ELS PETARÀ

Als españols, als que manen de debò vull dir, els petarà l’estat, els petarà als morros, i els petarà més aviat que tard.

Quan se’ls va morir el seu enyorat dictador van aconseguir durant quaranta anys que semblés que havien aconseguit dissimular d’on venien, però ara tot se’ls precipita i els cau a trossos.

Econòmicament l’estat español està en fallida tècnica i no es pot recuperar. Però aquest encara és el problema menor perquè al cap i a la fi “només” són diners.

El que no té remei és que españa és un estat en fallida moral total. El tal emèrit se’n fot del mort i del que el vetlla (comissions, farres, putes, i ves a saber) emparat en la seva sagrada constitución que diuen que diu que les testes coronades poden fer el que els surti de les reials gònades amb total impunitat.

El tal “preparao”, que pel viatge de noces va marcar-se un tour mundial de super-luxe pagat amb diners sortits de ves a saber on, mentre deia als súbdits que feia una volta per les terres maquíssimes d’españa.

De les altes esferes del poder judicial més val no parlar-ne, que aquesta gent té la pell molt fina, ja sabem de quin peu calcen. El mateix podem dir dels cossos militars, paramilitars i policials: més val passar-hi de puntetes.

L’estat “profund”, o no tant profund, és qui mana de debò; només cal remenar una mica i partint del nom d’un ministro, director general, etc., sempre acaba sortint que és parent, amic, conegut o saludat de tota una corrua de personatges dels que, si vas fent el mateix et vas trobant amb el mateix “fenòmen”.

En l’àmbit polític, la cosa arriba a límits extrems amb diners cap als partits i cap als polítics; “portes giratòries” que giren i giren sense dissimulació ni vergonya; gent i gent “col·locada” a llocs de les administracions sovint creats “ad hominem”, moltes vegades prescindibles però ben pagats, etc. Un president de govern que menteix més que parla; ministres que, per variar, menteixen amb total desimboltura; ex-presidents als que no hi ha manera de investigar per actuacions de domini públic presumptament criminals; gestions delirants que passen sense cap reacció.

A més españa és un estat que està rebent un veritable devessall de resolucions contràries d’organismes internacionals de les que fa cas omís.

Tot això no pot durar gaire. Ha de petar, els petarà. No té remei.

Ah!, i mentrestant aquí TOTS els “nostres” polítics, enlloc de preparar-se per aprofitar aquesta situació, es van barallant per arreplegar les quatre engrunetes autonòmiques que els puguin caure. Vergonyós.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s