ACONTENTAR ÉS FÀCIL

La gent que té poc o res és fàcil d’acontentar, qualsevol cosa els sembla molt i així el que es mor de gana agraeix un rosegó de pa sec. Disculpeu per expressar-ho tan cruament.

Doncs això és el que passa amb la ciutadania d’un país: si tenen de tot, difícilment els acontentaràs gaire per més que t’hi esmercis. Ara bé, quan no tenen res, qualsevol cosa els semblarà molt; els que ja tinguin una edat recordaran quan sortíem de la postguerra i “del temps de la gana” que deien i qualsevol cosa ens semblava molt: un dinar endreçat el dia de Nadal, una paraula en català sentida al vol a la ràdio, un guàrdia civil que no ens acollonia, tot això, ja em direu, ens semblava qui sap què!.

A Catalunya fa encara no tres anys ens va semblar que ho teníem gairebé tot i només ens faltava la independència; la vam tenir a tocar; acontentar-nos per part de l’estat era gairebé impossible. Després va passar el que tots sabem i  només ha faltat la pandèmia (que en aquest aspecte els ha ben caigut del cel) i no tenim gairebé res.

I ara l’estat ho té millor que mai per acontentar-nos: imaginem que alliberen un pres, o que ens transfereixen quatre rals, o que ens retornen un bocí de qualsevol de les competències arrabassades i au, ja estarem contents una temporada (i els nostres polítics posant-se medalles).

Hem passat a tenir tan poc, que qualsevol cosa ens semblarà una gran victòria. Com que ens morim de gana agrairem el rosegó de pa (sec). Aquest és el perill.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s