin els documents rebuts a les càmeres; però seguint la seqüència cronològica dels fets jo, pobre de mi, dedueixo que si algú tenia aquest matí un atac agut d’exhibicionisme era la part notificant, perquè fer-ho durant la celebració del Ple només son ganes d’obtenir “la foto”, doncs no es queixi senyor Rodríguez, ja té la foto, i per partida doble. I continua el diàleg.

 

22-12-16

UN PETIT REPTE

Au va, per una vegada i tenint en compte les dates en que estem, no parlem de política. Jo ja fa uns quants anys que per aquestes dates em poso un repte, que fins ara he aconseguit cada any: acabar aquest període amb el mateix pes que l’he començat. No és tant difícil!. I no es tracta de passar gana i posar-se de mala gaita veient passar per davant nostre tot el que acostuma a passar aquests dies, ni molt menys. La fórmula que jo aplico és: compensació, i una mica (o una mica més) d’exercici. Au proveu-ho i d’aquí a quinze dies que tothom es “confessi” i digui com li ha anat!!.

 

24-12-16

COMPANYS DE VIATGE?

Ahir es va celebrar la cimera per al referèndum; els del PP, C’s i el PSC (!) no hi van assistir i en van blasmar immediatament; d’altra banda,  els ha faltat temps a la senyora Colau i a l’inefable senyor Rabell per just l’endemà començar a posar aigua al vi i dir ella que no hi ha cap pressa i que no s’han de posar terminis i que l’acord és pel dret a decidir i no pas per la independència; i ell que de referèndum no pactat res de res, que no serviria per a res, i que s’ha de demanar permís a l’estat tantes vegades com faci falta, “sine die” vaja. Quins companys de viatge que tenim!.

 

24-12-16

ALLIÇONAMENTS

Ens ha fet un personatge a qui ningú no exigeix ni tant sols responsabilitats faci el que faci. Ha exigit que complim la llei qui no té perquè complir-la perquè legalment és “irresponsable”.

Una persona que és on és per l’únic mèrit de ser fill del seu pare, una persona a qui no ha escollit ningú com tampoc al seu pare (bé al seu pare si que el va elegir algú: un dictador assassí com a “sucesor a título de rey”, quasi res!), una persona que té un sou obscè  comparat amb el que hem de sobreviure la majoria dels seus súbdits (legalment som súbdits seus no?) i que s’actualitza molt per sobre de les poques dècimes per cent que aquest any, i ja en van una colla, s’hauran actualitzat les pensions; a més es permet el luxe de parlar com si estes per damunt del bé i del mal, i dona per cancel·lats episodis que tenen més de cent mil morts als vorals de les carreteres del país, que pretén que sigui “donde nadie agite viejos rencores o abra heridas cerradas”.

Els discursos els hi donen escrits, però no se’ls pots llegir prèviament amb un esperit una mica crític?, també em pregunto si no té criteri per dir què llegeix i què no, o és que el que li fan llegir ja li està bé?.

 

28-12-16

QUI ENS ALLIÇONAVA

És aquell que es va saltar les més elementals normes d’educació i de cortesia política i parlamentària en no voler rebre la Presidenta Carme Forcadell, no?.

 

27-12-16

ATABALAT

Estic amb tant diàleg!; el regidor de Vic detingut i portat a Madrid emmanillat i avui el Francesc Homs processat pel suprem en una actuació rècord d’aquest tribunal que, com gairebé qualsevol altre d’espanya no es significa precisament per la seva rapidesa (llevat pel que es veu, quan toca picar el crostó als catalans). A més, en el primer dels dos casos esmentats, a part de l’emmanillament sens dubte necessari tractant-se d’una persona entestada en trencar ous, el porten davant un jutge amb una imatge proto-franquista-falangista que només de veure’l a qualsevol ja se li estarrufa el pèl, jutge que pel que es veu l’imputa basant-se en un codi penal del 1.973 quan el “generalísimo” encara esbufegafa; i d’un fiscal que sembla ser que el primer que li pregunta és sobre la força necessària per trencar ous. Genial!, si no fos patètic o més aviat tètric. A aquesta gent se’ls ha anat l’olla, si és que mai l’han tingut a lloc. Ah!, i sobretot la senyora Soraya igual ens fa el favor de venir aquest cap de setmana a Barcelona a veure algun amic seu i proclamar de passada que ella vol dialogar. El que deia, amb tant de diàleg hi ha un brogit (de sabres?) que atabala.

 

 

 

 

 

29-12-16

HEREVA DEL TOP

S’ha dit moltes vegades que la nomenada “audiencia nacional” era l’hereva del tristament recordat TOP. Qui tingui dubtes de l’encert d’aquesta definició només cal que vegi la fila del jutge que porta el cas del regidor de Vic i en llegeixi el seu currículum; se li esvairan tots de cop, segur!!.

 

01-01-17

ACTUARAN?

El President Puigdemont ha estat amenaçat de mort per twitter, la setmana que un regidor de Vic ha hagut de declarar davant la dita “audiencia nacional” per haver utilitzat una frase feta metafòrica i inofensiva. L’amenaça al President és explícita amb fotografies d’armes i tot. Jo tinc clar que és infinitament més greu amenaçar de mort una persona que no pas emprar una frase feta, cremar un drap sigui del color que sigui, o un paper que porti impresa la foto que sigui. L’autor dels missatges -jo n’he vist dos- es veu que ja els ha esborrat però això ja sabem que no és pas impediment per localitzar, si es vol, qui l’ha fet. Actuaran d’ofici tota aquesta tropa de fiscals i jutges tant diligents segons quan?. No sé perquè però jo diria que no.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2017

 

01-01-17

QUE HI ÉS?

Senyor Fachín, que hi és?; ho dic perquè fa uns dies li va faltar temps per criticar de manera insultant i fastigosa La Marató de TV3. A la primera cadena de televisió espanyola han fet ja fa tres o quatre dies un programa similar, per cert amb un resultat ridícul si comparem xifres obtingudes i dades demogràfiques dels dos països (Catalunya i España), i vostè no ha dit ni piu; hem de deduir que quan una iniciativa d’aquest tipus que tant va blasmar quan la vam fer aquí, ja li està bé si es fa a l’estat espanyol?. M’agradaria que m’ho aclarís. Gràcies.

 

02-01-17

ESTIL

Feia temps que intentava qualificar el diguem-ne estil estètic de la cap de Ciudadanos a Catalunya, li donava tombs pel cap però no encertava a definir-lo fins que l’altra nit, estant tota una colla, una amiga va i diu: us heu fixat que l’Arrimadas sempre va vestida que sembla una dependenta de El Corte Inglés?, i amb tot el respecte per a aquestes, és que la va clavar!!.

 

03-01-17

POTSER SON ELS DINERS

Ahir vaig llegir que en Pep Guardiola havia dit que ja veu la fi de la seva carrera; quan va estar entrenant el Barça va plegar dient que havia acabat “buit”. Fa poc els components d’un conegut conjunt musical van dir que paraven un temps per “carregar les piles”; de tant en tant ens arriben notícies d’aquesta índole, sempre de part de gent que guanya molt. Curiosament els botiguers, metges, infermers, enginyers, cambrers, mecànics, físics, investigadors, etc., per hores que treballin, es veu que mai no es “buiden” ni els cal “carregar les piles”. Potser que tingui a veure amb la diferència dels diners que guanyen uns o altres?.

 

03-01-17

UNS MOLT ELS ALTRES RES

Mentre aquí entre dos sinistres personatges dels que, per cert, les altes magistratures de l’estat van dictaminar que no havien pas fet res punible(!) ens van destrossar el sistema sanitari i al damunt se’n vantaven i l’economia de Catalunya malda per sobreviure malgrat l’ofec econòmic al que la sotmet l’estat, a la part oposada del mapa, uns senyors que basen l’economia de la seva regió (és el que ells es consideren) en les subvencions que reben de l’estat i que algú -entre altres principalment Catalunya- paga, es permeten el luxe de subvencionar el canvi de mobles a les famílies. Potser ja n’hi ha prou d’aquest color, no?.

 

05-01-17

DE FANALETS I ALTRES

Déu n’hi do el sidral que s’ha muntat amb els fanalets de la cavalcada de Reis de Vic. És curiós que tanmateix ningú o gairebé es va preocupar d’esbrinar d’on venia la cosa i més d’un devia quedar ben parat quan va saber que això es feia des d’uns quants anys endarrere. Parlant d’això, no és el mateix el que fan amb els globus C’s, PP i altres que els regalen als nens a les cavalcades; totes les fotografies que es fan amb els reis amb els nens davant de panells de partits polítics; militars a les cavalcades amb banderes espanyoles; militars a les processons; processons amb nens vestits de militar i amb armes (és de suposar que de joguina); tot això no és adoctrinament?. Ah!, és clar, com que va adreçat a favor de les espanyes no n’és pas!; va així no?. D’altra banda, una cosa també ha quedat ben clara: qui ha volgut tenir fanalet se l’ha hagut de comprar o fer ell mateix, ningú no l’hi ha regalat; els catalans som així de “rarets”: les “juergas” ens les paguem nosaltres, no ens subvencionen ni el canvi de mobles!.

 

08-01-17

ADOCTRINAMENTS

L’inefable senyor Garcia (Albiol) es queixava fa poques hores d’adoctrinament en el sistema d’ensenyament de Catalunya, i per no ser menys española també s’hi ha afegit la senyora Arrimadas!. Tot això només té una raó de fons que no és altra que la immersió. Aquesta gent vol que el català desaparegui, els molesta profundament la seva existència, de fet és el gran problema que tenim amb españa. Fer-nos cantar el “Cara al Sol”, l’himne d’españa amb la lletra del Pemán, l’”Oriamendi”; fer-nos parlar entre nosaltres i amb els mestres en castellà (la veritat és que això no ho van aconseguir mai); el català ni tant sols existia oficialment; fer-nos estudiar FEN; canviar fins i tot el nom de personatges històrics, -p.e. Ramón Llull: Raimundo Lúlio-. Tot això ells que son més joves no ho han viscut però ho saben, i tant que ho saben!, i en el fons ho enyoren i ho volen. Que els alumnes catalans surten d’escola amb millor nivell de castellà que els de Salamanca?, això tant els fa: el pecat d’aquests alumnes i del sistema és que a part de castellà saben català.

 

10-01-17

QUI NO TE FEINA, I VAN…

Algú li haurà de solucionar el problema a aquesta xicota de l’Anoia que fa de Ministra de Sanitat. Com que feina es veu que no en té massa perquè, oficialment al menys, el seu “ministerio” de competències no en té, ella, que sembla un pèl belluguet doncs es va treure de la màniga una nova “ocurrencia” que diria la (seva) vicepresidenta, i aquesta vegada enlloc d’un programa Erasmus d’anar per casa es va despenjar amb modificar, a l’alça és clar, el sistema de copagament dels medicaments per part dels jubilats, i immediatament va tenir el sarau organitzat. Va ser ràpidament desmentida per algú del seu partit, em sembla que el ministro d’economia, al vespre va publicar un missatge on deia que bé, que potser, que si no sé que.., i avui a la televisió española ha dit que de moment res de res. El gat d’aquesta senyora deu ser l’enveja de tot el veïnat de lo ben pentinat que deu anar!.

 

13-01-17

EN FRANCO ES DEFINEIX

El senyor Franco per fi, i és d’agrair després de tant de temps de giragonses dialèctiques, es defineix i ho fa amb un missatge a twitter que no pot ser més clar i que transcric literalment: “L’únic inversemblant és que l’Estat no exigeixi a tots els funcionaris que s’abstinguin de col·laborar amb un referèndum no permès”. Aquesta auto-definició la va fer amb poques hores de diferència amb una declaració de l’ínclit membre de Ciudadanos senyor Carrizosa que, amb altres paraules, deia el mateix: “que s’enviïn cartes als funcionaris de Catalunya advertint-los que no poden ‘secundar’ el referèndum il·legal”; o sigui que el senyor Franco es posa a l’alçada del senyor Carrizosa i situa el seu grup polític -ningú no l’ha desmentit que jo sàpiga- al nivell de Ciudadanos, per tant seguint un raonament lògic si Franco = Carrizosa, CSQP = C’s, i si C’s = PP, resulta que CSQP = PP. Gràcies senyor Franco, de mica en mica ens anem definint i situant.

