UN DIA MENYS (2)

Avui potser que parlem de que, encara que sembli fer volar coloms,  ens queda un dia menys per assolir la independència i que aquesta probablement no sigui tan lluny com ens pugui semblar. Pot ser que més d’un pensi que aquestes setmanes de reclusió m’han afectat, puc estar equivocat o no, però la part de dalt de la meva persona continua funcionant regularment bé.

Les circumstàncies que travessa el moviment independentista no són les millors, això és evident. Els nostres polítics encadenen una actuació lamentable darrera una altra, enfilen declaracions deplorables sense parar, s’esbaconen públicament per desànim i fins i tot vergonya pels independentistes de debò.

Però tenim una gran ajuda: l’estado español i no és broma. Si no fós perquè la seva ineptitud congènita i el seu encegament en la re-centralització del seu estat hauran costat milers de vides, quan siguem independents els hauríem de premiar: les constants aparicions de personatges esperpèntics amb discursos que no ho han estat menys, els no-anuncis de no-estratègies per part d’aquell “guaperas” de declamació tronada, tot salpebrat amb les aparicions de l’inefable ministro Illa (i a mi què se m’hi ha perdut aquí?) de qui la característica més sòlida és el seu anti-catalanisme perquè tot el demés en ell és fluïd i el seu més gran mèrit en la gestió de la crisi ha estat copiar, encara que hagi estat tard i malament, les propostes que han sortit de la Generalitat.

Al meu modest entendre en aquest moment el problema més gran que tenim és el que deia abans: els nostres propis polítics, que llevat d’algunes honorabilíssimes excepcions, no estàn per la tasca: estàn encantats de fer de gestors ben pagats de la macro-diputació en que s’ha convertit la Generalitat i tot sense assumir cap responsabilitat.

He dit manta vegades que en poques (o cap) ocasions de la història del món hi deu haver hagut uns polítics que hagin tingut darrere seu un poble tan abocat, disposat, sacrificat i generós com ha estat tots aquests anys el poble català. Allà ells els que tinguin la poca-vergonya de malbaratar això, però els que vulguin liderar aquesta immensa força que ja ens va dur a les portes de la independència l’Octubre del 17 només s’han de posar al davant, parlar sense embuts, dir a la gent la veritat del que ha de fer per arribar a bon port i la gent no els fallarà (no els fallarem).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s