INVIOLABILITAT

Tinc clar que ni el tema ni el(s) personatge(s) protagonista(es) no valen els minuts que empraré escrivint això ni l’electricitat que gasti l’ordinador.

Arran de la notícia de que la fiscalia del tribunal suprem español ha decidit investigar algunes de les trapelleries econòmiques de l’ex rey dels españols, s’ha desfermat una allau d’opinions al respecte.

I a mi, encara avui, em continuen deixant esmaperdut segons quines opinions sento, fins i tot de jutges, ex-jutges, professors, catedràtics, polítics, etc., i que diuen i es queden tan amples, que de investigar, en tot cas se’l podrà investigar des de la data de la seva abdicació en endavant però no en l’època en que era rey. Com poden dir això?, aquests paios són “inviolables” per tot el que faci referència a la seva prescindible funció reial, perquè al cap i a la fi ells no poden prendre cap decisió i tot document que signin ha d’estar signat pel govern de torn que és qui ha decidit i qui n’assumeix la responsabilitat. Punt!!!.

Doncs no, en aquell país de pandereta i segons aquests saberuts personatges, resulta que el que exerceix de rey podria (compte, dic “podria”) violar, matar, abusar de menors, vendre droga, cobrar comissions il·legals, robar, extorsionar o saltar-se semàfors amb tota la impunitat del món i encara se li haurien de riure les gràcies. Home no, tants milers d’anys d’evolució i civilització i que encara hi hagi gent preparada que defensi barbaritats com aquesta és indignant.