 

13-01-17

BANCS I GOVERN ESPAÑOL

L’estat español va rescatar els bancs perquè eren “sistèmics” o sigui que si petaven se n’anava el sistema financer en orris i sembla que al final la història haurà costat al contribuent uns cent mil milions d’euros tot i haver sagnat milers de milions als clients amb les preferents tema en el que l’estat va literalment mirar cap a un altre costat; ha facilitat que les entitats grans compressin a preu de saldo les petites salvades amb diners públics; quan la gent s’ha revoltat amb les clàusules sol i ha obtingut sentències favorables a nivell europeu, l’executiu español enlloc d’obligar-ne la immediata aplicació, va donant-li voltes amb arguments surrealistes: que si haver de retornar aquests diners els penalitzarà els balanços, que potser no tenen prou personal per gestionar-ho, que es col·lapsaran els jutjats, que potser els podrien tornar en espècies… A algú li estranya que avui el senyor Oliu, cap visible del Banc(o) de Sabadell s’hagi posat al costat de les forces unionistes amenaçant sense cap rubor tot un país pel cas en que els seus ciutadans decidissin lliurement i democràticament ser independents?. A mi no. Se li veu el llautó senyor Oliu.

 

14-01-17

CRITERIS

El Rei d’España ha acceptat la renúncia de l’ambaixador a Londres i ex-ministre de defensa Federico Trillo agraint-li a més “los servicios prestados”; déu-n’hi-do si tenim en compte que entre aquests “servicios” hi ha la responsabilitat per l’accident del Yak42 amb desenes de morts i la vergonyosa gestió posterior del mateix. Aquest Rei és el mateix que no va emprar aquesta fórmula protocol·lària i d’educació quan va acabar el seu mandat el President Mas tot i que aquest no tenia cap responsabilitat sobre cap accident amb morts o sense, i a més no es va dignar a rebre la Presidenta Forcadell quan va ser elegida Presidenta del Parlament de Catalunya, elecció que s’havia fet seguint rigorosament totes les normes democràtiques. Una diferència de criteris que em dona més raons per no voler pertànyer al seu reialme.

 

15-01-17

MINISTRO DE JUSTICIA

“Los bancos no cuentan con medios materiales ni plantilla suficiente para tramitar la devolución de las cantidades cobradas por las cláusulas suelo en tres meses”, pobrets!!; per cert, qui ha fet aquesta gloriosa declaració no és el cap de la patronal bancària, ni tampoc el president de cap gran entitat del ram, és ni més ni menys que el ministro de justícia de l’estat español. Senyor ministro: és un alt tribunal europeu qui ha dictaminat que aquestes clàusules sol eren abusives, o sigui il·legals, que és una manera endreçada de dir que les entitats van robar directament als seus clients; serà aquest el criteri a aplicar a partir d’ara davant qualsevol delinqüent?, o això només és vàlid per als bancs perquè aquests ho fan a l’engròs?, hem de concloure que és així tal i com s’han de fer aquestes coses, a l’engròs?. Compti fins a 10 (o fins a 1000) abans d’obrir la boca, home!!.

 

15-01-17

TARAJAL

Vaig veure el prèviament tant remenat reportatge; la veritat és que no deia gaire cosa més que el que ja s’havia vist i sentit en el seu moment. Bona part de l’audiència aconseguida va ser, més que pels continguts, fruit de la campanya/contra-campanya prèvies. De tota manera hi va haver una cosa que, no per no haver-la vist, em va impactar: la intervenció del llavors ministro del interior Jorge Fernández donant compte (?) de la intervenció policial sembla ser que a una comissió parlamentària; el seu lèxic i el seu to -semblava el NO-DO- freds i funcionarials que, de la mateixa manera que informaven d’una terrible tragèdia podien haver informat d’un embús de trànsit, esgarrifaven.

 

16-07-16

ELS BASCOS TAMPOC HI VAN

Ja ho saben en Mariano, na Soraya, en Millo, l’Arrimadas, i tutti quanti que el lehendakari basc tampoc anirà a la reunió de presidents de “comunidades autónomas”?; seria bo que algú els ho digués no?, perquè estan dient-li mil barbaritats al President Puigdemont i en canvi no sento ni llegeixo per enlloc que critiquin, ni tant sols lleugerament al senyor Urkullu i clar, una situació així només pot ser deguda a la ignorància i no pas a la mala voluntat per part de ningú, vaja dic jo.

 

18-01-17

UN TORERO A CATRÀDIO

El diumenge al matí a Catalunya Ràdio van emetre un reportatge amb entrevista inclosa amb un noi refugiat sirià, i quina no va ser la meva sorpresa quan vaig arribar a la conclusió que era ni més ni menys que torero; i hi vaig arribar perquè tant el traductor, com el Ricard Ustrell conductor del programa, com els periodistes del diari Ara Cristina Mas i Xavier Marsal van fer esment manta vegades a les “muletes” del Mustafà. Finalment, i arrel de la intervenció d’uns magnífics fabricants que li estan fent una pròtesi per la cama que va perdre per un bombardeig de l’exèrcit sirià, vaig entendre que el noi aquest no tenia res a veure amb el dit “arte de Cúchares”. A veure: com poden una colla de professionals de Catalunya Ràdio i de l’Ara no saber que una “muleta” en el sentit en que l’empraven és purament i simplement una “crossa” en català?; i si ells no ho saben, que déu-n’hi-do, no hi havia cap lingüista de guàrdia per corregir-los sobre la marxa?; tenint en compte la durada del reportatge, algú podia haver reaccionat, no?; pot ser que els mitjans de referència es passin la llengua pel folre d’aquesta manera?. Per cert, tots els meus respectes per en Mustafà i la meva admiració per la seva valentia, perseverança, i voluntat de tirar endavant.

 

19-01-17

INFRAESTRUCTURES

Fa unes quantes setmanes representants institucionals van escenificar el rebuig a l’actual situació dels trens de rodalies i regionals a Catalunya i en van demanar “per dignitat” el traspàs de les competències; recordem que utilitzar el servei de rodalies al nostre país significa anar embotits com sardines en llauna, sortir tard, arribar més tard, haver de baixar dels trens i caminar vies enllà sota el sol com ha passat més d’un cop aquest darrer estiu i tota altra mena de malvestats.

Això, que passa en el servei ferroviari de tot el país, s’agreuja encara més aquí, des de Tarragona fins l’Ebre, on la línia fèrria encara és de via única (com al segle XIX) i els desastres a la nomenada R16 son continus. En aquest tram, fa gairebé 20 anys(!) que es va iniciar la construcció d’un nou traçat del que la posada en servei no està pas prevista a curt termini i mentrestant aquesta línia travessa La Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami, l’Hospitalet, a més de càmpings i urbanitzacions,  amb la via sovint a nivell de camins i carrers i sense cap protecció. Per acabar-ho d’adobar aquest nou traçat s’està fent amb ample ibèric (encara tenen por d’invasions?), cosa que l’invalida per segons quins serveis o connexions internacionals, i, a més de perjudicar tot el moviment de passatgers i mercaderies d’aquí fins a Cádiz, entre altres, ha fet perdre al port de Tarragona una oportunitat d’or en forma de contracte milionari amb Daimler-Benz per ser la seva plataforma de sortida europea al mar; tot això mentre l’estat es gasta milers de milions fent trens d’alta velocitat que van des de cap banda fins al no-res i amb uns nivells d’ocupació sovint ridículs.

Si anem a les carreteres ho tenim clar: si volem fer via i no tenir entrebancs hem d’agafar, pagant peatge, l’AP7 sempre que anem per l’eix Nord-Sud, perquè si volem anar cap a Ponent, o fem la volta fins passat el Vendrell per no deixar l’autopista, o pugem fins a Montblanc amb trams decimonònics com Picamoixons – La Riba. I no parlem de carreteres locals o comarcals que estan exactament com fa trenta anys.

Aeroports?, d’entrada topem amb AENA que més que un organisme estatal sembla una promotora comercial de Barajas; l’aeroport de  Reus és el que és i suposo que per raons comercials pràcticament no té vols regulars, només té xàrters; bé al cap i a la fi a una hora escassa d’autopista de pagament tenim el de Barcelona, un gran aeroport que no és més gran perquè li manquen moltíssims vols intercontinentals que no té ni tindrà mentre AENA no vulgui, i no sembla pas que hagi de voler un dia d’aquests.

El que funciona força bé és el tema dels ports (potser perquè a Madrid no hi ha mar?) perquè malgrat els problemes que per al trànsit de mercaderies té el no disposar com dèiem abans de connexions ferroviàries d’ample europeu, el port de Barcelona és el més important de la Mediterrània en el moviment de creuers, i el de Tarragona ja comença a tenir en aquest sentit un incipient moviment. Per cert, els ports amb beneficis com ara son els nostres, han de cedir-ne la meitat per finançar les pèrdues de la major part de ports españols!.

Dit tot això, m’agradaria que tothom entengués que aquestes situacions ens perjudiquen a tots els que vivim a la zona, siguem independentistes, unionistes, indiferents, catalans de moltes generacions o recentment arribats al país i parlem com parlem. Vistos els anys que portem lluitant-hi amb governs de tots els colors aquí i allà, potser sí que hauríem de pensar que el camí a seguir ha de ser un altre.

 

23-01-17

REFLEXIONS

Passat l’astorament arrel del “Jo pregunto” de TV3, unes quantes reflexions:

-Perquè en els rètols on sortia el nom del que preguntava no hi figurava la seva adscripció o càrrecs polítics i sindicals?, ens hauria ajudat a situar-nos més ràpidament davant de cadascun d’ells.

-No vull dubtar de la netedat del procés de selecció, però és més que casual que gairebé tots els que van aparèixer eren gent significada sindicalment i/o políticament. Llavors a la tria només, o gairebé, hi van anar gent “amb carnet”?.

-Si la gent, gràcies als mitjans actuals, véiem de seguida el peu que calçava cadascun dels que intervenien, els presentadors ho havien de saber; perquè no ho deien i insistien en que gairebé eren gent “que passava per allí”?.

-Als rsponsables els va sortir el tret per la culata perquè només obrien la boca i ja se’ls veia la demagògia, la mala educació i el ressentiment, a part de que el President en la major part dels casos va respondre molt i molt bé.

-I la darrera: algú es pot imaginar una situació similar i amb la mateixa proporció de gent disposada a atacar-lo, amb en Rajoy?. Jo no.

 

24-01-17

SOBRETOT CONCÒRDIA

Concòrdia Cívica és el nom del nou invent polític posat en marxa pels ultra-nacionalistes españols que viuen a Catalunya, i dic españols amb ànim estrictament descriptiu  perquè així és tal com aquesta gent es senten; a la frase del President Pujol, famosa en el seu moment, de que “és català qui viu i treballa a Catalunya” sempre he pensat que li faltava un colofó: “..i en vol ser”, per tant com que no en volen ser, no en son; de la mateixa manera que a mi em poden descriure com a català perquè català em sento i soc, digui el que digui qui sigui. Aquest nou intent va apadrinat i beneït pel PP i per C’s, a part suposo, d’altres grups més o menys afins. A mi sempre m’ha semblat curiós com totes aquestes agrupacions, organitzacions, partits o el que siguin, tant i tant bel·ligerants com son, sempre triïn uns noms d’allò més afectuosos: concòrdia, convivència, civisme, cívic, etc., quan a la pràctica només son artefactes per escampar mentides i promoure d’odi.

 

25-01-17

GARCIA I SUBVENCIONS

Ahir el senyor Garcia (Albiol) va fer una de les seves brillants intervencions; era al “Senado” español, aquella cambra que només serveix de menjadora per uns centenars de polítics desenfeinats. Dit això, aquest senyor va arremetre contra la conferència del President Puigdemont al Parlament europeu i referint-se als assistents va dir que eren subvencionats. El senyor Garcia ja sap que aquí les festes ens les paguem nosaltres; quan anem a “manis”, quan anem a actes, quan fem de voluntaris com per exemple al 9-N, en definitiva quan treballem pel país, ho fem a càrrec nostre. Em sembla que ell no pot pas dir el mateix quan als 12-O, o fins i tot a actes de partit porten gent de déu-sap-on amb el bus, el bocata i la cerveseta a càrrec del partit, i això tots ho hem sentit dir a la mateixa gent vinguda. El senyor Garcia menteix perquè això ho sap, i hauria d’anar més en compte amb el que diu que, com les escopetes, les paraules “las carga el diablo”.

