O venedor de fum, és el que és l’inefable president del govern d’españa, el tal Pedro Sánchez. Fa quinze dies va embolicar miserablement aquells “chicarrones” de Bildu , i ara ha enredat els d’ERC.
Ahir aquests anunciaven el pacte amb no sé quants punts d’acord i aquest matí en Sabrià deia a CatRàdio que lo de la renda bàsica o com es digui no anava en el paquet, que la taula de negociació estava pendent de fixar-ne data (ad calendas grecas?), però que això si, que a partir de la fase 3 ja podríem gestionar-nos solets (com les demés autonomies que hi accedeixin), o sigui, tot plegat una aixecada de camisa que déu-n’hi-do.
En Sánchez va pel camí de desmentir allò que em sembla que va ser Lincoln qui ho va dir de que “no es pot enganyar sempre i a tothom”, i això no està a l’abast de qualsevol ni molt menys!; adaptant un tall de l’APM podríem dir que “é un hombre digno d’ammirá”. Si senyor!. El que és curiós és com hi cauen de quatre grapes uns i altres.
