ARA QUE ESTAN FLUIXOS

En una convulsa sessió parlamentària d’aquella inesborrable i terrible tardor del 2017, diferents diputats españols, impresentables i indignes, no per españols si no pel que van fer, es deien els uns als altres en el moment que els tocava torn de paraula “Dale, dale, que está floja” i “Dale, dale, que ésta llora” referint-se a la Presidenta Carme Forcadell que efectivament estava molt tocada per tot el que va haver d’aguantar aquells dies i aquells immorals volien aprofitar.

És una evidència que l’estat español trontolla per tot arreu, començant per “la más alta magistratura” assetjada per escàndols de tota mena i actuacions lamentables, govern dèbil i erràtic, economia en fallida, polítics dedicats a la lluita pel seient i el sou, corrupció a l’engròs, portes giratòries, forces de seguretat que van per lliure, separació de poders inexistent, imatge internacional sota terra, gestió lamentable de la crisi sanitària, trencament de pactes abans ni tan sols de posar-los en vigor; o sigui que està clar que, per dir-ho suau, “estan flojos”.

Doncs collem-los ara que estan fluixos (compte a l’hora de fer comparacions fàcils i sempre odioses, no és el mateix intentar collar un estat que una persona a la que, a més, has estat literalment torturant durant dies).

Què no necessitem per fer això?: no necessitem polítics que tinguin  (legítimament) por; que no vulguin Catalunya independent; que pensin en la cadira i en el sou; que pensin que “l’estelada pel míting i després al calaix, que cobro 6.000 euros i amb això no s’hi juga”; aquests ens els hem de treure del damunt, i mentre ho escric penso en tots els partits polítics que tenim que, encara que es proclamin no-sé-què, en el fons s’han convertit en immenses agències de col·locació i de intercanvi de “cromos” que el que tenen més lluny del seu pensament és la independència de Catalunya.

Què necessitem per fer-ho?: persones vàlides, que en tenim a munts; patriotes, que en tenim altres tants; capaces de pilotar el país (si han pilotat empreses, perquè no un Govern?); que els importi un rave la cadira i “els 6.000 €”; que tinguin dignitat, personal i de país; valentes. Persones que, per damunt de tot, estiguin disposades a treballar sense preguntar al del costat d’on ve o on va, que vulguin treballar unides deixant de banda els biaixos ideològics que hi pugui haver, tots junts ens en podem sortir, de fet, tots junts segur que ens en sortirem com quan hi anàvem, vam estar-ne a tocar.

Som-hi!.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s