 

25-01-17

MILLO

Paga la pena rescatar les declaracions d’aquest matí del senyor Millo a la Mònica Terribas. El nivell de cinisme i odi cap al propi país exhibits per aquest senyor son immesurables. S’han de tenir nassos per no dir poca-vergonya, per dir que amb els diners que suposadament va costar la conferència d’ahir a Brussel·les més valdria haver comprat més ambulàncies pediàtriques; aprofitar el tristíssim cas de la nena morta a Blanes per baixos fins polítics és lamentable; i que a més això ho faci qui és un altíssim càrrec del partit del que també forma part aquell que va conspirar, i prou que se’n vantava, d’haver-nos destrossat el sistema sanitari, és immoral; com es pot tenir tanta barra?. Per a més inri, sembla ser que en tota españa no hi ha cap altra ambulància d’aquesta mena que les dues que tenim a Catalunya. Vergonya senyor Millo, vergonya.

 

 

26-01-17

LA GRAN RAÓ PER FI

Pel que he llegit, el senyor Rajoy ha reconegut per fi la gran raó per no voler modificar l’estatut, per no voler un concert econòmic per Catalunya i, evidentment, per no voler ni sentir parlar d’una possible independència. Amor?, constitució(n)?, “unidad de la patria”?, la sobirania “és del pueblo español”?; no home, no, i ara!, la raó és molt més prosaica i tangible: la pela, o l’euro com volem, segons ell qualsevol d’aquestes sortides representaria problemes “descomunals” (sic) per a españa, vaja que se n’anirien de pet a la misèria i haurien de vendre els seus estimats AVE’s per ferralla. Ha quedat clar senyor Rajoy; de fet nosaltres ja fa temps que ho sabíem.

 

26-01-17

HA DE SER TRIST

Ser el darrer de la fila, un zero a l’esquerra, un personatge ínfim, sempre a les ordres d’algú que et té justament per això, perquè ets ínfim, un zero a l’esquerra i el darrer de la fila; també és de suposar que et té perquè sap que en el supòsit de que tinguis idees pròpies les amagues i adoptes les que calgui per sobreviure, cosa que ja has fet més d’una vegada. T’esforces al màxim per acontentar aquest amo, i fas (o dius) coses que probablement ell que és més llest no faria (o diria) però ja li va bé que algú, en aquest cas tu, les faci (o digui) i després aguanti el que caigui. La compensació?, és de suposar que un bon sou i això si, un càrrec amb un títol ben sonor que et fa sentir important, encara que tu més que ningú sàpiga que fer qualsevol cosa suposi despenjar el telèfon i “plegar ordres” que venen de 600 Kmts. lluny. Trist, en el fons ha de ser trist.

 

28-01-17

EMPIPADA

Empipada, enfadada, irritada, cabrejada… emprenyada vaja, molt emprenyada, és com ha aparegut aquest migdia l’omni-present i omni-potent vice-presidenta española a la televisió en saber la decisió de la CUP. Sense poder dissimular-ho. N’hi havia d’estar molt perquè algú amb l’experiència política d’ella donés aquella imatge. Una imatge molt poc professional diria jo. Imatge de la criatura a la que han trencat la joguina, o a la que li han negat un caprici (procés rebentat) per enèsima vegada. Una imatge que xocava, feia gairebé riure… o feia por; aquella dona feia cara de ser capaç, al menys en aquell moment, de fer qualsevol cosa. En fi, ja va bé per que no oblidem qui i què tenim al davant; a més hem de pensar que tal estat d’ànim en aquesta senyora i en totes les forces de l’estat espanyol anirà a partir d’ara, i emprant una expressió musical, “in crescendo”; per tant hem de tirar endavant sense afluixar ni un pèl però amb molta cura per no caure en provocacions i paranys.

 

29-01-17

BEQUES?

Els que NO volen la independència es veu que no en necessiten perquè, que jo sàpiga, no s’han queixat pas que el gobierno de españa hagi acordat el pagament de totes les que s’han demanat a españa menys les que s’han demanant a Catalunya. Per cert, escric “españa” en minúscules per seguir la iniciativa del pamflet “La Razón” que fa pocs dies escrivia “Catalunya” també en minúscules.

 

28-01-17

CLASSES D’ENEMICS

Iceta, Nebrera, López Burniol, Franco (Rabell), Colau, Sisa, Correal,  Domènech, i altres que ara no recordo, els darrers dies han demostrat cap on empenyen pel que fa al procés d’independència. Aquesta gent son enemics de la pitjor condició perquè no van “de cara” com PP, Ciudadanos, SCC, i altres; efectivament, amb aquests no hi ha dubte: son contraris acèrrims a la independència de Catalunya i punt. Per contra, tota la llista de personatges que encapçalen aquest escrit sempre van, com col·loquialment es diu “amb la cua entre les cames”; fan gala de la seva imparcialitat però quan un els escolta uns quants minuts o en llegeix unes quantes ratlles, de seguida es veu cap on van: contraris a la independència i a la possibilitat de la celebració d’un referèndum, encara que, i això és lo dolent i del que al meu entendre cal advertir, no ho diuen clar, ni molt menys.  I per a mostra un botó: Avui mentre Colau deia que “Sempre hem defensat el referèndum(?); altres han passat pantalles i ara no saben on són”, el seu coreligionari Franco deia que “Mentre l’Estat espanyol no s’avingui a dialogar, no hi ha res a fer”, o sigui, que de referèndum res de res!!. Aquesta gent és la perillosa.

 

 

02-02-17

PENSIONS

És un dels arguments més emprats pels que estan contra la independència. Espanten el sector més vulnerable de la societat i que viu pendent dels dies 25 de cada mes. Però ho fan amb mentides que no s’aguanten per enlloc. Tot pensionista, pel fet d’haver cotitzat en un sistema estatal de pensions té un contracte amb aquest sistema i aquest li ha de pagar la seva pensió visqui al país d’origen (españa) o a qualsevol altre; si un jubilat se’n va a viure a França, a Itàlia o al Japó, el sistema español li haurà de pagar la pensió allà on vagi, per tant, si aquesta persona se’n va (en aquest cas es queda) a viure a una Catalunya independent el sistema español li haurà de continuar pagant la seva pensió mal que li pesi (que li pesarà segur), no té altra opció. Dit això, quan arribem a la independència els estats ja negociaran qui i com es fa càrrec de que, etc., però el cobrament sempre estarà garantit.

 

02-02-17

SE’NS EN REFUM

Nova onada de detencions pel presumpte finançament irregular de CDC. Segur que no té res a veure amb el judici que comença dilluns, ni amb el que es va dir ahir a Madrid (precintes i altres), i que aquestes actuacions son totalment independents i casuals, etc. Però, quantes “casualitats” d’aquestes portem?, més que l’”abuelo” de Castelló amb la loteria!. De tota manera, a aquestes alçades, ja haurien de saber que tot això se’ns en refum, que ens es igual que algun dirigent pretèrit o actual del país no tingui les mans absolutament netes, és també per això que volem un país independent i nou i no pararem fins aconseguir-lo. Ah!, i que no se’n sorprenguin massa, que es fixin que potser que no som tant diferents d’ells perquè si a nosaltres no ens importen aquestes històries, està demostrat que ells tampoc fan gaire cas dels fets més o menys “reals”, dels sobres, de les seus fetes amb diner negre, dels discs trencats, de les portes giratòries, en fi, de la corrupció molt i molt a l’engròs… perquè els continuen votant!.

 

02-02-17

GOS

Policies (amb armilla anti-bales), fiscals “de cos present”, la premsa amiga descrivint de manera estranyament exacte el que més tard passaria, micros i càmeres, moltes càmeres, i… un gos!. Algú pot explicar que hi feia allí un gos?; està l’animaló especialitzat en l’anàlisi de balanços complicats?, és capaç de detectar per l’olor algun suposat disc dur o pen-drive amagat?, sap desencriptar documents informàtics?, o hi era només perquè aparegués també a les fotos?. Home, jo em decanto per la darrera.

 

05-02-17

EL DIA EN QUE VAM PERDRE LA POR

El 9 de Novembre de 2.014 va ser molt important. Ho va ser per moltes coses: perquè vam desafiar l’estat espanyol, perquè va ser un model de civisme, pel nivell de participació difícilment imaginable, pel resultat de la votació, perquè va tenir molt més ressò a tots nivells del que ningú s’esperava (sobretot l’estat español). Però, i per sobre de tot, va ser important perquè va ser el dia en que vam perdre la por; tant els 42.000 voluntaris que de bon matí ens adreçàvem cap als locals de votació, perquè negar-ho, amb un rau-rau a l’estómac, com tots els ciutadans que van venir a votar, tots en teníem poca o molta de por. Algú dubta que no massa temps endarrere ni els uns ni els altres hauríem estat capaços de fer-ho?, la por ens hauria atenallat, però aquell dia la vam perdre, i la vam perdre per sempre, ja no en tornarem a tenir. I aquesta és la raó principal que fa que demà comenci un judici ignominiós i impensable avui en dia a qualsevol estat modern i democràtic. L’estat espanyol sap que ja no li tenim por i que no li en tornarem a tenir, i per això està rabiós i desesperat, perquè veu que ens n’anem i no hi pot fer res i no se li acut altre cosa que intentar inhabilitar, qui sap si empresonar, potser precintar, amenaçar funcionaris…, que facin el que vulguin que en el punt al que hem arribat, ja no ens aturaran; només per algun error nostre, que hem de tenir molta cura a no cometre, ens podem aturar. Endavant!.

 

06-02-17

SIS DE FEBRER

Molts milers de persones davant del Palau de Justícia de Catalunya (o “a Catalunya?), i ja han començat els despropòsits de l’unionisme més radical: que si érem quatre gats, que eren funcionaris “forçats”, que si això es desinfla, i no sé quants arguments més intentant desvirtuar-ho. La meva anàlisi és: dilluns laborable i s’hi havia de ser cap a dos quarts de nou (a casa ens hem aixecat a les cinc); la gent que treballa no ho tenia fàcil, voluntat a banda, molts no podien demanar festa. Érem molts jubilats, que no hem de donar comptes de gaire cosa. Poca gent?, home, molta més que a les “multitudinàries” manifestacions unionistes que es fan a Barcelona els darrers anys tot i portant-la gratuïtament de vés a saber on, “bocata y cerveza” inclosos. En canvi aquesta gent ja saben que a més nosaltres, com sempre, ens paguem el transport i “la pitanza” que dirien ells.

 

06-02-17

RIVERA

Llegeixo que l’Albert Rivera ha eliminat l’origen català de Ciudadanos, per passar a ser considerat un partit “español”. A mi des de la meva humil posició, em surt de donar-li aquest consell: no s’hi escarrassi pas senyor Rivera, ara a españa més o menys li van rient les gràcies perquè al cap i a la fi vostè i el seu partit no son gairebé res ni ningú i llevat de fer d’escolans del PP (com ho haurien fet del PSOE si hagués calgut) no tenen cap poder real a la política espanyola, però si mai hi hagués la més remota possibilitat de que n’arribés a tenir algun no li permetrien i li retraurien i no li perdonarien pas el seu pecat original que no és altre que haver nascut a Catalunya (no pas ser català, que evidentment vostè no n’és). Apunti-s’ho senyor Rivera, i ja m’ho explicarà.

 

08-02-17

EL MÓN AL REVÉS

És la sensació que li queda a un quan sent o llegeix que un dels caps de la nomenada “operación Cataluña” -és de suposar que ho escrivien així- i que es dedicava a buscar comptes a l’estranger dels senyors Mas i Trias -inexistents- i de la família Pujol (encara per acabar d’aclarir), té ell mateix a diferents paradisos fiscals comptes multimilionaris a més de dotzenes de propietats, evidentment tot sense declarar a la hisenda española. Els de tota la premsa afí no sé si bramen gaire al respecte d’això ni tampoc si la fiscalia ha sortit “en tropel” en contra d’aquest personatge, però ho dubto. País!!, que deia em sembla que en Forges.

 

08-02-17

ICETA I PSC(PSOE?)

