ESTRATÈGIES

De l’estat español. Aquesta gent es van passar des del 2010 fins el 2017 sentint-nos parlar de independència; vam fer el referèndum i l’estat aquest es va desencandenar: presos polítics i aplicació il·legal (a ells què?) de l’article 155 de la seva constitución.

Què vam fer?, vam començar a demanar la llibertat per als presos polítics, i a queixar-nos del que representava perdre el control de la Generalitat; o sigui, primer punt a favor de l’estado: ja no cridàvem tant a favor de la independència perquè estàvem ocupats reclamant altres coses que a ells els molestaven menys.

Ara, el maleït virus els ha vingut com anell al dit: van decretar l’estado de alarma, que no aixecaran fins que els raji, i que quan l’aixequin passarà com amb el 155, o sigui que es quedarà, i ja ens tenen ocupats ara a més reclamant coses que ens han arrebassat deixant l’autonomia en un parrac.

Tenim dret a reclamar les competències que han arrebassat?, i tant!; és just que demanem la llibertat dels presos polítics?, sens dubte!, però l’estat enemic nostre ens té on volia: distrets en altres històries i amb el tema important de debò “aparcat”.

I és que, posem-nos-ho al cap, l’important és la independència; al principi de l’empresonament dels presos ja vaig dir que per més que féssim aquesta gent no sortiria de la presó fins el compliment total de les penes… suposant que abans de que això passés no s’empesquéssin vés a saber què i els hi perllonguéssin. I pel que fa a competències, finançament i altres històries, són totes necessàries -per això ens les arrebassen-, però han marxat i ja no tornaran; a base de fer-los el ploricó i humiliar-nos més i més ens tornaran de tant en tant una mínima part perquè els polítics (la major part) submisos d’aquí puguin treure una miqueta de pit i res més.

La única sortida i la única solució per tot el que he dit anteriorment només és una, i els de Madrid ho saben, és la independència.

Llavors jo em permeto suggerir que a partir d’ara no reclamem llibertat pels presos, que no vol dir que ens n’oblidem; no demanem poder manar la nostra Policia o que ens donin més competències fiscals, no els reclamem ni tan sols diners: anem a per la independència que d’aqui penja tot el demés.

Ah!, i el polítics que no gosin i no es vulguin complicar la vida, que facin un pas al costat, jo seré el primer que els entendré i els respectaré, però el que no entendré, ni respectaré, ni perdonaré serà que ens enganyin.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s