COMUNS

Sempre he considerat als dits “comuns” com a gent poc definida ideològicament i, sobretot, nacionalment.

Això va començar a canviar amb els inefables Franco (Rabell) i Coscubiela, anti-catalans acèrrims, amb idees segons ells molt d’esquerres i actes potser no tant i ara ho ha fet ja totalment i sense el més mínim complex amb l’assumció del poder al partit de l’Albiach, anti-catalana i pro-española sense dissimuls.

Si aquí hi afegim les declaracions cada vegada més descaradament unionistes de la senyora Colau, les seves aliances amb el socialista(?) Valls, o el salt sense xarxa del senyor Castells flamant ministro des de les seves posicions favorables al “dret a decidir” a una rotunda negativa a qualsevol plantejament en aquest sentit, queden ben clares les seves posicions.

I per acabar-ho d’adobar, rebla el clau la senyora Gala Pin també “comú” de pro, vividora a través d’una porta giratòria, faltaria més, en unes declaracions (en castellà per descomptat), en les que se’n fot directament de la nostra llengua: “Yo, cada mañana, me aseguro de coger los pronoms febles antes de salir de casa y meterlos en el bolso. Y practico la vocal neutra frente al espejo al salir de la ducha, pero aun así, creo que no cuelo. Ya explicarás cómo te lo montas tú”.

I encara hi ha qui té dubtes al respecte de a quina prestatgeria ha de classificar aquesta gent. Aneu dubtant però això sí, no us descuideu d’anar pagant.

Agustí Vilella i Guasch

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s