El PSC està arribant a límits que no crec que ni ells mateixos haguessin pogut sospitar mai. Admeto (una altra cosa és que ho entengui) que siguin o no siguin independentistes, però que vagin directament contra el seu(?) país ja és massa. El comentari de l’Iceta abans del judici 9N “A mi que no m’hi esperin. A mi no em jutgen” es vergonyós. Del suport donat als processats n’han dit el que han volgut. No recorden quan els seus gurus màxims anaven a la porta de les presons a reconfortar terroristes d’estat confessos?; a qui han matat Mas, Ortega i Rigau?. Anuncien portar el Pressupost al CGE, tràmit que només suposa el retard de la seva entrada en vigor amb perjudici notori per a als més desafavorits. Les seves reaccions d’avui al discurs del President Puigdemont al Parlament no tenen res a envejar a les de PP i C’s!. No els he votat mai, però reconec que en algun moment em va semblar que Iceta estava un graó per damunt de la majoria de polítics; em vaig equivocar.

 

09-02-17

JUDICI

Ara he pogut veure un moment de la transmissió del judici del 9N. Era l’interrogatori a un voluntari de Roda de Ter. El darrer a interrogar-lo ha estat l’advocat(??) de l’acusació particular. He quedat astorat del baix nivell del personatge i de la seva actuació burda, maldestre i patètica. Lamentable.

 

10-02-17

MÉS JUDICI

El fiscal del judici pel 9N està presentant les seves conclusions definitives o com es digui, i al principi, ha deixat ben clar que “per la importància del tema” ho faria en español. Ja està tot dit, ja podeu tancar la barraca: el català per anar per casa, fluixet i que no molesti gaire, per a les coses importants el “idioma del imperio”. Adéu!.

 

10-02-17

MULTICOPISTA

Recordeu la multicopista?; difícil per als joves, però en una època no tant llunyana era indispensable. Per comprar un aparell tant rudimentari com aquell (llavors no ho era, clar) s’exigia el certificat de penals… perquè la llei ho deia!; el règim dictatorial del “generalísimo” en la seva lloable intenció de preservar-nos de les maldats i les infàmies que es podessin propagar massivament, volia saber en quines mans queien aquells aparells diabòlics i va fer les lleis adients. Em ve això al cap quan llegeixo que la omnipotent vice-presidenta del gobierno de españa diu que es necessita controlar el tema de l’honor i no-sé-què-més en l’àmbit digital i de les xarxes socials; i que pensen fer una llei per limitar-ne si no l’ús, que ja ho veurem, al menys els continguts. Algú em pot dir quina diferència hi pot haver entre la història de la multicopista i aquesta idea que balla pel cap del gobierno?. Ep!, tinguem en compte que aquella era legal i la que ens ve també ho serà. Legal no és sinònim ni de lògic ni de just.

 

11-02-17

ART

Deu ser per l’edat, però a mi, que un grup d’estudiants de Belles Arts faci una “instal·lació” de carros de supermercat, sembla que cadascun amb un tronc a dintre amb la intenció de calar-los foc a la nit, i ens diguin que això és una manifestació artística, em depassa. Repeteixo que deu ser per l’edat però per a mi “art” és una cosa molt diferent. I per acabar-ho d’adobar si un es llegeix el document que aquests futurs artistes han publicat per justificar-ho, ja t’agafen ganes de dir allò de “marxem i el darrer que apagui la llum”. Més val que no faci cap comentari sobre el fet de que al damunt ho “instal·lin” al Fossar de les Moreres, perquè la diria massa grossa. Per cert, per deixar tots aquests trastos allí sense que sigui considerat una bretolada (que seria lo normal) vol dir que algú ho ha d’haver autoritzat, no?. Qui?. Ah!, i quant ha costat?.

 

 

12-02-17

CULTE A LA PERSONALITAT

Senyora Colau i turiferaris varis i variats: què haurien dit vostès si durant alguna mena de festa o acte, sobretot si hagués estat adreçat a la canalla com va ser el cas, el presentador hagués animat a cridar: “Puigdemont, Puigdemont, Puigdemont”, o “Mas, Mas, Mas” o anant una mica més endarrere “Pujol, Pujol, Pujol”?, tal i com els que ja tenim una edat ens en recordem que ens animaven a cridar “Franco, Franco, Franco”?; a mi em sembla que haurien dit -amb raó- de tot i més. En canvi estic força astorat de no sentir ni cap disculpa, ni cap condemna al fet en si. Es veu que hi ha gent que està pel damunt del bé i del mal.

 

13-02-17

ACTITUD

La fiscal en cap de Barcelona, en sortir d’una de les sessions del Judici pel 9N, va ser escridassada per unes quantes persones que hi havia davant la porta principal del TSJC. Deixant ben clar que jo no trobo bé l’acció d’escridassar ningú i ho lamento, aquesta senyora, que és una funcionària pública (una alta funcionària diria jo), va adoptar una actitud no precisament massa adient amb el seu rang perquè enlloc de fer-ne cas omís i seguir el seu camí com em sembla que hauria estat una actitud digne i professional, es va aturar i s’hi va encarar amb un somriure tirant a burleta i una actitud més aviat desafiant que, al menys per a mi, diu molt poc en favor del seu tarannà. No dic res més.

 

14-02-17

VIADUCTE INACABAT

Això ho vaig escriure avui fa exactament dos anys, em sembla que és totalment vigent:

Ahir vaig anar a portar uns amics italians a l’aeroport de Barcelona. Al sortir de Cambrils i agafar l’enllaç de l’autopista, es van fixar en el viaducte ferroviari en construcció i d’alguna manera, em van manifestar l’admiració pel que ells consideraven un avenç en les nostres infraestructures.

Llavors em vaig veure en l’obligació d’explicar-los la realitat d’aquesta línia: i és que aquestes obres de les que no hi ha encara data creïble d’acabament i posada en servei –ahir mateix només es podien veure uns pocs treballadors deambulant per l’obra- són un projecte de fa més o menys vint anys; que aquesta línia no serà d’alta velocitat, vaja que no és de l’AVE que tant els omple la boca als successius gobiernos d’españa; que al llarg d’aquests vint anys, l’estat español ha construït milers de kilòmetres d’alta velocitat que van des d’enlloc fins a no-sé-on, amb xifres d’ocupació que si no fos perquè fan plorar farien riure; que mentrestant des de Tarragona fins gairebé l’Ebre el ferrocarril circula per la mateixa via única que hi ha des que aquest servei va entrar en funcionament el 1.865!!; que travessa zones turístiques i urbanes d’altíssima densitat d’habitants sobre tot a l’estiu, com són La Pineda, Salou, Vila-Fortuny, Cambrils, Miami Platja, l’Hospitalet de l’Infant….., partint-les materialment, amb passos a nivell on hi ha accidents mortals cada any, amb retards i incidències continuades, etc.

Llavors van canviar la seva percepció sobre el que acabaven de veure i, el que és molt important, també van començar a entendre el que en diferents converses que havíem mantingut sobre el tema ells no deixaven de considerar com una dèria meva personal i probablement de quatre il·luminats més al respecte de la necessitat que té el nostre país de la independència. Ahir ho van veure clar i puc assegurar que ja tenim un parell més d’apologetes de la nostra causa.

 

15-02-17

UNA DONA VALENTA

Ho ha de ser, i molt, aquesta dona que fa una roda de premsa i mig ploriquejant diu que va témer per la seva integritat!. Arribo al convenciment de la seva valentia fora del comú quan veig les imatges de televisió on se la veu enfrontant-se a aquesta traumàtica situació fumant-se un cigarret, amb un somriure tirant a burleta i un posat més aviat desafiant i tota soleta!. Com diria aquella bona dona -amb tots els respectes per a ella i per la seva manera de parlar- que surt a un tall reiteradament passat a l’APM i que transcric fonèticament: “é una muhé dinna d’amirá”; si senyor (i senyora). Marededéu!!.

 

16-02-17

PENSIONS

Ahir el Gobernador (sempre m’ha xocat aquest títol!) del Banco de España  va parlar i, entre altres coses, es va despatxar a gust amb el tema de les pensions: va concloure que haurem de treballar més anys i que haurem subscriure un fons privat; tot això degut a que ens ha agafat la dèria de viure més (massa?) anys, de què al cap i a la fi les feines ara no requereixen tant esforç físic, i de que la gent jove també s’ha enderiat a formar-se i comença a treballar més tard que no pas en els gloriosos temps en que als catorze anys -si no abans- et posaven una eina a les mans i cap a la feina!. No va dir ni una paraula al respecte dels plans de jubilacions anticipades que han servit per ajudar a les grans empreses, la major part bancs, a desfer-se de milers de treballadors pagant-ho entre tots ni tampoc de les immenses quantitats de diners abocats a salvar la banca en les que hi tenen molt a veure els seus predecessors. Tot això es veu que és “peccata minuta”, que el problema son les pensions que, entre altres coses porten anys pujant un 0,25% anual. Es necessita molta barra.

 

16-02-17

HEM DE CONTRARESTAR-HO

Com va dir una vegada l’ex president del Barça senyor Núñez, españa s’està “carregant de raons” per fer el seu fet. El mal en aquest cas és que les raons son mentida, mentides clamoroses que pretenen crear un estat d’opinió adient per a ells. Unes quantes mostres: Arrimadas “porto escorta perquè ja sabem què passa a Catalunya”; Piquè “em sembla que a Catalunya tenim massa feixistes”; Inda “aquest nivell de violència no s’ha viscut ni al País Basc als anys durs”; Rivera “a Catalunya t’has de partir la cara per parlar en castellà”; la fiscal i l’esperpèntic episodi a la sortida del TSJC amb roda de premsa inclosa; etc. Ells ho proven i ho continuaran provant, volen crear una imatge de violència a casa nostra per justificar alguna acció seva. Les “razones de estado” poden justificar accions que no ens podem ni imaginar. Hem d’anar molt en compte, estan desesperats i son capaços de tot. No els hem de donar peu a res perquè ho aprofitaran, magnificaran i tergiversaran; ben al contrari, amb arguments, tarannà i si m’apureu “bon rotllo” hem de contrarestar tots aquests moviments.

 

16-02-17

FALLIDA TOTAL

No em passa pel cap altre concepte per descriure la situació de l’estat espanyol. I no parlo només d’economia, que també, si no de tots els altres conceptes que haurien de prevaldre en un estat de dret. Així tenim que la mateixa fiscalia general que va obligar a presentar la querella contra Mas, Ortega i Rigau, insta els fiscals de Múrcia a no prosseguir les investigacions en contra del President d’aquella comunitat autònoma (del PP). Atorguen indults a qui els sembla. El Govern central fa cas omís de les poques o moltes sentències del TC que no l’afavoreixen i sense major conseqüència, mentre que el mateix tribunal actua implacablement contra tot català que gosi fer-ho. L’estat es gasta a Madrid els diners que pel corredor mediterrani rep d’Europa; i els que també els dona Europa per l’acolliment de refugiats els empra per repatriar-los o se’ls gasta als CIE’s. Una fiscal diu que se sent “agredida” verbalment -veient les imatges ja és sentir-se- i enlloc de presentar una denúncia (és fiscal), va i convoca una roda de premsa!. Per pronunciar una frase feta tant comú que fins i tot la vice-presidenta del gobierno l’havia utilitzat no feia gaire, un regidor de Vic és portat emmanillat a l’Audiencia Nacional on és sotmès a un interrogatori surrealista. Un suposat periodista diu que ETA podia matar algun jutge o fiscal… però tampoc tants!, i encara no he sentit que se li hagi tirat al damunt la maquinària legal española. Operació Catalunya, proves falsejades o directament fabricades, informació que apareix mentre endrecen calaixos, corrupció a tots els nivells, i avall que fa baixada!. I més val, per no posar-nos en cap jardí, que no parlem de la més alta magistratura de l’estat, no?; doncs això, no en parlem. Fallida total.

 

18-02-17

UN FATXA D’ESQUERRES

Al meu entendre, això és ni més ni menys el senyor Guerra. Aquell del “el que se mueva no sale en la foto”; el que volia una TV3 “antropológica(!!)”; el germà de “l’hermanísimo” Juan, que sota el seu paraigües tenia un despatx de corrupteles a Sevilla; el del “cepillo” de l’estatut; el que estava en el gobierno de españa en temps del GAL; un paio que ha viscut tota sa vida de sous oficials; i la llista la podríem allargar ad infinitum. Aquest senyor demana el que fins i tot els de “dretes” de tota la vida, si ho fan, ho fan amb la boca petita, i que és la intervenció de la Generalitat per part del “estao”. Senyor Guerra, és vostè un fatxa (d’esquerres, òbviament, no sigui dit).

