Aquest matí se m’ha acudit telefonar a la Policia Local del meu poble per preguntar si podia, tot fent esport, en el meu cas corrent, i ara que al Baix Camp estem en “fase 1” traspassar la línia que delimita el terme municipal i la resposta ha estat un “no” rotund
Llavors he començat a donar voltes a l’absurditat de la norma que em permet agafar el cotxe i fer uns 20 Kilòmetres fins al nucli urbà del poble veí a fer un vermutet a alguna terrassa oberta i plena de gent, i en canvi no puc traspassar a peu la línia de separació dels termes, que està a quatre kilòmetres del meu domicili per camins pels que no hi ha gairebé mai ningú.
És en ocasions com aquesta que, al menys a mi, m’agafen unes ganes boges de transgredir la norma (no ho faré) per la seva absurditat, com aquell radar trampa que tots coneixem (perquè n’hi ha una colla i cadascú coneixem el nostre), que ningú no pot justificar per raons de seguretat del trànsit i que ens fa agafar ganes de passar-hi a tot drap.
No hauria de costar tant fer lleis/normes/decrets/o com es diguin que siguin lògics, no?.