 

19-02-17

NO TE CREDIBILITAT

El senyor Millo diu que l’estat prepara una oferta per Catalunya. Les meves conclusions davant d’aquesta immensa bona nova són: 1) Si realment es decideixen a oferir alguna cosa és que ho veuen molt negre. 2) Què ens oferiran, tot el que tenien obligació de fer i no han fet durant els darrers anys?. D’això jo en dic aixecar-nos la camisa. 3) El punt anterior va per l’àmbit econòmic i especialment pel de infraestructures, i en l’àmbit identitari i cultural què pensen fer?. 4) No volem una autonomia que “pengi” d’ells. 5) La seva credibilitat és nul·la. 6) Volem exercir el nostre dret d’autodeterminació i, si el resultat és SI, crear un estat nou. Això és el que volem senyor Millo; jo no me’l crec ni a vostè ni a tot i tots els que vostè representa, i com jo suposo que la immensa majoria de catalans que estimem el nostre país.

 

 

 

 

19-02-17

CONSEJOS DE MINISTROS

Oh gaudi, o meravella, o generositat suprema del gobierno del estado español: el seu virrei a les nostres irredemptes i díscoles terres ens anuncia amb gran pompa que “el gobierno de la nación” està disposat a venir a fer algun “consejo de ministros” a Barcelona!!. Podrem assimilar tant gran honor?; podrem ser mai capaços de demostrar-los el nostre agraïment per tal generositat?. I què acordaran en aquests consejos?; pagar-nos el que ens deuen de no-sé-quina disposició que ens havien de pagar fa no-sé quants anys?; que activaran el corredor del mediterrani? (i després ho tornaran a posar al calaix dels oblits?); que ens pagaran el que no han pagat fa anys pel tema de la dependència?. Au va, senyor Millo, que ja som grandets i sabem el que valen les seves promeses!. Per cert, venir a fer un “consejo de ministros” val una pasta, preveuen que al damunt els haurem de pagar la “juerga” nosaltres?; només per saber-ho.

 

24-02-17

QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?

Aquesta estremidora cançó em va venir ahir al cap en assabentar-me de la nova imputació a la Presidenta de Parlament de Catalunya i als membres de la Mesa que van autoritzar el debat i la votació pel referèndum unilateral, imputació que no inclou en Joan Josep Nuet perquè malgrat que va fer el mateix que els altres, independentistes reconeguts, ell no pretenia “tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució del 1978”, ras i curt, aquells els jutjaran no pel que van fer, si no per les seves idees polítiques.
És per això que ahir, a part de l’empipada al sentir la notícia, no em vaig poder estalviar un calfred perquè qui pot garantir a partir d’ara que algú no hagi de dir la terrible frase: “què volen aquesta gent que truquen de matinada?”; qui pot garantir que en un moment qualsevol algú no serà represaliat per tenir unes determinades idees?. Em sembla que ningú. I encara que no el truquin de matinada, és terrible. I trist, molt trist.

 

24-02-17

UN DIA GLORIÓS

Vagi per davant que les lletres de rap em semblen entre horteres i infantiloides, i que els sons que les acompanyen per a mi no arriben, ni de lluny, a poder ser considerats música. Dit això, que a un xicot que interpreta aquest gènere li imposin tres anys i mig de presó per una lletra que sembla ser que podria ofendre l’honor del rei emèrit (aquell que caçava elefants acompanyat de suposades princeses), no té nom. I això passa el mateix dia que al gendre del tal emèrit li atorguen la llibertat sense fiança, uns dies després que a la seva filla l’hagin absolt i no l’han canonitzat de miracle, el mateix dia de la destitució fulminant del fiscal que incordiava el President (del PP) de Múrcia, d’una “purga” de més de trenta fiscals incòmodes!!. Un dia gloriós, si senyor!!.

 

INFORMACIÓ FIDEDIGNA

O no; “El Mundo” torna a publicar una informació amb ànim de perjudicar el procés català. Al President Mas ja li van atribuir comptes irreals a Suïssa i ara intenten, una vegada més, embolicar-lo en la trama del 3% amb el sospitós testimoni d’un suposat empresari anònim que diuen que és un testimoni protegit, a les declaracions de qui han tingut, oh casualitat, accés!. Com no podia ser d’altra manera aquest testimoni involucra el President Mas, a part de, suposo que per vestir-ho una mica, en Germà Gordó. Dubto molt de que res del que pugui dir aquest suposat testimoni tingui la menor credibilitat, però per a ells això és el de menys, es tracta del “difama que algo queda”; d’altra banda,  haurien de tenir molt present que a la immensa majoria de gent del país, tant ens fa el que podés sortir, el que volem és un país nou on ningú pugui posar la mà al calaix, i que si algú li posa, sigui qui sigui, ho pagui quan se l’enganxi!, no com passa al país de “Rinconete y Cortadillo”.

 

01-03-17

ESPERPENT

SCC Serà rebuda pel Congreso de los Diputados de España per què expliqui a una comissió la situació “real” a Catalunya. No em digueu que no sigui un veritable esperpent que els senyors Diputados considerin que parlar amb aquesta gent els pugui servir per copsar res real del nostre país, entre altres coses perquè aquesta associació o el que sigui, és més aviat “virtual”. Quants socis son?; les fonts més optimistes parlen de 60 o 70, ara bé, manegen uns pressupostos que algú hauria d’explicar d’on surten, a més de tenir una presència mediàtica absolutament desproporcionada a la seva implantació real. Aplicant una mica de proporcionalitat l’ANC o Òmnium haurien de tenir un parell de cadenes de ràdio i de TV en exclusiva per cadascuna, i les haurien de rebre, com a mínim, al consell general de l’Onu!.

 

05-03-17

VERGONYA ALIENA

És el que he sentit veient les declaracions del tal Patxi López on deia que venia de Catalunya i que havia constatat una divisió de la societat, un segrest dels espais públics per part dels independentistes; a més parlava, és de suposar que seriosament encara que costi de creure, de que s’ha de “poner fin a esta locura”.

Unes quantes preguntes: on ha estat aquest senyor?; segur que el que diu que ha vist, si ho ha vist, era a Catalunya?; li han muntat una “performance” a mida per fer-li veure el que volia veure?; menteix descaradament?. Del PP, de C’s, d’UPyD quan existia, de VOX, de SCC i altres àmbits similars un ja se n’espera qualsevol cosa, però del PSOE, malgrat les declaracions de dinosaures com Guerra i Felipe, francament no m’ho hauria esperat. Ah!, i lo de “poner fin a esta locura”, com senyor López?. Quina vergonya. I quina pena!.

 

06-03-17

DIUEN GAIREBÉ EL MATEIX

Fa dos o tres anys, el senyor Cañas de C’s va dir en referència a la progressió del procés independentista: “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”. Aquesta darrera setmana, el senyor Franco de CSQP ha parlat davant de càmeres i micròfons dient que el seu grup “muntarà un pollastre monumental” contra la reforma del reglament de la Cambra destinada a facilitar una tramitació exprés de les lleis de desconnexió. Vagi per davant que no considero que les dues frases siguin equivalents, perquè la que parla de “montar un Ulster” es fàcilment interpretable en clau de violència física com la que hi va haver a Irlanda, mentre que l’altra anuncia una moguda parlamentària. De tota manera en el fons d’ambdues hi rau el mateix: la manca d’arguments polítics per combatre democràticament alguna cosa i el recurs a l’amenaça del tipus o nivell que sigui.

 

 

 

07-03-17

DILUITS

Els del PSC s’estalviarien feina dissolent-se directament i passant a ser PSOE sense més embuts. Van voler fer-se (una mica) els independents quan la investidura de Rajoy i, des de llavors, els de Ferraz els han trinxat i humiliat sense pietat. Només faltava aquest darrer acord que no és més que una imposició del PSOE sobre el que queda, si és que en queda alguna cosa, del PSC, restant-los gairebé qualsevol poder de decisió mentre aquests enlloc de plantar-se i defensar les seves lògiques posicions, que tampoc eren tant llançades!, s’han anat aplanant i diluint dintre del magma del germà(?) gran español. Per acabar-ho d’adobar, l’inefable Iceta, tot ufà, encara es permet dir que “vol més PSOE a Catalunya”. Sempre li quedarà el dubtós honor de passar als llibres d’història com el personatge que va enterrar definitivament un partit com el PSC.

 

08-03-17

DEMAGÒGIA I VEHICLES

El cotxe, aquest artefacte tant estimat/odiat, motor i mai millor dit, de tants avenços durant el darrer segle, torna a ser a l’ull de l’huracà arrel de les mesures anti-pol·lució anunciades per la Generalitat, l’ajuntament de Barcelona i altres ens de la zona metropolitana.

En totes aquestes mesures em sembla veure-hi molta demagògia: Perquè es posa el llistó en l’antiguitat dels cotxes quan aquests passen cada any per la ITV on entre altres coses, però sobretot, se’ls controlen les emissions de gasos?, on és el problema perquè circuli el vehicle?.

Sovint qui té un vehicle amb molts anys reuneix alguna d’aquestes condicions -o les dues-: 1) Hi fa pocs kilòmetres; quants milers i milers de vehicles hi ha a Barcelona que només surten, si surten, en cap de setmana o vacances?, total uns pocs milers de kilòmetres a l’any, per tant, encara que el vehicle sigui una mica antic, poc pot contaminar; per lògica un vehicle que faci 30.000 o 40.000 Kmts/any, per nou que sigui, acabarà contaminant tant o més que un altre que només en fa 3.000 o 4.000 i que passa la ITV amb conformitat. 2) No se’l pot canviar; llavors quina és la solució?, que llenci el vehicle que té (no li comprarà ningú) i renuncïi a sortir de cap de setmana o vacances?.

S’acostumen a il·lustrar aquests anuncis amb les imatges de les llargues cues de les hores punta; algú s’ha preocupat de veure quants vehicles vells hi ha?, les cues es formen amb els vehicles d’ús diari i aquests no solen ser els vehicles vells precisament.

No em correspon a mi saber quina pot ser la millor solució, però si no comencen les administracions millorant els transports públics, tot el demés és demagògia i, una vegada més, carregar el mort al més feble.

 

08-03-17

EL PALAU I CDC

Porto tot el matí sentint o veient flashos de les declaracions dels acusats del tema del Palau de la Música, i a l’hora de dinar he vist el TN de TV3 i m’agradaria que algú em podés respondre aquesta pregunta: es jutja Millet i Montull o CDC?; només per saber-ho!. I que consti que tinc clar que si CDC o algú que en formés part va posar la ma a la caixa, que n’assumeixi totes les conseqüències.

 

11-03-17

NO HO PERMETREM

L’estat arremet cada vegada més fort contra tot el que fa olor d’independentisme. A més de la por (ara ja han superat el famós 155 i amenacen amb l’“estado de excepción”), i l’assetjament mediàtic i judicial puja de to cada dia. Ja sabem  que el President Pujol no va actuar bé amb els diners del seu pare a Andorra; que els seus fills es van aprofitar de ser fills de qui eren fills; que sembla que Convergència es va finançar irregularment; que hi ha hagut el cas Treball; que hi ha hagut el cas Turisme; que hi ha hagut…. massa casos. No volem més casos d’aquests que, al cap i a la fi van ser a imatge i semblança del que també va passar i passa a España, des del punt més alt de l’estat fins a baix de tot. I el fet de que no volem més casos d’aquests, és una raó més per voler un estat propi, un estat nou en el que sigui impossible que aquestes coses passin. I es per això que no permetrem que ens desmoralitzin, que no ens faran afluixar; que continuarem fins aconseguir-ho per més que intentin enfangar figures capdavanteres de casa nostra perquè, al cap i a la fi, amb les que no ho aconsegueixin (enfangar-les) es demostrarà la vacuïtat de les seves raons, i amb les  que si, serà perquè realment estaven en el fang, i sabrem en qui no podem confiar i al seu lloc n’hi posarem una altra, però no ens pararan, no ho permetrem.

 

17-03-17

PUBLICITAT GRATIS

És els que es fa amb segons quines accions que s’emprenen contra segons quines actuacions. En pocs anys n’hem tingut una colla de mostres, però hi ha molta gent entestada en no entendre en quina societat vivim ni la potència i immediatesa de les comunicacions actuals. I això va per tot l’espectre ideològic: podem començar amb la famosa portada d’”El Jueves” amb les imatges satíriques de l’actual rey i la seva dona “segrestada” per ordre judicial, amb el fantàstic resultat de que una portada que haurien vist els 50.000 compradors de la revista, va ser vista per milions de persones; podem passar per altres portades,  noticies o accions que s’han intentat prohibir i arribem fins avui en que  tenim el tema del bus d’aquesta associació ultracatòlica que si ningú l’hagués prohibit, qui l’hauria vist?, doncs “cuatro y el cabo” que dirien en castís i en canvi ara fa quinze dies que obre noticiaris i és portada de diaris i revistes. Tothom presumeix de modern i actual, però en el fons, tant a la dreta com a l’esquerra hi ha molta gent ancorada en una mentalitat molt antiga.

 

18-03-17

LA GRAN DIFERÈNCIA

Dieu-me perepunyetes, però ahir, mentre el Lehendakari Urkullu d’una banda i l’Arnaldo Otegui de l’altre feien les seves al·locucions referents al moment històric de l’anunci del desarmament definitiu d’ETA, el meu cap es desconnectava d’aquest important tema i anava cap uns altres verals que ens afecten més directament. Concretament vaig considerar la diferència bàsica entre bascos i catalans que fa que els españols, tot i la violència i les morts per causa  d’ETA (no entro en majors consideracions), sempre prefereixen un basc a un català. Algú s’imagina els Presidents Tarradellas, Pujol, Maragall, Mas, Puigdemont, fins i tot Montilla, que ni de lluny és independentista; o al David Fernández, l’Anna Gabriel, en Baños, en Salellas, etc., adreçant-se al país en castellà com ahir van fer aquests dos polítics bascos?. Jo no. Doncs és això.

 

18-03-17

QUÈ ELS FA POR?

 

Som educats, som pacífics, no som gaire donats a l’estirabot, no posem bombes, no engeguem trets; llavors, què els fa por de nosaltres?, perquè la reacció de les forces vives de l’Estat espanyol davant la iniciativa de consulta ciutadana d’Arenys de Munt no té altre motiu que la por. La por a les idees, als arguments. Aquesta por de les maquinàries estatals a les idees i als arguments és molt més forta que la por que puguin tenir a les armes i a la violència perquè d’armes i violència, si cal, l’Estat sempre en té més, en canvi contra les idees i els arguments només es pot combatre amb idees i arguments i per lliurar aquest combat se n’han de tenir, i l’Estat espanyol no en té: només té una fixació que és la sagrada (per a ells) unitat de la pàtria (la seva).

 

Agustí Vilella Guasch

Cambrils

 

19-03-17

LÒGICA(?) UNIONISTA

Els independentistes sortim per centenars de milers i fins i tot milions i es veu que no representem res per allò que diuen de la “majoria silenciosa”, avui els unionistes treuen uns pocs milers de persones al carrer (les fonts oficials parlen de 6.500) i ells diuen representar la majoria del país, si senyor!. Lògica pura.

 

19-03-17

JOCS DE MANS DE RIVERA

Aquesta setmana ha estat intensa per al senyor Rivera, cap de C’s. Primer va voler marcar paquet desmarcant-se del PP abstenint-se en la votació del tema dels estibadors que no deixa de ser un tema menor; ara bé, pel que fa a un tema realment important i decisiu com son els pressupostos, avui s’ha apressat a dir que n’hi haurà perquè ells hi votaran a favor. Independència total de criteri, si senyor.

 

20-03-17

LAMENTABLE

L’Alfonso Guerra continua manifestant la seva lamentable personalitat; qui un dia va ser icona de l’esquerra española, cada dia demostra més clarament el seu posicionament dretà per no dir ultradretà. En una recent entrevista parla de que a Catalunya s’està ni més ni menys que “incubando un régimen de terror”; aquest senyor és aquell de “el que se mueva no sale en la foto”, el del “Montesquieu ha muerto”,  el del “nos hemos cepillado el estatuto”, i moltes altres perles molt definitòries del seu tarannà. Per cert, en l’entrevista abans referenciada diu que a Catalunya hi hauria d’haver un “basta a la corrupción”, ja m’està bé, a Catalunya i a tot arreu; però pot ser que algú li recordés que quan aquesta paraula encara no estava de moda, el seu germà Juan (el hermanísimo, sembla ser que li deien), ja tenia instal·lat a Sevilla un despatx de compra-venda de favors i “xollos” varis que tothom coneixia i és de suposar que ell també, o sigui que lliçons poques, senyor Guerra. Per a ell lo lamentable deu ser això de les hemeroteques, no?.

 

22-03-17

“AFINAR” ELS RESULTATS

Així es deu haver de dir el que ha fet el senyor Fachín amb la consulta interna que han fet a la seva militància aquesta setmana passada. Abans de saber-se els resultats vaig llegir i sentir per diferents mitjans que hi havia més de 50.000 inscrits; després dels  dies de votacions els votants no arribaven a 4.000 i no s’assolia el mínim del 10% que es veu que diuen les seves normes internes per donar validesa al resultat, doncs cap problema, ho afinen: es “carreguen” el nombre suficient d’inscrits, perquè el nombre de votants depassi el 10% fatídic, i problema resolt. I al final i per a més “inri” l’afinació no ha servit de res perquè des de Madrid han imposat el que s’havia de fer. Marededéusenyor!!!.

 

23-03-17

ELL JA HO SAP

En Rajoy vindrà per anunciar-nos un devessall de bones noves, bàsicament en forma de promeses de inversions que haurien de caure sobre aquesta nostra terra com el mannà. Està clar que no ens el creurem, hi ha massa promeses i pressupostos incomplerts perquè ens ho tornem a empassar. Ah! i aquest home, que sovint els mitjans de comunicació i la gent tractem de tanoca i curt de gambals, per a mi és un dels polítics més llestos, recargolats i maquiavèl·lics que corren pel  món; ell s’ha muntat el personatge del Rajoy dropo, fumador de puros, despistat i lector del Marca que li ha permès netejar sense pietat el seu entorn i fer el que li ha donat la gana.

Que no ens el creurem ja ho sap; però no li importa perquè els destinataris d’aquest acte no som pas els catalans, i menys els independentistes: els destinataris son els unionistes d’aquí i d’allà, la premsa afí, i la premsa internacional. És un capítol més de la no-nata “operació diàleg” per poder dir que ell ja ens n’ha fet d’oferiments i que som nosaltres, els díscols catalans, que no en fem cas.

 

23-03-17

EL TRET AL PEU DE MARGALLO

El senyor Garcia Margallo, en acabar el debat amb el President Mas, se’n va anar a una tertúlia d’una TV de la caverna. I l’home, sigui perquè ja venia calent, sigui perquè l’ambient en el que es va trobar el va animar o vés a saber perquè va i engega que: “Ningú sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer”, quasi res!. Que la política és molt bruta, que la diplomàcia ho és tot menys transparent, que…, però que un home de l’experiència d’aquest, que és de suposar que té el suficient auto-control per no deixar anar segons què, digui el que va dir, a mi em fa pensar. El primer que em va venir al cap és el que titula l’escrit: el tret al peu, però després vaig pensar… al peu de qui?. I aquí ho deixo.

 

24-03-17

DEUTES

UDC, ofegada pels deutes desapareix. Avui és un dia molt trist per a la política catalana. Com s’ho pot fer un partit com UDC per arribar a deure 22MM €? (3.660 MM de pessetes?); no s’ha de perdre de vista que mentrestant aquest deute s’ha acumulat, el partit ha ingressat importants quantitats, per tant la despesa total assoleix xifres immenses. Com les han gastat?, en què les han gastat?, quines entitats li han deixat els diners?, amb quines garanties? -sembla que cap-, si és així, perquè les hi han deixades?, a canvi de què?. Per cert, en una situació pràcticament igual està ICV. Algú dubta que això no sigui altra cosa que corrupció?. Jo no.

 

28-03-17

S’HO CREUEN

N’estic segur, els polítics españols es creuen que els catalans som rucs, o mesells, o justets, diguem-ho com volguem. I si n’estic tant segur és perquè també estic segur que ells (els polítics españols) no son rucs, ni mesells, ni justets; i com que no en son per força s’han de creure que els que en som, som nosaltres. I perquè em faig tot aquest embolic verbal i mental?, doncs és clar, perquè si ells venen a explicar-nos els contes de la lletera com ha fet avui aquell ínclit lector del Marca que els fa de President del Gobierno i no els cau la cara de vergonya o no es rebolquen per terra pixant-se literalment de riure mentre senten com ho diu, és que la primera part de la meva disquisició és la bona: es creuen que som rucs, mesells o justets.

 

28-03-17

ATRIBUIR-SE EL MÈRIT

És el que aquest migdia feia el portaveu de Ciudadanos després de que en Rajoy ha promès milions a dojo per acontentar els súbdits catalans. Si tenim en compte que una promesa d’inversions del Sr. Rajoy, al menys pel que fa a Catalunya, és com prometre la lluna en un cove o donar-te aigua en un cistell (o sigui res), el senyor de Ciudadanos el que feia era intentar atribuir-se el mèrit del no-res. La imatge d’aquest xicot maldant per fer creure a l’audiència que si en Rajoy havia dit el que havia dit (res de res) era perquè el seu partit així li ho havia fet signar quan la investidura, era força patètica. Miri senyor de Ciudadanos, per al senyor Rajoy els pactes amb vostès tenen el mateix valor que les promeses de inversions que acabava de fer, o sigui cap; si ha dit el que ha dit és perquè li interessava a ell dir-ho per motius polítics, d’imatge, o el que sigui, però ni molt menys “obligats” per vostès.

 

30-03-17

SENYOR CIUDADANO

Vostè que fa un parell de dies maldava per atribuir-se el mèrit(?) del fum escampat pel senyor Rajoy en forma d’uns quants milers de milions en format eteri: ja l’ha sentit aigualint, més si n’era possible del que ja n’estava d’origen, la seva magnífica i generosa proposta feta, segons vostè, per exigència del seu partit?; doncs per si no ho ha sentit li faig saber que ahir ja va tornar a repartir “cafè per a tothom”, que traduït al castís no vol dir altre cosa que cafè (calers) per a tothom menys per a Catalunya. Això també deu ser mèrit seu, no?, només per tenir-ho clar, sap?.

 

 

30-03-17

ELS INTEL·LECTUALS

On son?; a españa n’hi ha una bona nòmina, tot sigui dit sense mala intenció!, que surten a defensar causes nobles i justes… sobretot de països ben exòtics. Aquests dies hem vist inhabilitacions per posar urnes (sí, van desobeir no sé a qui, però si no haguessin posat urnes, res de res); una noia condemnada -a presó!- per uns twits de conya sobre Carrero Blanco; un raper té presó per unes lletres suposadament ofensives; alts dirigents del PP dient que si la gent vol recuperar els cossos dels familiars que encara son pels vorals de les carreteres és per les subvencions; i podríem continuar “ad infinitum”. Jo ni he vist ni he sentit cap declaració d’aquesta “elit” de les idees. No se n’han assabentat de tot això?, ja els està bé?, estan massa preocupats per la nòmina?.

 

31-03-17

NO TOT SON DINERS

Rajoy va venir fa tres dies i apart de pixar-se’ns a sobre i dir-nos que plovia (quina altra cosa no és prometre per enèsima vegada les mateixes inversions que per enèsima vegada no s’han fet?), va centrar tots els seus anuncis de benaurances en el tema econòmic i jo vull dir-li que malgrat que ens diuen garrepes, per a nosaltres no tot son els diners… que d’altra banda tampoc ens arriben!. Senyor Rajoy, i el cine en català?; i tot el funcionariat en català -des de la justícia fins les policies passant per hisenda-?; i els atacs a la immersió lingüística?; i les instruccions d’aparells, cotxes, medicaments en català?; i l’assistència mèdica en català?; i l’etiquetatge en català?; i les disposicions del nostre Parlament tombades com l’impost a la Banca, els decrets de pobresa, etc.?; i els insults i menysteniments constants?; i les beques?; i els llibres en català sempre més cars?; per no cansar-lo, paro aquí senyor Rajoy?. Doncs tot això també forma part del que volem, i com que això només ho podrem obtenir si tenim un estat propi, per això vull i molts com jo també, la independència de Catalunya.

 

04-04-17

EL LLOP VIGILANT

El que era director de l’oficina antifrau de Catalunya es veu que es va gastar entre viatges, hotels i altres, uns 135.000 € mentre va exercir el càrrec. Entre conspiració i conspiració, aquest home només viatjava en el Queen Mary?, només dormia de Ritz cap amunt?, només menjava al Bulli o a Can Roca?. Per cert, les despeses dels viatges que feia amb el noble fi de conspirar i carregar-se el nostre sistema sanitari també anaven a càrrec de la institució?. Mira que n’és de vella la faula, però quan ho he llegit el primer que m’ha vingut al cap ha estat la història del que posava el llop a vigilar les ovelles!.

 

04-04-17

I SI ENS EL PAGUEM?

El referèndum vull dir; tantes coses ens paguem que ja no vindrà d’una. Batem rècords amb la Marató de TV3. Batem rècords amb el Gran Recapte d’aliments (tant garrepes que som segons ells, i a l’hora de la veritat som més generosos que ningú!!). Què hi podrien dir i com s’hi podrien oposar ministros, jutges, TC’s i el que sigui si el poble decidís “pagar-se la festa”?. Evidentment això no trauria que el referèndum hagés de ser fet amb “tots els ets i uts”, vinculant, amb garanties, reconeixement, observadors internacionals, etc. et., però demostrant que no representa ni un Euro de cost per les arques públiques. Veient tot el que fan els nostres veïns posant pals a les rodes, potser que algú hi vagi pensant, no?.

 

04-04-17

MOLTA FEINA A FER

N’hem fet molta, però encara en tenim molta, de feina a fer. Aquest matí he estat parlant amb una antiga clienta, jubilada (com jo), catalana pels quatre costats de generacions i generacions, i que, parlant de la situació en general, m’ha dit clarament que no estava pas massa convençuda del tema de la independència, i era per la seguretat en el cobrament de la pensió, vaja, que més aviat hi estava en contra. N’hem discutit una bona estona, li he dit i li he raonat que si a algun lloc perillen les pensions és precisament a españa; ens hem acomiadat i jo diria que no ha quedat pas massa convençuda. És en aquest grup de gent on tenim molta feina a fer, fer-los perdre la por al canvi i que entenguin que la por, en tot cas, l’han de tenir de quedar-se a españa depenent d’un estat fallit en tots els aspectes, i no pas d’anar a un estat nou i lliure de totes les xacres que s’arrosseguen des de fa segles.

 

 

06-04-17

BARRUTS

He seguit, a bocins, les compareixences de De Alfonso i de Fernández Diaz a la comissió del congreso de los diputados español. El cúmul de sentiments i sensacions que m’han anat passant pel cap mentre els veia es pot resumir en una sola paraula molt nostrada, la que dona títol a aquest curt escrit: BARRUTS. Molt.

 

06-04-17

SENYOR CIUDADANO (2)

La setmana passada vostè maldava per atribuir-se el mèrit de la “lluvia de millones” que l’ínclit Rajoy va prometre a Catalunya dient que era gràcies al seu partit, quasi res!. Al cap de dos dies ja va haver de veure com, a la vista de que el galliner se’ls començava a esvalotar, els del PP començaven a repartir cafè per a tothom. I ara, amb la presentació dels pressupostos generals de l’estat, suposo que ja deu tenir vostè la moral a la sola de les sabates veient que el capítol d’inversions a casa nostra, de moment és més petit que el de l’any passat; això si, l’inefable ministro del ram, senyor Montoro ha dit que la pluja començarà d’aquí un any. Ai senyor, que dur ha de ser voler fer veure que s’és alguna cosa sense ser res!. Si no fos perquè només té la dèria de treballar en contra del meu país, fins i tot el compadiria. Però no.

 

08-04-17

EL PAPER HO AGUANTA TOT

Diuen. Però si aguanta això, déu-n’hi-dó el resistent que és. Em refereixo a la definició que ha fet el Sr. Xavier Domènech del que volen per al país dient “volem sobirania plena de Catalunya que sigui lliurement compartida amb tots els pobles germans de l’estat espanyol” i que hem de ser una  “república social, democràtica i ambientalment justa com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional” (maredéusenyor quines rebregades al diccionari!). Perquè no se’n van una estoneta al racó de pensar i quan tinguin clar què volen ser quan siguin grans, tornen i ens ho expliquen?. Però ben clar, eh?.

 

 

 

10-04-17

POBRES ESPANYOLS

Molts segur que ho veuen, però sembla que n’hi ha més que no, que no ho veuen o que no volen veure que españa és un país mal governat i espoliat per la seva pròpia classe dirigent, i no parlo tant sols dels polítics que aquests, portes giratòries a banda, al cap i a la fi passen; parlo de la gent que no es veu tant però que hi ha estat, hi és, i vol  continuar-hi sent; la gent que té negocis basats en l’estat; la gent que considera que l’estat és “seu”; la gent que té prou poder per fer que els polítics prenguin i executin les decisions que a ells els convenen. Les “xarxes” també tenen avantatges: si perdem una estoneta -jo ho he fet- posant a Google noms de funcionaris de tots els àmbits al més alt nivell, de cúpules empresarials, etc., veurem que tots formen part de nissagues que porten segles manant, que tot és un enorme enteranyinat indestriable de negocis i families. Això han estat generacions construint-ho i no es desfà així com així. Els planyo (als espanyols) i per part nostra, marxem!.

 

11-04-17

 

La Carme Chacón s’ha mort; en pau descansi; personalment ho sento molt. Que li donin la Creu de Sant Jordi ho trobo aberrant. I paro aquí… perquè ja és morta.

 

12-04-17

“SENYU” NO HO FAREM MÉS

Tot i no haver-lo votat mai, sempre havia tingut força respecte per l’Iceta. Em semblava un bon polític; una mica refistolat però hàbil i que sabia argumentar i defensar les seves idees, a més de temible per als seus adversaris. Amb els papers (paperots?) que està fent darrerament la veritat és que tot aquell respecte se n’ha anat en orris; després d’aquella votació en la investidura de’n Rajoy -sobre la que sempre quedarà el dubte de si hauria estat la que va ser si realment hagués tingut transcendència- la seva claudicació i la del partit que representa davant els “jefes” de Madrid ha estat lamentable, arribant al seu punt més patètic en la conversa que s’ha filtrat les darreres hores de la que el títol d’aquest escrit en pot ser la transcripció a llenguatge infantil, sovint el més clar i entenedor.

 

13-04-17

BARROER

En Garcia Albiol és molt barroer. Darrerament no para de dir disbarats. El darrer ha estat dir que la Generalitat va pagar perquè el President Puigdemont fos rebut per Jimmy Carter i que en tenia proves. I presenta com a “prova” un escrit que diu que l’ambaixador Ambler Moss que va ser qui va gestionar la visita (sempre hi ha algú que ho de fer) és donant de la Fundació Carter i segons ell això és una prova irrefutable del suposat pagament. Gloriós, si senyor!.

Per cert, tant la Fundació Jimmy Carter com l’ambaixada dels EEUU a Madrid han confirmat el que va dir el President Puigdemont dilluns al respecte del contingut de la reunió mantinguda tant amb el President Carter com la setmana anterior amb dos congressistes: que no va demanar a cap d’ells que s’involucressin en res ni molt menys que es posicionessin en favor de ningú, si no que els va informar de la situació que hi ha al nostre país. Així de senzill, quan no es vol embolicar.

 

14-04-17

ELS HO POSEM FÀCIL

El senyor Bonvehí diu el que no hauria de dir on no ho hauria d’haver dir (no sap que avui tots portem aparells diabòlics a les butxaques?). A qui ho ha gravat, li falta temps per esbombar-ho. Tothom ens hi aboquem a sucar-hi pa. Ara el senyor Bonvehí, o el seu partit, volen portar el tema a la fiscalia. Me’n faig creus de tot plegat!. Tornem al principi: perquè aquest home diu el que diu?; és del partit que està tirant endavant el procés amb les dificultats que tots sabem, si no hi creu, que deixi el seu lloc i que l’ocupi un altre; perquè qui ho grava ho escampa?, per intencions miserables de partit?, perquè això només pot fer mal al procés i al país; i per acabar-ho d’adobar, enlloc de deixar-ho córrer (en Bonvehí la va espifiar com a mínim tant com qui ho va gravar i esbombar) diuen que ho volen portar a la fiscalia!, que no saben per a qui treballa aquesta gent?, que no saben que si ho admeten -ho admetran- només serà per escampar-ho més i pel major mal que això pugui fer al nostre país?. Amb episodis així a Madrid, i els unionistes d’aquí, aplaudeixen amb les orelles!. No us sembla, polítics nostrats, que no caldria que els ho poséssim tant fàcil?.

 

 

15-04-17

GRAVACIONS

Ara toca la que li van fer al David Bonvehí i s’ha escampat a tort i a dret i a la que no es para (no parem) de sucar-hi pa fent gala d’aquella capacitat auto-destructiva tant nostrada.

D’una banda em sembla que malgrat l’experiència que ja tenim, encara hi ha massa polítics bocamolls, hi ha coses que no es poden dir, i menys encara segons on, avui que és tant fàcil gravar; a més, per empènyer el procés ens l’hem de creure, condició bàsica per assolir un repte immens com aquest és creure-hi, per tant senyor Bonvehí, si no hi creu deixi el seu lloc a una altre persona!.

D’altra banda, tot això no serveix més que per debilitar-nos nosaltres mateixos i donar ales als que volen que fracassem. Els poders polítics i fàctics españols estan molt nerviosos perquè estan convençuts que si fem el referèndum el guanyarem però, i sobretot, perquè el sol fet de fer-lo sigui quin sigui el resultat voldrà dir que ells hauran perdut; per tant, no els donem peixet, no els donem arguments que no calen (i aquest és clar que no calia), perquè amb això es freguen les mans de contents i ho atien tant com faci falta per, d’una gota fer-ne una inundació.

 

16-04-17

QUE FAREM?

La superalcaldessa de Barcelona, senyora Colau, en una entrevista diu que suposant que guanyés la independència en el referèndum, no vol dir que es declari”, doncs que farem senyora Colau, si guanyem muntarem un parell de “super-illes”?, okuparem uns quants pisos?, muntarem una performance “artística” de les que tant li agraden?, muntarem una confluència fraternal amb totes les altres sobiranies del món mundial?, o ens pixarem al carrer com la seva col·lega?. Llavors aplicant aquesta teoria “a sensu contrari” suposo que acceptaria vostè que si perdés la independència, de tota manera la declaréssim, o no?. Marededéu quin nivell el d’aquests representants de la “nova política”.

 

Aquesta dona és més llesta que la fam. Ambiciosa i dèspota; ha tastat el que significa viure del “cuento” i no baixarà del ruc si no és a empentes. Li importen un rave el país, la ciutat, i si m’apureu fins i tot españa (que per a ella, ja és dir). El seu país i el seu món, és ella mateixa.

 

19-04-17

PARELLA PECULIAR

La que formen el Coscubiela i el Franco Rabell. D’aspecte i, pel que sembla, tarannà força diferents, comparteixem però trets molt accentuats: l’oposició visceral a tot el que sigui independentisme i una actitud que jo m’atreviria de qualificar d’odi exacerbat (no ho dic només jo, algú de la seva pròpia formació ja ho va dir ben clar les darreres eleccions) contra Convergència o el PDeCAT. La segona ni s’esforcen en dissimular-la. La primera la volen “vestir” amb raonaments i arguments sobre la legalitat o no, o la viabilitat o no d’un referèndum, de la independència en si mateixa, però ho fan amb arguments cada vegada més fora de to com ha estat el darrer de’n Franco Rabell comparant un possible referèndum català amb el que ha fet Erdogan a Turquia. I al damunt es veu que no els fa vergonya.

 

22-04-17

QUÈ HI FEIA?

Em refereixo a la senyora Sáenz de Santamaria; fer veure que l’interessa la nostra cultura o a apropiar-se-la?, ajudar a que la festa sigui reconeguda per la UNESCO o a apropiar-se-la?, fer veure que l’interessa la nostra festa mentre intentava aigualir-la?, fer la gara-gara a la seva parròquia mentre es passejava amb aires de mestressa?. Per cert, qui la va convidar?, es necessita el recolzament de l’estat pel reconeixement de la UNESCO?, calia fer-ho ara en el moment polític que vivim?, li venia d’aquest temps?, segons qui no sap fer res sense el vist-i-plau dels “amos”?. Ah!, i sobre tot un DEU per a la Sra. Isabel Martí per fer el que aquí gairebé ningú no fa: dimitir per demostrar la seva disconformitat amb quelcom, en aquest cas la presència de la dita senyora a un acte en el que l’únic que hi feia era desmerèixer-lo.

 

22-04-17

PODEM PERDRE, PERÒ NO PODEN GUANYAR

En el que ells nomenen “desafio catalán”, les coses han arribat a un punt en el que els manaires de Madrid tenen molt clar de que no poden guanyar… si nosaltres no ens entestem a perdre. Em sembla que això és el que hem de tenir més clar; ells saben molt bé fins on poden arribar amb la seva política de judicialització i repressió, i que no és gaire més enllà de on ja son en aquest moment. Perquè han posposat pràcticament “sine die” el procediment contra la Presidenta Forcadell?, doncs perquè no les tenen totes per les reaccions que podria engegar dins i fora la seva suposada (segura) condemna; després de la signatura d’ahir del govern i alts càrrecs en ple en relació al referèndum, gosaran inhabilitar-los a tots?, si posem les urnes malgrat sentències i prohibicions les trauran per la força contra gent pacífica i indefensa?, saben que no ho poden fer, tant senzill com això. Per tant ells no poden guanyar facin el que facin, només podem perdre nosaltres si ens arronsem (si ens “acollonimos” que diria l’Andreu) però si aguantem ferms, no hi tenen res a fer, i ho saben perfectament.

 

23-04-17

LA FISCALIA A TOT GAS

Deu estar pel que ha passat en l’enterrament de l’ex-ministre de Franco, perseguit per la justícia internacional i protegit per l’estat español, on s’ha cantat el “cara al sol”, s’ha cridat “arriba españa”, s’ha cridat a la memòria de “josé antonio primo de rivera”, de franco, i del propi difunt, tot amb la mà alçada fent la salutació feixista. Per si no ho han vist, els passo l’enllaç on ho podran veure:

http://www.vilaweb.cat/noticies/video-lenterrament-dutrera-molina-esdeve-una-apologia-del-franquisme-a-plena-llum-del-dia/

Ja deuen anar a tot gas esmolant denúncies, querelles, i tot el que faci falta no?; o no?.

 

24-04-17

NO SE N’AMAGUEN

Traduït de l’alemany: “Herr……., nazi, caporal honorari de les SS, …., i gran creu de l’orde imperial de la creu gammada, va pujar al cel a … (qualsevol ciutat alemanya)…. amb tot el ritus i la tendresa de la mort tradicional”.

De debò que algú es pot creure ni tant sols remotament que tal cosa es podés publicar a Alemanya?; doncs això és el que diu, entre altres coses, l’esquela publicada per la mort de José Utrera Molina. Com diria aquell (i perdoneu): si senyor, amb dos collons!!. Ah!, i per rematar-ho l’espectacle de la sortida de l’enterrament cantant el cara al sol, crits a la memòria de gent d’infaust record i salutacions feixistes.

Cada dia ens donen més raons per voler marxar d’aquest país nomenat españa.

 

26-04-17

ODI

“El clan Pujol i Convergència com a maquinària de saqueig dels catalans”; ni més ni menys aquest és el tenor literal d’una piulada evaqüada pel senyor Domènech arrel dels esdeveniments de les darreres hores. Es veu que a Andalusia no hi ha cap “clan”, ni a Madrid, ni a Extremadura, ni a València, ni a les Illes, ni…. I que consti que no exculpo ningú, ben al contrari, però l’obsessió (l’odi?), d’aquesta gent contra tot el que és Convergència o PdCat és tant atroç que fins i tot un es pot preguntar si és només cap a tot això o també hi incloen el país (Catalunya), i si ho dic és a la vista de les seves actituds i atacs constants contra tot el que contradigui mínimament la voluntat de Madrid i tot el que representa. Tot plegat al meu entendre, força lamentable.

 

27-04-17

PROTECCIÓ DE DADES

Una trucada al meu mòbil d’un comercial d’una entitat financera preguntant per una persona de la família, sembla ser per intentar encolomar-li algun “producte” que diuen ells i que evidentment no em van voler explicar a mí per allò de la “Ley de Protección de Datos”. Als pocs dies trucada a un telèfon d’empresa preguntant per mi, pel meu nom de pila!; com que la persona que parlava es va emparar immediatament darrera la famosa llei abans citada, l’únic que es va poder esbrinar (retrucant-hi) és que era una casa d’aquestes d’apostes en línia. Aquests son els fets, ara ve la pregunta: si tant respectuosos son tots amb la famosa llei, d’on treuen les dades per trucar?.

 

28-04-17

ARRAN I LA MORENETA

Unes militants del moviment “Arran” han fet una performance morrejant-se al cambril de la Verge de Montserrat. Bé, ja ho han fet, i què demostren?, solucionaràn algun problema que pugui afectar les lesbianes?, no saben que l’esglèsia catalana sempre ha estat de les més obertes?, no saben que dintre d’això la comunitat de Montserrat sempre ha estat capdavantera en la defensa del país i les seves llibertats?. Per cert, si tant valentes i “xules” son perquè no van a fer el numeret a una mesquita?, conegut és el seu respecte per les dones en general i pels homosexuals en particular. Ja avisaran el dia que hi vagin (per estar atent als TN’s per saber com els ha provat). Ah!, que allà no pensen anar-hi?. Ja m’ho semblava a mi, ja.

 

29-04-17

FA TRAMPA

En Coscubiela, després d’exercir els darrers mesos  amb vehemència digna de millor causa d’aliat de PP, C’s i PSOE en tot el referent a la independència de Catalunya i el procés que intenta portar-hi, es despenja amb una solemne proposta “escoltint-ho tots vostès”, que recolzarien un referèndum unilateral si aquest tingués el vist-i-plau de la Comissió de Venècia; brillant si senyor!, però avui tothom tenim accés a tota mena  d’informació i, entre altres coses, sabem que a aquesta Comissió només hi tenen accés els estats, i que la seva normativa diu ben clar que qualsevol proposta com aquesta, encara que la faci un estat, després ha d’haver-hi un mínim d’un any entre l’anunci i la celebració, ha de complir amb la lletra de la constitució respectiva, o sigui que seria prèvia reforma de la constitució (amb el procediment previst aquí, si s’assolís, seria després d’un procés d’anys), etc. Vaja, que el que proposa el senyor Coscubiela és allò de: pilotada endavant i a veure-les venir. El feia més subtil senyor “Coscu”, això que proposa, com engany a la gent, és molt barroer.

 

30-04-17

SENYOR GARCIA, QUE ES TROBA BÉ?

Els independentistes catalans en general i especialment els de l’ANC hem passat en un no-res i en boca del senyor Garcia (Albiol) de ser uns perillosos i irredempts nazifeixistes (“piensa el ladrón que todos son de su condición”) a ser la “policia religiosa” del govern de la Generalitat de Catalunya encarregats d’assegurar el compliment de les seves perverses doctrines i fer castigar als qui es desviïn, quasi res!. Senyor Garcia, repeteixo la pregunta que dona títol a aquest escrit: que es troba bé?, perquè perquè per dir un disbarat com aquest només se m’ocorren dues possibilitats: o no es troba bé, o és vostè no sé si més pervers o més totxo del que mai m’hagi semblat i la veritat és que tant una cosa com l’altre sempre me n’ha semblat que n’és força. Tant en un cas com en l’altra s’ho hauria de fer mirar.

 

04-05-17

COSTOS

El PP, PSOE (PSC) i C’s, sempre preocupats pel cost d’estelades, pancartes, samarretes i altre material que es pugui utilitzar per promocionar la independència sense tenir en compte que aquest material no el paga la Generalitat, si no que surt de l’ANC, d’Òmnium,  d’altres entitats, o directament de la butxaca dels particulars; clar que per a ells és un detall sense importància qui ho pagui quan del que es tracta és de torpedinar el procés. Ara aquests partits en algun ajuntament català del Baix Llobregat, a més de la ciutat de Lleida acorden españolitzar el text dels senyals de trànsit, cosa que deu valdre força més que pancartes o samarretes i que, a més, sens dubte, anirà a càrrec de l’erari públic. Això no és malgastar?; això és emprar correctament el diner públic?; quina és la raó?; algú no  entén els rètols?; si jo els entenc en castellà, qui no ho entèn en català?; son textos amb quatre o cinc paraules màxim!; es tracta de marcar el terreny com (amb perdó) els gossos que es van pixant per les cantonades?. Paper lamentable i ridícul el dels edils que prenen aquests acords.

 

05-05-17

CORASON PARTÍO

Així el deu tenir el Miquel Iceta aquests dies, perquè després de les seves esperpèntiques súpliques a Pedro Sánchez “líbranos de Rajoy”, es va passar amb armes i bagatges al bàndol de la Susana Diaz quan aquesta va agafar embranzida i semblava que s’ho havia de menjar tot en un tres i no res. Ara, en plenes primàries del partit l’hem pogut veure amb la mateixa cara de satisfacció (un professional!) fent magarrufes a l’un i a l’altre. Amb els resultats força ajustats de la recollida d’avals suposo que ara deu intentar mesurar les seves actituds i reaccions per poder tenir oberta la porta dels favors de l’un o l’altra (més professionalitat!) segons vagi la pel·lícula. Alta política en diuen d’això?.

 

 

 

 

05-05-17

MÉS SOBRE IDIOMES

Ara els partits unionistes s’han llençat amb aquella alegria a una campanya per “españolitzar” els senyals de trànsit de les ciutats. Va començar a Lleida l’inefable alcalde Ros de la mà de C’s (tot sigui per la cadira); l’han seguit dos o tres ajuntaments del Baix Llobregat i ara es veu que el petit dels Fernández vol collar la Sra. Colau per fer-ho a Barcelona. Faig una pregunta políticament incorrecte però és que no puc estar-me’n: tant justets son els que no saben català per no poder entendre frases de tres o quatre paraules sota un senyal que per si mateix ja ho diu gairebé tot?; home, que no son precisament tractats de metafísica o assajos sobre la insuportable lleugeresa de l’ésser!. Ah!, que no és això, que és per demostrar qui és l’amo i mana de debó?; entesos, doncs haver començat per aquí i no dient que és per la seguretat i no sé quantes raons més que insulten directament la intel·ligència de la gent!.

 

05-05-17

TERRENY PERILLÓS

L’estat espanyol, de la mà del seu govern i amb l’aquiescència de bona part de l’oposició, està entrant en un terreny molt perillós que l’apropa a règims de dubtosa homologació. Després de judicialitzar actes polítics executius i, cosa absolutament inaudita, parlamentaris, avui el ministre portaveu després de l’anunci de que la Generalitat convocarà concurs per a la compra d’urnes ha amenaçat no tant sols el Govern, si no fins i tot els possibles proveïdors que les hi venguin o ho intentin. Després què perseguiran, l’impressor de les paperetes?; qui gosi imprimir textes o proclames independentistes o políticament incorrectes als seus ulls?; els que venguin o confeccionin estelades?; la gent que té estelades al balcó?; els textes a publicar, les cançons a cantar, les obres de teatre, requeriràn l’aprovació prèvia de “la autoridad gubernativa”?; això pot semblar molt rar però no fa pas tant que era així; ah!, i en base a “la legalidad vigente”. Voldria equivocar-me però em sembla que hi som a un pas.

 

06-05-17

DINERS LLENÇATS

És el que diu el senyor Millo, aquell delegat que vetlla pels interessos de l’estat español al nostre país referint-se al cost de les urnes que projecta comprar el Govern per al referèndum. De fet, tenint en compte per qui treballa aquest home, en deu saber un pou de diners llençats i de com fer-ho a l’engròs i no a la menuda com fem aquí: ports sense vaixells, aeroports sense avions, autopistes ruïnoses i arruïnades, trens caríssims sense passatgers, plataformes de gas sense gas, i podríem allargar-ho força més. La més petita d’aquestes històries és de  centenars o de milers de milions d’euros, per tant s’ha de reconèixer que en a